EL BIG-BAN

 UNIVERS (15.000 milions anys)  SOL (5.000 milions)  LA TERRA ( 4.000 milions )  PRIMER ESSER VIU ( 3.800 milions ) 
HOMOSAPIENS (150.000 anys).

LLUM:
o La llum és una radiació (electró magnètica) .
o Aquesta llum la partícula elemental és diu fotó, transporten energia.
o Els la que viatge més ràpid del món 300mil km/s.
o En un segon un fotó pot fer 7 voltes a la terra.
o Ens arriba llum del passat.
o Per veure tot això s’utilitza telescopis més o menys potencia que detecten diferents energies.

ETAPES : La teoria de la inflació.

EL Big-Bang és una teoria que explica que l’univers, a partir d’un moment molt dens i molt calent és va començar expandir.
Aquesta teoria diu que totes les (partícules elementals) de l’univers estaven concentrades en un punt i s’expandeix.
PERTICULES  molt T i molt denses

BIG - BANG

Univers expandeix.

 Etapa d’inflació: l’univers esta super comprimit, s’expandeixi creix a una gran velocitat, la temperatura és molt elevada. (explosió del
Big –Bang).
 Etapa de formació de la matèria: en aquesta etapa és formen protons, neutrons, electrons i fotons (les primeres partícules).
L’univers en aquesta etapa és comença a refredar.
 Els primer àtoms: Les partícules es comencen a unir i formen el primers àtoms, perquè fa la unió entre protons i electrons l’hidrogen i
l’Heli.
  L’incendi de l’univers: Es la etapa que es considera que apareix la llum. Com que s’han format els primer àtoms, els +
ament, per això és diu que aquesta és la etapa on apareix la llum. Aquí apareix la radiació còsmica de fons.
 Formació d’estels i galàxies: zones de l’univers que son més denses, és converteixen en centres de tracció gravitacional. Al voltant si
agrupa matèria, és formen nebuloses i és comencen a formar les primeres galàxies i estels.

ENERGIA FOSCA:
S’observa que les galàxies es mouen a gran velocitat, això és que fa suposar que existeix una força que les accelera, aquesta força d’origen
desconegut.

PROVES QUE HO DEMOSTREN (BIG – BANG)

Efecte doppler:
Teoria: Un efecte físic en que s’ha estudiat que quan un emissor donar (llum), s’acosta a nosaltres aquestes ones és fan més curtes i es
desplacen cap el color blau. En canvi quan un emissor dona s’alluna les ones se llarga i es desplacen cap el color vermell.
Pràctica: S’ha observat que la llum que emeten els cossos que hi ha a l’univers, emeten llum que es desplaça cap el color vermell. Això ens
confirma la expansió de l’univers.
Radiació còsmica de fons (=radiació microones); és una radiació que percebem que interferència procedent a tot arreu. És una radiació
molt feble, se’n diu que aquesta radiació va ser a l’eco del big bang, i encara avui ho estem rebent. Avui en dia podem percebrà quan es
connecta un canal de la tele és un tan parcent del interferència que sentim.
És diu que apareix en el mateix moment que hi ha l’aparició de la llum és una ona.

TEROIES DE L’EVOLUCIÓ DE L’UNIVERS:

 Univers tancat: defensa que arribarà un moment que la gravetat serà més gran que la expansió de l’univers, és reduirà, és a dir es farà
petit, i l’univers arribaria a el torna de començar. S’expansiona i és torna a col·lapsa. BIG -CRUNCH
 Univers obert: defensa que la gravetat serà o es més petita que l’expansió, per tant arribar un moment en que l’univers serà encara
més gran, més escullós per es convertirà en una zona buida, espaiosa i no hi haurà la interacciona dels cossos. BIG- RIP.
 Univers pla: defensa que hi ha una equilibri entre la força de gravetat i la força d’expansió, per tant si fos certa l’univers seria estable.
  Altres (paral·lels) Hipòtesis, pot ser? No es descarta. La possibilitat que hi haguí altres universos, paral·lels... Són hipòtesis.

COMPOSICIÓ:
Tots els cossos que hi ha a l’univers hi ha que es veuen a simple vista i d’altres que ho mirem a través de telescopis, imatges que en s’arribin.
Majoritàriament la composició del que esta fet l’univers químicament : la composició del cossos 75% Hidrogen i un 20% de Heli i el 5% ela
restants són els altres elements.
Per saber la composició dels cossos que hi ha a l’univers això és fa comparant la llum que emeten aquest cossos amb l’espectre d’absorció
dels elements.

