Traball de Recerca Bó

Portada
Dedicatoria
Agraïment
Cita introductòria
Abstracta
ÍNDEX
Treball de recerca Criminologia
0. Introducció
7
2n de Batxillerat Curs 2021-2022
1. Criminologia
1.1. Què és la criminologia?
1.1.1. Concepte de criminologia
La etimologia de la paraula criminologia deriva del llatí “crimins” que significa crim o
delicte i del grec “logos” que significa estudi, és a dir, que la criminologia és “l’estudi
del crim”. La criminologia és la disciplina empírica que té com a objecte d'estudi la
conducta desviada d’un criminal, que implica un delicte o un comportament
antisocial, així com el procés de definició i sanció de la conducta antisocial. A
més, també se centra en la prevenció, el tractament d'aquestes conductes i la
danys i perjudicis de la víctima.
L'esmentat terme "Criminologia" va ser expressat per primera vegada per l'antropòleg
Francès PABLO TOPINNARD en l'any 1.883.
Aquesta és una ciència relativament recent, tot i que l'interès pel fenomen criminal i el
seu estudi ha existit des de sempre. Va ser l'Escola Positiva, la que té el mèrit de
anomenar la Criminologia com una ciència independent de el Dret Penal, a partir
d'aquest moment es comença a elaborar el concepte d'aquesta nova ciència. S'han
formulat diverses definicions per a la criminologia, per tant, no hi ha una única
definició.
La criminologia no té una definició única i aquesta ha variat al llarg dels anys, es podria
assegurar que cada autor té la seva pròpia, però totes elles tenen un element comú,
l'estudi científic del delicte. Per tant la criminologia és defineix:
Rafael Garofalo (finals de 1.885): “La criminologia és la ciència del delicte”.
.Garofalo “La ciència general de la criminalitat i de les penes, i al seu torn edita un
primer llibre anomenat precisament Criminologia”.
Franz Vont Listzc i Edmund Mezger: “La ciència que té per objecte d'indagació,
l'etiologia criminal”.
Constancio Bernaldo de Quirós: "La ciència del crim o estudi científic de la

criminalitat, les causes i mitjans per combatre-la".
Quintanilla Saldaña (1.929):”La ciència del crim o estudi científic de la criminalitat, les
causes i mitjans per combatre-la”.
8
David Abrahamsen (1940):"La investigació que, a través de l'etiologia del delicte, i la

filosofia del delicte, busca tractar o curar el delinqüent i prevenir les conductes
delictives".
Stephen Hurwitz (1.945): "Designa aquella part de la ciència criminal que posa en
relleu els factors de la criminalitat mitjançant la investigació empírica, és a dir, els
factors individuals i socials que fonamenten la conducta criminal".
Olivera Diaz: “Disciplina que, alhora que explica i estudia les causes de la conducta
delictiva i perillosa, estudia també la persona del delinqüent”.
Renè Resten: "Consisteix en l'aplicació de l'Antropologia diferencial a l'estudi dels

factors criminòlegs d'origen biològic, fisiològic, psicològic i sociològic, i en la recerca de
les seves bases racionals en què donar suport a la profilaxi de el crim i la regeneració
de l criminal" .
Gunther Kaiser: la criminologia és la ciència que estudia el delicte.
Hans Göppinger: “Ciència empírica i interdisciplinària que s'ocupa de les

circumstàncies de l'esfera humana i social, relacionades amb el sorgiment, la comissió
i l'evitació de el crim, així com del tractament dels violadors de la Llei” .
Garcia Pablos de Molina: “Ciència empírica i interdisciplinària que s'ocupa del crim,
del delinqüent, la víctima i del control social del comportament desviat”
Luis Marcar del Pont: “Poderós instrument per a la prevenció dels delictes i de les
conductes desviades dins d'un adequat marc polític criminal”.
José Enginyers: “La criminologia és la ciència multidisciplinària que estudia la

conducta humana perillosa, constitueixi delicte o no, tant dels casos en forma
individual com dels fenòmens de massa”.
Armand Marquiset: "Estudi del crim, considerat com a fenomen individual i social, de
les seves causes i de la seva prevenció".
Rodriguez Manzanera: “Ciència sintètica, causal, explicativa, natural i cultural de les

conductes antisocials”.
9
1.1.2. Objectius
1.1.3. Finalitat
1.1.4. Les disciplines de la criminologia
1.1.4.1. Antropología criminológica
És l'estudi de les característiques física i psicològiques particulars dels culpables dels
crims i delictes. En definitiva vindrà a ser l'estudi de les característiques de l'home
criminal. En el seu començament com a ciència, es basava en la idea que el criminal
pertany a una subespècie del gènere humà que és fàcilment identificable pels seus
trets fisiològics. La fisiologia era el camp d'estudi que es centrava en la forma del crani
per identificar els delinqüents.
1.1.4.2. Biologia criminològica

Estudia a l'home de conducta antisocial com un ésser viu, des dels seus antecedents
genètics fins als seus processos anatòmic-fisiològics, és a dir, la influència dels
fenòmens biològics en la criminalitat i la participació dels factors biològics en el crim.
És a dir, la criminologia biològica busca les bases fisiològiques del comportament
anormal dels éssers humans que els comporten a ser antisocials. Investiga la
causalitat física, és a dir, la relació entre el fet somàtic i la criminalitat o el
comportament violent. Això és una mica complicat que requereix d'estudis profunds.
1.1.4.3. Psicologia criminològica

És l’estudi de l'ànima del subjecte criminal; ànima (psique) en sentit científic i no
filosòfic. La psicologia criminològica estudia els processos mentals i la personalitat de
l'individu que comet un delicte. D'aquesta manera tracta de desenvolupar els
processos psicològics que han intervingut perquè el delinqüent cometi un crim.
1.1.4.4. Sociologia criminològica

Estudia el criminal com a fenomen que es dóna de forma col·lectiva i no individual, fent
referencia a la societat. A la qual estudia les seves causes i factors, les seves formes,
desenvolupament, efectes i relacions amb altres fets i conductes que es donen en
societat. A més estudia els problemes criminals i tracta d'explicar les causes possible
que comporten a la conducta antisocial, trobant temes que són veritables models o
hipòtesis d'investigació, com les subcultures criminals, els conflictes culturals,
l'oportunitat de delinquir... Un dels seus objectius principals és prevenir les causes
socials que afavoreixen el desenvolupament del crim.
10
1.1.4.5. Criminalistica
És la disciplina que estudia les evidències i causes materials d'un crim, recolzant-se al
seu torn en diverses ciències forenses, per descobrir el presumpte autor del delicte. La
seva finalitat és reunint les ciències i coneixements humans descobrir el com, quan,
on, amb què i per a què d'un crim, per identificar i proporcionar el presumpte criminal,
així com per explicar i reconstruir el crim.
1.1.4.6. Victimologia
L'estudi de tot el que té a veure amb la víctima d'un crim, des de la relació entre
víctimes i delinqüents. S'estén a altres persones afectades i a altres sectors no
estrictament delictius, com el dels accidents.
1.1.4.7. Penologia
El desenvolupament d'aquesta disciplina se centra en l'estudi de les penes i els seus
objectius. Les condemnes amb què es castiga els delinqüents no només persegueixen
castigar com a tal al delinqüent, si no utilitzar el seu abast social per a la prevenció del
crim a través de la por a el càstig.
11
2. Objectes d’estudi de la criminologia

L'objecte ha canviat des dels seus inicis, és a dir a mitjan del S. XIX, fins a principis de
la S. XXI, s’ha anat ampliant.
Si ens centrem en un concepte limitat de la criminologia, els objectes d’estudi serien, el

delicte, el delinqüent i l'execució de les penes, això correspon a el model causal
explicatiu propi de la criminologia positiva i etimològica. En canvi si optem per un
concepte ampli de la criminologia, el seu objecte d'estudi seria el delicte, el delinqüent,
la víctima i el control social. L'objecte de la criminologia no se centra únicament en el
delicte, sinó també en les conductes antisocial que poden influir o tenir resultat
delictives. Així per exemple, el consum d'alcohol, que no és un fet delictiu, ni tampoc
una conducta antisocial en certes ocasions, pot tenir incidència en l'activitat delictiva,
ja que pot provocar altercacions, baralles, i fins i tot pot comporta fer un delictes.
Per tant els objectes d'estudi de la criminologia són: el delicte, el delinqüent, la víctima
i el control social. Per també poden presentar altres objectes d’estudi.
La criminologia estudia el delicte, el concepte ha resultat problemàtic, és per això que

des de la criminologia s'han intentat idear diversos conceptes com a alternativa el
concepte de delicte en el Dret Penal.
Un altre objecte d'estudi és el delinqüent, aquest s'estudia des d'una perspectiva

individual i social.
La criminologia, des de fa una dècades ha prestat especial atenció a la víctima, des

d'una perspectiva protectora.
El control social, també forma part dels objectes d'estudi de la criminologia, i des de fa
uns anys aquest s'ha convertit en el centre d'investigació i activitat criminològica.
2.1. Delicte
La criminologia s'ocupa del delicte, però també de les conductes anormals que tenen
els delinqüents. El concepte de delicte és canviant i evoluciona segons els canvis que
es produeixen en la societat. Les conductes que siguin considerades delictes
actualment poden no ser-ho en un altre, és a dir, no hi ha una uniformitat. Hi ha
conductes que poden considerar delictives en totes èpoques, com l'homicidi, lesions,
robatori, estafa ... però també cal dir que cada país té les seves matisacions i
restriccions.
12
En Criminologia quan s’anomena el concepte de delicte, aquest concepte ve de mans

