CONSTRUCTIVISME 1915-1935

L’art del constructivisme va ser un invent de l’avantguarda russa “Els carrers són els nostres pinzells, les places les nostres
que va acabar trobar adeptes a tot el continent. Els artistes que el paletes...“ Vladímir Mayakovsky
desenvolupen són essencialment joves russos que intenten El suprematisme estava molt bé, però: era útil per al poble rus
plasmar en els seus propis termes les idees d’art modern. Ells són (majoritàriament analfabet)?
els representants d’aquest art que es va manifestar sobretot en Tot i ser una persona entesa en art costa d’entendre del tot el
tres dimensions i que va estar sovint molt lligat a les creences del que volien dir aquests “místics radicals” experimentant amb
proletariat. La teoria del constructivisme deriva del suprematisme geometries. Calia portar el suprematisme a les masses i que
rus, del neo plasticisme holandès (De Stijl) i de la Bauhaus l'art transcendís la ideologia política.
alemanya. Precisament, Alemanya va ser el lloc amb més activitat El constructivisme va suposar una identitat visual per al
constructivista de fora de la Unió Soviètica, concretament a la 1
comunisme soviètic i va tenir com a objectiu principal portar
Bauhaus de Walter Gropius que simpatitza amb el moviment igual l'art al poble (rescatant-lo de les elits).
que altres centres de París, Londres i els EEUU. Això no significa de cap manera el cessament de
En l’art constructivista les formes són sovint geomètriques, deixant l'experimentació. Els constructivistes es van centrar en tots els
de banda les interpretacions experimentals i emocionals de les àmbits creatius i experimentaren amb totes les disciplines,
peces. Així, les formes amb un significat universal eren més pròpies tècniques i noves tecnologies, a més de continuar
d’aquest moviment que les subjectives o individualistes. L’obra l'experimentació geomètrica suprematista.
d’art constructivista es descompon en els seus elements més Més que art per a ser mostrat en una galeria burgesa, el
bàsics. constructivisme va fer art per al poble barrejant totes les arts
Aquest nom no descriu un moviment artístic pròpiament dit sinó en un amalgama utòpic de disseny, enginyeria, arquitectura,
més aviat una tendència en els camps de la pintura, l’escultura i el pintura, escultura...
lligam entre artistes i l’arquitectura i les arts aplicades. Es va
allargar fins a la dècada de 1940.
El constructivisme es va concebre per primera vegada l’any 1913 a Rússia quan l’escultor Vladimir Tatlin, durant el seu viatge a París,
va descobrir les obres de Braque i Picasso. Quan Tatlin va tornar a Rússia va començar a produir escultures de conjunts, però deixant de
banda qualsevol referència a matèries concretes o temes. Aquests treballs van marcar l’aparició del constructivisme. Ai
El constructivisme es refereix a l’optimisme, a l’alleujament de la no representació, a l’escultura, la cinètica i la pintura. Els artistes no
creien en les idees abstractes, per això van tractar de vincular aquest art amb idees concretes i tangibles. Igual que la resta de
moviments moderns que van sorgir al voltant de la 1a Guerra Mundial, el constructivisme era idealista i anava a la recerca d’un nou
ordre en l’art i l’arquitectura preocupant-se dels problemes socials i econòmics. Els artistes volien fer palesa (deixar clar) la idea que el
paradigma d’obra d’art no gira al voltant de les “belles arts”, sinó que posen l’èmfasi en que sovint l’obra d’art més valuosa la
descobrim en els matisos de “l’art pràctic” reflectint l’home i la mecanització en un procés estètic.
En el camp de les arts a partir dels anys 20, hi ha dues tendències abstractes però conceptualment diferents. La representada per
Kandinsky, Malevich, Gabo i Pevsner que defensen el subjectiu en l'obra d'art, el procés conscient de creació i l'encapçalada per
Rodchenko i Tatlin que propugna la inserció de la persona de l'artista dins del procés constructiu de l'obra d'art , com un element més,
posseint la mateixa importància que els materials o qualsevol altre agent. A partir dels anys vint, l'art a Rússia es converteix en una
edificació, en un producte més. El constructivisme implica que l'obra d'art siga una construcció, que s'articule com un edifici i es
realitze seguint mètodes anàlegs.

