Miguel Morera Escortell

Grau d’Història ~ 1ºA

G.WF, Hegel, Lecciones sobre la filosofia de la historia universal, tret de J. Gaos, Madrid, Alianza
Editorial, 1994, pp. 67-68

Com entens l'afirmació de Hegel: "La historia universal es el progreso en la conciencia de la

libertad"?

Segons Hegel, la substància de l'esperit és la llibertat i de la mateixa forma, aquest és el subjecte i

objecte de la realitat espiritual, i com per a aquest filòsof, la realitat sensible i física no és més que
una part dependent d’aquesta primera, l’objectiu real i últim de la realitat del món substancial és la
trobada amb la llibertat de forma completa. La història universal de la humanitat és l'evolució
d’aquesta recerca a la llibertat, avançant per totes les civilitzacions que envolten el món, des de la
Xina on pensaven que la llibertat era única d’una persona, com per als grecs i romans, que entenien
la llibertat només per a pocs, hem arribat a la conclusió que tot home és lliure, i aquesta conclusió
s’ha creat vora anys i anys d’història de la humanitat.
________________________________________________________________________________

Leopoldo Van Ranke, “Sobre la afinidades y las diferencias existentes entre la historia y la política”,
en Leopoldo y Estados en la historia moderna, trad. de W. Roces, México.FCE, 1948, pp. 509-517.

En quin sentit concret diu Ranke que la Història és una ciència?

La història té com a objectiu explicar, aclarir i comprendre els fets que s’han donat en el passat i
com afecten al present i al futur d’un conjunt d’humans, cosa que, tal com diu el mateix autor
requereix “tota agudesa i claredat de la intel·ligència”. La història com a ciència que és, rebutja tota
mentida, actuació irracional o falsa, i només accepta els fets que clarament són contrastables,
racionalment certs i veritables amb una ferramenta que detalle els fets de forma molt acadèmica i
concreta sense caure en error ni generalització. El mateix Ranke, en el text que anteriorment hem
llegit, ha comparat la història amb la ciència de la natura, perque ambdós estudien les formes que
conformen cada matèria però l’objectiu final és analitzar les causes, conseqüències i lleis que
regeixen la natura per un costat i la història humana per l’altre.