de la ciència del Dret Penal, ja que és qui estableix el concepte de delicte. La
Criminologia no pot parlar de delicte si no està escrit en el Codi Penal, és a dir les lleis
penals, que l’estat les aplica com a càstig els delictius. Si tractem de substituir el
concepte jurídic, hauríem d'acudir a altres conceptes.
La criminologia científica ha tractat de definir i explicar el delicte a traves de diferents

models teòrics. García-Pau les va classificar en quatre grups:
Criminologia clàssica i neoclàssica. Aquestes relaten el delinqüent com un subjecte

racional, un ésser lliure per a prendre decisions d'acord amb els perjudicis i beneficis
que proporcionaran amb els seus actes. Un individu tendirà a prendre la decisió
d'infringir la llei quan és centre més en els beneficis que espera rebre de la seva acció
davant els costos.
La Criminologia Positivista. Mitjançant un anàlisi causal-explicatiu, sotmesa les

causes del delicte a certs factors biològics, psicològics i socials que ho determina.
En el marc de la Sociologia criminal. A aquests marc no els interessa les causes del
delicte, sinó el que ha succeït durant el crim i qui és el delictiu.
Diverses corrents de la moderna criminologia. Tracten d'explicar el delicte des d'un

enfocament actiu, a la qual tenen en compte els processos d’integració i canvi de
conducta dels subjectes que evolucionen en les diferents etapes de la seva vida, és a
dir, infància, adolescència...
El pas del temps molt autors han descrit de diverses manera el concepte de delicte:
Emilio Durkheim: "El delicte és un acte que ofèn certs sentiments col·lectius, dotats
d'una energia i d'una previsió particulars".
Rafael Garófalo: "El delicte social o natural és una lesió d'aquella part de el sentit
moral que consisteix en els sentiments altruistes fonamentals (pietat i probitat) segons
la mesura que es troben a les races humanes superiors, la mesura és necessària per
a la adaptació de l'individu a la societat ".
Enrico Ferr:i "Són delictes les accions determinades per motius individuals ja
antisocials que alteren les condicions d'existència i lesionen la moralitat mitjana d'un
poble en un moment determinat".
13
2.2. Delinqüència
El delinqüent és aquell que executa un determinat comportament encaminat a atacar
els valors bàsics de la societat i l’incompliment de les normes que regeixen la
convivència entre els membres de la comunitat.
Pet tant, aquest estudi és important per a la criminologia, ja que té la finalitat de

descobrir i esbrinar els factors que influeixen en la conducta criminal per poder
prevenir-ho.
L'estudi del delinqüent és important per a la criminologia perquè és la persona que

realitza la conducta delictiva, però la criminologia no ha de limitar-se a l'estudi nomes
la persona de manera individual sinó que ha d'ampliar el seu objecte d'estudi a les
persones jurídiques que també participen en l'activitat delictiva i de forma important en
les últimes dècades.
3. Control Social
S'entén per control social, el conjunt d'institucions, estratègies i sancions socials que
pretenen promoure i garantir la submissió de l'individu als models i normes comunals.
Per que s'exerceixi el control social són necessaris tres elements:
L'existència d'una norma.
L'existència d'una sanció
L'existència d'un procediment per a imposar la sanció en cas que es infringeixi

una norma.
Es distingeixen dues classes de control social, formal i informal.
Informal: El control informal és aquell que apareix en la pròpia societat i per tant és un
control que sorgeix de la família, de l'educació rebuda a l'escola, els amics, la feina,
l'opinió pública, el sistema sanitari, els mitjans de comunicació.
Per exemple, en el cas de l’escola seria la segona instància de control social informal.
El professor exigeix una sèrie d'actituds que han de ser acceptades i dutes a terme per
els alumnes, però si un alumna és nega a complir-les , serà rebel i això és perillós per
als altres.
Formal: El control formal és aquell que el componen les institucions de l'Estat com són
ara la policia, els jutges dins de l'Administració de Justícia o l'Administració
Penitenciària.
14
2.3. Víctima
La víctima també forma part de l’objecte d’estudi de la criminologia, ja que és l’individu
afectat del delicte. Aquest objecte d’estudi no va tenir lloc després de la II Guerra
Mundial concretament a l’any 1.973, perquè el Dret Penal com la criminologia nomes
es centraven en el delinqüent deixant la víctima coma segon pla.
La part de la criminologia que tracta d’estudiar la víctima s’anomena victimologia, que

des de fa dècades vol independitzar-se de la criminologia i ser una disciplina pròpia.
Hans Von Henting un alemany i Mendelsohn que era un israelita, són considerats els
pares de la victimologia. Von Henting va explicar la relació que existia entre la víctima i
l’agressor, fent referencia que són una “parella criminal”. A partir d’aquest concepte
s’estudia el fet criminal no es més que una interacció entre l’agressor i la víctima. De
manera que s’aparta dels criteris legals per classificar les víctimes més freqüents i
també va fer un estudi psicològic dels subjectes afectats. Per tant, les classifica en
cinc categories de classes generals, que serien les classes de víctimes i sis tipus
psicològics. Com he comentat anteriorment enfocant-se en els més freqüents, que
són:
Les classes generals són:
Els infants: és destaquen per la seva debilitat física, immaduresa i inexperiència,

estant en un procés de formació biològica i mental, no té encara la capacitat de
resistència corporal, ni intel·lectual ni moral per combati i resistir-se a un agressor
adult. Així, els nens solen ser víctimes desgraciadament de delictes sexuals. Els
païssis del tercer món els infant que es veuen obligats a treball en tasques perilloses
que nomes poden fer els adults
Les dones. Els seus agressors solen aprofitar les seves condicions físiques per
cometre delictes sexuals, com violacions que, en alguns casos, donen la mort de la
dona.
Els ancians. Solen ser les víctimes més freqüents de delictes contra la propietat. Com
afirma von Hentig, "en la combinació de la riquesa i la debilitat reposa el perill”.
Els febles i malalts mentals. Posseeixen un elevat grau de victimització. En l’estudi

de Von Hentig posa de manifest que el 66.6% d'homes morts eren alcohòlics. Els
drogoaddictes són víctimes fàcils de qualsevol classe de crim, sobretot contra la
propietat.
15
Els immigrants. El seu principal problema és la dificultat que tenen per adaptar-se a
una nova cultura. Això el porta a patir situacions extremes que li fa recolzar-se en
qualsevol salvació, a la qual la seva situació és aprofitada per gent de mala fe. Són
necessaris molts anys de patiment abans adaptar-se aquella nova cultura i només
llavors podran deixar de ser víctimitzades.
Els tipus psicològics són:
Depressió. La depressió és una actitud emocional que s'expressa per sentiments

d'inadequació i pèrdua de les esperances i va acompanyada per una general
disminució de l'activitat física i mental. En aquestes condicions, una persona perd tota
capacitat d'iniciativa i es torna més feble, s'anul·la tota la seva capacitat de lluita i, per
tant, és molt fàcil de convertir-se en víctima.
Ambiciós. Està mogut per un desig de guany i riquesa que el fa fàcilment victimizable.
Lasciu. Sol aplicar-se a dones víctimes de delictes sexuals.
Solitari. És aquella persona que no només busquen diners i benestar econòmic, sinó,
també, companyia, amor i felicitat. Sol ser víctima de robatoris i estafes.
Turmentadors. Amb aquest terme es fa referència a aquelles persones que estan

sota la influència de les drogues o l'alcohol, turmenten als que l'envolten, creant una
atmosfera tensa i difícil, i que acaben sent víctimes d'aquell ambient provocat per ells
mateixos .
Bloquejat l'exclòs i l'agressiu. Són persones que per una o altra raó, perquè no
poden defensar-se, per la seva marginació, per la seva provocació, etc., són víctimes
fàcils.
Mendelsohn va fer també una classificació i va batre el terme Criminologia, sent les
més completes, sinó la que més, dividint les víctimes en 5 grups:
Víctima completament innocent o ideal. Aquesta víctima no ha tingut cap culpa del
succés o fet i res ha aportat per desencadenar la situació.
Víctima de culpabilitat menor o víctima per ignorància. Aquesta víctima

desencadena el fet per un impuls no voluntari i té cert grau de culpa en la seva pròpia
victimització.
Víctima tan culpable com l'infractor i víctima voluntària.
Aquelles que cometen suïcidi fent-ho a sorts. El suïcidi és per mitjà de la "ruleta
russa"
16
Suïcidi per adhesió:
Eutanàsia, on la víctima sol·licita ajuda per morir. Per exemple, una víctima que
pateix una malaltia incurable i que demana que la matin, ja que no podent suportar el
dolor i per tant, se li practicà l’eutanàsia activa
Parella que pacta el suïcidi. El suïcidi comès per una parella, é sa dir, amants
desesperats, el marit saludable i l'esposa malalta...
La víctima més culpable que l'infractor.
Víctima provocadora: Aquesta víctima atrau per la seva pròpia conducta, al fet que el
delinqüent comet el delicte. La conducta realitzada per la víctima, crea i afavoreix la
conclusió final de el fet.
Víctima per imprudència: Desencadena el fet per manca de control.
La víctima més culpable o únicament culpable. A aquest efecte, poden destacar-se

tres supòsits concrets:
Víctima infractora. Cometent una infracció l'agressor cau víctima. L'exemple típic és
el de la legítima defensa.
Víctima simuladora. És el cas d'aquella persona que menteix a el jutge per obtenir
una sentència de condemna contra una altra persona.
Víctima imaginària. Els casos més comuns vénen donats per paranoics, mitòmans,
persones senils, nens (...).
L'interès per la victimologia ve donat per tres factors:
1. Es perfeccionen i augmentar les enquestes de victimització, és a dir, enquestes que

es realitzen entre la població general. L'any 70 hi ha un augment d'aquestes
enquestes, permeten obtenir dades reals sobre la població victimitzada.
2. Feministes criden l'atenció sobre la violència que es dirigia cap a la dona.
3. Es deu a les aportacions de la psicologia social, que elaborarà un conjunt de teories

que seran utilitzades per explicar determinats comportaments i resultats victimològics.
17
3. Evolució històrica de la criminologia

