Bauhaus

La Bauhaus, va ser l'escola d'artesania, disseny, art i arquitectura fundada el 1919 per Walter Gropius
a Weimar (Alemanya) i tancada per les autoritats del Partit Nazi al 1933. Bauhaus també dona nom al
disseny i el reformat model educatiu que desenvolupà i aplicà l'escola. L'Estil Bauhaus va esdevenir un
dels corrents amb més influència en l'arquitectura moderna.

El nom deriva de la unió de les paraules en alemany Bau, "construcció", i Haus, "casa". Malgrat el seu
nom i el fet que el fundador fos arquitecte, la Bauhaus no va tenir un departament d'arquitectura en els
primers anys de la seva existència.

El principal objectiu de l'escola va ser realitzar una reforma a través de la síntesis entre arts, artesania i
industria, tornant a la feina manual. Pretenia construir habitatges funcionals, mobles pràctics i així
millorar l'hàbitat i l'arquitectura.

La primera fase (1919-1923) va ser idealista i romàntica, la segona (1923-1925) molt més racionalista i
en la tercera (1925-1929) va aconseguir el seu major reconeixement, coincidint amb el seu trasllat de
Weimar a Dessau. El 1930, sota la direcció de Mies van der Rohe, es va traslladar a Berlín on va
canviar completament l'orientació del seu programa d'ensenyament.

CONTEXT HISTÒRIC I LES FONTS QUE VAN PORTAR AL SORGIMENT DE LA BAUHAUS

És interessant conèixer el context social, polític i econòmic per entendre on sorgeix aquesta escola.

La Primera Guerra Mundial afectarà profundament l'equilibri mundial a tots els nivells, però sobretot
social i intelectualment. Europa quedarà devastada i arruïnada.

Al 1918 es proclama la República de Weimar fins al 1932, durant el regnat del Kaisser, l'economia
d'Alemanya creix extraordinàriament per acabar convertint-se en la primera potència industrial
europea, sobrepassant Anglaterra.

Sorgeix llavors a Alemanya un nou sentiment amb la creença que la cultura és la llibertat del poble. Així
doncs, el poble no pot quedar-se sense experiència artística i l'arquitectura és la major expressió
d'aquesta, ja que uneix totes les arts. Hi havia dues escoles dedicades a l'ensenyament de les arts:
l'Escola d'Arts i Oficis, i l'Escola Superior d'Arts Plàstiques. Quan Gropius va assumir el càrreg de
director va decidir unir les dues institucions anteriors transformant-les en una síntesi, que prengué el
nom BAUHAUS.

Durant aquest primer terç de segle, les arts i la cultura son impulsades per la modernitat estètica, que
vindrà dels artistes d'avantguarda. Es cercarà una nova concepció de l'art, de l'artista i dels llenguatges
artístics. Alguns d'aquests canvis aniran lligats a les noves propostes formatives per a l'ensenyament
de les arts.

Quan es va crear la Bauhaus a Weimar, Gropius s'influencià pels canvis formatius produïts en el camp
de l'ensenyament de les arts fins llavors:

Per una banda, els avanços britànics que es reflectien en el camp de l'ensenyament de les arts, i en la
creació d'un seguit d'escoles que apostaven per una formació en el camp del disseny, relacionant art-
estètica-producció industrial. Idees forjades per William Morris i el moviment Arts & Crafts, per a qui l'art
havia de respondre a les necessitats de la societat i la distinció tradicional entre les belles arts i
l'artesania estava obsoleta.

Per l'altra, l'aliança entre la indústria, la modernitat i l'estètica forjada per Henry Van de Velde en la
Deutscher Werkbund (escola d'aprenentatge i associació d'arquitectes i industrials on Gropius n'era
membre).

En el seu manifest, Gropius va radicalitzar aquestes idees, convertint-se en el nucli de la pedagogia de

l'escola a causa que "no hi ha cap diferència essencial entre l'artista i l'artesà".
Gropius basà l'organització de l'escola en la jerarquia medieval mestre-aprenent-oficial de transmissió
de coneixements i habilitats, en l'artesania com la base de tot ensenyament, i en la participació de
totes les arts en un projecte comú. El model suprem van ser els gremis de construcció medievals que
consistien en comunitats de treball d'artistes i artesans per a la construcció d'esglésies i catedrals, una
mentalitat col.lectiva i organitzada per aconseguir una obra d'art total.

