U3- Projecte ARI

(El càncer)
INDEX
1. Introducció càncer
2. Les bases del càncer
3. Protooncogens i gens supressors de tumors
4. Gens de reparació del DNA
5. Projecte Ari (ALL)
6. Concepte i tipus de mutacions
7. Classificació de les mutacions
7.1 cromosòmiques
7.2 genòmiques
*HACKING THE CODE i el Codi Genètic
*Severo Ochoa (Premi Nobel)
7.3 puntuals
8. Relació dels virus amb el càncer
9. Predisposició genètica al càncer
10. Procés de TRANSCRIPCIÓ i TRADUCCIÓ
11. Regulació de l’expressió gènica
12. El cicle cel·lular i el càncer
13. Biotecnologia
1. Introducció càncer
El càncer o neoplasia maligna és un tipus de malaltia genètica en què un grup de cèl·lules desenvolupen
un creixement descontrolat, envaeixen i destrueixen els teixits adjacents i a vegades fan metàstasi
(s'estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang). Aquestes propietats malignes dels càncers
els distingeixen dels tumors benignes, que s'autolimiten i ni envaeixen ni metastatitzen. La majoria de
càncers formen un tumor, però alguns, com per exemple les leucèmies (càncers de sang), no ho fan.
Actualment es considera que també existeix al càncer una contribució important d'alteracions
epigenètiques (l'epigenètica constitueix un pont molecular entre factors adquirits – ambientals – i
genètics).
 1. Introducció càncer
Grans descobriments de la genètica:

1865 Lleis de la herència de Mendel

1953 Watson i Crick (Rosalind Franklin) amb el descobriment de la doble hèlix d’ADN

2001 Publicació del primer borrador del genoma

humà dins el Projecte Genoma Humà.

https://montoliu.naukas.com/2021/02/15/20-anos-del-genoma-humano/
 1. Introducció càncer
Projecte Genoma Humà
Va ser el primer esforç, coordinat internacionalment, per localitzar i identificar els gens que formen el
genoma humà, desxifrar la seva seqüència de nucleòtids del nostre ADN i saber quants gens són els
codificadors de proteïnes.

El projecte va néixer el 1990 amb la creació d’un consorci públic, integrat per centres de recerca
d’EEUU i el Regne Unit, al qual es van unir alguns altres del Japó, França, Alemanya i la Xina.

Pocs anys després d’haver-se iniciat el projecte, un dels fundadors va crear l’empresa privada Celera
Genomics i varen entrar en competència amb el consorci públic per per publicar la seqüència del
genoma humà. L’empresa privada pretenia fer un negoci de patents de gens amb els descobriments,
en contraposició al consorci públic, que volia fer públiques totes les dades que anessin obtenint i
posar-les a l’abast de tothom.

L’any 2001, Craig Venter, director de l’empresa privada, i Francis

Collins, director del Consorci públic, varen anunciar, de manera
conjunta, el primer esborrany del Projecte Genoma Humà, que
varen donar a conèixer en dues prestigioses revistes científiques,
Science i Nature, respectivament.
1. Introducció càncer

Projecte Genoma Humà

Característiques principals:

● El nostre genoma té 3.272.116.950 parells de bases. Esta format per 20.440 gens
que codifiquen proteïnes. La mida dels gens és molt variable; de mitjana contenen
uns 27.000 pb.
● Només una petita porció d’ADN, menys del 2%, codifica per a proteïnes.
● Els éssers humans som molt semblants. El 99,9% dels gens de totes les persones
són iguals. El 0,1% restant és la causa de les diferències entre individus.
● En contra d’allò que es pensava, cada gen està implicat en la síntesi de moltes
protïnes, no d’una sola.
https://www.investigacionyciencia.es/revistas/investigacion-y-ciencia/el-arte-de-la-transformacin-832/incgnitas-re
sueltas-desde-la-publicacin-del-genoma-humano-hace-20-aos-19783
1. Introducció càncer Projecte Genoma del Càncer
El Consorci Internacional del Genoma del Càncer (ICGC) va ser llançat el 2008 per coordinar la
gran escala del genoma de càncer en estudis específics de tumors a 50 tipus de càncer i/o
subtipus que són de gran importància al món.

