Viena - Arte y Arquitectura

Ringstrasse

La Ringstraße és una gran avinguda que envolta completament el nucli antic de Viena. Fa 5,2 km. de llargada i 57 metres d'amplada en la
major part dels seus trams. Es va començar a construir per iniciativa de l'emperador Francesc Josep I al 1857, a partir de l'enderroc de les
muralles de Viena. Al llarg del seu recorregut es van anar disposant edificis monumentals que ofereixen un dels més notables desplegaments
de l'arquitectura historicista europea.
Hi ha una segona ronda, paral·lela a la Ringstraße per la part exterior, que va ser construïda per a concentrar-hi el trànsit de vehicles, de
manera que la Ringstraße podia quedar alliberada del tràfic dens i conservar el seu caràcter de passeig.
El conjunt de la Ringstraße forma part del Centre històric de Viena, declarat Patrimoni Mundial per al UNESCO l'any 2001.
Edificis particularment dignes d’esmentar són l’Ópera Estatal, aquí coneguda con el primer edifici del Ring, a l’estil neorenaixentista d’August
Sicard von Sicardsburg i Eduard van der Nüll (inaugurada per Mozart), el parlament a l’estil neoàtic (una referència a la antiga democràcia
atenesa) i el Palais Epstein, de Theophil von Hansen (Otto Wagner -> Jove director d’obra), l’ajuntament d’estil gòtic flamenc de Friedrich von
Schmidt, el Burgtheater o Teatre Imperial de la Cort i els Museus d’Història de l’Art i d’Història Natural de Karl von Hasenauer i Gottfried
Semper, el qual es considera dels escenaris més importants d’Europa i el nou edifici de la universitat de Heinrich von Ferstel. L’únic edifici
sagrat és l’Església Votiva d’estil neogótic (també de Ferstel), que va ser donada el 1853 amb motiu del rescat de l’emperador Francesc Josep
d’un intent d'assassinat i va estar en construcció durant décadas.

Secessió

La Secessió vienesa (també anomenada Separatisme vienès) va ser un moviment que a la vegada va formar part del molt variat moviment anomenat
Judendstil i aquí actualment inclòs dins del modernisme o Art Nouveau. Va ser fundada al 1897 per un grup de 19 artistes de viena pertanyents a
l’escola Künstlerhaus. Com a projecte de renovació artística, tractava de reinterpretar els estils del passat davant dels embats de la producció
industrial que estaven despullant estructural i estèticament la realitat de l’art i la societat de l’època. El seu primer president va ser Gustav Klimt.
També cobra molta importància el subconscient i els somnis de l’humà, ja que reben la influència directa de Sigmund Freud, ja que comença a
desenvolupar les seves idees i tesis sobre la psicoanàlisis a Viena.
El Pavelló de la Secessió va ser construït per Joseph Maria Olbrich.
L’edifici s’alça sobre columnes de ciment de 8 metres de profunditat, que s’enfonsen al rierol Ottakringer, corrent subterrani que conflueix al riu Viena
no gaire lluny.
Gustav Klimt, com a president del moviment, va exercir una gran influència a temperar els exuberants plans inicials d’Olbrich. El seu Fris de
Beethoven (1902), inicialment una creació temporal per a una exposició de la Secessió, s’exhibeix avui en dia en forma permanent a la planta baixa.
Les portes de bronze de l’entrada van ser dissenyades per Georg Klimt, germà de Gustav.

Otto Wagner

Va neixer a Viena al 1841 i va morir al 1918. Era un arquitecte precursor del racionalisme arquitectònic. Va ser professor l’arquitectura a
l’acadèmia de belles arts de Viena, on ensenyava als alumnes a aprendre i desenvolupar una arquitectura basada en els nous materials i els
mètodes moderns de construcció. Va ser una gran influencia per Adolf Loos.
Al 1890 va dissenyar una nova planificació per la ciutat de Viena de la qual només es va realitzar la xarxa ferroviària urbana. Els edificis de les
diferents estacions del ferrocarril eren d’estils decoratius molt propers a la Secession School vienesa del que formava part l’arquitecte en
aquell temps.
Els dissenys de Wagner combinaven la funcionalitat tècnica i estructural amb els alts estàndards estètics.
En les seves últimes obres va prescindir de casi tots els elements decoratius i va utilitzar materials i formes simples.

