LA TERRA:

1.1 L’ATMOSFERA:
1.1.1 Què és?
L’Atmosfera és la capa gasosa que envolta la Terra. És manté envoltant el planeta
per la gravetat.
L’Atmosfera està en constant moviment, és a dir que és dinàmica.
1.1.2 Capes:
Té 5 capes, hi ha capes que no son totalment fixes i que algunes s’incorporen
sobre de altres.
1.1.3 Funcions:
5 funcions:
- Gasos essencials per éssers vius: oxigen (respirar), diòxid de carboni
(fotosíntesi).
- Protectora: radicacions ultraviolades del sol també ho es de casi tots els
objectes ja que els frena.
- Termoreguladora: regula la temperatura, és la responsable de que tinguem
diferents climes.
- Transmissora: transmet les ones de radio i televisió (ionosfera).
- Producció d’aigua i vent: onades, corrents marines, aigua potable...
1.1.4 L’efecte hivernacle:
Els gasos que fan l’efecte hivernacle esta produït per els gasos minoritaris: vapor
d’aigua, CO2, metà.
L’Efecte Hivernacle te la funció d’absorbir part de la radiació infraroja que provenen
del Sol, però per altre banda també atrapa part de l’energia que transmet la Terra i fa
una mena de capa protectora.
Això contribueix a l’escalfament global i que hi hagi la temperatura correcte a la Terra.
Algun efecte negatiu és que si hi ha un accés pot haver una part negativa ja que tanta
escalfor tampoc és bona.
1.1.5 Evolució de l’atmosfera:
L’Atmosfera no sempre ha estat igual, hi ha hagut evolució, ja que no ha estat quieta.
1.2 ONES SÍSMIQUES:
1.2.1 Que son:
Son manifestacions energètiques originades degut al trencament de roques a l’interior
de la Terra que provoquen el moviment de partícules, els sismes.
És detecten amb el sismògraf i es recull l’enregistrament a sismograma.
És un mètode per estudiar les capes de la Terra.
Segons la magnitud (escala Richter) quantitat d’energia.
1.2.2 Utilitat variacions velocitat ones sísmiques interior terra:

1.2.3 Corrents de convecció:

El nucli escalfa el Mantell terrestre fent que ascendeix empenyent el que te al
voltant.
1.3 CAPES INTERNES DE LA TERRA:
Les capes de l’interior de la terra:
- ESCORÇA: és la capa més prima. Dividida en dues: La continental (a sota els
continents) i la oceànica (a sota dels oceans). El material és sòlid i és la part
més freda.
- MANTELL: Dos tipus: Superior i Inferior. Ja trobem material en estat sòlid i
estat líquid. Ocupa la major part de la Terra (85%).
- NUCLI: Capa amb més alta temperatura. Dos tipus: extern (estat líquid) i
intern (estat sòlid)
DISCONTIÜITATS SÍSMIQUES:
- Mohorovicic: separa l’escorça i el mantell superior i esta formada per massa
rocosa.
- Gustenberg: separa el mantell i el nucli.
MÈTODES ES POT ESTUDIAR LA COMPOSICIÓ DE L’INTERIOR DE LA TERRA:
- MÈTODES DIRECTES: observació directa de la superfície de la Terra:
 Laves: expulsades per volcans.
 Superfície: l’erosió deixa al descobert roques generades a gran
profunditat.
 Mines molt profundes.
 Sondeig d’investigació.
- MÉTODES INDIRCTES:
 Anomalies magnètiques, meteorits, discontinuïtats d’ones sísmiques
1.4 LA DERIVA CONTINENTAL:
La deriva continental és una teoria que fa Wegener. Aquesta teoria diu que els
continents estan en moviment i que antigament estaven units en un sol
continents (Pangea). Però no és acceptada fins més tard.
Hi ha hagut varies etapes, fins arribar a com estan col·locats els continents
actualment.
Wegener, va dir que els continents és moviment per la marea i per la lluna i per
aquesta raó no va ser acceptada, i la certesa és per els corrents de convecció
(moviments circulatoris causants de la fragmentació de la litosfera).