3.1. Etapa pre-científica
3.1.1. L’home primitiu
Les societats primitives estan notablement ben estructurades i unides per dos
elements clau: tòtem i tabú.
El tòtem és un animal, planta o força natural, que és l'avantpassat de la tribu o grup i

que és a el mateix temps el seu esperit protector i benefactor.
El tabú ("por sagrat") és una conducta moralment inacceptable per una societat, grup
humà o religió. Freud sosté que l'origen de el sistema penal humà es remunta al tabú;
és a dir, al principi, era el tabú violat el que prenia venjança; més tard van ser els déus
i els esperits ofesos; i finalment la societat es va fer càrrec del càstig de l'ofensor.
La solució el problema criminal en l'home primitiu és clara; certes conductes

considerades com a crim són, alhora, tabú, per tant no s'han de fer.
Per a l'home primitiu el criminal, és a dir aquell que ha violat el tabú, és

automàticament secretat del grup social, i no és estrany que ell mateix es separi, ja
que una de les característiques del tabú és que el càstig sorgeix en principi per una
força que porta el culpable a confessar el seu fet, és a dir amb l’acte del suïcidi.
Per tant, l’estudi del subjecte antisocial, la seva conducta no és explicada, simplement
atribuïda, a l'igual que el càstig, a forces sobrenaturals, a causes misterioses que van
més enllà de la comprensió humana.
18
3.1.2. Mesopotàmia
Algunes de les cultures més antigues de la humanitat sorgeixen en Mesopotàmia (terra
entre dos rius), regió situada al voltant dels rius Tigris i Eufrates.
Part de les lleis van ser trobades el 1904, en 14 tabletes en les ruïnes d'Assur, i són un
recull de les lleis legals entre els segles XV i XIII a. C. el Codi d'Hammurabi (1753 a.C.)
un dels conjunts de lleis més antics que s'han trobat basat en l'aplicació de la Llei del
Talió.
Segons la història, el déu Shamash (déu de la justícia), va lliurar aquestes lleis a rei
Hammurabi, per complir la famosa llei del "ull per ull, dent per dent", que prové de la
llei de Talió, la qual al·ludeix a un principi jurídic de justícia retributiva, en la qual la
norma que s'imposa deu ser equitativa i mútua amb el crim comès.
Amb aquest codi es pretenia controlar la justícia tant pública com privada de l'antiga
Babilònia i s'interessava més que res a determinar la intenció del culpable del crim.
Aquest codi va combatre en primer lloc la criminalitat "daurada", acabant amb la

terrible corrupció de l'administració babilònica, aixecant la funció judicial als sacerdots i
donant-la als jutges. En aquest codi podem trobar múltiples disposicions preventives, i
un pla de Política Criminològica; té cura que els delinqüents pobres no quedin
desemparats i estableix un Tribunal Superior d'Apel·lació.
19
3.1.3. Egipte
En l'antic Egipte el Dret, la religió, la màgia i la cent cia són una mateixa cosa, i on
trobem una gran informació és en el llibre dels morts. En les fórmules que el mort
havia de pronunciar a l'arribar a el judici davant dels déus, podem trobar un clar
catàleg de tot el que podia considerar-se com antisocial en aquella època, ja que el
mort ha de recitar tot el dolent que no va fer en la seva vida.
A Egipte s'han trobat aspectes com la identificació criminal que ens indiquen que els
egipcis tenien interès en això. Segons sembla, els egipcis van ser els primers a
inventar mètodes d'identificació criminal, per exemple era típic que als lladres, als
criminals, se'ls traguessin els incisius per poder identificar-los, això se sap que no va
funcionar, en gran part perquè els egipcis eren extraordinaris metges, per exemple,
alguns metges es dedicaven a fer dents postisses per als criminals i així identificar-los.
20
3.1.4. Xina
A la Xina s’ha trobat un fenomen que laguns la consideren una causalitat o descuit,
però no és així. Sembla ser que des de la dinastia Shang, és a dir, allà a l’any 1500
a.C, els xinesos signaven els seus documents i fins i tot molts artistes com podria ser
pintors, ho signaven amb al seva emparenta dàctil. Fina que el s. XIX William J.
Herschel (1877) i Henry Faulds (1880), de manera independent van destacar la
impotència de l’empremta dàctil, pels xinesos.
A la dinastia Chou (1.122 a. C. ) tenien una gran preocupació pel comportament

antisocial, de manera que van crear un codi, que imposava la pena proporcional, que
estava plena de detalls que es podrien considerar humanitaris comparats amb els
sistema asiàtic d’aquella època. Així, avanç de fer uns sentencia de mort a un criminal,
havien de observar amb atenció les regles. Primerament a un consell d'alts
funcionaris, després a una comissió composta de funcionaris de categoria inferior, i
finalment al poble mateix; i sembla ser que el veredicte d'aquest era el definitiu.
El més gran pensador xinès, Confuci (551-478 a. C.), es va ocupar en diverses

ocasions d'analitzar el fenomen criminal, així afirma que hi ha cinc tipus de delictes
imperdonables.
21
3.1.5. Israel
Òbviament si tractem d ela antiguitat, és imprescindible parlar de la Bíblia, ja que en
molts aspectes la Bíblia és un tracta do de Criminologia.
Es pot observar una gran quantitat de crims, delictes i fets antisocials que es relaten,
des de l'homicidi, l'adulteri, l'incest... és un llibre sagrat i com a tal l'explicació que es
dóna generalment és religiosa.
Igualment, presenta normes de prevenció del delicte i de Política Criminològica per

altres interessants.
Les lleis penals de el poble israelita són rígides, ja que qualsevol infracció representa
un trencament simultània amb Déu i amb els homes. Les penes es tornen més
severes, predominant la pena de mort.
22
3.2. Pensadors Grecs i Llatins

3.3. Antiguitat grega
Els grecs van ser uns grans pensadors, les quals sempre demostraven una gran
preocupació per tots els temes del coneixement humà, i dins d’aquets trobem al
criminologia que va ser un dels aspectes més tractats. Trobem els crim i el criminal en
la metodologia grega, en el seu art i filosofia. Per tant, en la mitologia grega, veurem
que és altament criminògena, trobem aquí de tot, homicidis, robatoris, violacions,
incestos, etc. Per exemple, Zeus, el pare dels deus, seria un gran exemple d’un
criminal nat, perquè és un homicida, maniàtic sexual, ja que es converteix en toro per
violar Démeter, i Perséfone i a Europa, es transforma en cigne per seduir Leda. A més
era un incestuós, perquè es casa amb la seva germana Hera i homosexual, pel fet de
que rapta Gamínedes
La responsabilitat criminal no és clara, ja que la influència divina és determinant. Però

davant d'aquesta estranya ideologia religiosa, que aparentment justifica qualsevol
conducta antisocial, tenim les primeres estructures organitzades de pensament
criminològic. Més encara, considerem que els grecs poden distingir ja les tres grans
corrents o tendències criminològiques: Biològiques, Sociològiques i psicològiques,
representades per Hipòcrates, Plató i Aristòtil.
23
3.3.1. Hipòcrates
Hipòcrites ( 460 – 355 a. C.), el gran metge grec, considerat el pare d e la medicina.
Contradiu la concepció religiosa de les malalties mentals, així sent el primer en donar
explicacions naturals i no teològiques, especialment de les malalties mentals.
Va ser l’iniciador de la corrent biologista de la criminologia, ja que interpreta el

comportament humà amb el temperament, és a dir, l’humor. Creant així la teoria dels
humors, classificant així quatre humors que s'han de mantenir un perfecte equilibri
entre aquests per evitar tot tipus de malalties, tant de cos com d'esperit.
1. L'home flegmàtic (flegma) és reflexiu, tranquil, molt just i incorruptible, poc

compromès, simpàtics. Adoren la bona vida i els agrada poc la feina.
2. El malenconiós (bilis negra) és inquiet, molt reflexiu, inestable i ansiós. Adoren el