 Energia fosca: és una energia que és la responsable de fer moure tots els cossos que hi ha en tot l’univers, és una força d’origen
desconegut, perquè sabem que hi he és perquè els cossos es mouen a traves energia /força.
 Matèria fosca: anomenem matèria fosca a una matèria que no és “normal”, és a dir desconeguda, és un tipo de matèria que no emet
llum i són acumulacions d’aquesta matèria molt grans i molt denses. Ocupa un 96% de l’univers.
 Nebulosa: immensos núvols de pols i de gas, no tenen forma definida i tenen una lluminositat característica<_.
 Galàxies: són agrupacions format per; planetes, estrelles i altres cossos i acompanyats de pols i de gas. Tenen formes diferents, també
tenen una lluminositat característica. La nostra galàxia Via Làctia i la galàxia més propera i de fet la única que és pot observar des d
ela terra és Andròmeda. (Sagitari A és el forat negre que és troba a la nostra galàxia).
 Planetes: els observem coma punt lluminosos pulmonies que no es mou, la seva posició varia al llarg del dia i normalment segueixen
camins particulars (orbites).
 Estrelles: són punts lluminosos que si que papagullegen, és poden veure a simple vista o a treves d’instruments, a vegades s’aprecien
amb diferents colors.
 Satèl·lits: són cossos que orbiten al voltant d’alguns planetes. El nostra satèl·lit es la lluna. I podem observar altres satèl·lits mitjançant
eines com ara el telescopi (Júpiter).
 Cometes: són cossos glaçats que giren al voltant del sol i descriuen unes orbites (que fan un camí sempre). El passa davant d’una
estrella és vaporen format una mena de cua.
 Asteroides: són cossos rocosos de mida inferior al dels planetes. Poden tenir des de centenars de metres a quilòmetres.
 Meteorits: és un cos sòlid que prové de l’espai exterior i que ha travessat l’atmosfera i que impacta a la superfície de la terra. Molts
deriven meteorits de meteoroides i moltes vegades quan travessen l’atmosfera emet una llum.
  Crater: són depressions circulars a la superfície del planeta o un altre cos del Sistema Solar.

ELS FORATS NEGRES:

 És troben al centre de gairebé totes les galàxies.

 Són concentracions de matèria amb molta densitat i això fa que siguin centres d’atracció.
 Tenen una atracció molt fort, que cap cos pot escapar, ni tan sols la llum
 Quina un cos hi cau s’acceleració que emet raig X que ho podem veure.
 Punt de no retorn, és la distancia on han d’estar situats els cosso per no ser atrets per el forat negra. El nostra forat negre s’anomena
Sagitari A.
ESTRELLES I EVOLUCIÓ D’UNA ESTRELLA

 És formen sempre per la condensació d’una nebulosa (núvol de pols i gas) que diem que col·lapsa.
 En condensant-se a produir xocs entre els àtoms d’hidrogen això fa que la temperatura sigui molt alta i que és funcionin entre ells
formant Heli. Tot i així l’estel té prou massa els àtoms es tornen a fusionar i foramen altres element d ela taula periòdica fins el (Fe).
 L’energia produïda per aquestes fusions (xocs) causa una explosió anomenada supernova, en aquesta explosió és on es llancen tots es
elements a l’espai i genera molta brillantor.
EVOLUCIÓ D’UNA ESTRELLA:

 Si l’estrella és més petit que el sol, aquesta acaba el seu combustible és refredaran i és transforma amb una nana blanca, una estrella
que s’apaga totalment.
 Estrelles semblant el sol acabaran el seu combustible, però tindran prou temperatura és prou alta i es converteixen amb una gegant
vermella és torna contrau i convertint-se en una nana blanca.
 Una estrella té una massa mes gran que els ol, aquesta estrella explota quan se li acaba el combustible Supernova, el nous elements
de la taula periòdic fins al Fe, el que queda d’aquest explosió formà una estrella que té molts densitat de neutrons. Si aquesta estrella
de densitat de neutrons s’anomena plusa. Però si aqueta estrella té una densitat més elevada, aquest és l’origen dels forats negres.
EL SOL

 EL sol està formada per hidrogen i heli

  El sol té un moviment de rotació sobre ell mateix.
 Si aprecien taques, aquestes sol és a quan baixa la temperatura (fosques),el nombre de taques que hi ha en el sol va variant, i segueix
un cicle de 10 anys.
FORMACIÓ DE PLANETES
També és format per una condensació d’una nuvolosa, on forma una especia, de disc, on si acumula la matèria, formant els primers
planetesimals. Els planetes exteriors són els primers planetes format (júpiter, saturn..) i últims planetes en formar-se planetes interiors (Mercuri,
Terra, Venus...).
Exoplanetes: els planetes que orbita el voltant de qualsevol altre, menys al sol.
FORATS DE CUC
L’univers és espai – temps que és corbat, en s’apareixen els forats de cuc, són túnels dreceres que connecten zones diferents de l’espai.