A Alemanya hi havia suficients exposicions, col·leccions de museus i publicacions sobre l'art asiàtic
com per influir en els artistes, on hi ha recerca de formes simples i l'ús de materials en objectes
quotidians exemplificats per l'artesania xinesa i japonesa.

EL PAPER DE LA DONA A LA BAUHAUS

Amb l'arribada de la República de Weimar, la posició de les dones es va veure reforçada: podien votar,
podien estudiar sense cap limitació i a més, eren majoria a causa de la pèrdua per la guerra. Aquestes
dones van decidir omplir de contingut la seva vida i entrar a formar-se a les escoles. Volien demostrar
que elles tenien capacitat suficient per desenvolupar qualsevol activitat intel·lectual per complexa que
aquesta fos.

La Bauhaus, que pretenia formar una joventut mixta que treballés en la materialització d'un món millor
per a les futures generacions, va realitzar un manifest igualitari per a la inscripció de l'alumnat, per
això, les dones van acudir massivament i van arribar a representar gairebé la meitat el primer any.

Al principi amb ser admeses ja es donaven per satisfetes, ja que coneixien les dificultats que implicava
l'ingrés. Però eren lluitadores, disciplinades i molt treballadores i van aconseguir culminar en la
Bauhaus uns estudis altament qualificats, i adquirir una professió en igualtat amb els seus companys.
Es van convertir en les següents generacions d'arquitectes, enginyeres, publicistes, dissenyadores,
ceramistes i escultores, encara que no hem d'oblidar que gran part de les alumnes que van formar part
de l'escola van ser orientades cap al taller de teixit.

Es tracta de professionals que estan mundialment reconegudes i moltes de les seves obres es
conserven en els millors museus. Tot això és una mostra inequívoca del procés imparable que la dona
va iniciar com a artista i dissenyadora a Occident a principis del segle XX.

“Perquè hi ha una història que no està en la història i que només es pot rescatar escoltant el murmuri
de les dones”.
Rosa Montero

WALTER GROPIUS
Walter Adolph Gropius fou un arquitecte, urbanista i dissenyador alemany. Va néixer a Berlín, fill i nét
d'arquitectes i estudià arquitectura.

Va treballar a la reforma i ampliació de les Fàbriques de Fagus, obra que es convertí en pionera de
l'arquitectura moderna amb les seves fines estructures metàl·liques, les grans superfícies envidrades,
les seves cobertes planes, i les formes octogonals.

Gropius fou el fundador de la famosa escola de disseny Bauhaus, ocupà el càrrec de l'escola, primer a
Weimar i més tard a Dessau, on va ser traslladada, des de 1919 fins al 1928. Un dels principis de
l'escola fou el del lema "la forma segueix la funció" que caracteritzà la seva filosofia, cercant la unió
entre l'ús i l'estètica.

Centre Bauhaus a Dessau. Considerada una de les obres més importants de Gropius i la més
emblemàtica del racionalisme europeu. L'edifici es desplega en diversos volums, el que aporta
dinamisme. Havia de tenir diferents dependències pero interrelacionades. És un conjunt de cubs
juxtaposats de diferents dimensions i materials (acer i vidre), amb planta oberta i amb grans finestrals
transparents que deixen veure estructura interna i façanes posteriors, ofereix infinitat punts vista
(esperit cubista)). Disposats irregularment i en diferents nivells hi havia:Residència d'estudiants,
cafeteria/cuina, teatre i aula magna, aules teòriques i de taller, laboratoris i tallers tècnics amb
maquinària i l'administració. A banda de l'edifici emblemàtic de l'escola, realitzà quatre cases
destinades com habitatges de professors.

Teatre municipal. Acadèmia de Filosofia...

Gropius es dedicà intensament als grans blocs i complexos d'habitatges , racionalitzats i construits de
forma més ràpida i econòmica, solució als problemes urbanístics i socials.