- Esglesia de Sant Leopoldo a Steinhof (1905-1907)

L’església forma part d’un centre psiquiàtric, i es va demanar la construcció a través d’un concurs, el qual va guanyar el primer premi
Otto Wagner.
L’arquitecte va rebre diferents influències al construir aquest edifici, l’estructura és neoclàssica, l'organització de l'espai renaixentista,
també va ser influit pel barroc amb el joc de llums, espais i formes.
Wagner va incorportar característiques relacionades específicament amb la funció de l’església dins del complex hospitalari. La majoria
de les cantonades estan arrodonides, casi no hi ha creus visibles i l'àrea del sacerdot està separada de la zona dels assistents. Les
sortides d'emergència les col·loca als laterals per poder retirar un pacient amb rapidesa si fos el cas.
La planta és de creu grega, i tenia 3 entrades, una per homes, una altre per dones i la última per ocasions especials. L’arquitecte va
donar especial importància a l’entrada de llum a l'església. L’edifici està construït amb maó sobre un basament de pedra i els murs es
van cobrir de marbre blanc ornamentats amb tatxons daurats. L’interior de l’església és diàfan, amb capelles laterals poc profundes.

- Postsparkasse

Caixa Postal d’Estalvis de Viena, considerada una de les obres més importants de Wagner i un dels símbol arquitectònics de Viena.
L’arquitecte va dissenyar una planta basilical de tres naus, la central més alta que les laterals, amb la intenció de donar a la seva
creació una base racional, per establir una forma artística com a resultat inevitable d’una forma funcional. El mòdul central es
converteix en ornament arquitectònic i decoració urbana. Tot l’edifici es desenvolupa al voltant de la sala central. Podem destacar
l’absència d’ornamentació i la integració de dos materials, el vidre i el ferro, que reflexen el pas de l’arquitectura historicista de formes
convencionals a la nova tendència arquitectònica, sense estils històrics, arquitectures de palau o renaixement, només un estil útil.

- Estación Karlsplatz
 És una obra encarregada a Wagner.
S’hi aprecia una intensa depuració formal i decorativa vinculada tant als elements propis del modernisme com als elements
industrialitzats. Aquesta estació de metro va ser construida a base de vidre i ferro. A la coberta es reflexa la idea de trencar amb
l’academicisme, aportant una gran llibertat als creadors.

Adolf Loos

Va neixer a Brno al 1870, i va morir a Viena el 1933. Va ser un dels arquitectes pioners de l’arquitectura moderna.
Va estudiar al Politècnic de Dresden. És considerat un dels precursors del racionalisme arquitectònic. Segons Loos, l’arquitectura ha de ser
pràctica i per tant no pot ser un art, per això elimina qualsevol decoració inútil.
Utilitza materials nobles i texturats com la fusta o la pedra. Es basa en la sinceritat constructiva i estudia les complexitats de la distribució de
l’espai.

Desenvolupa la idea de “Raumplan”, que vol dir planificació de l’espai, ja que considera que a la planta només s’estudia la distribució
horitzontal, i no es te en compte la distribució vertical, que té una importancia igual aleshores de transmetre la sensació espacial.

- Looshaus

Al 1910, 2 anys després de la publicació del llibre “Ornamento y Delito”, li arriba un encarrec de la marca de roba Goldman&Salatchs per
realitzar un edifici d’un doble, amb un espai d’exposició i venda a la planta baixa, mentres a les següents 2 plantes son habitatges. Destaca per
el valor que li dona a la materialitat de la façana, i el contrast entre les tres parts horizontals en las que es divideix l’edifici.

- Bar Americano - Kärtner Bar

Aquest, és el bar més petit de tot Viena, i a part de disposar noomés de 27m2 la sensació espacial és mil vegades més gran, ja que
utilitza miralls per ampliar el camp visual del Bar. També destaca que decideix mostrar l’estructura de l’edifici com una cosa noble,
usant marbre i granit per a columnes.

- Villa Müller y Casa Moller

Aquests dos habitatges serveixen per desenvolupar les seves idees de raumplan (distribució de l’espai), treballant així diferents alçades
segons l’ús de cada habitació de la casa. També és memorable la neteja que manté a la façana, donant importància així a l’estuc i
mentenint així façanes discretes i compactes mentre l’interior és molt més ostentós.

- Ornamento y crimen (Libro)

El 1908 publica Ornament und Verbrechen (Ornament i Delicte) un text provocatiu en el qual subratlla la utilitat social de la producció
d'objectes amb formes simples i funcionals. Fou gràcies a aquest escrit que Loos serà considerat un dels fundadors del racionalisme
arquitectònic europeu i del gust arquitectònic modern.