silenci i la solitud, s'obliden del seu entorn i es distreuen fàcilment.
3. El sanguini (sang) és alegre, enèrgic, vigorós, amb potència. Són persones de bon
humor, apassionats i que brinden confiança.
4. El colèric (bilis groga) és perseverant, ràpid en les seves decisions, que aspira en
gran, actiu i extravertit. Són persones ambicioses, individualistes i exigents amb si
mateixes.
24
3.3.2. Plató
Plató (426-347 a. C.), és considera el fundador de la sociologia en la Criminologia, ja
que assenyala com el crim es producte del medi ambient i la mísera són factors
criminogenis. També descriu como un jova pot convertir-se en criminal per la pressió
de l’entorn i per les males companyies. Així, és com un home es torna tràgic quan en
la seva naturalesa o els seus hàbits, és converteix en alcohòlic, eròtic o dement. El
criminal per Plató , és molt semblant a un malalt i la solució serià educar-lo i en cas
que no evoluciones, l’únic remei seria expulsar-lo del país si fos possible. Si el crim es
una malaltia, la pena serà el remei, és a dir, si algú ha comes un crim, la llei li
ensenyarà a no repetir-ho.
De manera que Plató expressa que "La pena de mort hauria d'imposar únicament als
irremeiables que no han après del càstig que se’ls hi ha imposat, i l'execució seria un
exemple per que els altres homes aprenguessin les conseqüències ".
Plató enuncia així els que ara són considerats els dos principis bàsics de la Fenologia
moderna. En primer lloc és el tractament del delinqüent, ja que no nomes en el seu
càstig, sinó també la socialització i la reeducació. En segon lloc l'aspecte preventiu del
càstig, es castiga no per gust, sinó que es castiga com a advertència per la prevenció
perquè els altres no delinqueixin. Finalment, Plató reconeix la multiplicitat de factors
socials: "Els crims són produïts per la manca de cultura, per la mala educació i per la
viciosa organització de l'Estat".
25
3.3.3. Aristòtil
Aristòtil (384-322 a. C. ), és considera el fundador de la psicologia. Considerava que la
voluntat era una inclinació natural que podia ser exercida o no. No acceptava el
concepte de Plató de que ningú és voluntàriament dolen, sinó que considerava que
l’home podia ser bo o dolen, ja que es totalment voluntari.
En els seus estudis ens revela com les passions son delictes i com poden portar a un
home virtuós a cometre un crim. Aquestes passions són pensaments, sensacions,
desitjos i emocions, que aquets porten a l’home a un conjunt d’accions, és a dir, la ira,
la por, la pietat, el valor, l’alegria, l'odi, l'amor, etc.
A més, Aristòtil manté l’idea de Plató de que la pobresa és un factor criminològic més
important, perquè la misèria és l’impuls a la rebel·lió i el delicte, però senyala que els
delictes més greus no són comesos per daiquiri lo necessari, sinó per coses
innecessàries, és a dir, l’home no mata perquè pateix gana, sinó que mata per
ambició.
Aristòtil relata les tres fet que aporten a l’home a ser bo i virtuós que són: la naturalesa,
l’hàbit i la raó. De manera ha de haver una coordinació entre aquest tres factors
prevenint la maldat i el crim. En canvi els homes antisocials tenen aquet comportament
degut el no compliment d’aquets factors.
26
3.3.4. Sòcrates
Sòcrates (470 -399 a. C.), ens dona a conèixer el concepte de virtut (αρετή). La virtut
és innata, l’home que no segueix el bé es perquè no el coneix, per això mateix la virtut
es pot ensenyar, però cal que cada un és conegui, perquè com fa referencia Sòcrates;
“coneix ‘te a tu mateix”. Per que l’home tingui posició sobre si mateix, sent posseïdor
del seu saber.
La justícia, entre altres virtuts, no es més que saviesa. De manera que se’ls hi ha de
ensenyar els criminals com no cometre més interaccions, donant les instruccions i la
formació que els hi fa falta. Si tot i conèixer el que fan, alguns criminals fan el contrari,
això és senyal que estan bojos, i no tant de que siguin malvats, ja que ningú fa el mal
voluntàriament.
27
3.3.5. Alexandria
El 305 a 150 a. C. va haver un gran avanç en la medicina forense i en la medicina
general, perquè els reis Ptolemeus van autoritzar els metges per estudiar els cadavers
dels criminals. A més els criminals més perillosos els van deixar a disposició dels
metges per la seva dissecció estan vius. Tot i així hi havia un conjunt de metges van
impedir la continuació d’aquell acte tan repugnant.
El contacte entre els metges grecs i egipcis va ser beneficiós per a tots dos, d’aquesta
manera intercanviaven informació bàsica. En aquest època sorgeixen metges com
Herófilo i Erasístrato.
Herófilo és considera el creador de l’anatomia, al realitzar els primer estudis de

cadavers, generalment de delinqüents. És important recordar que els metges grecs
tenien prohibit la dissecció de cossos humans, mentre que esl egipcis eren
professionals en la momificació i embalsamament. Va ser així fins que els reis de la
dinastia Ptolomeus (egípcia ) van aixecar la prohibició.
Herófilo va assenyalar la importància del cervell, perquè és la font de la intel·ligència,

dels sentiments, dels somnis, de la bogeria i de les sensacions.
3.4. Antiguitat llatina

3.4.1. Roma
3.5. Edat Mitjana
3.5.1. Sant Agustí
3.5.2. Sant Tomàs de Alquino
3.6. Pseudociència
3.6.1. Demonologia
3.6.2. Quiromància
3.6.3. Astrologia
3.6.4. Astronomia
3.6.5. Fisonomia
3.6.6. Frenologia
3.7. Escoles Jurídic-Penals
3.7.1. Escola clàssica
3.7.1.1. Representants de l’escola clàssica
3.7.1.2. Conceptes Fonamentals de l’escola clàssica
3.7.1.3. Postulats de l’escola clàssica
3.7.2. Escola positiva
3.7.2.1. Conceptes Fonamentals de l’escola positiva
3.7.2.2. Postules de l’escola positiva
28
4. La Criminologia com a ciència

4.1. Concepte de criminologia científica
4.2. Afirmació de la criminologia com a ciència
4.2.1. La criminologia és real
4.2.2. La criminologia s’expandeix del fets
4.2.3. La criminologia és oberta
4.2.4. La criminologia és ordenada
4.2.5. La investigació criminològica és metòdica
4.2.6. La investigació criminologia és especialitzada
4.2.7. La criminologia és reversible
4.2.8. La criminologia és clara i precisa
4.2.9. La criminologia és comunicable
4.2.10. La criminologia és universal
4.2.11. La criminologia és reglamentari
4.2.12. La criminologia és predictiva
4.3. Criteris per realitzar la investigació científica
4.3.1. Documentació
4.3.2. Elaboració primària
4.3.3. Marc teòric
4.3.4. Elaboració
4.4. Criteris per realitzar la investigació científica
4.4.1. Descobriment del problema en la investigació
4.4.2. Documentació i definició del problema
4.4.3. Elaboració de la resposta probable del problema
4.4.4. Deduir les conseqüències de la solució
4.4.5. La Disseny de la verificació de la hipòtesi
4.4.6. Contrastar la realitat amb la hipòtesis
4.4.7. Elaborar las conclusions del resultat de la investigació
4.4.8. Estendre conclusions i generalitzar resultats
4.5. Mètodes i tècniques d’investigació
4.5.1. Mètode científic
4.5.2. El positivisme i els seus precursors
4.5.3. Tècniques clíniques
4.5.4. Tècnica històrica
4.5.5. Tècnica inductiva
4.5.6. Tècnica deductiva
4.5.7. Mètode/ Tècnica experimental
4.5.8. Tècnica estadística
4.5.9. Mètode/ Tècnica Sociològica
4.5.10. Exploració
29
4.5.11. Enquesta social

4.5.12. Enquestes de victimització
4.5.13. Qüestionari
30
5. Tipus d’assassins
7.1. Origen dels assassins
El terme 'assassí' prové de l'àrab 'ḥaššāšīn' que significat 'addicte al cànem indi /
haixix'. En el temps de les creuades hi havia una secta musulmana molt temuda pels
cristians i musulmans. Aquesta secta cometia assassinats en nom d’Al·là sota la
influència de l'haixix que els tranquil·litzava i els hi donava fortalesa. Aquesta secta va
passar a dir-se Hashsh Ashln, és a dir, els que “consumen haixix”.
El líder d'aquesta secta es deia Hassan A l'Saabbah el qual era conegut com "El vell
de la muntanya". Va néixer a Pèrsia i pertanyia a una adinerada família. Després
d'estudiar teologia i doctrina Shií i va arribar a la conclusió que a més de les pregàries
el que era realment important en la vida eren les accions radicals i aquí és quan inicià
aquesta secta que tenien com a missió acabar amb la vida de reis, membres
religiosos, militars i polítics de l'època.
Van ser presents entre els segles X i XIII, però no va ser fins el s.XI, quan van arribar
al seu màxim poder, arribant a construir castells insuperables a l'Iran i Síria. La seva
primer víctima va ser Nizam al-Mulk, que servia al sultà de la dinastia turca el 1092.
Vuit anys després, la secta ja comptava amb més de 70.000 membres aficionats.
Desprès de la mort de Hassan A l'Saabbah, la secta es va mantenir estable, però na

va ser fina el s. XIII que varen tenir que enfrontar-se a dos enemics molt poderosos:
Mamelucs: Esclaus que els preparaven per la guerra. Gràcies a la seva cohesió i a la
seva destresa guerrera, van aconseguir llocs polítics de tant poder que van acabar
creant dinasties que van governar Egipte durant segles.
Tropes mongoles: Els s. XII i XIII és caracteritzaven per la seva mobilitat i

estratègies. Gengis Kan entre 1206 i 1227 va conquistar mig món amb l’ajuda de la
seva horda de guerrers i va crear un imperi superant el d'Alexandre el Gran.
Segons el DIEC2 un assassinat com a és:
31
7.2. Assassí en sèrie

