RESUM CÀNCER:

Sota de denominació de càncer s’agrupen un conjunt d’unes 200 malalties que tenen totes
en comú el tret de ser generades per una divisió celular descontrolada. Aquesta complicació
es deu a una alteració en la informació genètica: el material genètic va acomulant errors fins
que arriba un moment que ha perdut el control de la divisió cel·lular. L’estudi del càncer
s’anomena oncologia (del grec oncos que significava masa o tumor). Però abans de tot, cal
posar-nos una mica en context:

El cicle vital d’una cèl·lula o cicle cel·lular és tot el seguit de processos que s'esdevenen
perquè una cèl·lula es divideixi en dos. Una gran part de les cèl·lules del nostre cos no fan
el cicle vital i es queden realitzant la seva funció, però sempre que sigui necessàri dividir-se,
poden unir-se a una fase del cicle cel·lular per tal de fer la divisió. El cicle cel·lular està
altament regulat. Ara podem observar millor la causa del càncer, és la divisió descontrolada
de les cèl·lules que s'estén a altres teixits. Les cèl·lules canceroses es divideixen
constantment. Això provoca a la persona un conjunt de malalties que denominem càncer.
Aquestes cèl·lules s’acumulen formant un tumor, per tant, podem definir un tumor com una
massa formada per una munió de cèl·lules que es reprodueixen constantment.

No tots els tumors són

cancerosos; quan el tumor
no envaeix els teixits que
l’envolten l’anomenem
tumor benigne. En canvi,
quan les cèl·lules del tumor
envaeixen altres teixits i es
disseminen a altres parts
del cos, es tracta d’un tumor
cancerós o maligne.

Si bé la divisió cel·lular és un procés altament regulat perquè no hi hagin divisions de més,

en el cas de les cèl·lules canceroses aquesta divisió és descontrolada i no té fi. Això es deu
a que s’acumulent un seguit d'errors genètics en l’ADN d’aquestes cèl·lules i per això es
divideixen sense senyal de fer-ho i tampoc fan cas a la senyal de deixar de dividir-se. Són
diversos gens mutats en l’ADN els que desencadenen això, estan sempre relacionats amb
el cicle cel·lular i poden ser: oncogens i gens supressors de tumors.
Els oncogens provenen dels protooncogens, que són aquells que promouen la divisió
cel·lular. El cas és que els protooncogens només s’activen quan reben el senyal que la
cèl·lula s’ha de dividir. Quan muten, esdevenen oncogens que promouen la divisió cel·lular
constantment.
Els gens supressors de tumors solen frenar el cicle cel·lular quan hi han complicacions, així
com diu el seu nom, eviten la formació de tumors. Si aquest gen queda inactivat, les
cèl·lules poden dur una divisió descontrolada formant tumors.
En un tumor les cèl·lules canceroses estan envoltades de vasos sanguinis, varietat de
cèl·lules del sistema immunitari, fibroblasts del teixit on creixen, etc. Les cèl·lules tumorals
actuen sobre aquest microentorn per a afavorir la seva situació. Quan les cèl·lules
canceroses alliberen substàncies que el cos detecta com alienes, són captades per les
cèl·lules presentadores d’antígens. El que fan és, recollir i analitzar aquestes cèl·lules i
portar-les als nòduls limfàtics on entrenen a cèl·lules immunes per a destruir aquestes
cèl·lules tumorals (les cèl·lules immunes solen ser limfòcits T i B). Algunes cèl·lules
canceroses poden detectar i prevenir l’atac de cèl·lules immunes, el que fan és evair-se de
les cèl·lules immunes.Les cèl·lules canceroses són fàcils de detectar ja que presenten
morfologies molt diverses i diferents a les de les cèl·lules normals. Es diferencien en la
morfologia de la cèl·lula i també en el seu nucli.

El tumor necessita nutrients per anar

creixent. El que fa és enviar
substàncies que estimulen el
creixement dels vasos sanguinis i això
provoca que els hi arribin més nutrients.
Amb aquest increment de la
vascularització, s’afavoreix el
creixement del tumor. En la imatge es
pot observar com fa tornar-se més
grans els vasos sanguinis i deixen anar
cèl·lules canceroses al torrent sanguini.
El tumor maligne pot disseminar
cèl·lules cancerígenes a través del
sistema limfàtic i sanguini i formar nous
tumors que s'anomenaran metàstasi.