Cada país participant té un tipus de tumor particular com el seu objectiu de cerca:
● Australia: Cáncer Pancreático - Ductal adenocarcinoma y Cáncer Ovárico - Serous cystadenocarcinoma5
● Canadá: Cáncer Pancreático - Ductal adenocarcinoma y Cáncer de Próstata - Adenocarcinoma
● China: Cáncer Gástrico - Intestinal- y tipo-difuso
● Francia de Unión/europea: Cáncer Renal - carcinoma de célula Renal (Foco encima pero no limitado para aclarar subtipo de
célula)
● Reino Unido de Unión/europea: Cáncer de Mama - ER+ve, SU2-ve
● Francia: Cáncer de Mama - el subtipo definido por una amplificación del SU2 gen
● Francia: Cáncer de Hígado - Hepatocellular carcinoma (Secundario a alcohol y adiposity)
● Alemania: Pediatric Tumores de Cerebro - Medulloblasma & Pediatric Pilocytic Astrocytoma y Próstata y Linfoma Malignos
Cáncer6
● India: Cáncer Oral - Gingivobuccal
● Italia: Tumores Pancreáticos Raros - Enteropancreaticos tumores endocrinos y raros pancreáticos tumores exocrinos
● Japón: Cáncer de Hígado - Hepatocellular carcinoma (el virus asociado)
● España: Leucemia Linfocítica Crónica - CLL con mutado y sin mutar IgVH
● Reino Unido: Cáncer de mama - Triple Negativo/lobular/otro
● EE.UU.: TCGA Cáncer de Cerebro - Glioblastoma multiforme y Cáncer de Colon - Adenocarcinoma y Leucemia - Agudo Myeloid
Leucemia y Cáncer de Pulmón - Squamous carcinoma de célula y Cáncer de Pulmón - Adenocarcinoma y Cáncer Ovárico -
Serous cystadenocarcinoma
2. Les bases del cancer
La vida mitjana d’una cèl·lula, o període de temps transcorregut des de la seva formació fins a la
destrucció, és molt variable (des d'hores fins a anys). Les cèl·lules mantenen controlada aquesta
capacitat de creixement tant en l'embriogènesi i el desenvolupament com al llarg de la vida.

Algunes, com les cèl·lules precursores hematopoètiques o les epitelials, amb la vida mitjana molt
curta, experimenten una proliferació constant; altres, com les neurones, deixen de dividir-se una
vegada diferenciades. Llevat d'aquestes, totes les cèl·lules es renoven contínuament en un
procés de “recanvi cel·lular”. En condicions fisiològiques es requereix una estricta regulació
genètica per mantenir aquesta homeòstasi o equilibri cel·lular de forma adequada a les
necessitats de cada teixit, mitjançant la contraposició de dos processos:

● La formació per mitosi de noves cèl·lules determina la taxa de proliferació. S'associa a un

procés simultani de diferenciació cel·lular, particular de cada teixit o estat del desenvolupament.
El control de la proliferació comprèn dos grans aspectes, relacionats: els senyals
extracel·lulars i la regulació del cicle cel·lular.
● L'apoptosi, mort cel·lular programada és un mecanisme fisiològic d’eliminació de cèl·lules al
final de la seva vida activa, com a part del recanvi cel·lular necessari per contrarestar la formació
continua per divisió cel·lular.
3. Protooncogens i gens supresors de tumors
Les cèl·lules que es renoven contínuament estan exposades al desenvolupament del
càncer
3. Protooncogens i gens supresors de tumors
PROTOONCOGEN:
Gen que participa al creixement normal de les cèl·lules. Les mutacions (canvis) en un
protooncogen poden fer que aquest es converteixi en un oncogen, que pot fer que es formin
cèl·lules canceroses.