Un assassí en sèrie es aquell assassí que mata tres o més víctimes, de forma
successiva en diferents períodes de temps. La característica principal d'aquesta
tipologia és l'existència d'un període de refredament i una individualització dels crims
en el fet que cada víctima es pot veure per separat en moment i lloc.
En aquest període pot considerar-se com un espai temporal en què l'assassí no mata,
encara que això vol dir que no estigui planejant seguir fent-ho. Després del crim,
l'assassí aconsegueix cobrir les necessitats psicològiques que buscada i obté una
sensacions de poder, domini, venjança ... . En aquesta situació l'assassí no requereix
matar una altra vegada, encara que de vegades sent la necessitat de recrear i reviure
l'assassinat, pel que pot fer ús d’aquell record o trofeus robats de l'escena del crim,
com podria ser una part del cos de la víctima o un objecte.
Respecta el període de temps dels diferents assassinats els podem distingir del
frenètic hi ha diverses postures. Homles i Homles relaten que és un període de 30 dies
entre un assassinat i un altre, mentre que altres autors relaten que és una durada de
24h, tenint un criteri mes qualitatiu i analitzant si s'ha produït o no aquest "refredament"
en les seves ganes de matar.
Després d'analitzar moltes escenes criminals i delinqüents, van arribar a la conclusió

que els assassins podien classificar-se en assassins organitzats i assassins
desorganitzats. Ressler, profiler de l'F.B.I explica al seu llibre assassins en sèrie, que
hi ha assassins que mostren certa lògica en el que fan, són metòdics, planifiquen els
seus crims, són intel·ligents i competents socialment, seria els anomenats assassins
organitzats. D'altra banda hi hauria els assassins impulsius, pocs intel·ligents, que són
incapaços de planificar els seus crims, generalment relacionats amb trastorns
esquizofrènics, serien els assassins desorganitzats.
32
5.1.1. Organitzats
Normalment tenen un coeficient intel·lectual per sobre de la mitjana 105-120. El que
caracteritza aquest assassins és que planifiquen els seus crims molt metòdicament per
la qual cosa poden trigar anys a realitzar un assassinat, de vegades són portats a
realitzar els seus assassinats per despits o trastorns i involucren a altres persones en
la seva planificació per encobrir-se , la majoria segresten al seva víctima i després de
guanya la seva confiança les maten en un lloc i es desfent- se del cos en un altre lloc.
A vegades aquets tipo de persona busca’n persones que varen formar part del seu
passat, de manera que actuant enganyant-los de diverses maneres y en cas que hi
haguí una persona que ell desconegui i no el permet arribar el seu objectiu, l’estudia i
crea tot un seria de circumstancies separant-lo del seu objectiu i així donant-li un cap
el assassí cap el seu objectiu, en aquest cas pot tardar anys en separar el seu objectiu
del seu problema. Una vegada arribar a la seva destinació l’assassí s’apropa de
manera passiva, amb enganys i mentides a la víctima, fina arribar a matar l’objectiu
que aquesta seria la manera directa. Per tant, també hi ha un altre mètode que es
l’indirecte, aquest tracta de fer sofrí a la víctima, fent mal o matant a un ésser estimat ,
així practicant per el seu objectiu inicial.
Un exemple, és el cas de Ted Bundy que és posava el braç un motlle de guix fals,
demanant ajuda a dones que li portessin uns llibres el seu vehicle, i les colpejava fins
deixar-les inconscients. D’altes tenien com a objectiu específic les prostitutes des, ja
que en aquets cas hi van de manera voluntària, pensat que es un simple client. Aquest
tipus de assassins tenen un alt control sobre l’escena del crim, ja que generalment
coneixen molt bé la ciència forense, de manera que tenen un habilitat en cobrir
empremtes al igual que enterrar un cos. A més a més segueixen atents amb els seus
crims en els mitjans de comunicació, i moltes vegades enorgullir-se de les seves
accions, com si haguessin fet grandiosos projectes.
El perfil diguem quotidià d’aquets assassins habitualment són molt sociables i tenen
amics i amants, molt sovint fins esposa i fills. Són el tipus de persona que quan són
capturats, són descrits pels coneguts com "un tipus agradable".
Finalment, hi ha alguns assassins que s’esforcen fent que el seu crim sigui difícil de
descobrí, com podria ser fent cartes de suïcidi.
Per exemple, el cas de Harlod Shipman, un metja britànic , la seva posició social i la
ocupació que tenia que podia simular la mort de les seves víctimes, que
suposadament morien per causes naturals. Entre el 1971-1998 va matar a 250 dels
seus pacients, concretament de gent gran.
33
5.1.2. Desorganitzats
Normalment tenen un coeficient intel·lectual normal 80-95. EN aquest cas cometen els
seus crims impulsivament. Aquest tipo d’assassí a diferencia del organitzat, matarà a
qualsevol quan la oportunitat li sorgeixi i no es molestarà en desfer-se del cos de la
sinó que el deixarà el mateix lloc on va trobar la víctima. A vegades duen atacs sobre
la víctima sense un previ avis, per tant és podria dir que és un atac “sorpresa”, a la
qual típicament duen a terme rituals que creuen pertinent quan la víctima és morta
com podria ser: necrofília, canibalisme...
Aquests tipus d’assassins freqüentment no són socials, tenint pocs amics, inclòs
poden tenir un historial de problemes mentals. Les persones poden descriure aquest
assassins com “poc estranys”.
Per exemple, podria ser el cas de Gein, un home que el definien com un home bastant
estrany, però era inofensiu, fina que un dia en entrar a la seva granja varen trobar el
cos de Bernice penjat. Un cop a l’interrogatori va confessà que va cometre dos
assassinats el de Bernice Warden i el de Mary Hogan.
Cal recalcar que aquests assassins són poc consciencia sobre els seus cims i poden
arribar a oblidar els assassinats que han comes.
A continuació es mostra una taula treta de el llibre de Holmes & Holmes que compara
les diferències entre una escena de crim d'un agressor organitzat i una altra d'un
agressor desorganitzat.
ORGANITZATS DESORGANITZATS
Agressió planejada Agressió espontània
Víctima estranya Víctima coneguda
Personalitza la víctima Despersonalitza la víctima
Controla la conversa (contacte) No parla amb la víctima o molt poc
Controla l'escena del crim L’escena del crim és caòtica
Fa submisa a la víctima Violència sobtada
Fa servir mètodes de control No fa servir mètodes de control
Molts actes agressius Realitza sexe després de la mort
Trasllada el cadàver No trasllada el cadàver
Ús d’armes no utilitza armes o són d'oportunitat
Deixa pocs indicis en l'escena Molts indicis en l'escena
En general, les diferències en les diferents escenes es basen en què una escena
organitzada va donar la sensació d'haver estat més planificada, els passos i modus
34
operand desplegat pel criminal segueixen un pla que no pas un atac d'agressivitat i
violència sobtada. El desorganitzat actua gairebé sense premeditació en l'escena, no
controla res del que fa, però l'organitzat ha pensat en el que ha de fer, hi ha poca
improvisació i tot els seus moviments sembla haver estat assajats anteriorment,
controla tot el que passa. El criminal organitzat fa servir una arma que generalment ha
portat amb ell i és part del seu pla, el desorganitzat fa servir una arma d'oportunitat de
la mateixa escena i molt possiblement la deixaria allà.
La majoria del assassins serials identificats són organitzats. Més del 80% son homes
blancs de 20 -30 anys. Generalment aquest assassins serials són molt intel·ligents i
solen matar a dones blanques. Desgraciadament no hi ha manera de reconèixer un
assassí serials degut a les seves aparences, ja que la majoria sembles com qualsevol
altre persona, en el sentit de que no són assassins.
Per exemple, en el cas mencionat anteriorment de Ted Bundy, va ser condemnat per
30 assassinats, però era descrit com un home atractiu, carismàtic.
Freqüentment, aquest homicides serials presenten tres comportament en la infància

coneguts com “la tirada de MacDonald”, que és un model proposat pel psiquiatra John
Marashall MacDonald a la qual sosté la idea de que els psicòpates presentes tres
conductes en comú. Aquest model va ser exposat el 1963 en un article anomenat “The
Threat to Kill”. Les tres factors que caracteritzen a un assassí en seria són:
Piromania: és la tendència a sentir atracció cap al foc i produir incendis. S’ha arribat a
la hipòtesis que aquest factor que es dona en la infància, produeix una adultesa
violenta i antisocial.
D’acord aquesta triada les persones que han estat humiliades, maltractat pels seus
pares o patint un assetjament a l’escola per part del seus companys a la seva infància
senten una ira reprimida, que tard o d’hora és mostra, destruint objectes, i el foc es
una de les formes més agressives per desfer-se d’aquella frustració, sentint interès i
plaer en observar com es van avivant les flames, sent conscients de la gravetat que
pot afectar els altres.
Crueltat cap als animals: d’acord amb la triada de MacDonald i persones

