Tema 3.

HISTOFISIOLOGIA
Teixit epitelials
Teixit connectius

Teixits musculars
MÚSCUL ESQUELÈTIC
MÚSCUL LLIS
MÚSCUL CARDÍAC
1) Propietats i tipus de múscul
2) Estímul
3) Acoblament excitació-contracció (E-C)
4) Metabolisme
5) Control neural del múscul esquelètic
 Propietats del múscul
Forearm Moveme
n
movement

t
Excitabilitat Biceps brachii
contracting muscle
Capacitat del múscul de respondre a un estímul
Force Radius

Contractilitat Relaxed
Capacitat del múscul d’”escurçar-se” i fer força muscle
Fulcrum
Resistance

Relaxed
muscle
Triceps brachii Ulna
contracting muscle

en t
Force

vem
Mo
Fulcrum Resistance

Elasticitat (b)

El múscul es pot estirar més enllà de la seva longitud de repòs si hi ha una força distensiva, i
retorna a la longitud original quan cessa aquesta força
El múscul està recobert per diferents capes de teixit
connectiu (↑elàstic )
Tipus de músculs
 Tipus de contraccions musculars

concèntrica –s’escurça
1- Isotònica- el múscul es contrau i
canvia la longitud, la tensió és constant eccèntrica– s’allarga

2- Isomètrica- el múscul es contrau però no canvia la longitud, la tensió canvia

(a) Muscle contracts with
force greater than
resistance and
shortens (concentric
contraction)
(b) Muscle contracts (c) Muscle contracts but
with force less than does not change length
resistance and (isometric contraction)
lengthens (eccentric
contraction)

No
movement
Movement Movement

Concentric
Eccentric
Isotonic Isometric 6
 Contracció isomètrica
tendons, t. connectiu envolvent
 Tipus de contraccions musculars

3-Contracció no isomètrica, no isotònica (auxotònica vs.

meiotònica): el múscul es contrau i canvia la longitud, la tensió també canvia

auxotònica: múscul esquelètic (p.e. estirar una goma elàstica)

meiotònica: múscul cardíac, múscul llis

 Miòcits
– Miòcits (cèl·lules musculars / fibres musculars)
• amb capacitat contràctil, exclussius del Regne Animal
• terminologia pròpia
– membrana plasmàtica = sarcolema
– reticle endoplasmàtic = reticle sarcoplasmàtic

– Elements contràctils: miofilaments

• filaments gruixuts
– polímers de miosina
• filaments prims
– polímers de -actina
– als músculs estriats: troponina i tropomiosina (frè per la contracció)
Miosina
Cap (activitat ATPasa-velocitat de
contracció)

Coll (conté dominis reguladors)

Cua (conté dominis per a formar

polímers)
només a
múscul estriat
 Múscul estriat vs. múscul llis
1) Estriat (presència de estries/bandes amb pauta/regular)
-múscul esquelètic i cardíac
-miofilaments disposats en paral·lel

2) Llis (sense bandes)

-miofilaments disposats a l’atzar
 Músculs estriats

Cada fibra muscular és plena de miofibrilles que es disposen en paral·lel

Les miofibrilles estan composades per sarcòmers disposats en sèrie, tenen 1-2 m de diàmetre
i són tant llargues com la pròpia fibra
Les miofibrilles estan formades pels miofilaments (actina i miosina i proteïnes associades)
 Maquinària contràctil al múscul estriat
Sarcòmer (unitat funcioal de les miofibrilles)
• Actina
• Miosina
• Discos Z
• Titina
• Línia M…

Formació de ponts/enllaços actina miosina

http://www.sumanasinc.com/webcontent/animations/content/muscle.html
https://www.youtube.com/watch?v=U2TSaz8-yNQ
 Elasticitat dels sarcòmers

http://lessons.harveyproject.org/development/muscle/thickmsw.html
 Factors que afecten la força muscular

Distensió Velocitat
f. activa
isometric
Tensió

maximum
f. passiva

Longitud
Force
f. activa
Tensió

f. passiva

Longitud Velocity
 Maquinària contràctil al múscul llis

•No hi ha sarcòmers:
-els miofilaments estan distribuïts al·leatòriament i les cèl·lules es contrauen en totes les
direccions
-els filaments d’actina s’adhereixen a la membrana cel·lular mitjançant cossos densos
(“plaques” de les unions adherens), i són més llargs que en els músculs estriats
1) Funcions i tipus de múscul
2) Estímul
3) Acoblament excitació-contracció (E-C)
4) Metabolisme
5) Control neural del múscul esquelètic
 Estímul desencadenant de la
contracció

contracció neurogènica (m. esquelètic, m. llis)

contracció miogènica (m. cardíac, m. llis

estómac i còlon)
Contracció neurogènica al múscul esquelètic
Regulació de la tensió muscular al múscul esquelètic

