Síria i Turquia: els refugiats entre dos focs – Miguel Morera Escortell

Síria és un país que podem trobar a la regió que denominem com Orient Mitjà;
estrictament parlant, aquest concepte aglutina els territoris de la Síria natural, Egipte,
Oman, Iemen, els països del Golf, Turquia i Iran. Tal i com va ser esmentat durant la
conferència, el partit Baath que havia governat sense especials problemes des del cop
d’estat de 1963 de la mà de Hafez al-Assad va enfrontar-se davant una problemàtica que
trencaria les perspectives de futur nacionals. A finals del 2010 i principis del 2011, un
conjunt de protestes per democratitzar el règim de Bashar al-Assad varen donar lloc a una
fortíssima repressió estatal que avivà els ambients per l’esclafament d’un conflicte més
gran. Les possibilitats de que aquesta fora real ja havien sigut exposades anteriorment
amb preocupació pel primer ministre turc Recep Tayyip Erdoğan quan esmentava que
una crisi a Síria, era una crisi a un veí que compartia 910 kilòmetres de frontera amb ells
i que l’estabilitat d’allí és part de la seua seguretat nacional1. Aquestes prospeccions es
varen fer realitat amb l’arribada de la guerra civil síria i la disposició, segons dades
estretes d’ACNUR, de més de 12 milions de ciutadans siris obligats a fugir de les seues
respectives cases, dels quals, 5.5 milions són a l’estranger com refugiats2.

El fluix de refugiats no ha parat des de ben inici del conflicte i Turquia s’ha convertit en
el país amb major població de refugiats del món amb 4.5 milions3. Els campaments de
refugiats es troben a les zones més pròximes a la frontera amb Síria, tant a Hatay, com
Gaziantep, Kilis i Urfa, però les tensions entre els refugiats i la població local ha generat
que Turquia estiga davant un problema d’àmbit intern que li estiga generant una
inestabilitat política no desitjada i menys desprès de l’intent de cop d’estat que va sofrir
el govern a 20164. De tota forma, podem preguntar-nos els motius pels quals un país veí
deixaria les fronteres obertes a un que està patint una guerra civil sagnant. Les raons per
les quals varen portar a Turquia a adoptar aquesta política s’han composat per un costat
per un discurs – oficial – humanitari i moral respecte als refugiats, però també un altre
molt més crític front al que diu Ankara, que considera que és per obtindre una ferramenta
diplomàtica potent i efectiva davant les negociacions amb la Unió Europea5. Turquia no
hauria sigut l’únic país en seguir aquestes estratègies geopolítiques davant la crisi siriana

1
Ignacio Álvarez, 2013. p. 87.
2
ACNUR, 2021.
3
José Duarte, 2020. p. 33.
4
Ignacio Álvarez, 2013. pp. 90-91.
5
José Duarte, 2020. p. 34.
de refugiats, Líban i Jordània seguirien els mateix passos; però la durada de la guerra,
l’augment massiu de refugiats al territori turc i la preocupació per la qüestió kurda han
fet canviar les perspectives davant la nova situació des de 2017, i la Sublim Porta ha
començat a considerar la prioritat la repatriació d’aquests refugiats a territoris “segurs”
del país d’origen, coincidint amb una fase on els refugiats estaven cercant una residència
permanent amb majors restriccions de mobilitat que únicament afavoriria la grandíssima
precarietat que pateixen aquests últims6.

Aquesta dinàmica política entre “portes obertes” i “tancament de fronteres”, junt a la

misèria cada vegada major que s’estava produint al mar Egeu amb milers de refugiats
morint per escapar de la guerra, feren pressionar tant a la Unió Europea com a Turquia a
arribar a un acord per solucionar “la crisi dels refugiats”, que es materialitzaria amb la
denominada Declaració Unió Europea-Turquia a març de 2016. En aquest acord,
teòricament “per cada siri retornat a Turquia des de les illes gregues, es re-assentaria un
altre siri procedent de Turquia a la Unió Europea”7, de la mateixa forma, la UE es
comprometia a confirmar el seu compromís de facilitar el procés d’adhesió del país turc
a la organització i es prometia econòmicament més de 6 mil milions d’euros per fer
programes socials per als refugiats8. Tot i això, l’admissió humanitària de refugiats a
Europa ha sigut tot menys efectiva i la inestabilitat interna turca i els riscos d’hostilitat
contra la població local ha generat que les tensions entre Ankara i Brussel·les no s’haja
aturat9. De la mateixa forma, altres autors afirmen que la ruptura de la tendència per part
d’Erdogan ha representat el canvi de rumb geopolític al conflicte, considerant que Turquia
tindria una oportunitat per projectar-se com a nació més influent de la regió i expandir els
seus interessos10.

