FELIP II I FELIP III.

LA QÜESTIÓ MORISCA I L’EXPULSIÓ

 español a su hijo Felipe II, que pasó a ser entonces (como ya lo había sido su pro
el monarca más poderoso de la época.

EL REGNAT DE FELIP II,

EL REI PRUDENT
VIDA: 1527-1598
REGNAT: 1556-1598

Felipe II
EL VIRATGE FILIPÍ
- Enduriment de la conducta del monarca com a conseqüència de 3
factors:
­ 1. Major agressivitat de la pirateria berberisca
­ 2. Intensificació del bandolerisme
­ 3. Revolta dels Països Baixos

- Mesures per a consolidar la potestat Règia (vs. Pactisme)

­ Comte de Benavente (1567)
­ Dues convocatòries de Corts
­ Juan de Ribera, Patriarca (1569-1611)
3 TEMES PRINCIPALS
LA QÜESTIÓ
MORISCA

REGNAT DE
FELIP II
LA PERSECUCIÓ PROJECTE DE
DEL LA MILICIA
BANDOLERISME EFECTIVA
LA QÜESTIÓ MORISCA
Mesures per a tractar de solucionar la ineficàcia de l’evangelització:
q 1564: Ampliació de la jurisdicció de la Inquisició sobre els moriscos
qOPOSICIÓ DELS ESTAMENTS

qVeus a favor de la dispersió dels moriscos per diferents regnes, com es va fer amb els
granadins (Revolta de las Alpujarras, 1568-1570)
qOPOSICIÓ DEL CONSELL D’ARAGÓ
qCONSPIRACIÓ DE LA INQUISICIÓ
qFELIP II CENTRAT EN ELS PROBLEMES ATLÀNTICS
PERSECUCIÓ DEL BANDOLERISME
BANDOLERISME = PROBLEMA ENDÈMIC

Mesures dels Virreis:

§Pragmàtica 1580 sobre l’armament

§Col·∙laboració de la noblesa
§Pragmàtica de 1586 sobre l’encobriment dels bandits per part dels senyors
LA MILICIA EFECTIVA
§Cos armat de 10.000 homes aportats per totes les viles del regne de forma
proporcional.
§ Allistament voluntari
§ No reben sou
§ En cas de mobilització la manutenció va a càrrec de la vila d’origen
§ Instrucció militar mensual

§Duc de Lerma, virrei de València aconseguí un servei de 100.000 lliures de la

Generalitat per a comprar armes.

§Repartiment molt lent, quedant la milícia constituïda a 1604

Felipe III, el Rey Piadoso'

EL REGNAT DE
FELIP III,
EL REI PIADÓS
VIDA: 1578-1621
REGNAT: 1598-1621
CONTEXT Regnat de
Felip III
- NO SOLUCIÓ DELS
PROBLEMES HERETATS
El valiment
- VALIMENT DEL DUC DE
LERMA à MAJOR DESPESA
PER A LA GENERALITAT
Les corts de
1604
2 esdeveniments clau:

L'expulsió
dels
moriscos
 príncipe heredero, hasta el punto de aconsejar su alejamiento de la corte
virrey de Valencia (1595-97).

EL VALIMENT
El monarca deixa de governar
per si mateix, sinó que nomena
a una persona d’entre els
principals nobles de la Cort,
delegant en mans dels quals el
govern de la Monarquia, de
forma més o menys parcial. Cal
destacar en aquest sentit la
figura del valencià Duc de
Lerma.
https://www.youtube.com/watc
h?v=77Ee6dudLI8 Francisco de Sandoval y Rojas, duque de Lerma

Llamado de nuevo por el príncipe, que le nombró su caballerizo mayor co

LES CORTS DE 1604
- DENÚNCIES DE CONTRAFURS à Reparació per part del monarca

- NOVES DISPOSICIONS PER A EVITAR CONTRAFURS à Revisió de les pragmàtiques abans

de publicar-les

- PROPOSTES DELS BRAÇOS (legislació):

o Ratificació dels privilegis de la ciutat de València en Corts à FURS

o Creació de la Junta de Costa, 54 membres (18 per Estament)
oFlota de 4 galeres (funcionament i finançament)
o Servir fora del Regne
LA EXPULSIÓ DELS MORISCOS. CAUSES
INEFICÀCIA DE L’EVANGELITZACIÓ I PROPOSTES D’EXPULSIÓ

Revolta de las
ANTECEDENTS: Alpujarras CONTEXT DEL MOMENT:
(1568-1570)
• Signatura de paus amb França (1598),
1. Anglaterra (1609) i Treva dels dotze Anys (1609)

Denúncies Col·∙laboració amb

profètiques l’enemic turc • Imatge de Felip III a nivell internacional i en
2. relació al seu títol de Rei Catòlic

• Por a una invasió turca acompanyada d’un

3. alçament morisc

Heretgia
PER QUÈ ES PREN AQUESTA DECISIÓ?

