ADN I PROTEÏNES.

LA
BIOTECNOLOGIA
TEMA 4
4t ESO F
ÍNDEX

1. ADN i información genètica

2. Gens i control cel·lular
3. Les mutacions i la seva importancia
4. La biotecnología i aplicacions
5. L’enginyeria genètica
6. Implicacions ètiques
7. Tècniques d’anàlisi d’ADN
1. ADN I INFORMACIÓ GENÈTICA

1.1. El descobriment de l’estructura de l’ADN

1.2. Les claus de l’estructura de l’ADN
1.3. La replicació de l’ADN
1.1. DESCOBRIMENT ESTRUCTURA ADN

· Al 1953, Watson i Crick publiquen: “Una

estructura per a l’àcid desoxiribonucleic”.
· Es proposa estructura de doble hélix.
· Essencials estudis previs de Franklin i Wilkins.
· Utilització de raigs X.
1.2. LES CLAUS ESTRUCTURA ADN

Molècula d’ADN és un
polinucleòtid, format per dues
cadenes de nucleòtids,
enrotllades entre si, que formen
el que s’anomena doble hélix.

Nucleòtid = Grup fosfat + Sucre

+ Base nitrogenada (A, T, C o G)
1.3. LA REPLICACIÓ DE L’ADN

· La replicació és el procés
a partir del qual, la cèl·lula
fa dues cromátides
idèntiques dels cromosomas
que es poden veure durant la
metafase de la mitosi.
· Es produeix al nucli de la
cèl·lula durant la fase S de la
interfase del cicle cel·lular.
1. Es desenrotlla la doble hélix, es
trenquen les bases i les cadenes
se separen.
2. Els nucleòtids lliures al nucli
s’uneixen als seus oposats.
3. Els nucleòtids nous incorporats
s’uneixen entre si i formen
noves cadenes. Actuen ADN
polimerases.
4. Aquest procés continua fins
formar les dues molècules
d’ADN idèntiques.
Vídeo de la replicació de l’ADN

https://www.youtube.com/watch?v=YqjbmrQcyfM
 · Aquest model de replicació
l’anomenem replicació
semiconservadora.
· Les ADN polimerases també
intervenen en la reparación
d’errors que es poden producir
en la incorporación de
nucleòtids.
· Acumulació d’errors 🡪
mutacions.
2. GENS I CONTROL CEL·LULAR

2.1. Gens i proteïnes

2.2. Què és el codi genètic?
2.3. L’expressió de la información genètica de l’ADN: la
síntesi de proteïnes
2.1. GENS I PROTEÏNES

· Gen: segment d’ADN que conté

información genètica per producir una
proteína. Conjunt de gens 🡪 GENOMA.
· Les proteïnes són les responsables de les
característiques de cada individu.
· Proteïnes: biomolècules formades per la
unió d’aminoàcids (n’hi ha 20 de diferents).
L’ordre dels aminoàcids determina el tipus
de proteína.
2.2. QUÈ ÉS EL CODI GENÈTIC?

És el conjunt d’instruccions que conté la

seqüència de nucleòtids de l’ADN per poder
sintetitzar les proteïnes.
Característiques:
· Cada codi format per triplets o codons.
· Codi degenerat.
· 3 triplets que no codifiquen aa.
· És universal.
2.3. SÍNTESI DE PROTEÏNES

· Expressió de la información
genètica: conjunt de processos per
mitjà dels quals els codis
continguts en la seqüència de
nucleòtids dels gens dicten la
seqüència d’aminoàcids de les
proteïnes 🡪 DOGMA CENTRAL DE LA
BIOLOGIA MOLECULAR
2.3. SÍNTESI DE PROTEÏNES

1. Transcripció: procés pel qual la

seqüència de nucleòtids d’un
gen de l’ADN es copia en una
molécula d’ARN missatger
(ARNm).
2. Sortida de l’ARNm.
3. Traducció: procés pel cual es
realitza la formación de les
proteïnes seguint les claus del
codi genètic.
2.3. SÍNTESI DE PROTEÏNES