L'any 1934 Gropius va abandonar Alemanya després de patir agressions per part dels Nazis, que
l'acusaven de pro-comunista. Visqué i treballà tres anys a Anglaterra, on portà a terme diversos
projectes i construccions: Laboratoris de la London Films Productions, casa a Church Street.

Després es traslladà als Estats Units, on fou professor d'arquitectura a l'escola de disseny de Harvard i
fundà un grup de joves arquitectes, The Architects Collaboratine (TAC), empresa que realitzà
nombroses construccions. Influenciat pel funcionalisme, també va realitzar projectes per produccions
en serie i cases prefabricades.

Harvard Graduate Center, Gropius House.

Els edificis de Gropius reflecteixen el més pur estil de la Bauhaus, ja que estan construïts amb
materials nous, que els confereixen un aspecte modern. La seva arquitectura s'ajusta a cada
necessitat concreta. Gust per les superfícies nítides, lluminoses i transparents. Les seves façanes són
llises i de línies clares, sense elements ornamentals. Defuig del preestablert i desenvolupa una
arquitectura lògica, proporcionada, tranquil.la i sense estridències.

LUDWIG MIES VAN DER ROHE

Ludwig Mies van der Rohe arquitecte i representant alemany del racionalisme arquitectònic, és
considerat un dels pares del moviment Modern. Va dirigir la Bauhaus Dessau en la seva tercera etapa
fins al seu tancament en 1933.

L'interès pels materials com a element expressiu defineix la seva obra. Empra la pedra, el marbre,
l'acer, el vidre en el seu més absoluta puresa i treballa amb el formigó en totes les seves possibilitats,
com a element estructural i com a material d'acabat exterior.

L'arquitectura de Mies es caracteritza per la senzillesa dels elements estructurals, per la composició
geomètrica i per l'absència total d'elements ornamentals. Es basa en les proporcions. Juga amb els
volums, plans juxtaposats i rectes que es tallen amb amplis finestrals de vidre o amb marquesines
sobre les portes d'accés.

Mies van der Rohe tendirà cada vegada més a la simplicitat, a l'abstracció d'elements i recerca de
plantes racionals que formin un tot continu. Influenciat per la pintura abstracta de Mondrian, redueix i
simplifica les formes, dissenya edificis de plànols nets, de parets obertes que sobresurten de l'edifici i
es perden i integren al jardí. És una arquitectura en la qual els espais flueixen ens les habitacions, mai
són tancats, s'obren i es relaxen cap a l'exterior buscant la integració amb l'entorn.

Va realitzar projectes per gratacels, viles o habitatges unifamiliars. La màxima expressió del seu estil
s'assoleix amb el Pavelló d'Alemanya (Barcelona) i la Vila Tugendhat (Txecoslovàquia). Va dissenyar
també la famosa Cadira Barcelona.

El nazisme obliga a Mies a emigrar als Estats Units on s'encarregaria de construir un dels edificis més
famosos el Crown Hall. Projecta el seu primer gratacels: les dues torres dels Lake Drive Apartments a
Chicago.

La seva obra més important: L'Edifici Segram a Nova York, de 37 pisos, revestit amb vidre i bronze.
El seu últim llegat a l'arquitectura va ser Neue Nationalgalerie a Berlín, sala d'exposicions construïda
amb acer, vidre i granit.

Dues de les frases més famoses de Mies van der Rohe són "Menys és més" i "Déu està en els detalls"
PRIMERA ETAPA (1919-1923)

En el moment de la seva fundació, els objectius de l'escola, definits per Walter Gropius en un manifest
van ser. "La recuperació dels mètodes artesanals en l'activitat constructiva, elevar la potència de
l'artesania al mateix nivell que les Belles Arts i intentar comercialitzar els productes que, integrats en la
producció industrial, es convertiran en objectes de consum assequibles per al gran públic", ja que una
de les seves fites era la d'independitzar-se i començar a vendre productes elaborats a l'Escola per a
deixar de dependre de l'Estat que fins en aquell moment era que els subsidiava.