Característiques del Constructivisme

El Constructivisme es va destacar pel seu caràcter utilitari i al servei de la revolució. Els artistes van buscar produir coses útils, en les
àrees de disseny industrial, comunicació visual i arts aplicades al servei de la nova societat comunista. La imatge més representativa del
moviment va ser el Monument a la III Internacional de Tatlin.
El Constructivisme coincideix amb les característiques de diferents avantguardes com el Cubisme, el Futurisme, el Suprematisme i el
Dadaisme.
Aquesta avantguarda es va destacar per:
• Els representants no veuen les seues obres com a art. La tècnica i el procés per elaborar el producte són de gran importància.
• Hi predomina el tridimensional, l'escultura, l'arquitectura i el disseny industrial.
• S'associa a la producció industrial i les seues composicions són construïdes matemàticament.
• Es van dedicar al disseny de cartells, de moda, tipografies, fotografia, arquitectura interior, propaganda, il·lustracions, etc.
• L'obra es comunica amb l'espai que l'envolta o penetra. Es valora la simultaneïtat de l'espai, el temps i la llum.
• L’obra consta d'elements (freqüentment transparents) de formes geomètriques, lineals i planes.
• Posa l'accent en l'abstracte, però relacionat amb la indústria i la tècnica.
• Estil basat en línies pures i formes geomètriques i pesades.
• Els objectes són geomètrics i funcionals.
• Rebutja l'art burgès. Es va evitar l'ornament.
• Materials simples: fusta, metall, guix, filferro, plàstic, cartró, vidre i elements moderns que simbolitzen el progrés.
• Ús dels colors taronja, vermell, blau, groc, negre i blanc (tant en cartells com a objectes).
• Per a la decoració es fa servir motius suprematistes, és a dir formes geomètriques sobre un fons blanc i pla (com en el cas de la
ceràmica).
Els constructivistes es van dedicar al disseny de mobles i indumentària, decorats teatrals, exposicions i tot el relacionat amb
l'enginyeria i l'arquitectura. El constructivisme va arribar a Europa occidental gràcies a Lissitzky, i va influenciar al moviment De Stijl, al
desenvolupament de l'art concret, del minimalisme i de l'arquitectura moderna (particularment en les construccions de formigó
armat).
 La Revolució Soviètica, inicia la recerca de nous canals per a poder expressar-se en relació amb la seua intenció de substituir al
sistema capitalista per processos democràtics pel que fa a la distribució de béns i accions de producció. És aquest el moment en el
qual artistes com Alexander Rodchenko, Vladimir Tatlin, Naum Gabo, Kasimir Malevich, Wassily Kandinsky i El Lissitzky, inicien el
procés buscant una tècnica estètica que els permetés tenir nous dissenys relacionats a la producció industrial. Això va permetre que
les seues creacions no tingueren objectes fantasiosos i van començar a basar-se en la construcció matemàtica valoritzant el temps i
espai com a essència de cada peça.
La principal font d'inspiració d'aquests artistes era, llavors, la producció tècnica a partir d'una perspectiva de caràcter estètica on
van començar a fer servir diferents mitjans artístics, usant i participant en camps com: la fotografia, la tipografia, les il·lustracions, el
disseny de cartells, dissenys de moda, l'arquitectura interior i les propagandes.
És així com el moviment constructivista comença a deixar de banda la intenció de projectar la raó o el valor d'un només objecte dins
de cada obra, i comença a generar la sensació que és l'element que s'integra amb l'espai.
2

Un dels aspectes més representatius del moviment constructivista té a veure amb el seu servei cap a la revolució, on va participar en
una sèrie d'esdeveniments d'alta importància per a aquest procés, com ho van ser en els festivals públics i en la creació de cartells que
van realitzar per al govern de la revolució bolxevic després de la revolució d'octubre. El constructivisme també va estar fortament lligat
a les arts escèniques, especialment al teatre per al qual va realitzar diferents treballs.