especialitzades en assassins en sèrie, arriben a la conclusió, que alguns assassins
serials i maltractadors comencen ja des de petits, matant i torturant animals. Aquesta
conducta es pot interpretar com una mena d'entrenament per al que acabaran fent en
l’adulteri amb les seves víctimes. La causa d’aquest comportament es la mateixa que
la piromania, el fet de no poder venjar-se dels qui els hi ha fet mal sentint-se humiliats i
35
frustrats, els comporta aquesta conducta. EL fet de no poder atacar els seus
companys o pares, troben la vià de atacar els animals, ja que no pondran resistència.
El fet de maltractar animals els fa sentir que controlen la situació, cosa que no tenen
quan algú els maltracta a ells. Retornant-se de la mateixa manera que han sigut
tractats per els altres, passant a ser víctimes a maltractador.
Enuresis: és el terme que utilitzat per referir-se a la alliberació de orina, de forma no

intencionada, quan és té més de cinc anys. Per ser diagnosticat l’individu s’haurà de
ornar dues vegades a la setmana durant tres mesos. Tan en aquets model com altres
autors, estan d’acord que aquesta variant té relació en presentat crueltat animal i
piròmana, és a dir una persona que té un trastorn del control que l’impulsar a provocar
incendis.
Encara que l’individu en aquest factor no tingui una conducta violenta i tampoc
intencional, pot afecta a la persona emocionalment i psicològicament, ja que anirà
tenint menys confiança en si mateix. D’altre banda seran rebutjats per els demes en
cas que és faci públic.
Normalment provenen de cases on han patit abusos y tractats amb negligència de par
dels seus pares o tutors. Encara que alguns són tímids i introvertits, d’altres poden ser
vulgars i exitosos, però de fet es senten aïllats dels dames.
D’altre banda, hi ha assassins que pateixen de personalitat múltiple, és a dir, trastorn

d'identitat dissociatiu el que els porta a cometre assassinats tant organitzats com
desorganitzats. Encara que diversos psicòlegs han citat a la personalitat múltiple com
una de les majors causes d'assassinats, esta comprovat que solament la minoria dels
assassins serials pateixen aquest trauma.
36
5.1.3. Mixtes
5.2. Assassí massiu
5.3. Assassí internats
5.4. Psicologia criminal
5.4.1. Els sis trets d’un assassí
6. Casos criminalistes
6.1. Què és un cas criminal?
6.2. Casos que han impactat mundialment
6.2.1. Edward Gein
Edward Theodore Gein va néixer a Lacrosse, una ciutat de Wisconsin, el 27 d'agost de
1906 al si d'una modesta família formada per la seva mare, Augusta T. Lehrke, el seu
pare, George P. Gein, i el seu germà Henry, set anys més gran que ell. És mantenien
a través d'una botiga de queviures dirigida per Augusta. George, en canvi, era un
gandul i un alcohòlic, a més de maltractar la seva dona. Encara que molt treballadora i
principal suport de la família, Augusta patia d'esquizofrènia i era una extremista
religiosa que fomentava en els seus dos fills l'odi a les dones, retratant-les com a
prostitutes i pecadores. Per aquesta raó, Augusta va aixecar un mur protector al
voltant dels seus dos fills, especialment sobre el petit Edward. Sabia que vivint en una
ciutat estarien exposats a tota mena de perills i temptacions, de manera que van
decidir vendre la botiga i traslladar-se a un altre lloc.
El 1914 és van mudar a Plaineld en l'estat de Wisconsin. Augusta desitjava solitud i

aïllament per educar els seus fills; per això, la família es va establir en una granja
separada del nucli urbà. Aquesta estricta educació va fer que Edward es convertís un
nen retret que era castigat cada vegada que intentava fer amics i nomes el deixava
sortir per anar a l’escola. A més Ed estava sotmès els gustos de la seva mare el vestia
i tractava com una nena al igual que els seu germà gran, encara que ell tenia més
llibertat.
El 1940 va mori els seu pare per un atac cardíaca a causa alcoholisme, Ed i Henry es
van fer càrrec de les despeses de la casa i la granja. D’altre banda Henry ja no
suportava aquell paper femení que l’havia sotmès la seva mare, va intentar convencé
el seu germà per enfrontar-se a la seva mare, però Edward tenia un gran vincle amb la
seva mare.
El 1944 la família Gein enfronta una gran tragèdia producte d'un incendi que es va
iniciar a la seva granja. Tot i que els bombers van aconseguir extingir el foc, Henry
havia desaparegut. En arribar les autoritats locals, Ed els va conduir fina el cadàver del
37
seu germà. La policia primerament van arribar a la conclusió , que el seva mort era
producte d'un atac a el cor, teoria que va ser refutada quan es va descobrir que el cos
tenia senyals d'asfíxia. Encara així no va ser comprovat, molts van pensar que Ed
havia assassinat al seu germà.
A l'any següent, la seva mare va tenir dos vessaments cerebrals amb mesos de
diferència, els quals van acabar costant-li la vida. Ed es va quedar completament sol,
ja que la seva mare era la única persona que passava el temps.
Aquest fet va canviar la vida de Gein. El primer que va fer va ser reformar el segon pis
on es trobava l'habitació de la seva mare, la qual va mantenir intacta mentre la resta
de la casa començava a caure a trossos. Després es va traslladar a viure al costat de
la cuina.
En esta sol el seus veïns van compatir, de manera que li oferien treballs de
Carpentària, fins i tot a fer de babysitter. Tots el consideraven com un home estrany i
retrat, però no perillós. D’altre part la seva retracció sexual, ja que cal recalcar que mai
havia tingut una relació sexual i a més a més tenia una gran obsessió amb el cos
femení. De manera que va començar anar al cementiri de Plaineld agafar cadàvers.
Realment no se sap concretament aquest origina a la necrofília, és a dir, aquell desig i

atracció que tenia cap els cadàvers. Per una banda, es creu que va ser a causa de
veure els seus pares matar a un porc en el escorxador de la seva granja, quan era un
infant. A més a més, es passava les nits llegint sobre la mort i diverses formes de
tortures utilitzades pels Nazi.
Estranyes desaparicions:
A finals dels anys quaranta, la vida Plaineld va passar de ser un lloc tranquil fina
perillós, ja que hi havia moltes desaparicions. La primera va ser l’1 maig 1947 va
desaparèixer Geòrgia Weckler, una nena de Jefferson, un poble proper a Plaineld,
quan tronava de l’escola. Sis anys desprès Evelyn Hartley, de 15 anys, procedent de
Lacrosse, també desaparèixer en estranyes circumstàncies mentre treballava de
mainadera. El 1952 dos homes més, Victor Travis i Ray Burgess, que havien sortit a
caçar. El 1954, Mary Hogan, propietària d'una taverna de Plaineld, va deixar de ser
vista un dia i tampoc mai més es va saber. En totes aquestes desaparicions no es va
trobar ni rastres ni proves, de manera que les autoritats no van poder descobrir el
culpable.
Tots els veïns estaven inquiets amb aquestes desaparicions. Però encara faltava una
ultima. Bernice Warden era la propietària de la ferreteria de Plaineld. El 14 de
38
novembre de 1957, Ed va entrar a la tenda, com feia habitualment i tenia la seva

escopeta, doncs a Bernice no se li va fer estrany, perquè molt clients també ho feien.
Ed va demanar un anticongelant, de manera que Bernice va entrar el magatzem per
anar agafar-ho. Però en tornar va troba a Ed diferents els altres dies, doncs Ed la
mirava absort, sense moure, petrificat. Bernice molt amablement el va crida pel seu
nom i la reacció de Ed va ser matar-la. Edward no tenia planejat matar-la, però va ser
un impuls que va tenir en aquell prasis moment. Seguidament va agafar el cadàver de
Bernice i l’arrastra a la seva camioneta Ford i se'l va endur a la seva granja. Allà va
obrir el cos de cap a peus, el va buidar i el va penjar al cobert.
El dia següent era la temporada dels ossos, és a dir, que anaven a caçar, Frank que
era el fill de Bernice en anar a la ferreteria no va troba la seva mare, però va veure un
toll de sang i ràpidament es va dirigí a les autoritats locals. En arribar allà no van trobar
cap pista, però van troba una dada: en la butlleta de la compra figurava Ed Gein com
l'últim client a què Bernice havia atès. Arthur Schley, el xèrif local, y els seus oficials,
duraven molt que Ed fos el culpable, ja que encara que fos un home estrany era
inofensiu o això creien ells. No obstant això, i per seguir els rigors d'una investigació,
els agents locals van creure pertinent acudir a la granja d'Ed per a un interrogatori
rutinari.
Quan va arribar Schley i un dels seus oficials no varen trobar a ningú. Es van dirigir
llavors al cobert. Ja dins el xèrif no va tardar en olorar aquella pudor tan potents que
procedia del cobert. No hi havia llum elèctrica, així que els descobriments que van fer
es van anar revelant a poc a poc amb l'ajuda d'una bengala. Aviat es van adonar que
aquella olor procedia de les escombraries que hi havia acumulada. Tot d'una, Scheley
va sentir que alguna cosa li tocava per l'esquena. Es va donar la volta, i el que va
veure va ser un cos penjat d'una biga. No era el cos d'un animal, sinó el cos decapitat
de Bernice Warden. Van sortir d'allà terroritzats. Aquella nit , Ed va ser arrestat i
sotmès a l’interrogatori. No va oposar resistència. Va actuar com sempre: tranquil,
silenciós i exhibint aquella ganyota seva que tan familiar s'havia fet entre els seus
veïns. Mentre es produïa l'interrogatori, la policia va seguir registrant la seva propietat.
El que van trobar va ser pertorbador.
A més del desordre, les escombraries i la brutícia, la casa d'Ed estava envaïda per un
macabre mobiliari: una col·lecció de cranis serrats convertits en bols i cendrers; caixes
amb nassos; ganivets, llums i cadires folrats amb pell humana; un cinturó fet amb
mugrons femenins ... També van trobar la màscara i l'armilla de pell humana que solia
utilitzar en les nits que anava a buscar els cadàvers en el cementiri. L'espectacle va
haver de ser esgarrifós. No sabien com expressar-se davant aquell espectacle. Només
39
una habitació s'havia mantingut a el marge d'aquell desastre: l'habitació de la mare