Entre els primers estudiants hi trobem Marcel Lajos Breuer i Joost Schmidt, que van arribar a cert èxit.
Els estudiants es mostraven flexibles i disposats a fer qualsevol tipus de treball, per tant sortien de
l'escola ben formats, sabent dibuixar, modelar, fotografiar o dissenyar mobles. L'Escola disposava de
tallers d'ebenisteria, disseny, teatre, ceràmica, teixit, enquadernació, vidreria. Però no de pintura i
escultura en el sentit tradicional.

El taller de teatre, dirigit per Oskar Schlemmer, era considerat molt important dins del programa de
l'escola per la seva naturalesa d'activitat social que combinava diversos mitjans d'expressió. Decorats,
vestuari, etc. formaven part de les pràctiques dels alumnes. Van ser famoses les obres de Schlemmer,
sobretot el Ballet Triadico, estrenat al teatre de Stuttgart.

Paul Klee va arribar a l'escola el 1920. Persona molt culta (a més de ser un violinista i pintor notable) i
molt interessada pels problemes teòrics de l'art. Desenvolupa la seva activitat al taller de teixits donant
classes de composició. La seva ensenyança es basava en les formes elementals, de les que segons
ell, es derivaven totes les altres. L'art havia de descobrir aquestes formes, revelarles, fer-les visibles.
Preparava a consciència les classes escrivint en uns quaderns que, posteriorment van ser publicats en
forma de llibre.

El 1922 Vassili Kandinski s'incorpora al projecte. Havia participat en les reformes educatives en l'època
de la revolució russa, fundant en la Unió Soviètica diverses escoles. Durant aquest temps va mantenir
correspondència amb Gropius. Quan la revolució russa va començar a sofrir dificultats i van començar
les disputes i purgues polítiques, Kandinski decideix traslladar-se a la Bauhaus. El seu prestigi,
després de la publicació de De l'espiritual en l'art el 1911 i les seves primeres obres abstractes de
1910, era llavors molt gran. Substituí a Schlemmer al taller de pintura mural i va donar classes amb
Klee al curs de disseny bàsic. La seva ment teòrica va ser decisiva per a iniciar el camí cap a un art
més intel·lectual i raonat.

Klee es va retirar l'any 1933.

Aquesta primera etapa culmina amb la imminent necessitat del canvi de seu de l'escola propiciat per la
gran depressió. El 1925 s'estrena la seu a Dessau; la primera etapa de la Bauhaus es pot sintetitzar
com una fase d'experimentació de formes, productes i dissenys i per tant, també d'educadors de
disseny.

És la fase idealista, expressionista i d'experimentació de formes, productes i dissenys. S'utilitzen les

formes geomètriques bàsiques (el cercle, el quadrat i el triangle) juntament amb els tres colors primaris
com a base tot i que els colors principals van ser negre, blanc i vermell.

SEGONA ETAPA (1923-1925)

L'any 1923 Theo Van Doesburg, fundador als Països Baixos del neoplasticisme, pintor, arquitecte i
teòric, comença a publicar la revista De Stijl a Weimar, exercint una influència decisiva en els
estudiants i a en Gropius que acabaria portant a l'escola a prendre un altre rumb.

A partir de 1923 se substitueix la tendència expressionista per la Nova Objectivitat, un estil també
expressionista de pintura tot i que molt més sobre que el que s'estava imposant a tota Alemanya. La
incorporació a la Bauhaus de Laszlo Moholy-Nagy, un artista molt proper a Van Doesburg, va suposar
la introducció a l'escola de les idees del constructivisme rus de El Lissitsky i Tatlin, que advocaven per
un art comunal, basat en la idea i no en la inspiració
..................................................................................
A partir de 1923, la Bauhaus va dur a terme un canvi de direcció amb la incorporació com a professor
de László Moholy-Nagy, que va suposar la introducció de les idees del Constructivisme Rus i el
Neoplasticisme (moviment artístic iniciat a Holanda amb l'ideal d'arribar a l'essència de l'art eliminant el
superflu).