•tamany de les unitats motores:

unitats motores petites: moviments fins

•reclutament: increment del nombre d’unitats

motores activades depenent de l’intensitat de
l’estímul

• sumació: la experimenten les fibres musculars

individualment, i depen de la freqüència d’estímul
 Estímul de la contracció al múscul cardíac
• contracció miogènica (involuntària) endegada pels P.A. generats per les cèl·lules marcapassos
• propagació dels P.A. a la resta del múscul a través de gap junctions (discos intercalars)
• innervats pel sistema nerviós autònom a efectes moduladors

https://www.youtube.com/watch?v=RYZ4daFwMa8
https://www.youtube.com/watch?v=2v7T-O2CWWk
•no hi ha reclutament de fibres ni fenòmens de tetània-fatiga, però sí Treppe (sumació moderada -
sense fusió)
 Estímul de la contracció al múscul llis
Contraccions neurogèniques

múscul ciliar

Totes les fibres musculars amb receptors colinèrgics/adrenèrgics,

Algunes fibres musculars amb receptors colinèrgics
absència de gap junctions, control precís de la contracció
/adrenèrgics, propagació dels PA a través de gap
junctions, tota la capa muscular es contrau simultàniament

Contraccions miogèniques endegades per cèl·lules cèl·lules intersticials de Cajal (ICC)

marcapassos no-neuronals, propagació a través de gap junctions (musculatura llisa a l’estómac i el còlon)
1) Funcions i tipus de múscul
2) Estímul
3) Acoblament excitació-contracció (E-C)
4) Metabolisme
5) Control neural del múscul esquelètic
 Acoblament E-C a tots els músculs

1) Despolarització del sarcolema

2) Augment del Ca2+ intracel·lular
3) Contracció
• model dels filaments lliscants
 Despolarització del sarcolema (P.A.)

-duració curta: 2-5 ms

Esquelètic -el P.A. és mes breu que la contracció
-permet fenòmens de sumació

-duració: >200 ms gràcies a la conductància

per Ca2+
Cardíac -períodes refractaris llargs
-el P.A. es solapa amb la contracció
-sumació limitada al Treppe

-duració molt llarga (segons),

Llis despolaritzacions sostingudes (no
necessàriament P.A.) i amb caràcter
oscil·lant
 Acoblament E-C a tots els músculs

1) Despolarització del sarcolema

2) Augment del Ca2+ intracel·lular
3) Contracció
• Model dels filaments lliscants

Canals de Ca2+ dependents de voltatge

Ca2+
Ca2+
Reticle sarcoplasmàtic
Ca2+
Ca2+
Ca2+
Túbuls T i reticle sarcoplasmàtic

– Túbuls tranversos (túbuls T)

• invaginacions del sarcolema -riques en
canals de Ca2+-que s’aproximen al RS
• múscul esquelètic de contracció ràpida >
lenta > múscul cardíac
• inexistents al múscul llis

– Reticle Sarcoplasmàtic (RS)

• una formació especial (cisternes
terminals) incrementa la capacitat de
magatzem de Ca2+
• els túbuls T i les cisternes terminals són
adjacents
Múscul esquelètic: alliberament de Ca2+ induït per despolarització

1) la despolarizació obre canals de calci

dependents de voltatge (DHPR)

2) el canvi conformacional dels canals

DHPR fa obrir els receptors RyR
mitjançant una interacció directa
entre els 2 canals

3) el Ca2+ (>1 M) s’uneix a TnC

4) troponina-tropomiosina deixa de
bloquejar els llocs d’unió actina-
miosina
Múscul cardíac: alliberament de Ca2+ induït per l’entrada de Ca2+
(CICR)

1) la despolarizació obre canals de

calci dependents de voltatge (DHPR)

2) el Ca2+ entra a dins la cèl·lula

3)  [Ca2+] obre uns canals de Ca2+

dependents de Ca2+ presents a la
membrana del reticle sarcoplasmàtic
(RyR)

4) el Ca2+ (>1 M) s’uneix a TnC

5) troponina-tropomisosina deixa de
bloquejar els llocs d’unió actina-
miosina
Múscul llis: alliberament de Ca2+ induït per l’entrada de Ca2+ (CICR)

1) la despolarizació obre canals de

calci dependents de voltatge (DHPR)

2) el Ca2+ entra a dins la cèl·lula

3)  [Ca2+] obre uns canals de Ca2+

dependents de Ca2+ presents a la
membrana del reticle sarcoplasmàtic
(RyR)