GEN SUPRESOR DE TUMORS:

Tipus de gen que produeix una proteïna supressora de tumors que ajuda a controlar la
multiplicació cel·lular. Les mutacions (canvis a l'ADN) en gens supressors de tumors poden
conduir al càncer.
3. Protooncogens i gens supresors de tumors
Gens alterats al càncer
La transformació maligna d'una cèl·lula esdevé per acumulació de mutacions en uns gens
específics, els quals són la clau molecular per entendre les arrels del càncer. Aquests gens
estan agrupats en 2 famílies:
La primera està integrada pels protooncogens, els quals dirigeixen la producció de proteïnes
clau en la proliferació i diferenciació cel·lular, com les ciclines, factors de creixement,
receptors, etc. Quan aquests muten es transformen en oncogens, els quals són capaços
d'orquestrar la multiplicació anàrquica de les cèl·lules, de manera que alguns potencien la
maquinària cel·lular perquè sintetitzi de forma massiva determinats desencadenants de la
divisió descontrolada. Per exemple, mutacions en el protoconcogen RAS, que produeixen una
proteïna estimuladora del cicle cel·lular, es troben en el 30% dels càncers humans.
La segona família està integrada pels gens supressors de tumors també coneguts com gens
supressors, que a l'organisme controlen la proliferació cel·lular. Ells, per tant són reguladors
negatius de creixement i quan no són presents a la cèl·lula o es troben inactius a causa de
mutacions, les cèl·lules deixen de créixer normalment i adquireixen propietats proliferatives
anormals, característiques de les cèl·lules tumorals.
 3. Protooncogens i gens supresors de tumors
Gens alterats
en càncer

tumor

tumor
 3. Protooncogens i gens supresors de tumors
Possibles
origens dels
oncogens:

-canvis epigenètics
-translocació o
transposició
-amplificació genètica
-mutacions puntuals
3. Protooncogens i gens supresors de tumors
4. Gens de reparació del DNA
Gens alterats al càncer
GEN DE REPARACIÓ DEL DNA:
Reparen els errors produïts durant la
transcripció de l'ADN. Molts
funcionen com a gens supressors
de tumors. Si una persona té una
mutació en un gen de reparació de
l'ADN, els errors es mantenen sense
corregir. Després, els errors en gens
clau (com els oncogens o gens
supresors de tumors) poden esdevenir
en la generació d’una neoplasia.
5. El projecte Ari

https://www.youtube.com/watch?v=RdG_K4_4Zic
5. El projecte Ari

Què és la leucèmia?

Video Introducció a la leucèmia pediàtrica

Leucèmia Linfoblàstica Aguda (ALL)

https://together.stjude.org/es-us/acerca-de
l-c%C3%A1ncer-pedi%C3%A1trico/tipos/l
eucemia/leucemia-linfobl%C3%A1stica-ag
uda-lla.html

ALL al microscopi.
6. Concepte i tipus de mutacions (espontànies o induïdes)
a) Apareixen colònies a la placa D, on hi ha virus, perquè algunes cèl·lules muten i resisteixen a aquest
virus.

b) Si les mutacions estan induïdes pel medi, hauria d’aparèixer el mateix nombre de mutants a cada placa,
malgrat això, si les mutacions apareixen espontàniament durants les divisions cel·lulars que es produeixen
abans de col·locar-les a la placa, el nombre de mutacions a cada placa serà diferent.

c) El fag no influeix en la freqüència de mutació, que és una característica pròpia de cada bacteri. Dels
resultats obtinguts es dedueix que les mutacions espontànies són fenòmens aleatoris, independents dels
factors ambientals.

d) Que les mutacions espontànies no serien fenòmens característics de cada espècie sinó que estarien
determinats pel medi.
7. Classificació de les mutacions
7. Classificació de les mutacions
7.1 Les mutacions cromosòmiques
Cariotip

inducció de la
mostra a fer
MITOSI

https://learn.genetics.utah.edu/content/basics/k
aryotype
7.1 Les mutacions cromosòmiques
7.1 Les mutacions cromosòmiques
7.1 Les mutacions cromosòmiques
7.2 Les mutacions genòmiques
7.2 Les mutacions genòmiques
 Exemple alteracions GENÒMIQUES
Poliploidia: s’altera el nombre normal de
dotació cromosomica. Ex:3n, 4n, …

Aneuploidia: si hi ha algun
cromosoma de més o de menys.
Exemple d’alteracions CROMOSÒMIQUES
Cariptip d’un pacient d’ALL