ØEls moriscos representen un anacronisme a 1609? És a dir, es constata realment que

la presència d’aquesta minoria ja no es pot tolerar més, i no té sentit que continuen
en el territori hispànic?

ØÉs un pas enllà en la confessionalitat de la Monarquia?

ØSón expulsats perquè són més perillosos a 1609 que abans?

 PER QUÈ ES PREN AQUESTA DECISIÓ?
JUSTIFICACIÓ OFICIAL

No assimilació
Motius religiosos
Delictes de apostasia
i heretgia

Delicte de d’alçament
i conspiració
Motius polítics
Raó d’Estat
 PER QUÈ ES PREN AQUESTA DECISIÓ?
JUSTIFICACIÓ OFICIAL

VERTADERS MOTIUS
No assimilació Incapacitat per a tenir
diversos fronts bèl·∙lics
Motius religiosos Política exterior
Delictes de apostasia No aconsegueixen un
i heretgia gran triomf

Delicte de d’alçament Facció cortesana

i conspiració contraria a Lerma
Motius polítics Política interior
Raó d’Estat Corrupció
 PER QUÈ ES PREN AQUESTA DECISIÓ?
JUSTIFICACIÓ OFICIAL

VERTADERS MOTIUS
No assimilació Incapacitat per a tenir
diversos fronts bèl·∙lics
Motius religiosos Política exterior
Delictes de apostasia No aconsegueixen un
i heretgia gran triomf

Delicte de d’alçament Facció cortesana

i conspiració contraria a Lerma
Motius polítics Política interior
Raó d’Estat Corrupció
PROBLEMES

­ Despoblament
­ Disminució de les rendes senyorials

concessió dels béns dels vassalls expulsats als senyors

Ho veuen com una oportunitat de poder disminuir el seu endeutament.
 VISIÓ DE L’ÈPOCA

La expulsión de los moriscos es la universal ruyna y

desolación de este reyno”- ja que tot ell es fonamenta
L’estament militar respongué, segons el cronista
“en el servicio y utilidad de los dichos moriscos, la
Escolano: “… que bien vían la ruyna y calamidad de
qual cessando, cessan las rentas de los señores y
sus haziendas si salían los moriscos, pero como fuesse
caballeros, las de los ciudadanos, eclesiásticos y
para acrecentamiento de la Religión, servicio de Su
religiosos, los tratos de los mercaderes y
Majestad y seguridad de su Monarquía, lo posponían
arrendadores, las limosnas de todos los pobres,
todo de buena gana y lo ponían a los pies de su Rey”.
ospitales y yglesias, el trato de todos los oficios
mecánicos, y por el consiguiente todo el reyno perece.”
EL PROCÉS D’EXPULSIÓ

Viatge de
• 4 agost/ 11 setembre retorn
• Termini 3 dies à • Ràpidament sufocades
embarcament • En 4 mesos portaren • 1612 à muntanyes
• Béns mobles 116.000 persones cap
a Nord d’Àfrica
• Qui pot quedar-se?
• Orà
• Tunísia
La resistència
Decret
d’expulsió
CONSEQÜÈNCIES
1. Gran disminució de la població (1/3)

2. Davallada productiva à abastiment

3. Mobilitat de la població

4. problemes per a la noblesa

­ Repoblament à cartes pobles 1610-14
­ Disminució de les rendes senyorials
­ Censals de les aljames
CONSEQÜÈNCIES Concessions de Felip III
1. Gran disminució de la població (1/3)

2. Davallada productiva à abastiment Reducció interès dels

censals 5%
3. Mobilitat de la població

4. problemes per a la noblesa Segrest i aliments

­ Repoblament à cartes pobles 1610-14 • No embargament
­ Disminució de les rendes senyorials • mantenir nivell de vida
­ Censals de les aljames • no negoci directe amb creditors
• conserven jurisdicció