1.

ESTRUCTURA DE L’APARELL RESPIRATORI

INTERCANVI
DE GASOS:
Superfície total
aprox. dels
alvèols: 70 m²
1.1 TIPUS DE CÈL·LULES ALVEOLARS

TIPUS I

Epiteli que revesteix la paret alveolar (lloc principal d’intercanvi de gasos)

TIPUS II

Secreció de líquid Alveolar surfactant

2. SURFACTANT PULMONAR

COMPOSICIÓ

● Fosfolípids
● Apoproteïnes
FUNCIÓ

● Reducció de la tensió superficial de l’aigua

● Evita el col·lapse dels alvèols al final de l’expiració

SÍNDROME DE DIFICULTAT RESPIRATÒRIA

● Trastorn respiratori en nounats i prematurs

● Manca de surfactant pulmonar
● Col·lapse dels alvèols

3. MECÀNICA DE RESPIRACIÓ

3.1 VENTILACIÓ

DIAFRAGMA EN REPÒS: Pressió alveolar igual a l’atmosfèrica, no hi ha flux d’aire (P. Alveolar:
760 mm Hg + P. Atmosfèrica: 760 mm Hg + P. Intrapleural: 756 mm Hg)

INHALACIÓ:

● Diafragma i músculs intercostals es contrauen.

● Cavitat toràcica s’expandeix i la pressió alveolar disminueix per sota atmosfera
● Aire entra a causa del gradient de pressió (P. Alveolar: 758, P. Intrap: 754, P: Atmos: 760)
● Durant una inhalació profunda encara disminueix més la pressió alveolar.
EXHALACIÓ:

● Diafragma i músculs intercostals es relaxen

● Tòrax i pulmons tornen a posició inicial
● Cavitat toràcica es contrau i la pressió alveolar augmenta per sobre de l’atmosfera
● Aire surt en resposta al gradient de pressió
● Durant l’exhalació profunda augmenta molt més la pressió alveolar

3.1.1 INTEGRANTS EN LA VENTILACIÓ

LÍQUID DE LA CAVITAT PLEURAL

● Líquid lubricant
● Redueix el fregament entre les membranes visceral i parietal
● Facilita la unió de les dues membranes per tensió superficial

PRESSIÓ INTRAPLEURAL < PRESSIÓ ALVEOLAR

● Efecte buit = adherència de la pleura visceral a la pleura parietal (paret toràcica).

3.2 VOLUMS I CAPACITATS EN LA VENTILACIÓ

VENTILACIÓ PULMONAR

Intercanvi d'aire entre l'atmosfera i els alvèols pulmonars:

● Inspiració (flux cap a dins)

● Expiració (flux cap a fora)

VOLUMS PULMONARS

En repòs:

VOLUM CORRENT: quantitat d'aire que entra-i-surt en cada moviment respiratori

En respiració forçada:

VOLUM DE RESERVA INSPIRATORI: quantitat d'aire addicional que entra en una inspiració profunda
respecte al volum corrent

VOLUM DE RESERVA EXPIRATORI : quantitat d'aire addicional que surt en una expiració forçada
profunda respecte al volum corrent

VOLUM RESIDUAL: quantitat d'aire residual que queda als pulmons després d'una expiració forçada
ESPIROGRAMA

4. PERFUSIÓ I FLUX SANGUINI

CIRCULACIÓ BRONQUIAL CIRCULACIÓ PULMONAR

● arribada de sang oxigenada del ● arribada de sang desoxigenada del

ventricle esquerra ventricle dret

● irrigació de l'arbre bronquial, pleura ● irrigació dels alvèols pulmonars

visceral, vasos pulmonars, esòfag i
nòduls limfàtics
4.1 ACOBLAMENT VENTILACIÓ I PERFUSIÓ

VENTILACIÓ

Entrada i sortida d’aire (flux d’aire)

PERFUSIÓ

Arribada de sang capil·lar (flux capil·lar sanguini)

V / Q = 1 - 0,8

ACOBLAMENT

● Modificació de la perfusió sanguínia en cada zona dels pulmons

segons la ventilació (canvi de gruix de vas)