46,XY,add(1)(q32),t(9;16)(p21;q22),t(12;19)(p13
.3;p13.3), t(13;14)(q14;q32)
[21]/46,idem,del(4)(q22q2?5)[5]/46,XY,add(1)(q
32),der(9)t(9;16)(p21;q22)
t(9;22)(q34;q11.2),t(12;19)(p13.3;p13.3),t(13;14)
(q14;q32),der(16)t(9;16)(p21;q22),der(22)t(9;22)
(q34;q11.2)[1]/46,XY[3]. This figure shows the
karyotype of the major clone from AML relapse
characterized as
46,XY,add(1)(q32),add(7)(q33),t(9;16)(p21;q22),
t(12;19)(p13.3;p13.3),t(13;14)(q14;q32)[19]. The
boxed no. 7 homologues show the abnormality
that is unique to the AML clone. The other
abnormalities were also observed in the bone
marrow at the initial diagnosis of acute
lymphoblastic leukemia (ALL).
Joc:HACKING THE CODE

In 1965, strange sequences of letters were found, and they were supposed to
contain precious information. The sequences were organized in rows, following
misteryous patterns.

ATCGTyrCTGPheTTTLysATCGTGAlaCCAACysAA...

Your Mission:

To discover everything you can from the sequences.

You will work on teams of three people, on several steps, at each step you will
receive new sequences of letters.

Select one of the Teams, and work only with the information from your team.

You have only 5 minutes for each step. After this time, when all the steps will be
finished, your team will present your results to the rest of the classroom as
described in the Final Session.

Good luck!
 Amb aquesta activitat heu resolt el CODI GENÈTIC, és a dir com es llegeix l’ADN per formar
“paraules”=aminoàcids; i el conjunt de paraules faran “frases”=proteïnes.

64 triplets
diferents que
codifiquen per
20aa (paraules)

important!
L’RNA no conté
Timina (T) sinó
Uracil (U) al seu
lloc.
Però com és el procediment mitjançant la cèl·lula llegeix el contingut
de l’ADN?
Mitjançant la TRANSCIPCIÓ i la TRADUCCIÓ.
 Però com és el procediment mitjançant la cèl·lula llegeix el contingut
de l’ADN?
Mitjançant la TRANSCIPCIÓ i la TRADUCCIÓ.

Les cèl·lules fan servir el CODI GENÈTIC, tal i com

heu descobert vosaltres amb l’activitat “hacking the
code” i de forma similar van fer els científics com en
Severo Ochoa.
Severo Ochoa
Premi Nobel 1959
7.3 Les mutacions puntuals
7.3 Les mutacions puntuals
Exemple
mutació per
canvi
espontani de
la citosina en
la seva forma
imino
7.3 Les mutacions puntuals: TIPUS
8. Relació dels virus amb el càncer

9. Predisposició genètica del càncer

10. Procés de TRANSCRIPCIÓ i TRADUCCIÓ
10.1 La TRANSCRIPCIÓ en eucariotes
La transcripció de l'ADN és el primer procés de l'expressió genètica. Durant la transcripció genètica, les
seqüències d'ADN són copiades a ARN mitjançant un enzim anomenat ARN polimerasa.. La transcripció
produeix ARN missatger com a primer pas de la síntesi de proteïnes. La transcripció de l'ADN també
podria anomenar-se síntesi de l'ARN missatger.
10.1 La TRANSCRIPCIÓ en eucariotes
Transcripció (vist amb microscopi)
10.2 La TRADUCCIÓ
10.1 La TRADUCCIÓ en eucariotes
TRADUCCIÓ:
La traducció és el procés pel qual una cèl·lula elabora proteïnes fent servir la informació genètica que porta l’ ARN
missatger (ARNm). El ARNm es produeix al copiar el ADN y la informació que porta indicarà com enllaçar els aminoàcids
per formar proteïnes.