El càncer, com hem dit es deu a una acumulació d’errors en el material genètic. Aquesta
combinació de canvis genètics és única en cada persona, per tant, cada pacient respon
d’una manera diferent als tractaments. Les causes del càncer són:

No es coneixen les causes concretes, però es sap que sovint és a causa de la interacció de
diferents factors com són:
-Radiació; aquestes causen danys en l’ADN i per tant quan aquest es reconstrueix pot patir
formacions diferents o defectes.
-La radiació ultraviolada; causa mutacions que poden produir melanomes.
-Substàncies carcinògenes; el tabac és la principal causa de càncer a Europa. L’alcohol
també és carcinogen, entre altres substàncies.
-Predisposició genètica; rarament és heretable però sí que es pot heretar la predisposició a
tenir càncer si s’hereten determinats gens. Per exemple, el BRCA1 i 2 en càncer de mama.
-Infeccions; alguns virus relacionats amb l’aparició de tumors, ex: VIH i sarcoma Kaposi.
-L’edat; amb l’edat podem anar acomulant errades en el nostre ADN i a més el sistema
immunitari es pot anar afeblint, no obstant, els infants també poden tenir càncer.

PREVENCIÓ:
Segons l’OMS entre un 30 i un 50 percent dels casos de càncer són evitables. Codi europeu
contra el càncer. La majoria de les morts de càncer són degudes a cinc factors de risc:
1. Consum de tabac
2. Consum d’alcohol
3. Índex de massa corporal elevat
4. Ingesta reduïda de fruites i verdures
5. Falta d’activitat física
TIPUS DE TUMORS
Carcinomes: s'originen en els teixits epitelials i glandulars, a la pell o a les capes de teixit
epitelial que recobreixen els òrgans. Són els càncers més freqüents: càncer de mama,
càncer de pulmó, de còlon, d’estómac, de pròstata, pàncrees, pell, d’entre altres.
Sarcomes: afecten les cèl·lules del teixit connectiu o conjuntiu que formen i donen
estructura als òrgans. Tals com cèl·lules òssies, cartílags, etc. Freqüent sarcomes ossis.
Limfomes: es desenvolupen al teixit limfàtic, com els ganglis limfàtics. Afecten al
creixement descontrolat dels limfòcits, que queden ineficients i s’acumulen a sang i òrgans.
Les mielomes afecten les cèl·lules que fabriquen anticossos.
Leucèmies: s’originen a la medul·la òssia, on es fabriquen les cèl·lules sanguínies. Es
produeix una proliferació desmesurada de formes immadures de cèl·lules precursores de
cèl·lules sanguínies. Aquest descontrolat creixement desplaça les cèl·lules normals que es
troben en la medul·la òssia. Aquest càncer és freqüent en infants. En la majoria dels casos
la leucèmia passa circulant per la sang ràpidament i es pot disseminar a altres parts del cos.
Cerebrals o de la medul·la espinal: afecten les cèl·lules glials o les meninges, capes que
protegeixen el sistema nerviós central. Rarament generen metàstasi cap a altres òrgans.
Blastomes: S’origina en unes cèl·lules anomenades blasts. Els blasts són uns precursors
del glòbuls blancs, es formen a la medul·la òssia. Són més comuns en infants i no és normal
trobar-los circulant pel torrent sanguini, si ho fan, pot ser un motiu de càncer. Quan parlem
de tumors pediàtrics ens referim a que són tumors comuns en nens, això es deu a que el
blast és un glòbul blanc immadur.

