LA FARMACOCINÈTICA

1. L'ABSORCIÓ

El moviment del fàrmac cap a la circulació sistèmica.

★ ACTIVITAT 2. Relaciona les vies d’administració dels fàrmacs amb les formes
farmacèutiques revisades en el mòdul anterior. Completa el quadre.

1.1 PAS DELS FÀRMACS PER MEMBRANA

● Afecta a l’absorció, la distribució i

l’excreció
● Responsable de fenòmens
d’interacció entre fàrmacs i entre
fàrmacs i aliments

1.2 ABSORCIÓ PER TRANSPORTADORS

Aspectes a considerar:

● Mecanisme saturable
● Reutilitzables
● Possibilitat de fenòmens de competició
● Facilitació del pas contra gradient

Factors que afecten a l’absorció

● Barreres externes
● Menjar i altres medicaments
● Forma farmacèutica:
● Fàrmacs d’alliberació controlada
● Fàrmacs amb recobriment entèric
● Via d’administració
● Flux sanguini en el punt d’absorció (deltoides>gluti)
● Altres (sexe, ètnia, estat ... )
1.3 BARRERES EXTERNES QUE AFECTEN A L’ABSORCIÓ

Presència de menjar i altres medicaments:

Interaccions de tipus físico-químic

- Canvis de pH que afectin a la solubilitat.

- Dificultat d’accés a la superfície absortiva.
- Formació de complexos insolubles
- Augment de la solubilitat com a conseqüència de les secrecions digestives.

Canvis fisiològics

- Endarreriment del buidat gàstric.

- Augment de la motilitat intestinal.
- Estimulació de les secrecions digestives.
- Modificació de l’aclariment presistèmic dels fàrmacs a nivell hepàtic

1.4 FORMA FARMACÈUTICA EN COMPRIMITS

1.5 VIES D’ADMINISTRACIÓ

Metabolisme de primer pas

● Afecta: via oral

● No afecta: via sublingual, parenteral, transdèrmica, rectal i bucal.
1.6 BIODISPONIBILITAT

Fracció de fàrmac administrat a qualsevol via i que arriba a la circulació sanguínia sense alterar-se.
BD=1.

★ No confondre amb bioequivalència= similitud de concentració de dues formes

farmacèutiques que s’igualen al temps d’acció.

La Biodisponibilitat es veu alterada pel metabolisme de l'intestí i el fetge.

2. LA DISTRIBUCIÓ

Procés de dispersió del fàrmac als fluids i teixits del cos.

Es pot veure afectada per:

- Fàrmacs que siguin liposolubles o bé solubles en aigua

- Barreres internes. Ex: BHE (hematoencefàlica), placentària
- Unió a proteïnes plasmàtiques
- Circulació enterohepàtica
- Irrigació de l’òrgan (cor, fetge i ronyons més distribució que orella per exemple)

2.2 TIPUS DE FÀRMACS DE MILLOR DISTRIBUCIÓ

Els fàrmacs liposolubles travessen millor les membranes cel·lulars. També, els solubles en aigua.

2.3 LA UNIÓ A PROTEÏNES PLASMÀTIQUES

En la unió a proteïnes plasmàtiques trobem que el fàrmac en sang pot

viatjar en la seva forma lliure o unir-se a proteïnes plasmàtiques.

En aquest cas l’únic fàrmac que farà l’acció és el fàrmac en la seva forma
lliure, ja que el fàrmac unit a la proteïna sempre quedarà viatjant pel
torrent sanguini fins a ser degradat.

★ En la imatge observem l'acció del fàrmac lliure de forma més

ràpida i l’acció d’un fàrmac que té afinitat per les proteïnes
plasmàtiques. Quan aquest té afinitat per les proteïnes
plasmàtiques la duració en sang serà més sostinguda i lenta en
temps, ja que ha d’establir-se un equilibri entre el fàrmac que fa
acció i el que es desenganxa de les proteïnes per ser utilitzat.
CARACTERÍSTIQUES

● Si és elevada, la duració de l’acció del fàrmac és major

● Explica diferències en l’acció dels fàrmacs degut a patologia subjacent
● Possibilita interaccions farmacològiques
● Saturabilitat
● Reversibilitat

2.4 EL CICLE ENTEROHEPÀTIC

3. EL METABOLISME

El metabolisme és el procés que té lloc al intestí i el fetge

3.1 FASE I DEL METABOLISME

Es duu a terme per enzims hepàtics Citocrom P450 o bé intestinals

CYP

★ El resultat pot ser un metabòlit més actiu o menys actiu

3.2 FASE II DEL METABOLISME

S’incrementa la solubilitat dels fàrmacs per tal que pugin excretar-se

3.3 REACCIONS DE CONJUGACIÓ

3.4 ELS INDUCTORS ENZIMÀTICS

Un inductor enzimàtic és un fàrmac (substància activa) que s’uneix a un enzim i li augmenta l’activitat
o bé incrementa el nombre d’enzims disponibles.

Els fàrmacs que indueixen enzims hepàtics poden:

● Reduir la biodisponibilitat d’altres fàrmacs

● Augmentar la biodisponibilitat dels profàrmacs
● Són inductors enzimàtics: rifampicina, fenobarbital… alcohol!!

Canvis en la capacitat metabolitzadora

● Pediatria
● Geriatria
● Administració fàrmacs/substàncies inductores o inhibidores enzimàtiques
● Embaràs
● Insuficiència hepàtica
● Hàbit tabàquic
● Farmacogenètica
 4. L'EXCRECIÓ

Retirada dels productes de rebuig del cos.

★ El principal òrgan implicat en l’excreció és el ronyó.

Altres involucrats en l’excreció

● Renal
● Biliar
● Suor
● Femta
● Inhalatòria
● Llet materna
● Saliva..

4.1 L’EXCRECIÓ RENAL NETA

L’excreció renal neta és el resultat de:

- Filtració
- Secreció
- Reabsorció

4.2 ACLARIMENT PLASMÀTIC (CLEARANCE: CI)

Volum de sang que queda depurat completament de

medicament per unitat de temps.

★ (l/h; ml/min)
 5. PARÀMETRES FARMACOCINÈTICS

● Biodisponibilitat
● Clearance (vist anteriorment)
● Cmàx, CME, CMT, Marge terapèutic, Durada efecte
● Estat d’equilibri estacionari (Steady State)
● Temps de vida ½

5.1 Cmax, CME, CMT, MARGE TERAPÉUTIC

5.2 EL TEMPS DE VIDA ½

El TEMPS DE VIDA ½ (o semivida d’eliminació) correspon al temps que es requereix per tal que la
concentració d’un medicament disminueixi a la meitat un cop s’ha finaltizat l’absorció i s’ha
completat la distribució.
5.3 ESTAT D’EQUILIBRI (STEADY STATE)

★ SS= Velocitat d’eliminació=velocitat d’administració

6. CONCEPTE D’ADHERÈNCIA AL TRACTAMENT