Davant aquestes perspectives, els refugiats es queden en una posició ambivalent sense
cap projecció a millor en un futur pròxim: tornar a Síria continua seguint un perill molt
gran, la Unió Europea no està acceptant els asils que havia promès als acords anteriorment
citats i les condicions de vida a Turquia no són precisament les millors. Tal com queda
exemplificat a una entrevista amb una experta de la Unitat de Re-assentament de la
Oficina de Turquia del ACNUR a Ankara en 2018:

6
José Duarte, 2020. p. 39.
7
Comisión Europea, 2016.
8
José Duarte, 2020. p. 48.
9
José Duarte, 2020. p. 37.
10
Rafat Ghotme y Nadia García Sicard, 2016.
 Imagina que té més de tres milions de persones que busquen feina
desesperadament i vostè és un contractista. Té un lloc per rentar plats i contracta
aquesta persona, i per descomptat, no el registra ni inicia un registre de seguretat
social o qualsevol cosa... I després aquesta persona diu: “necessite anar a
l'hospital. Puc anar?”. I respon: “ves i no tornes més”. Els contractistes tenen
aquest luxe, perquè si l’acomiaden, n'hi ha centenars més esperant aquest lloc11.

De la mateixa forma, el refugiats s’han convertit en una ferramenta diplomàtica molt

potent que Turquia no ha deixat de gastar per a afavorir els seus interessos polítics i
econòmics, els últims cassos els trobem amb les acusacions per part d’Erdogan cap a la
UE per no complir la seua part del pacte migratori de 201612 i les amenaces del primer
ministre turc davant la nova crisi ocorreguda a mitjans d’aquest any a Afganistan on
directament cita que Turquia no és “l’emmagatzematge de refugiats d’Europa”13.

Igualment, els refugiats s’han convertit en una ferramenta dels bàndols contraposats al
conflicte com part de la retòrica dels discursos de “llibertat” o “ordre”, però que realment
busquen perpetrar la repressió i legitimar els respectius objectius de guerra. Els refugiats,
com hem vist amb l’exemple de Turquia, queden supeditats a les polítiques que siguen
més positives pels interessos dels actors implicats davant la comunitat internacional. Al
entrar a formar part de l’ordre regit per un Estat “receptor”, els refugiats deixen de ser
víctimes a ser un “problema internacional”. Aquesta és una concepció pròxima a la estreta
del pensament de Bauman que defineix als refugiats com un “residu humà fora de lloc” a
les societats que emigren. La persona refugiada com a “problema” és la materialització
de la divisió entre “nosaltres” – integrats a l’ordre pretext – i “ells” – aliens a aquest últim.

11
José Duarte, 2020. p. 41-42.
12
Europapress, 2021.
13
El Español, 2021.
Bibliografia

ACNUR, “Emergencia en Siria”. Recuperat el 28 de novembre de 2021 en:

https://www.acnur.org/emergencia-en-siria.html

ÁLVAREZ-OSSORIO, Ignacio (2013). “La vecindad conflictiva de Turquia y Siria” en

Política Exterior. Vol.27, num.151. pp. 86-94.

DUARTE MEDEIROS, José & NECATI KUTLU, Mehmet (2020). “Incertidumbre a los ocho
años. Aproximación a la situación de los refugiados sirios en Turquía” en Desacatos. Num
64. pp. 32-51.

El Español, “Erdogan amenaza a la UE ante la crisis que causará Afganistán”, 20 d’agost

de 2021. Recuperat el 27 de novembre de 2021 en:
https://www.elespanol.com/mundo/20210820/erdogan-amenaza-ue-causara-afganistan-
no-refugiados/605690500_0.html

Europapress, “Erdogan acusa a la UE de "no cumplir con su parte" respecto a los cuatro
millones de refugiados en Turquía”, 23 de febrer de 2021. Recuperat el 28 de novembre
de 2021 en: https://www.europapress.es/internacional/noticia-erdogan-acusa-ue-no-
cumplir-parte-respecto-cuatro-millones-refugiados-turquia-20210223020642.html

GHOTME, Rafat & GARCIA SICARD, Nadia. (2016) “Los refugiados sirios como
“problema” de seguridad nacional” de Estud. Asia Áfr. Vol.51, n.2, pp. 365-390.