1. Transcripció: procés pel qual la

seqüència de nucleòtids d’un
gen de l’ADN es copia en una
molécula d’ARN missatger
(ARNm).
2. Sortida de l’ARNm.
3. Traducció: procés pel cual es
realitza la formación de les
proteïnes seguint les claus del
codi genètic.
2.3. SÍNTESI DE PROTEÏNES

1. Transcripció: procés pel qual la

seqüència de nucleòtids d’un
gen de l’ADN es copia en una
molécula d’ARN missatger
(ARNm).
2. Sortida de l’ARNm.
3. Traducció: procés pel cual es
realitza la formación de les
proteïnes seguint les claus del
codi genètic.
2.3. SÍNTESI DE PROTEÏNES

Es realitza als ribosomes

desplaçant-se al llarg de la
cadena d’ARNm 🡪 formació de
proteïnes per lectura de triplets
🡪 alliberen proteína sintetitzada
al citoplasma.

Altres tipus d’ARN: ARNr i ARNt.

Vídeo del pas d’ADN a proteïnes

https://www.youtube.com/watch?v=gG7uCskUOrA&ab_chan
nel=yourgenome
3. LES MUTACIONS

3.1. Què són les mutacions?

3.2. Són heretables les mutacions?
3.3. Malalties genètiques degudes a mutacions: anèmia
3.4. Importància biològica de les mutacions
3.1. QUÈ SÓN LES MUTACIONS?

· Mutacions: són canvis en el material

genètic que es produeixen a l’atzar.
· Esdevenen de forma natural amb
freqüència baixa.
· Agents mutàgenics.
· Tipus de mutacions:
- Cromosòmiques
- Gèniques
3.1. QUÈ SÓN LES MUTACIONS?
3.2. SÓN HERETABLES LES MUTACIONS?

· Mutacions per mitosi 🡪 mutacions

somàtiques 🡪 no es transmeten.

· Mutacions per meiosi 🡪 en la

formación de gàmetes 🡪 mutacions
germinals 🡪 són heretables i es
transmeten als fills.
3.3. MALALTIES GENÈTIQUES

· L’anemia de cèl·lules falciformes

és una malaltia (recessiva) causada
per una mutació en un únic nucleòtid
del gen que produeix l’hemoglobina.

· Hemoglobina: proteína localitzada

als glòbuls vermells responsable del
transport d’oxigen per la sang.
Produeix obstrucció de vasos.
3.3. MALALTIES GENÈTIQUES
3.4. IMPORTÀNCIA BIOLÒGICA

Tipus de mutacions:
· Neutres: no produeixen cap canvi.
· Perjudicials: generen malalties.
· Beneficioses: milloren capacitat de
supervivencia de l’individu.

Són responsables de la variabilitat

genética 🡪 afavoreixen evolució.
4. LA BIOTECNOLOGIA I APLICACIONS

4.1. Què és la biotecnologia?

4.2. Aplicacions de la biotecnología en sectors diversos
4.3. Quina funció fan els enzims?
4.4. L’ús de microorganismes en biotecnología
4.1. QUÈ ÉS LA BIOTECNOLOGIA?

La biotecnologia és el
conjunt de processos i de
tecnologies que utilitzen
organismes vius o una part
d’ells per obtener
productes o proporcionar
serveis útils.
4.2. APLICACIONS BIOTECNOLOGIA

Segons el sector:
· Sanitari i farmacèutic: fàrmacs i
vacunes.
· Agrícola: conreus resistents.
· Veterinari: ingredients i additius
nous per a la producción animal.
· Alimentació: tècniques per asegurar
la qualitat d’aliments.
4.3. FUNCIÓ DELS ENZIMS