Cèl·lula Prefix

Glandular Adeno-

Cartílag Condro-

Adipòcits Lipo-

Cèl. pigments Mela-

Musculars Rabdo-

Òssia Osteo-

Parets vasos Hemangio-

Glòbuls vermells Mio- Rabdomio-

DIAGNOSI: prové del grec antic i vol dir “que fa discernir, distingir”.
És determinar la malaltia o afecció que causa els símptomes que presenta un/a pacient.
Trobem 5 mètodes per al diagnòstic:
-Anamnesi, informació obtinguda a partir de preguntes a una persona amb símptomes det.
-Anàlisi, detecció de substàncies i cèl·lules normalment en la orina o sang.
-Biòpsia, extracció i anàlisi de mostres d’òrgans i de teixits.
-Exploració física, observació i palpació de parts del cos del pacient, auscultació del cor i la
respiració, mesura de pressió arterial…
-Mètodes de diagnòstic d’imatge, tècniques que permeten l’observació d’òrgans i teixits.
Proves de diagnòstic precoç del càncer:
Proves que es fa a persones amb risc de patir càncer segons el sexe i l’edat. L’objectiu és
detectar el càncer quan s’està iniciant per tal de poder tractar-lo immediatament i minimitzar
les lesions que causi. Fins i tot es poden detectar alteracions a la cèl·lula que en aquell
moment no són càncer però en un futur podrien esdevenir-ho. D’això se’n diu programes de
cribratge i s’apliquen a tota un rang determinat, no a casos particulars. A Catalunya els
programes de cribratge s’apliquen a:
-Càncer de coll uterí -Càncer de mama -Càncer colorectal
L’evidència a confirmat que amb un detectament precoç es baixa la mortalitat.
Els tres programes de cribratge esmentats contenen les següents proves.
Cribratge càncer de mama: mamografia cada 2 anys a dones d’entre 50 i 69 anys.
Cribratge càncer colorectal: detecció de sang oculta en femta cada 2 anys, a homes i dones
d’entre 50 i 69 anys.
Cribratge càncer de coll uterí: citologies a dones d’entre 25 i 65 anys.
El cribratge es fa de manera completa, has de mirar tots els individus que vols estudiar i fer
les proves a tota la població diferent al mostreig que el que a és analitzar determinats casos
i arribar a una conclusió. Diferenciem el cribratge prescriptiu del cribratge opcional perquè el
prescriptiu és obligatori i en canvi l’opcional és a decisió personal.

MÈTODES DE DIAGNÒSTIC D’IMATGES:

Radiologia: especialitat mèdica que utilitza agents físics per tal d’obtenir imatges que
orienten el diagnòstic i l’evolució d’una determinada malaltia.
-Radiografia: raigs x impressionen una placa fotogràfica. La radiació que s’emet és
interrompuda pels ossos i els materials sòlids i queden més o menys blancs. Però,
atravessa altres òrgans i teixits al complet i queden negres. S’utilitza en traumatologia, per
observar els ossos, tot i que també es pot utilitzar per detectar el càncer de pulmó,
infeccions o cúmul de líquid als pulmons, característica d’una penumònia.

Radiografia Els raigs X

Produeixen Les radiografies produeixen
imatges com a són molt bones radiació ionitzant,
ombres d'ossos i per a detectar una forma de
uns certs òrgans i problemes ossis i radiació que té el
teixits. determinats potencial de
càncers danyar el teixit
viu

-Mamografia: utilitza raigs x en dosis molt baixes, el pit es col·loca entre les dues plaques de
la unitat de mamografia i s’hi aplica pressió per a comprimir-lo, així les imatges es poden
prendre de manera més clara. S’utilitza per a detectar el càncer de mama ja que permet
identificar àrees sospitoses de ser tumors. Després s’ha de realitzar una biòpsia per
determinar si veritablement és càncer de mama o no.
 Mamografia Pot haver-hi
Una mamografia És la millor riscos de rebre
és una imatge de manera de raigs X en forma
raigs X del pit. detectar el càncer repetida, les
de mama per a la mamografies
majoria de les també poden
dones en edat passar per alt
per a fer-se alguns càncers.
proves de
detecció.

-Tomografia computada (TC o TAC): tomos vol dir tall i grafia representació gràfica. Per tant,
utilitza també raigs x però ho fa en diferents plans o seccions. Aquestes imatges es
computen per a tenir-les com si fossin llesques d’un òrgan determinat. Es sol injectar un
contrast per a obtenir imatges més clares. Les imatges seqüencials proporcionen un
diagnòstic fiable ja que presenta una major definició que la radiografia, tant de zones òssies
com òrgans tous com el cervell, els vasos sanguinis i anomalies com tumors i hemorràgies.

Tomografia
computada Utilitza una font Les tomografies Les TC utilitzen
motoritzada de computades raigs X i tots els
raigs X que gira poden raigs X
al voltant de diagnosticar produeixen
l'obertura circular condicions radiació ionitzant.
d'una estructura potencialment
en forma de mortals, com a
rosca hemorràgia,
anomenada coàguls de sang
Gantry. o càncer.

-Imatges per ressonància magnètica nuclear (MRI): utilitza un camp magnètic i ones de
ràdio per a que els nuclis d’hidrogen de les molècules orgàniques s’estimulin. Els nuclis
absorbeixen l’energia i en canviar el camp magnètic tornen a l'estat inicial i deixen un senyal
que podem registrar. Podem obtenir imatges molt detallades de músculs, lligaments, òrgans
i teixits tous com el cervell. La RMNf permet obtenir imatges de les zones del cervell que
s’activen quan una persona està realitzant determinades activitats cognitives.