Es feia un art comunal, basat en la idea i no en la inspiració. D'aquesta època daten els escrits teòrics
més influents de la Bauhaus com els realitzats per Kandisky i Klee.

Tot i que la metodologia estava basada en una "investigació de l'essència" i una "anàlisi de la funció",
la influència de l'estètica creada per la Bauhaus va ser minoritària i va caldre esperar als anys seixanta
perquè aquestes idees es popularitzessin comercialment.

En aquesta època Herbert Bayer, que va estudiar a l'escola durant 4 anys, va ser el publicista més
destacat de la Bauhaus i Gropius el va nomenar director d'impressió i publicitat.

El 1925, seguint el principi d'eliminar el superflu i deixar l'essencial, va dissenyar un estil tipogràfic a on
va eliminar les majúscules i les serifas, creant una font geomètrica, universal, la versió digital rep el
nom Architype Bayer. Amb aquests principis es va establir un nou estil tipogràfic i els fonaments de la
Nova Tipografia.

TERCERA ETAPA (1925-19299)

La tercera etapa transcorre des de 1925 fins al tancament de l'escola en 1933.

La gran depressió va desencadenar la necessitat del canvi de seu de l'escola a Dessau el 1925, una
ciutat industrial ansiosa per potenciar la seva oferta cultural.

En aquesta nova seu, l'escola s'instal·la a l'edifici més emblemàtic de la Bauhaus dissenyat per Walter
Gropius: L'Escola Bauhaus (1925-1926), de planta asimètrica, amb pavellons a diferents altures i
predomini de finestres horitzontals (característic de l'arquitectura racionalista).
En aquesta època es van dur a terme grans festes (generalment temàtiques: festa blanca, festa del
metall ...) en l'organització i disseny es treballava durant setmanes amb l'objectiu de fomentar el treball
en equip i promoure la relació entre la Bauhaus i els ciutadans, ja que l'escola estava considerada com
a socialista i comptava amb més d'un enemic.

En 1925, a causa de les contínues pressions del govern, Moholy-Nagy abandona l'escola i dos anys
després, Walter Gropius deixa la direcció a mans del suís Hannes Meyer.
Juntament amb Gropius, diversos professors van abandonar l'escola i el 1930 la direcció va passar a
càrrec de Ludwing Mies van der Rohe.

Amb l'arribada dels nazis a Dessau el 1932 va venir el cessament de l'ajuda financera a la institució per
part del govern i l'escola es va traslladar a Berlín fins que va ser ordenada la seva clausura l'11 d'abril
de 1933 per les autoritats alemanyes nazis per eliminar qualsevol rastre de "cosmopolitisme jueu" i
d'art "decadent i bolxevic".

LA NOVA BAUHAUS:

Després de 1933 gran part dels integrants de la Bauhaus van marxar cap als Estats Units on van
desenvolupar una espècie de continuació de la Bauhaus fins a la Guerra Freda. El 1951 l'arquitecte i
escultor suís Max Bill, seguint les línies de la Bauhaus original, fundà a Ulm (República Federal
Alemanya) la Hochsule für Gestaltung (Alta escola de disseny), que recuperà aviat la denominació de
Bauhaus o, per la diferència inicial, Neues Bauhaus (Nova Bauhaus), de la qual en va ser director,
entre 1954 i 1966, el pintor i dissenyador argentí Tomas Maldonado, qui va emfatitzar encara més amb
el caràcter científic i racionalista aplicat a les arts.
LA VIDA QUOTIDIANA I LES FESTES I EXPOSICIONS DE LA BAUHAUS

També van jugar un paper decisiu en la vida escolar i en la creativitat frenètica dels estudiants les
festes i celebracions de l'escola, ja que tothom participava en l'organització i disseny de escenografia,
decoració, vestuari...

La Bauhaus va ser també un gran experiment vital d'una petita comunitat de joves entusiasmats
després de la Primera Guerra Mundial. Es van portar a terme llegendàries festes temàtiques (festa
blanca, festa del metall, festa dels estels), es treballava durant setmanes en l'organització i disseny
(decoracions, vestits, targetes d'invitació, etc).