Per la traducció és necessari:

-la cadena d’RNAm (amb la

seqüència que s’ha de traduir)

-Ribosomes

-RNAt (RNA que conté un anticodó

i està unit a un aminoàcid)
 TRADUCCIÓ:

El comienzo: la iniciación
En la iniciación, el ribosoma se ensambla alrededor del ARNm que
se leerá y el primer ARNt (que lleva el aminoácido metionina y que
corresponde al codón de iniciación AUG). Este conjunto, conocido
como complejo de iniciación, se necesita para que comience la
traducción.
La extensión de la cadena: elongación
La elongación es la etapa donde la cadena de aminoácidos se
extiende. En la elongacón, el ARNm se lee un codón a la vez, y el
aminoácido que corresponde a cada codón se agrega a la cadena
creciente de proteína.
Cada vez que un codón nuevo está expuesto:
● Un ARNt correspondiente se une al codón
● La cadena de aminoácidos existente (polipéptido) se une al
aminoácido del ARNt mediante una reacción química.
● El ARNm se desplaza un codón sobre el ribosoma, lo que
expone un nuevo codón para que se lea.
Durante la elongación, los ARNt pasan por los sitios A, P, y E como se muestra arriba. Este proceso se repite
muchas veces conforme se leen los nuevos codones y se agregan los nuevos aminoácidos a la cadena.

Finalizando el proceso: terminación

La terminación es la etapa donde la cadena polipeptídica completa es liberada. Comienza cuando un codón de
terminación (UAG, UAA o UGA) entra al ribosoma, lo que dispara una serie de eventos que separa la cadena de su
ARNt y le permite flotar hacia afuera.

Después de la terminación, es posible que el polipéptido todavía necesite tomar la forma tridimensional correcta, se
someta a procesamiento (tal como el retiro de aminoácidos), sea enviado a la parte correcta en la célula, o se
combine con otros polipéptidos antes de que pueda hacer su trabajo como una proteína funcional.
Phet Expressió gènica
https://phet.colorado.edu/en/simulations/gene-expression-essentials/about
64 triplets diferents que
codifiquen per 20aa
10.3. Proteïnes alterades en càncer
Diagrama mostrant els gens més
importants per a alguns càncers.
Com més gran es vegi el nom del
gen, més freqüentment és defectiu
en aquest tipus de càncer.

Conseqüentment, les proteïnes

que codifiquen aquests gens
tindran les seves funcions
alterades, raó per la qual permetran
l'evolució del càncer.
 10.3. Proteïnes alterades en càncer

p53: el guardian del genoma

El gen p53 és un gen supressor tumoral
que, per tant, juga un paper important en apoptosi i
control del cicle cel·lular.
P53 defectuós (delecionat o mutat) podria permetre
que les cèl·lules anormals proliferin donant per
resultat càncer (al voltant d'un 50% de tots els tumors
humans contenen mutacions a p53).
 10.3. Proteïnes alterades en càncer
TP53 aberrations in chronic lymphocytic leukemia: an overview of the
clinical implications of improved diagnostics

Figure 1.Loss of wildtype (wt) p53 function in chronic lymphocytic leukemia can occur as a result of del(17p) and/or TP53
mutations.12,28,29,31,33 The most common cause of TP53 aberrations is the result of a combination of TP53 mutation and del(17p), which
accounts for up to two-thirds of all TP53 aberrations.
10.3. Proteïnes alterades en càncer
Esta translocación puede afectar la estructura de un protooncogen
y determinar su activación. Este es el caso del cromosoma Filadelfia
(de la leucemia mieloide crónica) en que se produce una
traslocación 9-22 originando unoncogen codificante para
una proteína de fusión quimérica (BCR-ABL) con actividad
descontrolada de tirosin quinasa.
11. La regulació de l’expressió gènica
11. La regulació de l’expressió gènica en eucariotes
12. El cicle cel·lular…
Comparació entre la mitosi i la meiosi
12. El cicle cel·lular …i el càncer
Chekpoints Cicle Cel·lular
Molècules que regulen el cicle cel·lular
L’apoptosi
12. El cicle cel·lular …i el càncer
Els agents carcinògens i els hàbits de vida saludable
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/divendres/descobrim-el-projecte-ari-per-recaptar-fons-contra-la-leucemi
a/video/5586123/
CRISPR/Cas9
LA BIOTECNOLOGIA
Palíndromo literario:
“La ruta nos aportó otro paso natural”
https://www.youtube.com/watch?v=TalHTjA5gKU
PCR (Polimerase Chain Reaction)
https://www.youtube.com/watch?v=
1JfHNedZUxU