● Els vasos es contrauen per hipòxia desviant el flux sanguini a zones

més ventilades

5. REGULACIÓ DEL FLUX SANGUINI

REGULACIÓ PASSIVA: VOLUM ALVEOLAR

REGULACIÓ ACTIVA: VASODILATADOR O VASOCONSTRICTORS

5.1 ZONES DE WEST

ZONA I

Flux sanguini baix: pressió d'aire alta i sanguina

baixa. (PATOLÒGICA)

ZONA II (situació òptima)

Flux intermitent: Alvèol s’infla o es desinfla, quan

ho fa comprimeix el vas o el deixa reposar. (Zones
altes dels pulmons)

ZONA III (situació subòptima)

Flux elevat: Els alvèols no es comprimeixen tant

com per comprimir el flux del vas, no hi ha temps
de fer el canvi de gasos i el grau d’oxigen no és tan
alt com a zona II.

6. DEFECTES DE VENTILACIÓ I PERFUSIÓ

ESPAI MORT FISIOLÒGIC (V/Q = INFINIT)

Regió on hi ha ventilació però no perfusió

RELACIÓ V/Q ALTA

Molta ventilació i poca perfusió a causa de poc

flux sanguini

RELACIÓ V/Q BAIXA

Molta perfusió poca ventilació, a causa del fet

que hi ha una ventilació reduïda i, per tant, la
sang conté poc oxigen i molt CO₂.

SHUNT (CURTCIRCUIT) V/Q = O

Perfusió de regions pulmonars que no estan ventilades i no poden intercanviar gasos. Retorna al cor
sense oxigen (ex: ennuegament)
 7. ACOBLAMENT VENTILACIÓ I PERFUSIÓ

ESPAI MORT

Anatòmic: espais on no hi ha intercanvi de gasos. (nas, boca, faringe, laringe, tràquea. bronquis i
bronquíols)

Fisiològic: volum d’aire que hauria d’intervenir en l'intercanvi de gasos, però que per raons
fisiològiques o patològiques no pot. En individus sans, aquest hauria de ser igual a l’espai mort
anatòmic.

● Zona 1: part ventilada, però no perfosa, integra l’espai mort fisiològic. Depèn de la gravetat
de la pressió de perfusió, la gravetat i l’altura.

● Zona 2: zona mitjana, el seu estat normal és estar perfosa i ventilada, però hi ha factors que
la poden modificar i convertir-la parcialment en zona 1.

● Zona 3: part més baixa dels pulmons. Està sempre perfosa i ventilada, per tant, MAI forma
part de l’espai mort fisiològic
 8. REGULACIÓ DE LA RESPIRACIÓ

CENTRE RESPIRATORI

ÀREA DEL RITME BULBAR (CONTROLA EL RITME BÀSIC DE LA RESPIRACIÓ)

CENTRE INSPIRATORI

● Marcapassos respiratori primari.

● Àrea activa durant 2 segons, amb 3 segons de relaxació.
● Estimula contracció de diafragma i músculs intercostals externs

CENTRE EXPIRATORI

● Activació únicament en espiració forçada

● Estimula contracció de músculs intercostals interns i abdominals per disminuir mida de
cavitat toràcica
ÀREA NEUMOTÀXICA PONTINA

● Inhibeix el centre inspiratori

● Escurça la durada de la inspiració
● Augmenta la freqüència respiratòria

ÀREA APNÈUSICA

● Activa el centre inspiratori

● Allarga la durada de la inspiració
● Contraresta l'àrea pneumotàxica

INFLUÈNCIES CORTICALS

● Les ordres de l'escorça cerebral poden anul·lar temporalment els centres automàtics
● Alteració voluntària del patró respiratori

ALTRES INFLUÈNCIES

● Baroreceptors: movimients musculares i de les articulacions

● Sistema límbic: anticipació i ansietat emocional
● Temperatura: increment en febre, disminució en hipotèrmia
● Dolor (intens -> apnea; somàtic -> increment de freqüència; visceral -> reducció de
freqüència)