Maison Carrée

Anàlisi Formal:

La Maison Carrée consisteix en una planta rectangular hexàstila, tot i que les columnes són el
doble més una pel costat llarg. La disposició de les columnes a la façana segueix un esquema
perípter pel pòrtic, però a l'arribar al mur es converteixen en pseudoperípteres. La Maison
Carrée consta d'una naos i un ampli pòrtic. El temple es troba elevat en una tarima, amb
escales a la part frontal, on es troba el pòrtic. És un temple de marbre amb influència grega,
amb un sostre a dues aigües i una platabanda. La façana principal està composta per sis
columnes corínties, creant un pòrtic hexàstil. La columnata sosté un frontó triangular decorat
amb relleus esculturals. L'entaulament mostra la típica divisió en arquitrau, el fris i la cornisa.
L'arquitrau està decorat amb frisos de tríglifs i mètopes.

Anàlisi Estilístic:

La Maison Carrée pertany a l'estil imperial amb una sèrie de característiques distintives. En
primer lloc, l'arquitectura imperial és eclèctica i pragmàtica, s'adapta a les condicions i
necessitats específiques de la seva època. Aquesta flexibilitat es manifesta no només en la
seva arquitectura sinó també en la selecció de materials i tècniques constructives. Les
innovacions materials com l'ús de la pedra i del formigó demostren un apropament
progressista a la construcció, incorporant nous materials per millorar la durabilitat i
l'estabilitat de l'estructura. Les innovacions tècniques, com l'ús de l'arc de mig punt i la volta
de canó, mostren una mena d'avanç en la societat. La unió d'ordres grecs (jònic, dòric, corinti)
ressalta la fusió de tradicions arquitectòniques. En aquest cas, la Maison Carrée destaca per
utilitzar principalment l'ordre corinti. Els capitells ornamentats amb fulles d'acant i volutes
són un distintiu d'aquest ordre, reflectint una estètica refinada i detallada. Els frisos i relleus
esculturals que representen escenes mitològiques i esdeveniments històrics són testimonis de
l'interès profund per la cultura i la història. Aquesta ornamentació no només serveix com a
element decoratiu sinó que també transmet significat i narrativa, afegint capes addicionals de
riquesa simbòlica a l'edifici.

Anàlisi Significatiu:

La Maison Carrée, construïda al segle XVI a.C.,

va tenir una funció inicial com a temple dedicat a
Octavi August, així com a la seva família, que
incloïa Gai i Luci Cèsar, i a la regió romana en
general. Aquesta dedicació va ser ordenada per
Agripa, conferint-li una importància històrica i
cultural significativa. La seva conservació i restauració al llarg dels segles la converteixen en
un dels temples romans millor conservats del món. Aquesta preservació ha convertit la
Maison Carrée en un autèntic tresor arquitectònic, que permet als visitants contemporanis
experimentar la grandesa de l'art i l'arquitectura romana en el seu estat original.