TEMA 5.

EL GÒTIC
Context: Europa Occidental desde segle XII – sigle XV, i en alguns països com Anglaterra el
trets del gòtic continuen fins el barroc, o a València s’hi identifica amb l’esplendor i prosperitat
per la qual cosa els daurats conviuen amb els referents del Renaixement.

Fi del Segle XII. Superació de l'etapa feudal en múltiples aspectes

-. Creixement demogràfic significatiu

- desenvolupament econòmic basat en el creixement de la producció agrícola, progressos

tècnics assolits. Això va produir un excedent de productes

- les ciutats serà la nou centre de la vida. Etapa d'interacció entre el camp i la ciutat: el primer
assortia a aquesta d'aliments i matèries primeres, mentre que la ciutat oferia al camp
productes artesanals. S'estableixen noves relacions entre els dos sectors, que permetran el pas
d'una economia autàrquica i rural a una economia de mercat urbana.

- La revitalització de les ciutats. nova classe social: La burgesia El treball artesanal que van
desenvolupar s'organitzava per activitats i va donar lloc als gremis o agrupacions d'artesans.
Els gremis regulaven la vida professional del sector: fixaven els preus, les condicions de
producció i no permetien que un artesà treballés en el seu ofici sense estar inscrit en el gremi
corresponent.

- Comerç internacional, que es va projectar en dues àrees: la Mediterrània, i la zona del Mar
del Nord. La primera es va veure beneficiada per les Croades i per la consegüent expansió del
món cristià, que va permetre l'arribada a Occident d'espècies, sedes i perfums procedents
d'Orient. Per la seva banda, el comerç entre el Mar del Nord iva estar controlat per l'Hansa,
lliga que agrupava les principals ciutats comercials (Lübeck, Hamburg, Bruges, Gant) per
defensar les seves economies.

- Les primeres activitats financeres pròpies d'una economia precapitalista. Amb el comerç es
van posar en circulació importants quantitats de moneda. Va aparèixer la lletra de canvi i es
van concretar les primeres formes d'associació entre capitalistes i comerciants que van unir els
seus recursos per emprendre grans empreses mercantils.

- la burgesia va aportar novetats importants a aquest esquema social: es considerava lliure,

independent dels senyors feudals; estimava que és només la riquesa la que marca la distinció
de classe i que la iniciativa personal havia de possibilitar l'ascens social.

- Espiritualment, assistim a una progressiva humanització de la religió. Devotio moderna que

hem vist ja al temes primers. L’aparició de les ordres mendicants (franciscans, dominics) i les
cartoixes o monjos blancs, realitzaven el seu apostolat al carrers.

Finalment, al segle XIII es va produir la fundació de la Universitat, creant-se les més antigues i
prestigioses d'Europa (La Sorbona a París, Oxford, Cambridge, Salamanca, Bolonya ...),
dominades pel pensament escolàstic el principal representant va ser Sant Tomàs d' Aquino.

1
ARQUITECTURA GÒTICA

Nova lògica constructiva totalment alternativa als models clàssics i basada en la idea de
ascensió, altura i lluminositat. El simbolisme de la llum com a Deu ha d’invadir tot l’espai per la
qual cosa el mur es desmaterialitza i es substitueix per vidrieres, creant un sistema de
transmissió d’empentes a través de boterells i contraforts externs.

La construcció de catedrals marquen el ritme de les ciutats europees generant gremis vinculats
a l’arquitectura, retaules i vidrieres.

La catedral serà plantejada com una imatge de la Jerusalem Celestial i s'ha de basar en els
següents principis:

1) Elevació. Les catedrals gòtiques compten amb un augment en les dimensions de la nau
basat en principis estètics com la verticalitat i l'escala sobrehumana. El temple gòtic provocava
un sentiment ascètic, d'elevació espiritual, en els fidels. La catedral gòtica un camí d'elevació
espiritual cap a Déu.

2) Lluminositat. Mitjançant una sèrie d'avenços tècnics com l'ús del boterell, va fer possible
l'obertura de grans obertures al mur en el període gòtic, concretament de vidrieres
policromades que van inundar l'espai de la catedral d'una llum i claredat que pretenia ser
símbol de llum de Déu.

Elements propis de l’arquitectura gòtica:

a) Arc apuntat
b) Volta de creueria (nervis)
c) La transmissió de les empentes des de la clau de les voltes de creueria fins la base de
les columnes, a través de les columnetes adossades als pilars. I exteriorment a partir
de boterells i contraforts rematats per pinacles o agulles.

Elements decoratius: vidrieres al trifori i rosetons a les façanes amb gablets de traceria de
pedra.

2
CATEDRAL DE AMIENS

En arquitectura civil hem vist la Llotja de València com a catedral econòmica de València

3
RETAULE GÒTI

L’hem vist en la visita al Museo San Pius V i explicarem les parts del reaule:

Podeu consultar:

Retaule de Fray Bonifaci Ferrer

http://www.museobellasartesvalencia.gva.es/pintura-gotica/-
/asset_publisher/icbGM0wW4zd6/content/retablo-de-fray-bonifacio-ferrer

Retaule de San Martí i Santa Úrsula i San Antonio

http://www.museobellasartesvalencia.gva.es/pintura-gotica/-
/asset_publisher/icbGM0wW4zd6/content/retablo-de-san-martin-con-santa-ursula-y-san-
antonio-abad

BIBLIOGRAFIA

RAMÍREZ, J. A., Història del arte, 3 vols. Alianza, Madrid, 1999

WEB http://enclasedearte.wikispaces.com/La+catedral+g%C3%B3tica