Escultura del constructivisme

L'escultura no havia de ser una realitat en ella mateixa, sinó que havia d'estar en relació i integrar-se l'espai que l'envolta (aquesta
serà la finalitat del constructivisme).
L'escultura va començar a implementar elements molt variats per les seues creacions, com ara: filferros, vidre, plàstic, guix, la fusta,
entre d'altres. Addicional a això comencen a basar-se en l'abstracte i a incloure la tecnologia i la maquinària moderna. Posteriorment
comencen a dirigir-se cap a l'utilitarisme per mostrar a l'artista com un enginyer integrat en el procés de resolució de problemes i
necessitats de la societat.
La ceràmica d'aquest corrent estava decorada a partir d'elements suprematistes, els quals es basaven en el disseny de figures
geomètriques en un sol pla i sobre un fons de color blanc que donava la sensació de modernitat i de dinamisme.

Vladimir Tatlin (1885-1953)

Vladímir Yevgráfovich Tatlin (Владимир Евграфович Татлин), va ser un dels més importants constructivistes russos. El seu art sembla
no entendre de barreres entre les diferents disciplines: l'escultura, la pintura, l’arquitectura, l’enginyeria, el disseny... Un home del
renaixement en plena Revolució Russa, que va comptar amb ell per a ambiciosos projectes, alguns dels quals tan grandiloqüents que no
van poder arribar-se a construir.
El 1914 va fundar, al costat d'altres artistes, el Constructivisme. Abans havia visitat París i va entrar en contacte amb artistes com
Picasso. El malagueny va impressionar tant que va tornar a la seua terra amb idees fresques.
Només arribar, Tatlin, va voler promoure una cosa tan radical com la mort de l'art del museu: «l'Obra ha de participar en la vida i en la
construcció del món».
Després de triomf de la Revolució Russa va dirigir amb el seu col·lega Rodchenko el Vjutemas (Tallers Superiors Artístics i Tècnics de
l'Estat) una de les primeres escoles de Disseny al món instal·lada a Rússia que va influir notablement en tot l'art occidental.
Tatlin va aconseguir la fama mundial com l'arquitecte que va dissenyar el colossal Monument a la Tercera Internacional, o Torre de
Tatlin, un edifici més gran que la Torre Eiffel construït amb vidre i acer que giraria tot l'any, però a causa dels problemes econòmics del
país en aquest moment es va quedar en un projecte.
També li devem a Tatlin el contrarrelleu, una escultura per col·locar a la cantonada d'una paret que va significar tota una revelació
escultòrica.
Al final de la seua vida va començar a investigar el vol dels ocells, per tal d'aconseguir un dels grans somnis de la humanitat: volar. De
fet va inventar una màquina voladora d'energia neta anomenada Letatlin ( letat significa volar en rus).

Contrarrelleu de cantonada, 1914

A la exposició 0,10 van mostrar els seus treballs dos titans, dues figures que van encapçalar
l'avantguarda russa. D'una banda Malevich, amb els seus quadrats negres i blancs i de l'altra
Vladimir Tatlin, que va presentar les seues moderníssimes escultures.
Usant materials moderns (acer, coure...) va voler atreure l'atenció cap a allò constructiu, fugint del
misticisme suprematista de Malèvitx. Tot i ser una mica abstracte, va voler que l'espectador
reflexionés sobre la gravetat, la tensió, el pes, l'equilibri, la textura... en definitiva, totes les
característiques de l'escultòric.
Per primera vegada, una obra tridimensional no representa res de la natura, no es pot envoltar, no
necessita un pedestal... És una escultura, un objecte que podia ser jutjat pels seus propis mèrits.
 3