Ressonància Procediment per La llarga durada

magnètica al qual s'usen No utilitza de la prova a
nuclear ones de ràdio, un radiació ionitzant, vegades, prova
imant potent i una és indolora, no hi sorollosa i
computadora a fi ha cap efecte provoca ansietat
de crear una advers. en pacients
sèrie d'imatges -Té una bona claustrofòbics.
detallades resolució
d'àrees de d’imatges
l'interior del cos. -Es poden
visualitzar els
teixits tous i els
vasculars
-No utilitza
radiació
-Tomografia per emissió de positrons (PET): s’administra al pacient una petita dosi de
substància que emet positrons (equival a un electró però amb càrrega positiva) que són
computats per a obtenir imatges. Permet detectar àrees del cos que absorbeixen glucosa,
això ens ajuda perquè les cèl·lules canceroses normalment absorbeixen més glucosa.

Tomografia per
emissió de S'utilitza una Estadificació i La despesa
positrons substància avaluació de resultant, les
radioactiva determinats tipus molèsties i el poc
anomenada de càncer i pràctic del
marcador per a avaluació de la mètode limiten
buscar una resposta al molt la
patologia en el tractament. disponibilitat de la
cos, mostra com PET.
estan funcionant
els òrgans i
teixits.

-Gammagrafia: s’administra una mínima dosis d’isòtops radioactius que s’acumulen en

diferents teixits. Les emissions d’aquests (emissions gamma) són rastrejades i computades.
La resolució anatòmica no és gaire bona, però la funcional sí, permet detectar anomalies
metabòliques com la PET. S’utilitza per avaluar l’estadi i l’evolució dels tumors i per estudiar
òrgans com la tiroides i els ossos.

Gammagrafia És una prova És molt segura i

diagnòstica de efectiva, La quantitat
Medicina Nuclear és una tècnica d'exposició a la
que consisteix en funcional que a radiació en la
més d'informar-nos
l'administració de la morfologia de
gammagrafia
d'una petita dosi l'òrgan estudiat, depèn del
de radioisòtop ens parla radionúclid
(traçador). fonamentalment utilitzat i de la
Aquest material dels seus trastorns seva quantitat.
es distribueix per funcionals, el seu A més a més les
tot l'organisme i temps de durada imatges que
els diferents és curt i tampoc és s’extreuen no són
òrgans el capten. necessari realitzar tan exactes com
cap preparació
prèvia.
amb altres
tècniques.

-Tècniques combinades: combina TAC amb gammagrafia, permet obtenir imatges

anatòmiques més detallades i funcionals. S’utilitza molt en oncologia, per detectar i avaluar
metàstasi.

-Ecografia: l’aparell emet ultrasons que penetren en el cos, es transmeten i es reflecteixen

en diferents òrgans i teixits (fan eco). Aquest eco és processat per un ordinador que genera
imatges. Permet veure teixits tous i diferenciar quists sòlids de quists líquids, tot i que no
serveix per determinar si un tumor és cancerós.
 Ecografia És Procediment Es pot veure
en el qual s'usen l’interior del Les imatges per
ones de so d'alta pacient sense ultrasò són
energia per a cirugia també afectades per
observar els s’ha de destacar soroll i artefactes
teixits i òrgans de la capacitat de visuals a causa
l'interior del cos. ser no nociva, de les
Les ones de so molt barata i pot característiques
creen ressons proveir una intrínseques de
que formen imatge resultat en l'emissió i
imatges dels temps real recepció de
teixits i òrgans en senyals
una pantalla
d’ordinador.

-Endoscòpia: els endoscopis tenen una càmera molt petita unida a un tub llarg i prim.
L’especialista el mou a través d’un conducte o cavitat per veure’n el seu interior. Es pot
aplicar a bronquis, còlon, estómac, laringe, abdomen, etc.

-Biòpsia: en una biòpsia, s’extreu una petita quantitat de teixit de l'àrea del cos on pot
haver-hi càncer amb una agulla especial guiada per ecografia. Es sol posar un marcador
metàl·lic per tal que, en cas de càncer, es sàpiga la zona afectada. El teixit s'envia a un
laboratori i un especialista anomenat patòleg l'examina sota un microscopi per a detectar
cèl·lules canceroses i quin és el grau d’agressivitat del tumor. Ajuda a determinar el millor
tractament per a un tumor en particular.