Les proves que va dir Wegener van ser:

 PROVES GEOGRÀFIQUES: que els contorns dels diferents continents
encaixen.
 PROVES PALEONTOLÒGIQUES: és van trobar fòssils (tan d’animals com de
flors) molt semblants a zones que avui en dia estan molt separades, i això
ens demostra que abans estaven units.
 PROVES GEOLÒGIQUES O TACTONIQUES: hi ha una coincidència en les
cadenes muntanyoses, hi ha continuïtat física.
 PROVES PALEOCLIMÀTIQUES: demostren que hi ha climes molt semblants
en zones que avui estan molt separades.
Wegener, era un meteoròleg i geofísic alemany. Va estudiar astronomia per la
Universitat de Berlín.
1.5. TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAUQES:
Teoria que explica tots els processos geològics que hi ha a l’interior de la Terra.
 La litosfera: capa més externa, formada bàsicament per tota l’Escorça i una
petita part de Mantell. És totalment sòlida i és troba fragmentada per plaques.
 Astenosfera: és una zona que hi ha a sota de la litosfera, que es viscosa (més
fluïda) (no tan sòlida com la litosfera).
Aquestes dues capes son important per els corrents de convecció (el magma calent
pujava es refredava i tornava a baixar).
Les plaques tectòniques son fragments de la litosfera, composta per la part
superior del mantell terrestre i escorça.
Hi ha 7 plaques grans i unes altres tipus de plaques més petites.
Bàsicament hi ha tres tipus de plaques:
1) Plaques oceàniques: únicament la litosfera és oceànica (és troba en es oceans).
2) Plaques continentals: únicament hi haurà litosfera continental (és troba en els
continents)
3) Plaques mixtes: formades per plaques oceàniques i plaques continentals.
 TIPUS DE MOVIMENTS DE LES PLAQUES:
Aquests moviment és diuen límits.
Tipus:
1) Límit divergent o constructiu: hi ha una separació de plaques, si això passa en
dues plaques que son oceàniques és forma més oceà (Dorsal Oceània), però si
passa quan les dues plaques son continentals, hi ha un trencament de
continents (Rift).
2) Límit convergent o destructiu: Les plaques xoquen entre elles. Si passa quan
les plaques son continental i oceànica, una és posa a sobre de l’altre
(Subducció) – serralades amb volcans.
Però quan xoquen son dues plaques continentals, bàsicament provoquen
serralades.
3) Límit transformant: les plaques llisquen o vibren entre elles, aquest moviment
és el responsable de terratrèmols, falles...
Hi ha zones amb més terratrèmols i volcans perquè aquests llocs són als límits de
plaques, on els xocs o separacions entre plaques provoquen aquests fenòmens
geològics.
1.6 OROGÈNESI:
La orogènesi és el procés de formació de les serralades i muntanyes, degut a la
comprensió dels sediments.
Hi ha dues teories:
 Teoria Construccionisme: diu que la Terra originalment estava en estat
fluid i és va solidificant (refredant) i anar-se refredant és creant unes
arrugues que son l’origen de les serralades.
 Teoria del Sinclinal: explica la formació de les serralades, a traves de
diferents etapes, les etapes son: sedimentació, compressió i elevació del
terreny.
DIFERENTS TIPUS DE FORMACIÓ DE SERRELADES:
 Plegament: plaques xoquen entre elles.
 Formació de falles: els materials que fan més pressió provoquen el
trencament dels plecs (falles = trencaments).
 Encavalcament: una capa és desplaça sobre l’altra o per sota d’aquesta
(moviment de subducció (quan una és posa sota de l’altre)).
1.7 NOTÍCIES I EVOLUCIÓ DE LA TERRA:
ETAPA 1: Terra esfera rocosa.
ETAPA 2: impacte del planeta THEIA, amb la terra i és forma la Lluna i aquí comença
l’origen de les plaques tectòniques.
ETAPA 3: Terra primitiva, origen de tot, primers mans, primers continents.
ETAPA 4: Planeta blanc, disminució de l’efecte hivernacle, queda tot blanc, de gel.
ETAPA 5: Supercontinent, els continents estaven units, pangea i al llarg dels anys els
continents s’han anat separen per les plaques tectòniques..