1.

Definicions:
 Dissolució tampó: són aquells que fan possible que les
dissolucions siguin constant afegint àcid o bàsic.
 O-glicosídic: és aquell que uneix dos o més monosacàrids.
 Àcid gras: són molècules formades per una llarga cadena
hidrocarbonada de tipus alifàtica, és a dir en nombre parells
d’àtoms de carboni, on també és troba un grup carboxil. Aquets
poden ser saturat o insaturats.
 Enllaç peptídic: és l’enllaç que s’estableix entre els aminoàcids,
formant pèptids. Quan s’uneixen dos aminoàcids diem que es
dipèptid i quan son dos tripètid. Quan es formen aquets enllaços
desprenen un H2O.
 Aminoàcid: són molècules que presenten un grup amino,
carboxil, una radical i un hidrogen. En la radical poden penjar-hi
un dels 20 aminoàcids que hi ha. Són els que formen les
proteïnes.
 Electroforesi: separes les proteïnes per el seu pes i per la seva
carrega elèctrica.
2. Què és el colesterol? Que passaria si tinguem un nivell alt i un
nivell baix?
El colesterol és un lípid que hi ha en moltes cèl·lules de l’organisme i a la
sang. El fetge és l’encarregat de fabrica el colesterol que l’organisme
necessita. El colesterol és insoluble a l’aigua i això fa que és necessitin
lipoproteïnes per poder ser transportat a la sang. Hi ha lipoproteïnes de
baixa intensitat LDL, que és el colesterol dolentes i altes intensitats HDL
és el colesterol bo.
En cas de tenir un LDL és pot provocar el hipercolesterolèmia i per tant
s’ha de reduir ingesta d’aliment grassos, fent exercici físic...
D’altre banda si tinguéssim un nivell baix no podríem transportar el lípids.
3. Escriu la fórmula d’un tripèptid amb els aminoàcids: Valina,
Treonina i àcid glutàmic. Digues quantes aigües es formaran.

S’han format dues aigües.

4. Quina diferencia hi ha entre l’ADN i ARN?
ADN ARN
Pentosa desoxiribosa Pentosa ribosa
Bases nitrogenades: A,T,C,G Bases nitrogenades: A,U,C,G
Doble hèlix (dues cadenes) Una sola cadena
És troba en el nucli És troba en el nucli, però després
surt i és dirigeix el citoplasma
 La seva funció és porta la informació La seva funció és sintetitzar les
genètica de generació a generació. proteïnes.

5. Quin és el model que Watson i Crick?

El model de Watson i Crick és van basar amb el descobriment de Rosalín
Franklin que va indicar primerament que el DNA tenia una forma helicoïdal
amb fosfats a la part externa. Llavors aquets dos personatges van elaborar el
model de la doble hèlix, és a dir format per dues cadenes polinucleòtids:
Antiparal·leles: Una cadena va en sentit 5’3’ o l’altre 3’5’.
Completaries: Les dues cadenes no són iguals, és dir, si en una cadena hi
ha adenina l’altre tindrà timina, en canvi si una té citosina l’altre té guanina.
Per tant, la seqüencia de cada cadena és diferent.
Dextrogir: L’estructura gira cap ala dreta.
Plectonímica: per separar les dues cadenes cal girar-ne (desenrotllar) una
respecta l’altre.

5’ 3’
20A

34A
3’4A

5’ 3’

6. La base nitrogenada de Timina conté un 27%. Quant contenen les

altres bases nitrogenades? És ARN o DNA, bicentenari o
monocatenari? Perquè?
T = 27%  A=27%  T+A= 54%
C i G?  100%-54%= 46%
46%/ 2= 23%
C=23%  G=23%
És un ADN perquè presenta timina i no uracil, i és bicentenària perquè les
bases nitrogenades tenen el mateix percentatge que la seva complementaria.
7. Escriu la cadena complementaria, però en ARN:
5’...TCAGATCCAAGTA...3’
3’...AGUGUAGGUUCAU...5’
8. Explica la transcripció en eucariotes.
El procés és realitza en el nucli a la qual és divideix en 4 processos:
 Iniciador: DNA de doble hèlix sobre i s’incorpora ARN polimerasa
en el DNA trobem una regió que s’anomena promotora, que dona
 la senyal a l’ARN-polimerasa per que comenci el procés de
transcripció.
 Elongació: El model del DNA sintetitzà l’ARN posant bases
nitrogenades. S’afegeix una caputxa que conté molts nucleòtids
de guanina.
 Finalització: L’enzim ARN-polimerasa quan detecta una senyal
atura la síntesi. Aquí s’incorpora la cua poli-A que afegeix un
seguiment de nucleòsids d’adenina.
 Maduració: És produeix al nucli. Un enzim anomenat RNPpn és
l’encarregat de dur a terme la maduració, a la qual forma una
estructura espliceosoma, és dir allibera el introns (no tenen
informació)) i emmagatzema exons (tenen informació).