Relleu, 1914 Counter Reliev, 1916 Letatlin № 1, 1929-31

El Monument a la III Internacional, 1919
Quatre-cents metres eren molts metres per a aquella època, encara que fos
per construir un Monument a la Tercera Internacional en ple Sant Petersburg
(Petrograd, en aquests dies).
El projecte arquitectònic era gairebé faraònic i planejava superar a (en aquells
moments) l’edifici més alt del món, la torre Eiffel i per a més inri, fent-ho en el
seu propi terreny... l'acer.
La Torre seria mòbil, girant a diferents ritmes de temps exactes.
Amb la Primera Guerra Mundial recentment finalitzada i Rússia immersa en
una crisi econòmica, no van trigar a aparèixer les primeres veus discordants,
qualificant el projecte d'utopia. Finalment, el projecte no es va dur a terme,
però encara avui s'estudia les repercussions arquitectòniques, històriques i
fins i tot polítiques que hagués comportat la seua construcció.
El projecte consistiria en una estructura espiral de ferro i acer, bolcada cap a
un costat en l'angle de l'eix terrestre, contenint quatre estructures de vidre
amb diferents formes: un cub, una piràmide, un cilindre i mitja esfera.
Tots aquests elements rotarien a diferents velocitats. El cub completaria el
seu gir en un any, la piràmide en un mes, el cilindre en un dia i la mitja esfera
en una hora.
El projecte s'oposava frontalment als gratacels que a principis de segle,
s'estaven alçant des dels Estats Units, i donava un gir radical a les propostes
arquitectòniques dels edificis d'alçada.
Malauradament, la guerra civil va intervenir en escena i la Torre Tatlin es va
esborrar de la Història.

Aleksandr Rodchenko (1891 a 1956) Aleksandr Mijáilovich Rodchenko va ser un artista polifacètic de la Rússia
Alexander Rodchenko. Escultor, pintor, dissenyador dels 20-30. Va ser, potser, el moment més experimental que va viure l'art
gràfic i fotògraf rus que va desenvolupar el seu treball en tota la seua història i d'aquests experiments creatius va néixer el
artístic en la primera meitat del segle XX , sent un dels constructivisme, part art, part enginyeria, part disseny, part publicitat,
artistes més polifacètics de la Rússia bolxevic i un dels part política... Tot al servei d'una revolució jove i sense límits (Després es
fundadors del constructivisme rus. veuria que la llibertat artística no pot barrejar-se amb el poder).
Va estudiar a l'Escola d'Art de Kazan. També va cursar Ródtxenko va començar la seua carrera fascinat per les avantguardes.
estudis a l'Institut Stroganov de Moscou. Va fer els seus Rússia era un veritable viver de nous llenguatges, fins i tot abans de la
primers dibuixos abstractes, influït pel suprematisme de revolució. Va entrar en contacte amb el futurisme i el suprematisme de
Kasimir Malevich, en 1915. Al següent any, va participar Malevich, que seria una de les seues grans influències. També Tatlin
en una exhibició organitzada per Vladimir Tatlin marcaria la seua carrera.
(aquest va exercir una gran influència en el seu Amb la revolució es va alinear amb els bolxevics i va ser nomenat director
desenvolupament com a artista). de l'Oficina del Museu i del Fons de compres en 1920. Es va encarregar de
En 1917 és nomenat coordinador del sindicat d'artistes la difícil tasca de reorganitzar les escoles i els museus de l'enorme Unió
pintors. Entre els anys 1918 a 1921, va crear una sèrie Soviètica. Ací descobrirà la propaganda com a forma d'art al servei de la
de premisses formals (entre les quals es destaquen la revolució.
superfície plana, la factura, la línia i la taca) amb una Al principi va conrear un art purament formal. Després s'ompliria
càrrega simbòlicament que tenia com a objectiu d'objectius i missatge, sense abandonar el seu avantguardisme, però amb
mostrar l'ordenada societat russa. Stalin s'acabaria tanta creativitat per passar al Realisme Socialista. Tot i
En 1920 va ser nomenat director de l'Oficina del Museu això sempre va experimentar i va treballar amb la fotografia, creant nous
i del Fons de Compres, sent el responsable de la fotomuntatges, dels que es convertiria en mestre. El seu ús desconcertant
reorganització de les escoles d'art i dels museus. El seu de la foto (abstracció, desenfocaments, fosos, angles impossibles,
tríptic Colors Purs: vermell, groc i blau, de 1921, és una mescles...), sempre buscant el compromís social sortiria de Rússia per
obra mestra de la pintura absoluta. estendre pel món.
En 1921 es va fer membre del grup productivista, grup que advocava per la incorporació de l'art a la vida quotidiana russa. A partir de
llavors va renunciar a la pintura per concentrar els seus esforços en el disseny de cartells, llibres i cartells per a cinema. En aquesta
última manifestació va rebre gran influència del cineasta Dziga Vertov, amb qui va treballar intensament en 1922.
Entre 1923 i 1928 va col·laborar amb Vladimir Maiakovski (escriptor) i va treballar en el disseny de “LEF” i “Novy LEF” (publicacions
d'artistes constructivistes) on les seues millors fotografies van aparèixer dins de la publicació i també en portada.
En 1928 es va unir al Cercle octubre d’artistes, però va ser expulsat tres anys després.
A finals de la dècada dels 30 va tornar a la pintura i va abandonar la fotografia en 1942.
Entre 1933 i 1941 va treballar per a la revista " SSSR na stroike " fundada amb la seua dona Varvara Stepanova.
Va produir treballs expressionistes abstractes en la dècada dels 40 i va continuar organitzant exposicions de fotografia per al govern
durant aquests anys.
Va tenir diverses etapes fotogràfiques que van des de la fotografia abstracta fins a la descriptiva (esportives, paisatges, coreografies,
etc.). És destacable el seu paper com a fotògraf dins la fundació del grup "Octubre"(grup del que van formar part fotògrafs i artistes del
cinema rus). Per a ell la fotografia es corresponia amb l'activitat de l'ull humà. D'aquesta manera va usar la càmera per crear sensacions
desconcertants, alhora que aquestes mostraven tangiblement el compromís social.