Actuen com a catalitzadors i

acceleren les reaccions químiques.
Característiques:
· Són específics.
· Presenten lloc d’unió 🡪 centre
actius
· No es consumeixen però Tª i pH
poden afectar-los.
4.3. FUNCIÓ DELS ENZIMS

Actuen com a catalitzadors i

acceleren les reaccions químiques.
Característiques:
· Són específics.
· Presenten lloc d’unió 🡪 centre
actius
· No es consumeixen però Tª i pH
poden afectar-los.
4.3. FUNCIÓ DELS ENZIMS
4.4. ÚS DE MICROORGANISMES
· Es produeixen en grans tancs
anomenats fermentadors.
· Avantatges:
- Producció d’enzims i
biomolècules d’interés industrial.
- Poden modificar-se
genèticament.
- Elevada taxa de creixement,
a Tª baixes en condicions
controlades i amb un cost baix.
5. L’ENGINYERIA GENÈTICA

5.1. Què és l’enginyeria genètica?

5.2. Què és un plasmidi?
5.3. Producció d’insulina en bacteris
5.1. QUÈ ÉS L’ENGINYERIA GENÈTICA?

· Conjunt de tècniques que

permeten aïllar, tallar,
combinar i unir fragments
d’ADN en una única
molécula d’ADN i
transferir-la a una altra
cèl·lula.
5.1. QUÈ ÉS L’ENGINYERIA GENÈTICA?

· L’ADN resultat es diu ADN

recombinant.

· L’organismo del qual es

modifica el genoma és
l’OMG 🡪 organisme
transgènic.
5.2. QUÈ ÉS UN PLASMIDI?

Són molècules d’ADN

extracromosòmic circular
que es repliquen i es
transmeten independents
de l’ADN cromosòmic.

S’utilitzen com a vectors en

l’enginyeria genética.
5.3. PRODUCCIÓ D’INSULINA BACTERIS
6. IMPLICACIONS ÈTIQUES

· Efectes sobre la biodiversitat genètica: pèrdua de

biodiversitat en cultius.
· Transferència de gens a altres espècies silvestres pot
donar lloc a espècies resistents a herbicides
pesticides.
· Efectes perjudicials sobre la salut animal o vegetal
degut a possibles noves al·lèrgies.
· Falta d’informació sobre els beneficis específics per
als consumidors.
7. TÈCNIQUES D’ANÀLISI D’ADN

7.1. El projecte genoma humà

7.2. L’empremta genètica
7.3. La teràpia gènica
7.4. Clonatge terapèutic i les cèl·lules mare
7.1. EL PROJECTE GENOMA HUMÀ

· Es va completar el genoma sencer al

2001 i es van seqüenciar 30.000 gens
diferents.
· Hi ha gens reguladors i gens que
codifiquen per a proteïnes (l’1.5%).
· La clau de la complexitat en el genoma
de les diferents espècies es troba en
relació amb com es regula l’expressió
gènica i no el nombre de gens que tenen.
7.2. L’EMPREMTA GENÈTICA

· Tècnica que permet la identificació d’individus per

mitjà de l’anàlisi del seu ADN.
· Només els bessons univitel·lins comparteixen la
mateixa empremta gènica.
· La prova que es fa es diu PCR.
· Utilitats com: identificar persones amb malalties,
víctimes d’accidents, proves de paternitat,
presumptes delinqüents...
7.3. LA TERÀPIA GÈNICA

· Procediment que s’utilitza en el

tractament d’algunes malalties
hereditàries, en les quals, un gen
defectuós és el responsable de la
malaltia.
· Introduïen al paciente el gen
normal per tal de que “repari” les
funcions del gen defectuós.
7.4. CLONATGE I CÈL·LULES MARE

Les cèl·lules mare es caracteritzen

per:
· Poder diferenciar-se i donar lloc a
tots els tipus cel·lulars (als embrions)
🡪 cèl·lules embrionàries.
· Regeneren i reparen els teixits (als
adults) 🡪 cèl·lules mare adultes o
pluripotents.