Les festes tenien una doble intenció: fomentar el contacte entre l'escola i la població, i propiciar el
treball cooperatiu en equip i relaxar les tensions i conflictes que s'originaven.

A més d'aquestes festes "oficials", qualsevol esdeveniment era motiu de celebració: l'acabament d'un
tapís, l'adquisició de la nacionalitat del matrimoni Kandinski, el naixement d'un fill...

En 1923, Gropius va organitzar la primera exposició de la Bauhaus. La peça central, era una casa
creada per tots els tallers de l'escola. L'enorme impacte d'aquesta exposició va ajudar molt a donar a
conèixer les idees i el treball de la Bauhaus.

L'ESCOLA: PROFESSORS - PEDAGOGIA - PROGRAMA D'ENSENYAMENT:

Tots els professors que Gropius va escollir cuidadosament procedien de diferents rames artístiques (klee,
Kandinsky, Muche, Marks...). Eren artistes força neutrals politicament, qualitat important per mantenir
l'independència de l'escola vers l'estat.

El paper dels professors, els artesans i els alumnes evolucionar cap a una major transversalitat. Junts,
artistes de les avantguardes i artesans dirigien i supervisaven els tallers. El tipus d'ambient que es
pretenia fomentar era el de treball i col.laboració mútua, ensenyant tècniques concretes i
experimentant amb elles sense cohibir la creativitat de l'alumne. Era fonamental evitar influenciar cap
un determinat moviment estilístic, alliberant a la creativitat dels prejudicis.

Paul Klee va ensenyar teoria de l'art, Wassily Kandinsky pintura mural, Oskar Schlemmer teatre,
Marcel Breuer mobiliari, Theodor Bogler ceràmica, Gunta Stölzl teixits, Marianne Brandt fusteria
metàl·lica, Herbert Bayer disseny gràfic i Walter Peterhans fotografia.

Cal tenir en compte que durant els catorze anys que va existir la Bauhaus no hi van haver objectius
estables, sinó que va patir canvis. L'organització de l'ensenyament, el programa i el pla de treball, era
arbitrari de cada mestre, molts d'ells van fer aportacions molt significatives als objectius generals.

Els objectius generals de la Bauhaus eren preparar a arquitectes, pintors i escultors de tota categoria
perquè es convertisin, segons les seves capacitats, en artesans hàbils o artistes i creadors
independents i fundar una comunitat de treball composta de mestres i aprenents que fos capaç de
crear obres arquitectònicament completes (construcció, acabats, decorats i equipats) i capacitats per a
respondre al 100% del seu conjunt.

L'obertura d'esperit de la Bauhaus abastava des de l'expressionisme, el folklore i l'art popular, les arts
primitives, el Dada i el fotomuntatge, De Stijl, el constructivisme i el funcionalisme. La Bauhaus mai va
ser una escola cap a l'interior, quedant decididament oberta a totes les tendències d'avantguarda de
l'època. Combinava l'ensenyament artesanal amb el científico-teòric, la història de l'art, l'anatomia, i
inclús s'hi impartien coneixements d'economia, que era important si pretenien fer art per encàreg o
montar un negoci.

Els tallers de la Bauhaus foren: mobles, ceràmica, metalls, vidres de colors, pintura mural, escultura en
fusta i pedra, teixits, tipografia, publicitat, fotografia, teatre, etc. Al principi els tallers s'organitzaven amb
dos mestres, un artesà i un de la forma, un donava suport als continguts i l'altre a les activitats. Mes envant
amb la incorporació d'antics alumnes a l'equip docent va deixar de ser necessari 2 mestres, ja que tenien els
coneixements en el dos camps.
L'orientació pedagògoca pretenia alliberar la creativitat de prejudicis i altres impediments, per això s'havia e
ser molt respectuós amb la iniciativa i l'espontaneïtat del alumnes. També s'havia de facilitar a l'estudiant
l'elecció de la seva professió, clarificant-ne els gustos i les qualitats personals mitjançant la pràctica amb
materials dicersos. Els alumnes s'havien d'instruïr en les lleis fonamentals de la creació plàstica.