Esfera de color i cercle, 1918

4
El cercle és la perfecció, l'eternitat, sense principi ni fi, el sagrat... En la
història de l'art els sants porten una forma circular sobre els seus
caps. Un cercle és el tancat, l’infranquejable... Protegeix. Cada punt de
la seua circumferència és igual, sense distinció ni divisió. És també la
unió.
El cosmos funciona en cercles. El cel i inferns de Dante, la taula del rei
Artur... És un símbol universal present en totes les cultures i
civilitzacions.
Aquesta figura va hipnotitzar també, és clar, als joves artistes de la
Revolució Russa, entre ells Alexander Rodchenko que inspirat en un
altre fan dels cercles, Malevich, va decidir pintar una sèrie d'obres
basades en aquesta figura geomètrica perfecta.
Aquesta geometria màgica permet configurar un lloc o un espai
interior sense alterar.
Rodchenko amb 27 anys es va inspirar en aquest símbol per donar a
una nova “societat perfecta” un “art perfecte”(Perfecte com un
cercle).
Ací veiem un cercle i una circumferència, perfectament centrats. Entre
tots dos hi ha una superposició, una intersecció, però no una
prevalença d’un respecte de l’altre. Tots dos conserven la seua forma i
el seus atributs (color, textura, transparència). Els dos dialoguen de
manera pausada, equilibrada, i ens fan pensar que potser si hi ha
l'harmonia. Aquest quadre ens parla d’un concepte universal. Por representar el cosmos, l’univers, la nostra existència (la vida) i el
seu context... També pot referir-se a un fet més local, a la societat i les persones que la integren, a la relació entre diferents
corrents de pensament (no oblidem que estem en la Rússia del tsaristes i els bolxevics), l’equilibri social... inclús l’equilibri interior,
la pau interna.
Sens dubte, el quadre, és la representació del concepte universal d’equilibri i harmonia (i el que això suposa: perfecció). Aquesta
representació funciona com un adjectiu podent ser entesa com la universalitat del concepte que representa o atribuint-li aquest
concepte a fets o figures més concretes. El sol, la lluna, la societat, el pensament lliure, les conviccions, les pors... els cercles es
poden identificar amb tot açò i, llavors, analitzar fent atenció a la relació d’equilibri i harmonia que suggereix la seua composició.