4) el Ca2+ (~ 300-500 nM) s’uneix a

CaM

5) Ca2+-CaM activa la MLCK →

fosforila la miosina, que adquireix
activitat ATPasa

http://courses.kcumb.edu/physio/smoothmuscle/index.htm
 Relaxació
1) repolarització del sarcolema (canals de K+ rectificadors, canals de Cl-)

https://www.youtube.com/watch?v=uT-UGTQd6zQ
 Relaxació

1) repolarització del sarcolema (canals de K+ rectificadors, canals de Cl-)

2) eliminació del Ca2+ citoplasmàtic:
-ATPasa de Ca2+ al sarcolema i RS
-transportador Na+/Ca2+ (NaCaX) al sarcolema
-proteïnes d’unió a Ca2+ (parvalbumina, calsequestrina…) segresten el Ca2+ citosòlic
3) quan [Ca2+]<1 M (m. estriats) o [Ca2+]< ~ 200-500 nM (m. llisa), el Ca2+ es dissocia
dels seus efectors (TnC i CaM, respectivament)
 Acoblament E-C a tots els músculs

1) Despolarització del sarcolema

2) Augment del Ca2+ intracel·lular
3) Contracció
• model dels filaments lliscants
 Model dels filaments lliscants
1) Posició de partida: 2) La miosina hidrolitza
filaments d’actina i l’ATP i experimenta un
miosina separats, en canvi conformacional que
presència d’ATP la fa unir-se a l’actina
D[Ca2+]

4) L’ATP s’uneix a la
miosina que es desprèn
del filament d’actina 3) L’unió a l’actina fa
desprendre l’ADP.
La miosina es doblega:
cop de rem que “estira”
el filament d’actina

https://www.youtube.com/watch?v=BVcgO4p88AA
Rigor mortis
 Rol del Ca2+ en els filaments lliscants als músculs estriats:
complex troponina - tropomiosina

Hi ha diferents isoformes de troponina C

diferents propietats de
-que tenen diferents afinitats pel Ca2+
-amb una dependència diferent del pH i la Ta contracció

El múscul llis no expressa troponina-tropomiosina!

 Rol del Ca2+ en múscul llis: activació de la MLCK

despolaritzacions sostingudes
(subllindar) indueixen contracció
(~ 200-500 nM)

Mecanisme latch:
la miosina defosforilada té
molt baixa afinitat per l’ATP
que ha de desenganxar-la
dels filaments d’actina
 Velocitat i durada de les contraccions

Velocitat: -cinètica del potencial despolaritzant

-activitat ATPasa
-tipus de troponina (m. estriada)
-activitat enzimàtica extra (m. llis)

-cinètica del potencial despolaritzant

Durada:
-mecanisme latch (m. llis)
 Acoblament E-C

Despolarització
M. esquelètic P.A.
activació D [Ca2+]i TnC
directa RyR
activació
M. cardíac P.A. canals activació D [Ca2+]i TnC
Ca2+ indirecta RyR
tipus L
P.A. activació D [Ca2+]i CaM
M. llis o indirecta RyR
sub-llindar

model dels formació de ponts actina-miosina

filaments lliscants
1) Funcions i tipus de múscul
2) Estímul
3) Acoblament excitació-contracció (E-C)
4) Metabolisme
 Metabolisme aeròbic

Rendiment: 32 ATPs / mol glucosa

130 ATPs / mol àcid palmític
Via lenta

m. esquelètic m. cardíac m. llis

tipus I i IIa

https://www.youtube.com/watch?v=NeqQ8xZwiIU
 Glucòlisi anaeròbica

rendiment: 2 ATPs / mol glucosa

Via ràpida

m. esquelètic m. cardíac m. llis

tipus IIX (màx. 10% metabolisme (flexible, pot mantenir la
anaeròbic en isquèmia) concentració d’ATP
inclús en presència de
cianur)
 Creatina-fosfocreatina
metionin

Creatina: síntesi a fetge, pàncrees i ronyons a partir d’Arg, Gly i Met

Fosfocreatina (demanda metabòlica elevada)
membrana mitocondrial línia M sarcòmer

creatin cinasa creatin cinasa

m. esquelètic m. cardíac m. llis

tipus IIX (estrés) (poc)
 Metabolisme muscular comparat (múscul esquelètic)

Metabolisme Aeròbic Metabolisme Anaeròbic

Via metabòlica fosforilació oxidativa glucòlisi anaeròbica sistema fosfàgen

(ATP-fosfocreatina)