En definitiva, l'escola havia d'oferir el desenvolupament creatiu de l'individu a través de l'educació dels
sentits i l'experimentació amb els materials, considerat com a l'únic mitjà per a l'aprenentatge.

Durant quatre anys, l'estudiant siguía un pla d'estudis alhora pràctic i teòric.

Les etapes del programa d'ensenyament i formació es divideix en un curs preliminar i tres cursos: El
primer curs per a aprenents, segon curs per Oficials i tercer curs per Mestres.

El curs preliminar, estava dissenyat per descompondre les idees acadèmiques i obrir la ment de
l'estudiant, al treball en els diferents tallers especialitzats. Realitzaven estudis sobre la textura i els
materials, exercicis de color, ritme i moviment, models, construccions tridimensionals, mostres tèxtils,
experiments tipogràfics, ceràmica, forja, teatre, xarxes geomètriques modulars dissenyades per a la
producció industrial...

Al llarg dels 3 cursos posteriors, la formació particular resta sotmesa al criteri de cada mestre dins el
marc del programa general i del pla de distribució del treball establert semestralment. Per proporcionar
als estudiants l'oportunitat d'obtenir la màxima formació tècnica i artística en tots els aspectes, el pla de
divisió del treball es distribuirà periòdicament de manera tal que tot futur arquitecte, pintor o escultor
també pugui participar en una part dels altres cursos.

L'ensenyament de la Bauhaus comprèn totes les branques pràctiques i científiques de la creació

plástica. S'inclouen totes les derivacions artesanals (arquitectura, pintura i escultura).
Hi havia una ensenyança tècnica bàsica (exercicis tècnics, dibuix projectiu i tècnic); una ensenyança formal
bàsica (estudi de la naturalesa, elements formals, figuració), i les disciplines científiques (matemàtiques,
mecànica, física i química).
Es prepararà als alumnes en:
1. La formació manual-artesanal constitueix l'ensenyament fonamental de la
Bauhaus. Tot estudiant ha d'aprendre un ofici que s'anirà completant en tallers, compren: escultors,
picapedrers, estucadors, tallistes, ceramistes,guixaires; ferrers,serrallers, fonedors, torners; ebenistes;
pintors decoradors, pintors de vidre, mosaics, esmaltadors; aguafuertistas, xilografistas, litògrafs,
estampadors, ciseladores; teixidors.

2. La formació gràfica i pictòrica abasta: dibuix lliure d'esbossos de memòria i de fantasia; dibuix i
pintura de caps, models vius i animal; dibuix i pintura de paisatges, figures, plantes i natures mortes;
composició; realització de murals, pintures sobre taula i vidrieres; projectes d'ornaments; grafisme;
dibuix constructiu i projectual; disseny d'exteriors, jardins i interiors; disseny de mobles i objectes d'ús
quotidià.
3. La formació científic-teòrica comprèn: història de l'art- no presentada en forma d'història dels
estils, sinó com un coneixement viu dels mètodes i tècniques de treball al llarg de la història; Estudi de
materials; anatomia -en el model viu; teoria física i química del color; mètodes racionals de pintura;
conceptes fonamentals de comptabilitat, redacció de contractes, adjudicació d'obres; conferències
d'interès general sobre tots els aspectes del art i la ciència.

Amb l'arribada de meyer, l'arquitectura va prendre més importància, així com també els projectes
industrials.

Per temes polítics Meyer va ser substituit per Mies van der Rohe, que portà a la pràctica l'ideal de
projecte: la creació arquitectònica.

Però poc a poc es va anar desunificant, els cursos obligatoris de klee i Kandinsky passaren a ser
complementaris, desapareixeren els tallers de ceràmica, vidre, pedra...que no estaven relacionats amb
la creació industrial, els projectes arquitectònics s'assemblaven cada vegada més als de les escoles
superiors d'arquitectura... Els objectius i l'organització de Gropius es modificaren fins a quedar
totalment desdibuixats. Quant la Bauhaus es va dissoldre ja no quedava quasi res del projecte inicial
de Gropius.
APORTACIONS I INFLUENCIA DE LA BAUHAUS EN LES ARTS POSTERIORS

L'impuls pedagògic i intelectual que va suposar la Bauhaus per a l'història moderna de les arts i
l'arquitectura va ser inmens. Van establir els fonaments acadèmics sobre els que es basaria la nova
concepció artística moderna .Va homologar i establir les bases normatives i patrons del que avui
coneixem com a “Disseny Industrial i Disseny Gràfic”; pot dir-se que abans de l'existència de la
Bauhaus aquestes dues professions no existien com a tals i van ser concebudes dins d'aquesta
escola.