La propaganda de Rodchenko, 1925

Durant la revolució russa Ródtxenko, juntament amb Vladímir Maiakovski
(poeta), va crear la primera agència de publicitat: «Maiakovski-Ródtxenko
Advertising-Constructor».
Junts van crear més de 150 peces publicitàries, packaging i tot tipus
d'innovadors dissenys amb eslògans breus i molt directes.
És el que es va anomenar constructivisme rus, un art al servei de la revolució,
que barreja propaganda, art, disseny, enginyeria, publicitat, etc... Un art
efervescent que permetria l’experimentació més embogida fins que Stalin va
tallar en sec tanta llibertat creativa. Aquest cartell és un dels més coneguts del
moviment. Ródtxenko retrata «la musa de l'Avantguarda Russa», Lilia Brik
amb mocador d'obrera i cridant ben alt: «LLIURES!». Mai s'havia vist res tan
innovador i eficaç en publicitat, i aquest nou llenguatge s'estén pel món sencer per «adoctrinar les masses», des de l'Espanya
republicana a l'Alemanya nazi.
Alexander Rodchenko barreja foto, geometria, ritme, composició, disseny, publicitat, tipografia...
L'artista signa la seua obra a la cantonada inferior dreta.
 La mort de la pintura, 1921
Al setembre de 1921, cinc artistes constructivistes,
Rodchenko, Stepanova, Aleksandra Ekster, Liubov
Popova i Aleksandr Vesnin, van contribuir amb cinc
treballs a una exposició a Moscou titulada 5 x 5 = 25.
Era un aparador per mostrar l'art que s'estava creant en
nova URSS. En aquests anys es respirava una atmosfera
d'experimentació, llibertat artística i suport polític per
part de les més altes esferes.
Rodchenko va exhibir un tríptic anomenat Color vermell
pur, color blau pur i color groc pur, amb el títol col·lectiu de «la mort de la pintura» (també traduïble com «L'última pintura»).
5
Cada llenç era monocrom estava cobert d'un dels colors i l'autor va dir «he reduït la pintura a la seua conclusió lògica i mostre tres
llenços: vermell, blau i groc. Amb açò afirme: s’acabat. »
Estem davant un dels primers exemples de pintura monocroma (després desenvolupada molt pel art conceptual) i de fet, és
bastant conceptual la cosa, ja que destil·lant aquests tres colors primaris es poden fer tots els altres.
Rodchenko va dur la investigació formal a la seua fi lògica. Als ulls d'aquest artista i dels seus companys aquesta obra era tant
política com artística, ja que posa de manifest (ja en el seu títol) una renúncia a la pintura. No es podia fer alguna cosa més simple,
i alhora complexa, i poc es podia fer ja després d'això.
Eren temps de bogeria experimental, i la URSS fomentava les més delirants investigacions. «Les circumstàncies socials actuals
dicten noves formes d'art». Després d'haver decretat la mort de la pintura, Rodchenko es va embarcar en la recerca de noves
formes d’art, sent un dels dissenyadors, fotògrafs i ideòlegs més reconeixibles del moviment constructivista.