Combustible Greixos
carbohidrats carbohidrats fosfocreatina
proteïnes

Producció d’ATP
(1 mol glucosa) 32 mols d’ATP 2 mols d’ATP

Velocitat lenta ràpida molt ràpida

Durada > 3 minuts 1-3 minuts < 30 segons

Exemples d’exercici curses fons curses 400-800 m curses 100 m

natació (>1.500 m) natació (400 m) natació (50 m)
moviments molt intensos
 Tipus de fibres de múscul esquelètic
tinció m-ATPasa
Tipus I: oxidatives lentes (55%)
-activitat ATPasa baixa
-respiració aeròbica, molts mitocondris
-molt irrigades i amb gran quantitat de mioglobina (magatzem
d’O2) que els dóna el color vermell típic
-resistents a la fatiga
-fibres fines, formen unitats motores petites

Tipus IIX: glicolítiques ràpides (30%)

-activitat ATPasa màxima
-metabolisme anaeròbic
-grans dipòsits de glicògen
-poc irrigades, pocs mitocondris i poca mioglobina
-fatiga ràpida
-fibres gruixudes, formen unitats motores grans

Tipus IIA: oxidatives ràpides (15%)

velocitat de contracció
Isoformes de miosina (ATPasa)
Isoformes de TrC
-propietats intermitges entre tipus I i tipus IIX, activitat
ATPasa intermitja
-contracció ràpida utilitzant metabolisme aeròbic
-presència de mioglobina, color rosa
-mitjanament resistents a la fatiga
-formen unitats motores mitjanes
 Fatiga muscular (m. esquelètic)

Reducció de la capacitat de generar tensió muscular

• fatiga central (intensitat molt elevada): el SNC no pot activar els músculs: reflexes protectors
• fatiga muscular tetànica (freqüència elevada, intensitat mitjana/elevada):
-esgotament d’ACh als terminals sinàptics
-acumulació de K+ extracel·lular, Pi intracel·lular
• fatiga “maratoniana” (durada llarga, freqüència mitjana, intensitat baixa): les fibres de contracció lenta
consumeixen els combustibles: AAGG circulants, glucosa circulant, glicògen muscular, aleshores:
– es recluten fibres de contracció ràpida (respiració anaeròbica) , s’acumulen K+, Pi i àcid làctic (?)
que interfereixen amb el transport de Ca2+

https://www.youtube.com/watch?v=zbo0i1r1pXA
Tema 3. HISTOFISIOLOGIA
Teixit epitelial
Teixit connectiu
Membranes
Teixit muscular

Teixit nerviós
 Teixit nerviós

Neurones i cèl·lules de suport (= glia)

• les neurones són les unitats funcionals
– reben els estímuls > responen > transmeten els senyals
• les cèl·lules de la glia manténen la homeostasi del SN
– són 5 vegades més nombroses que les neurones
 Neurones
• dendrites: reben estímuls i els converteixen en senyals elèctrics
• somes: són el centre metabòlic i integren senyals (segment inicial de l’axó)
-s’agrupen en nuclis al SNC, ganglis al SNP
• axons: -propaguen els senyals elèctrics fins les terminacions nervioses

Nervi: feixos d’axons del SNP

Via o Tracte: feixos d’axons del SNC

3 capes
conjuntives

http://www.johnwiley.net.au/highered/interactions/media/Regulation/conte
nt/Regulation/nerve2a/frameset.htm
 Classificació morfològica de les neurones

• Pseudounipolars:
– el soma i un sol procés
– p.e. neurones sensorials
• Bipolars:
– dendrites i axons en costats oposats
del soma
– p.e. les neurones de la retina
• Multipolars:
– moltes dendrites i un sol axó
– p.e. neurones motores
 Classificació funcional de les neurones

• Sensorials / aferents (SNP)

transdueixen estímuls externs o interns
en impulsos elèctrics (informació
sensorial), que condueixen a les
neurons associatives
• Associatives / interneurones (SNC)
integren l’activitat sensorial, envien
instruccions a les neurones motores
• Motores / eferents (SNC)
condueixen impulsos (instruccions
motores) fins les cèl·lules efectores
Cèl·lules glials del SNP

-cada cèl·lula de Schwann

mielinitza ≈1 mm d’axó

-els espais no mielinitzats

són els nodes de Ranvier

Factor de creixement
nerviós

May et al., European Urology 372-378 , 48 (3), 2005

Cèl·lules glials del SNC
 Astròcits

• les cèl·lules glials més representades

• implicades en:
– tamponar els nivells de K+ extracel·lulars
– reciclatge de neurotransmissors
– funcions tròfiques i de sosteniment
– formació de la BHE

Barrera Hemato-Encefàlica:
-endoteli capil·lar especialitzat: baixa permeabilitat per la presència
d’unions cel·lulars oclusives (tight junctions)
-limita el pas de substàncies de la sang a les cèl·lules del SNC
Cèl·lules glials del SNC