d'Ed, que seguia ordenada, amb tots els objectes que havien format part de la seva
vida. Allà seguia la bíblia que Augusta havia llegit a Ed de nen.
Ed va trigar gairebé un dia a reconèixer els seus crims. Va parlar de Bernice Warden i
també de Mary Hogan; de com les havia matat i se les havia portat a la seva granja.
Però respecte a Geòrgia Weckler, Evelyn Hartley, Victor Travis i Ray Burgess va negar
rotundament qualsevol implicació malgrat les insistències de el xèrif i els seus agents.
Sí va reconèixer la profanació de tombes al cementiri de Plaineld, però va deixar clar
que no pretenia mantenir relacions sexuals amb els cadàvers. També va adduir que li
era difícil recordar els detalls dels dos assassinats perquè, just abans de cometre'ls,
havia entrat en una espècie de tràngol, dada que posteriorment dispararia les hipòtesis
sobre si, en la seva ment, havia estat la seva mare qui li havia ordenat aquelles morts.
40
6.2.2. John Wayne Gacy

John Wayne Gacy va néixer el 17 de març de 1942 a Chicago, Illinois. John va
néixer amb un problema cardíac amb el que va conviure tota la seva vida. Va
ser el segon dels tres fills i l’únic noi del matrimoni format per John Stanley
Gacy i Marion Elaine. La relació amb la seva mare i les seves dues germanes
sempre va fer molt estreta, en canvi la relació amb el seu pare era radicalment
distant, la actitud del pare li causaria severs problemes psicològics. John
Stanley, tenia greus problemes amb l’alcohòlic, causant d’aquesta manera
agressions físicament i verbalment els seus fills i dona. Tot i així per Gacy la
figura paterna era de suma importància, volen impressionar-lo de manera
constant per guanyar-se la seva aprovació, però mai va poder guanyar
l’acceptació del seu pare.
John Wayne els primers anys e la seva visa no solament va nomes sofrir els
abusos del seu pare, sinó que també a la edat de nou anys va se abusat
sexualment per un amic de la família. Però això no va ser tot, també li marcaria
profundament els abusos que patia la seva mare. Aquest trauma afectaria a la
seva adolescència, ja que a l’edat de 18 anys, quan va mantenir relacions
sexuals amb una dona es va desmallar.
Després d’assistir a quatre escoles secundàries durant el seu darrer any i no

aconseguir graduar-se, decideix deixar els estudis i marxar de Chicago cap a
Las Vegas. Mentre estava allà, va treballar a temps parcial com a conserge
d’una funerària durant tres mesos. Aquest potser va se un punt de partida com
a criminal. Infeliç a Las Vegas, va decidir tornar a Chicago, per graduar-se
finalment en Northwestern Bussines College. Després de graduar-se va
aconseguir treball en una sabateria i aquí va guanyar posicions fins fer-se el
vicepresident d'una botiga de roba per a homes. El 1964 es va casar amb
Marlynn Myers el pare era amo de Kentucky Fried Chicken, la percussió del
pare de Myers porta a Gacy a portar el negoci familiar. Per portar el negoci i
obtenir més coneixement del seu funcionament feia usualment jornades de
treball de 10 a 14 hores. I quan no estava treballant estava enredat en activitats
comunitàries. John Wayne Gacy dedicava els seus esforços i la seva vida en
això. Els que el van conèixer relataven que es distingia per la seva gran
ambició.
41
Fruit del seu matrimoni van tenir un fill i una filla, encara que va tenir grasn
dificultats per reproduir-se degut el seu trauma infantil. La senyora Gacy vivia
feliç cuidant els seus fills i ell treballa incansablement fins patir un ocasional
col·lapse nerviós. Però els seus problemes de salut: el del cor i lesions a
l'esquena no van constituir cap impediment perquè Gacy continués la seva
carrera comunitària.
Tots semblava anar bé, però no era així. Aviat van començar a córrer els
rumors sobre l'homosexualitat de Gacy. Es deia que sempre en el treball
estava envoltat de jovenets i que sostenia relacions amb alguns d'ells. Els més
propers i íntims es negaven a acceptar tals històries. Fins que en l'any de 1968
un jurat d'Ohio el va declarar culpable per càrrecs de sodomia (sexa anal). La
víctima, un tal Mark Miller el va acusar d'haver-ho enredat fins tenir-ho lligat i
violar-feia un any abans quan va anar a veure-ho a casa seva. Allò va ser un
cop dur per si no n'hi havia prou els rumors, a part Gacy va tractar de defensar-
se inventant una història que no va servir de res. Temps després va contractar
a un noi perquè li donés una pallissa a Miller, complicant tot el seu procés
penal. En aquest episodi el jutge ordena una sèrie de proves psiquiàtriques a
Gacy i descobreixen que la seva conducta és antisocial i que no hi ha
tractament conegut per al seu problema. Va ser sentenciat a 10 anys de presó i
poc després d'ingressar al penal la seva dona es va divorciar d’ell argumentant
que havia trencat els vots matrimonials. Als 26 anys John Wayne Gacy Jr.
trepitjava la presó per primera vegada. El 18 de Juny de 1970 gràcies a la seva
conducta rep la llibertat anticipada i torna a Chicago per 'refer' la seva vida.
Arriba a casa de la seva mare però s'adona que ha de independitzar-se de nou,
així que amb l'ajuda financera de les seves germanes compra una casa nova
en un raval de la ciutat per començar de nou els seus negocis. Així que va
començar a treballar de xef en un restaurant de la ciutat i començar noves
amistats amb els seus veïns, els Grexas amb qui tenia freqüents trobades per
jugar cartes o prendre glops, òbviament ignoraven el passat criminal del seu
nou veí.
Al 1972 Gacy va tornar a contreure matrimoni, aquesta vegada amb una dona
divorciada i amb dos fills petits. Carole Hoff es deia la nova esposa. La dona va
pensar que Gacy seria un excel·lent suport per a ella i els seus fills tot i que no
42
ignorava que Gacy havia estat a la presó però va confiar en la seva nova
actitud i que corregiria els seus passos. Va ser així que van passar els anys en
què Gacy va mantenir la seva secreta vida criminal de sodomia i assassinats
mentre que davant la societat era un pròsper empresari que sovint organitzava
barbacoes a casa les quals per cert eren esdeveniments exitosos. Això si,
ningú deixava de queixar-se de l'estrany i nauseabunda olor que emanava la
propietat davant la qual cosa l'explicació era sempre que les parts baixes de la
casa estaven envaïdes d'una floridura pudent. O que alguna rata havia mort en
la canonada. Només Gacy sabia exactament l'origen de tals olors.
Després la conducta de Gacy va començar a deteriorar passant del bon humor

a ratxes d'ira inexplicables i havia perdut l'interès sexual cap la seva dona. A
aquesta no li va preocupar tant que perdés els seu interès sexual en ella i com
el fet que va començar a trobar revistes pornogràfiques d'homes i jovenets.
Fins i tot Gacy li va arribar a confessar que preferia els joves que les dones. En
el seu treball com estava envoltat de molts joves argumentava que contractava
tals empleats per estalviar-se diners, però la gent ja sospitava que no només
era per estalviar-se la llana sinó per satisfer les seves òbvies inclinacions
sexuals. Amés no van faltar els episodis rugosos i violents entre els seus joves
empleats i Gacy, qui se'ls amenaçava amb no pagar-los si parlaven de
l'assumpte. El 2 de Març de 1976 Catole Hoff es va divorcia de Gacy.
Finalment el 1978 totes les barbaritats comeses per Gacy havien de sortir a la
llum pública tot provenia de la contínua desaparició de jovenets sense major
explicació. La policia poc a poc va començar a centrar la seva atenció en
aquest subjecte i van descobrir que ja estava catalogat com a criminal sexual
així que va ser qüestió d'algunes ordres per registrar la seva propietat per
trobar materials sospitós. Davant les primeres anàlisis l'evidència era cada
vegada més crítica per lligar a Gacy amb la desaparició de diverses persones.
La policia es va adonar que tenia un gran cas entre mans i van decidir arrestar
Gacy. Tot i que no es van descobrir els cossos immediatament va ser cosa de
dies per començar amb l'àrdua tasca de desenterrar 29 cossos de la propietat
en què vivia. Gacy va haver de confessar i de fet indicar a la policia de més
cossos que havia abandonat al riu. El judici va ser ardu però la sentència va ser
definitiva i després de diverses demandes Gacy va morir a la penitenciària de
43
Stateville Ohio per injecció letal. Gacy va trigar 27 minuts a morir i la seva
última sentència envers un guàrdia abans de ser ingressat a la càmera va ser
'You can kiss my ass”.
La majoria de les víctimes de Gacy van ser enterrades a l'espai de rastreig de

sota de casa seva. Altres van ser trobats en altres llocs de la seva propietat i
quatre víctimes van ser recuperades després que Gacy els tires als rius al sud
de Chicago.
Espai de rastreig:
26 víctimes.
Garatge:
1 víctima 1 víctima Espai de rastreig:
26 víctimes.
Entrada del cotxe:

1 víctima
29 víctimes en
la propietat.
http://graphics.chicagotribune.com/john-wayne-gacy-murders-40-years-later/index.html
Seguidament és relataran les 33 víctimes trobades a casa de Gacy i el riu:
Nom: Timothy McCoy

Edat: 18 anys
http://graphics.chicagotribune.com/john-wayne-
Data de mort: 2 de Gener del 1972
gacy-murders-40-years-later/index.html El seu cos va ser trobat a l'espai de rastreig.
Víctima No : 28
Edat: 14-18 anys
Desaparició: 3 de Gener del 1972
gacy-murders-40-years-later/index.html
Aquesta víctima no va poder ser identificada.
Nom: John Butkovich

Edat: 16 o 17 anys
Desaparició: 31 de juliol del 1975
Va treballar per a Gacy com a 'fuster de terrat', el seu
http://www.murderpedia.org/male.G/g1/gacy-
cos va ser enterrat sota el garatge.
john-victims.htm
44
Víctima No : 5
Edat: 22- 34 anys
Desaparició: 20 de gener del 1976
gacy-murders-40-years-later/index.html Aquesta víctima no va poder ser identificada.
Nom: Darrell Julius Sampson

Edat: 18 anys
Desaparició: 6 d’abril del 1976
El seu cos va ser trobat a l'espai de rastreig
Nom: Randall Reffett

Edat: 15 anys
Desperició: 14 de maig del 1976
El seu cos va ser trobat a l'espai de rastreig.
Nom: Samuel Stapleton

Edat: 14 anys
Desaparició: 14 de maig del 1976
john-victims.htm
Nom: Michel Bonnin

Edat: 17 anys
Desaparició: 3 de juny del 1976
Nom: William Billy Carroll

Edat: 16 anys
john-victims.htm
Víctima No : 26
Edat: 22- 30 anys
Nom: Jimmy Haakenson

Edat: 16 anys
Desaparició: ---
45
Víctima No : 13
Edat: 17-20 anys
Desaparició: 6 d’agost del 1976
Víctima No : 21
Edat: 21- 27anys
Nom: Rick Johnston

Edat: 17-18 anys
john-victims.htm
Nom: William George Bundy

Edat: 19 anys
Desaparició octubre del 1976
Nom: Greogry Godzik

Edat: 17 anys
Desaparició: 12 de desembre del 1976
john-victims.htm
Nom: Michael Marino

Edat: 14 anys
Desaparició: 24 d’octubre del 1976
Nom: Kenneth Parker

Edat: 16 anys
Nom: John Szyc

Edat: 17 anys
john-victims.htm
46
Nom: Jon Prestige

Edat: 20 anys
Desaparició: 15 de març del 1977
http://graphics.chicagotribune.com/john-wayne- El seu cos va ser trobat a l'espai de rastreig.
Víctima No : 10
Edat: 17-21 anys
Desaparició: 14 de març del 1977
Nom: Matthew Bowman

Edat: 18 anys
Desaparició: 5 de juliol del 1977
john-victims.htm
Nom: Robert Gilroy

Edat: anys
Desaparició: 15 de setembre del 1977
john-victims.htm
Nom: John Mowery

Edat: 19 anys
Desaparició: 25 de setembre del 1977
http://graphics.chicagotribune.com/john-wayne-gacy-
murders-40-years-later/index.html
Nom: Russell Nelson

Edat: 20-21 anys
http://graphics.chicagotribune.com/john-wayne-gacy-
murders-40-years-later/index.html
Nom: Robert Winch

Edat: 16 anys
Desaparició: 11 de novembre del 1977
john-victims.htm
Nom: Tommy Baling

Edat: 20anys
Desaparició: 18 de novembre del 1977
47
Nom: David Talsma

Edat: 19 anys
Nom: William Kindred

Edat: ---
Desaparició: 18 de febrer del 1978
Nom: Timothy O’Rourke

Edat: ---
Nom: Frank Wayne Landingin

Edat: 19 anys
Desaparició: 3-4 de novembre del 1978
El seu cos va ser trobat al riu Des Plaines. Els
investigadors van trobar el permís de conduir de
john-victims.htm
Landingin a casa de Gacy.
Nom: James Mazzara

Edat: 20-21 anys
Desaparició: 13 de novembre dle 1978
El seu cos va ser trobat al riu Des Plaines.
john-victims.htm
Nom: Robert Piest

Edat: 15 anys
Desaparició: 11 de desembre dle 1978
El seu cos va ser trobat al riu Des Plaines.
john-victims.htm
6.2.3. Ted Bundy

6.3. Casos a Catalunya
48

Traball de Recerca Bó

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Traball de Recerca Bó

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Portada

Rafael Garofalo (finals de 1.885): “La criminologia és la ciència del delicte”.

Constancio Bernaldo de Quirós: "La ciència del crim o estudi científic de la

David Abrahamsen (1940):"La investigació que, a través de l'etiologia del delicte, i la

Renè Resten: "Consisteix en l'aplicació de l'Antropologia diferencial a l'estudi dels

Gunther Kaiser: la criminologia és la ciència que estudia el delicte.

Hans Göppinger: “Ciència empírica i interdisciplinària que s'ocupa de les

José Enginyers: “La criminologia és la ciència multidisciplinària que estudia la

Rodriguez Manzanera: “Ciència sintètica, causal, explicativa, natural i cultural de les

1.1.4.2. Biologia criminològica

1.1.4.3. Psicologia criminològica

1.1.4.4. Sociologia criminològica

2. Objectes d’estudi de la criminologia

Si ens centrem en un concepte limitat de la criminologia, els objectes d’estudi serien, el

La criminologia estudia el delicte, el concepte ha resultat problemàtic, és per això que

Un altre objecte d'estudi és el delinqüent, aquest s'estudia des d'una perspectiva

La criminologia, des de fa una dècades ha prestat especial atenció a la víctima, des

En Criminologia quan s’anomena el concepte de delicte, aquest concepte ve de mans

La criminologia científica ha tractat de definir i explicar el delicte a traves de diferents

Criminologia clàssica i neoclàssica. Aquestes relaten el delinqüent com un subjecte

La Criminologia Positivista. Mitjançant un anàlisi causal-explicatiu, sotmesa les

Diverses corrents de la moderna criminologia. Tracten d'explicar el delicte des d'un

Pet tant, aquest estudi és important per a la criminologia, ja que té la finalitat de

L'estudi del delinqüent és important per a la criminologia perquè és la persona que

Per que s'exerceixi el control social són necessaris tres elements:

L'existència d'una norma.

L'existència d'una sanció

L'existència d'un procediment per a imposar la sanció en cas que es infringeixi

Es distingeixen dues classes de control social, formal i informal.

La part de la criminologia que tracta d’estudiar la víctima s’anomena victimologia, que

Les classes generals són:

Els infants: és destaquen per la seva debilitat física, immaduresa i inexperiència,

Els febles i malalts mentals. Posseeixen un elevat grau de victimització. En l’estudi

Els tipus psicològics són:

Depressió. La depressió és una actitud emocional que s'expressa per sentiments

Lasciu. Sol aplicar-se a dones víctimes de delictes sexuals.

Turmentadors. Amb aquest terme es fa referència a aquelles persones que estan

Víctima de culpabilitat menor o víctima per ignorància. Aquesta víctima

Víctima tan culpable com l'infractor i víctima voluntària.

Suïcidi per adhesió:

La víctima més culpable que l'infractor.

Víctima per imprudència: Desencadena el fet per manca de control.

La víctima més culpable o únicament culpable. A aquest efecte, poden destacar-se

L'interès per la victimologia ve donat per tres factors:

1. Es perfeccionen i augmentar les enquestes de victimització, és a dir, enquestes que

2. Feministes criden l'atenció sobre la violència que es dirigia cap a la dona.

3. Es deu a les aportacions de la psicologia social, que elaborarà un conjunt de teories

3. Evolució històrica de la criminologia

El tòtem és un animal, planta o força natural, que és l'avantpassat de la tribu o grup i

La solució el problema criminal en l'home primitiu és clara; certes conductes

Per a l'home primitiu el criminal, és a dir aquell que ha violat el tabú, és

Aquest codi va combatre en primer lloc la criminalitat "daurada", acabant amb la

A la dinastia Chou (1.122 a. C. ) tenien una gran preocupació pel comportament

El més gran pensador xinès, Confuci (551-478 a. C.), es va ocupar en diverses

Igualment, presenta normes de prevenció del delicte i de Política Criminològica per

3.2. Pensadors Grecs i Llatins

La responsabilitat criminal no és clara, ja que la influència divina és determinant. Però

Va ser l’iniciador de la corrent biologista de la criminologia, ja que interpreta el

1. L'home flegmàtic (flegma) és reflexiu, tranquil, molt just i incorruptible, poc

2. El malenconiós (bilis negra) és inquiet, molt reflexiu, inestable i ansiós. Adoren el

Herófilo és considera el creador de l’anatomia, al realitzar els primer estudis de

Herófilo va assenyalar la importància del cervell, perquè és la font de la intel·ligència,

3.4. Antiguitat llatina

4. La Criminologia com a ciència