Desfilada del Club Esportiu Dynamo, Moscou, 1935

Es diu que en 1923, ja gairebé totalment desinteressat per la pintura,
Rodchenko comença a experimentar amb la fotografia tractant de
trobar nous mètodes amb els quals expandir el seu ideal
constructivista, mitjà amb el qual ja havia interactuat poc abans en el
procés de creació de seus icònics collages propagandístics.
La fotografia permetrà a Rodchenko prendre imatges
extraordinàriament realistes, i la forma en que es treballa (semblant a
la producció mecànica) el fascinarà. Rodchenko concebia la càmera
fotogràfica com l’artefacte de creació d'art obrer definitiu.
Rodchenko va demostrar un gran talent en el maneig de la càmera
fotogràfica i el 1928 va participa en la exitosa exposició «Deu anys de
fotografia soviètica» al costat d'altres camarades constructivistes. En
aquesta exposició Rodchenko mostra fotografies fetes durant els anys
en què no va tenir por d'experimentar amb els més inusuals
enfocaments, composicions o tècniques.
Desafortunadament per Rodchenko la mort de Lenin en 1924 va precipitar la presa de poder de Stalin al capdavant de la Unió
Soviètica i amb ell van acabar arribant també dràstics canvis en la manera d'entendre l'ideal d’art soviètic.
Rodchenko no és capaç d'adaptar-se als nous estàndards del que es coneixerà com Realisme Soviètic i després de nombroses
esbroncades amb les faccions pro estalinistes (que el criticaven pel seu suposat «esteticisme estranger») funda el 1930 el grup
Oktyabr (Octubre) de tall profundament constructivista i crític amb el que ell considerava «proletarianisme de categoria». Només
un any després neix com a contraposició a la societat constructivista Oktyabr (recolzada per l'estat estalinista) la ROPF (Societat
Russa de Fotògrafs Proletaris). Rodchenko es veu obligat a fer perviure seu gust estètic i enginy submergit en un sistema que no li
permet cap tipus de transgressions contra l'ortodòxia institucionalitzada. L'escola on Rodchenko imparteix classes és finalment
clausurada i el fotògraf i la seua esposa (l'artista també constructivista Stepanova) són brutalment amenaçats pel règim estalinista
de l'URSS per no seguir els dictàmens de l'ideal d'estètica soviètica.
Rodchenko sobreviurà des d'aquest moment treballant com fotoreporter i editor; prenent fotografies de desfilades,
esdeveniments esportius, construccions monumentals i altres èxits que el sistema soviètic pretenia promocionar.
Paradoxalment aquesta fotografia on podem veure desfilant a les milers de persones que formen el mític Club Esportiu Dynamo
de Moscou, com si de formigues es tractés, també constitueix un clar exemple de fotografia on Rodchenko deixa volar el seu
enginy més constructivista. En ella observem aquesta voluntat tan natural i característicament seua de buscar maniàticament la
línia recta, les composicions simètriques i l’eliminació total de l'individualisme dels personatges; sense renunciar al seu sentit innat
de l'estètica i l'ordre. Rodchenko és un dels fotògrafs russos més reconeguts de tots els temps.

Negre sobre negre, 1918 construcció espacial, 1920 zaumniki, 1921 pro eto, 1923
Naum Gabo (1890 a 1977)
Escultor rus, fundador del moviment constructivista, que es va caracteritzar per la realització d'escultures a partir de materials
industrials.
En 1907 comença a pintar i dibuixar; en 1910 , després d'una breu estada a Berlín, s'instal·la a Munic, on es matricula a la Facultat de
Medicina i posteriorment en la de Ciències Naturals i Enginyeria; assisteix a més als cursos d' Història de l'Art de Wölfflin i llegeix l'obra
de Worringer.
El 1912 visita al seu germà, Antoni Pevsner, a París i a l'any següent entra en contacte amb els expressionistes del Blaue Reiter a Munic.
Passa els anys de la guerra a Oslo, on es reuneix de nou amb el seu germà; junts realitzen les seues primeres construccions i a partir de
llavors les seues carreres es desenvolupen en paral·lel.
Torna a Rússia en esclatar la Revolució d'Octubre i s'instal·la a Moscou, compartint taller amb Pevsner; manté contactes amb
Kandinsky, Malevich i Tatlin, en un període de grans discussions teòriques. 6
En 1920 realitza les seues primeres construccions cinètiques i redacta, amb Pevsner, el Manifest Realista. En 1922 se li permet
abandonar Rússia i s'instal·la a Berlín, on participa en la Primera Exposició d'Art Rus, organitzada pel govern soviètic a la galeria Van
Diemen. En els dos anys següents manté contactes amb la Bauhaus de Weimar, que el convida a pronunciar conferències i a col·laborar
a la revista.
En 1924 té lloc a la galeria Percier de París l'exposició Constructivistes Russos: Gabo i Pevsner. Pintures i Construccions. A l'any següent
forma part del comitè director del Grup de novembre.
En 1932 s'instal·la a París i s'uneix al grup Abstracció-Creació i en 1939 es trasllada a Londres i participa a l'exposició Abstract Art of
Gabo, Pevsner, Mondrian and Domela al Wadsworth Atheneum a Hartford (Estats Units) i en Cubism and Abstract Art organitzada pel
Museu d' Art Modern de Nova York; el 1939 la seua obra està present en Réalités Nouvelles a París.
En 1946 abandona Londres i viu als Estats Units fins a la seua mort en Middlebury en 1977.
La seua obra es caracteritza per una constant investigació espacial duta a terme de forma científica; s'interessa pels nous materials
industrials, especialment els transparents, que li permeten construir superfícies reglades i desenvolupables, elements que
materialitzen equacions matemàtiques tridimensionals i exploren l'espai entès en el seu sentit metafísic.