Els artistes van divulgar la doctrina de la Bauhaus per tot el món. Bauhaus fou un referent mundial amb
estil propi i encara ho és, ja que els seus dissenys abarcaven tots els ambits de la vida quotidiana,
encara son presents en objectes utilitzats avui dia, desde la cadira en la que ens seiem fi, el disseny
d'una pàgina web, l'iPhone o fins i tot Ikea.

Un gran exemple del que deixà lèscola fou, l'empresa LUMINAIRE, que produeix i ven dissenys fets a
léscola entre 1920 i 1930.

Quant a tipografia, la Bauhaus va generar un nou estil tipogràfic, es van emprar gairebé exclusivament
les fonts de sans-serif. Bayer va dissenyar una font Sans-serif universal i geomètrica, la Architype
Bayer, que va reduir l'alfabet a formes netes, simples i construïdes de forma racional.

Bauhaus va influir poderosament en l'arquitectura moderna. Un dels seus principis era “la forma
segueix a la funció”. Personalitats com Le Corbusier foren inspirats per aquest moviment, i plasmaren
les seves obres a Europa i EEUU. De fet, Gropius, Mies van der Rohe i Le Corbusier son considerats
com els pares de l'arquitectura Moderna i les seues edificacions segueixen sorprenent avui dia.

Donada la seva importància, les obres de la Bauhaus a Weimar i Dessau van ser declarades com a
Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1996.

La seva influència fou tan extesa que, curiosament, la ciutat amb més arquitectura Bauhaus és Tel Aviv,
on hi ha més edificis construïts a l'estil Bauhaus que en qualsevol altre lloc del món, incloent qualsevol
ciutat d'Alemanya. L'estil va ser portat en els 30 per arquitectes jueus europeus que fugien del règim
nazi. Des de 2003, "La Ciutat Blanca" és considerada Patrimoni de la Humanitat, i són més de 1500 els
edificis d'estil internacional comptabilitzats i subjectes a diferents plans de restauració i preservació.

ÀMBIT PEDAGÒGIC

El projecte de la Bauhaus s'integrava plenament en la modernitat. Va projectar uns objectius enfocats

en la producció industrial, intimament lligada a la pràctica del disseny i amb la pedagogia del disseny
que està vigent en l'actualitat.

La seva proposta no establia una barrera entre art i artesania, o entre estètica i indústria , és per això
que va fusionar dues institucions per a salvar la separació entre Belles Arts i Arts i Oficis. Avui dia, les
institucions al voltant de l'esnsenyament de les arts ens mostren de nou aquesta separació. Malgrat
això, podem trobar institucions en els diversos camps que han mantingut i inclús estructurat els seus
ensenyaments seguint el model de la Bauhaus (Escoles de Disseny, d'Arts i oficis, i les Facultats de
Belles Arts). Les aportacions metodològiques d'aquest model han transcendit especialment pel que fa
a l'aprenentatge de les formes i dels colors elementals, per la introducció del curs preliminar i la
posterior especialització als tallers, però especialment, mantenint sempre aquesta visió unificada dels
gèneres i dels llenguatges artístics.

En concret les escoles de Catalunya que reprodueixen l'ensenyament i aprenentatge de la Bauhaus

son: L'Escola Eina, Elisava, la Massana i la Llotja. Una formació integradora, que unifica l'art i les
noves tecnologies, tan presents avui dia.

Quant a la facultat de Belles arts, ha tingut una forta massificació, i el perfil de formació dels estudiants
s'ha centrat més en la formació d'artistes i no pas de professionals.