Sistema limfàtic breu i resumidament:

Una funció molt important del sistema limfàtic és la seva funció immunitària donat que als
ganglis limfàtics hi ha un gran número de glòbuls blancs i a més a més es produeixen
glòbuls blancs. També filtren la limfa i detecten si hi ha substàncies estranyes com bacteris
o cèl·lules canceroses. Quan detecten aquest tipus de substàncies és quan fabriquen més
glòbuls blancs i és per això que s’inflamen, perquè augmenten el seu tamany.
Manté els líquids regulats en equilibri, mitjançant el drenatge limfàtic; agafar líquids
intersticial que escapa dels capil·lars sanguinis per tal de no tenir edema.
Un dels factors que cal tenir molt en compte a l'hora de tractar un tumor és valorar si hi ha
hagut metàstasi o no. En el cas del tumor de mama s'utilitza la tècnica del gangli sentinella,
el primer gangli que rep el drenatge limfàtic procedent del tumor. Aquest gangli es pot
detectar injectant una substància al voltant del tumor i comprovant quin és el primer gangli
que la rep.

TRACTAMENTS: l’elecció de tractament requereix una valoració individual de cada cas.

-Cirugia: és la principal opció de tractament donat que es pot utilitzar en processos
diagnòstics i en tractaments. Depenent de la zona on es troba el tumor es fa un tipus de
cirurgia o un altre. Es pot fer servir per a identificar el tipus de càncer, veure si s’ha
disseminat, eliminar el tumor quan encara no s’ha disseminat i reduir la mida del tumor. Això
fa que millori considerablement l’estat de la persona i els seus símptomes.
-Radioteràpia: utilitzar raigs d’altra energia per a destruir o reduir les cèl·lules tumorals d’una
zona específicament delimitada. No serveix per a tots els tipus de càncer. Pot destruir les
cèl·lules o bé inferir en el seu creixement. Es pot fer abans o després de la cirugia i els seus
efectes són molt semblants, elimina només les cèl·lules específiques de les zones tractades
-Quimioteràpia: s’usen substàncies que destrueixen les cèl·lules que es divideixen de
manera activa. També s’anomena teràpia sistèmica ja que els medicaments es distribueixen
per tot el cos a través de la sang i pot afectar a cèl·lules sanes també. Efectes secundaris:
Cèl·lules de la sang; pot augmentar el risc d’infeccions, de tenir més hematomes, sentir-se
més feble i cansat que habitualment.
Cèl·lules de les arrels del cabell; es pot produir pèrdua de cabell o canvi de color.
Cèl·lules del tracte digestiu; es pot produir pèrdua de l’apetit, nàusees, vòmits, diarrea,
dificultat per a empassar o tenir nafres a la boca i als llavis.
-Combinació quimioteràpia amb radioteràpia; els fàrmacs quimioteràpic poden actuar en la
reparació del ADN de manera que poden incrementar l’eficàcia de la radioteràpia.
-Hormonoteràpia: tractament que actua sobre algunes hormones concretes del cos que el
tumor necessita per crèixer. Atura l’activitat d’aquestes hormones o bé en limita la seva
quantitat per tal que el tumor no creixi.
-Immunoteràpia: ajuden al sistema immunològic a lluitar contra el càncer. Només actuen
sobre les cèl·lules malignes i no sobre les benignes. Hi ha dos grups:
Anticossos monoclonals; proteïnes creades al laboratori que s’uneixen a dianes de les
cèl·lules canceroses perquè el sistema immunitari ho detecti millor i les ataqui. Altres
impedeixen que les cèl·lules canceroses creixin i altres directament les destrueixen.
Vaccins; està en situació experimental, però es volen fer vaccins que ensenyin les defenses
del cos a identificar i atacar les cèl·lules canceroses.
-Teràpies dirigides: medicaments específics o anticossos monoclonals que actuen en contra
de les cèl·lules canceroses ajudant al sistema immunitari a destruir-les, inhibint el seu
creixement i la seva divisió, stimulant l’apoptosi, etc.
-Transplantament de medul·la òssia: és un tipus de tractament d’elecció en la leucèmia,
però no vol dir que únicament pugui curar la leucèmia. També pot curar limfomes. Pot ajudar
també al cos a regenerar-se després d’haver patit els tractaments produin cèl·lules mare.