Cap nº 2, 1916 cap de dona, 1917-20 Linear Construction in Space no. 3, with Red. 1952

Varvara Stepànova (1894 a 1958)

Varvara Fiódorovna Stepànova va ser una artista russa i soviètica nascuda a Lituània i relacionada amb el moviment constructivista
soviètic. Va ser una de les artífexs de l'avantguarda russa i soviètica. Procedia d'una família camperola, però va obtenir una educació a
l'Escola d'Art de Kazan (1910-1913), a la capital de la República de Tatarstan, a l'imperi rus, on va conèixer el seu col·laborador i parella,
Aleksandr Ródtxenko. Seguidament, va fer un període d'estudis a l'Institut Central Artisticoindustrial Stroganov, institut d'art i disseny
industrial, a Moscou (1913-1914).
En els anys que van precedir la Revolució russa de 1917, van compartir un apartament a Moscou amb Vassili Kandinski i, per ell, va
conèixer Oleksandra Ekster i Liubov Popova. Ella i aquests artistes aviat es convertirien en algunes de les principals figures de
l'avantguarda soviètica. L'any 1917, començà a escriure poesia no figurativa, coneguda després com a zaum. Va compondre poemes
zaum (‘transracionals’) i va crear llibres d'artista, manuscrits i collages, entre aquests Rtny Khomle, Zigra ar i, la seua obra mestra, Gaust
Txaba

L'Exèrcit Roig, 1930

Una de les grans artistes de la Revolució russa va ser
Varvara Stepanova, que va ajudar a l'estètica visual del nou
estat comunista.
El comunisme, o més aviat el marxisme-leninisme, va ser el
brou de cultiu per a un dels períodes més creatius i
influents de la història, on es va donar la unió d'un nombre
de talents mai vist des de la Florència del segle XV.
Dins d'aquests talents brillava Stepanova, que al costat de
molts altres (com el seu company i col·laborador
Rodchenko) va desenvolupar una estètica inèdita fins
llavors.
El constructivisme proposava un art que plasmés la realitat
social i fora accessible a les masses, sense rebaixar el nivell
d’experimentació amb nous llenguatges.
El disseny es va convertir en l'eina perfecta per a això, i Lenin la va aprofitar amb fins propagandístics per exaltar, com en aquest cas,
a l' Exèrcit Roig d'Obrers i Camperols, que era la força militar de la Unió Soviètica.
Amb un fotomuntatge en què repeteix quatre vegades la mateixa figura, Stepanova representa els suposats valors de l'exèrcit:
coratge, poder, unió, força, disciplina... i el món sencer pren bona nota del que artistes com ella estan fent a Rússia.
Gràcies a ells apareixen després coses com la Bauhaus, l'art-decó, el minimalisme, l'op-art, el Pop-Art

Gaust txaba