1.

EMPREMTA GENÈTICA
● Polimorfisme de longitud de fragments de restrricció (RFLP)
● Anàlisis de STR mitjançant PCR
● Anàlisis de SNP
2. ANÀLISIS DEL ADN MITOCONDRIAL
3. ANÀLISIS DE POLIMORFISMES DEL CROMOSOMA Y
4. ANÀLISIS ESTADÍSTIC DE LES DADES
● Anàlisis amb la identificació de restes i criminalística
○ anàlisis de STR autosòmic
○ anàlisis del crom Y
● Anàlisis als estudis de paternitat

1. EMPREMTA GENÈTICA

L’empremta genètica és una combinació d'al·lels de varies marcadors genètics que posseeix
un individu.
Com major sigui el número de marcadors analitzats i el número d'al·lels descrits per cada
marcador, major serà la probabilitat que una combinació d'al·lels sigui única i que identifiqui
un individu.
Ha desenvolupat varies metodologies per analitzar la variabilitat genètica de ADN amb fins
forenses.
Hi ha tres tècniques que representa el passat, present i futur de l’empremta
genètica,aquestes són : polimorfisme de longitud de fragment de restricció (RFLP), anàlisis
de STR (repetició de fragments curts) mitjançant PCR, i anàlisis de SNP (nucleòtid
polimorfisme únic).

1.1 Polimorfisme de longitud de fragment de restricció (RFLP)

És la primera metodologia per l’obtenció de empremtes genètiques. Es basa en anàlisis de

varies VNTR (Número variable de repeticions en tàndem) mitjançant polimorfismes de
longitud de fragments de restricció (RFLP).

El protocol es basa en Southern blot, on el procediment és el següent:

5. Digestió amb un enzim de restricció a un ADN d’alt pes molecular purificat d’un
individu, el qual genera molts fragments d’ADN, alguns contenen VNTR concret.
El tamany d’aquests fragment d’ADN varia segons individu, depenent del al·lel que
porti cada un.
6. Separació dels fragments de restricció per tamany mitjançant un electroforesi en gel.
7. Transferència del fragments del gel a una membrana de nitrocel·lulosa.
8. Hibridar amb sondes radioactives específiques dels VNTR, poden ser de locus únic
(SLP) que només detecten un VNTR, o multilocus (MLP) que és una mescla de
sondes que detecten varies VNTR.
9. Autorradiografía de la membrana híbrida, que presenten bandes fosques que
corresponen als marcadors de RFLP.

El resultat depèn de la sonda utilitzada:

 - Sondes SLP: una o dos bandes depenent si l’individu és homozigot o heterozigot en
aquell VNTR.
- Sondes MLP: s’obté un patró de bandes característics de cada individu. El número
de bandes depèn del número de VNTR analitzats.

La posició de cada banda dependrà del al·lel individual del VNTR en cada un dels
fragments. Aquest patró de bandes és el que anomenem empremta genètica.
La probabilitat de discriminació entre dos individus depèn del número de VNTR analitzats i
de la variació al·lèlica de cada un d’ells, el qual es molt poc probable.

El principal inconvenient d’aquesta tècnica és que per obtenir un bon resultat necessita
partir amb un quantitat gran de ADN no degradat (aproximadament 1 µ𝑔), el qual és fàcil de
complir en estudis de paternitat però no en estudis de criminalística.

1.2 Anàlisis de STR mitjançant PCR

Per solucionar l’inconvenient de RFLP es va desarrollar el PCR, que permet amplificar STR
a partir de quantitat mínima d’ADN.
Un cop amplificat els productes es sotmeten en un electroforesi en gel per separar per
tamany els al·lels presents en cada mostra i obtenir el genotip de cada individu.
Per facilitar la lectura i identificar cada al·lel en un carril de l'electroforesi es corre una
mescla de tots els possibles al·lels per aquest STR (escalera al·lèlica).
La comparació de les bandes observades en cada mostra amb la escalera al·lèlica permet
la identificació de cada al·lel. S’observa una única banda en individus homozigots i dos
bandes en individus heterozigots. La probabilitat de que dos individus diferents tinguin el
mateix genotip es superior a 1 entre 100 en un únic STR.

Per augmentar el poder de discriminació s’analitza varies STR, de manera que la

combinació de patrons de bandes obtinguts en diferents electroforesis forma l’empremta
genètica.
Per fer un estudi forense, s’amplifica 15 STR autosòmics diferents més un marcador sexual
(amelogenina), i amb aquesta combinació de marcadors s'aconsegueix que la probabilitat
de que dos individus tinguin el mateix genotip és molt baixa, és a dir, que l’empremta
genètica obtinguda de cada individu amb aquesta tècnica es casi 100% única.

Però per un mateix individu es pot obtenir moltes empremtes genètiques diferents, per evitar
aquest problema s’ha estandaritzat els resultats obtinguts en els estudis forenses per
facilitar l’intercanvi de dades entre diferents laboratoris i crear bases de dades
internacionals. El més utilitzat és el seleccionat per FBI anomenada CODIS, que consta de
13 marcadors autosomics més amelogenina.

Els kits de la casa comercial contenen el sistema CODIS més un par de marcadors propis,
tenen següents característiques:
- Tots els STR analitzats s’amplifiquen en una única PCR múltiple.
- S’utilitzen cebadors marcats amb fluorocroms, tots els amplicons són fluorescents.
- L’empremta genètica s’aconsegueix mitjançant un anàlisis de fragments per
electroforesis capilar. Després amb un software específic es genera un
 electroferograma amb un carril per cada fluorocrom utilitzat amb pics corresponents
a diferents al·lels amplificats.

1.3 Anàlisis de SNP

És el futur de l’empremta genètica, pasa de metodologia que analitza polimorfisme de

longitud a metodologies que analitza polimorfisme de seqüència.
Ofereix 2 avantatges importants:
- Tasa de mutació molt baixa.
- Probabilitat de que estiguessin conservat en mostres de ADN molt degradat elevada
que en el cas de STR ja que només afecten al nucleòtids únics.
El principal inconvenient és que el poder de discriminació és molt baixa perquè utilitzen
marcadors dial·lèlics, però la PCR múltiple en temps real, noves tecnologies de
seqüenciació massiva i disseny de microarranys faciliten la implantació d’aquestes
tècniques en laboratoris de genètica forense.

2. ANÀLISIS DEL ADN MITOCONDRIAL

L’anàlisis de l’ADN mitocondrial (ADNmt) és un recurs molt interessant en estudis forenses
de mostres molt antigues, molt degradades o amb absència d’ADN nuclear, com pot ser
l’anàlisi de pèls sense el bulb.
Podem realitzar aquests estudis per dues raons fonamentals:
10. L'ADN mitocondrial o ADNmt és una molécula circular, es tracta d’una molècula molt
més estable i més resistents a l’acció de les endonucleases que l’ADN nuclear lineal,
permetent estudiar mostres d’ADNmt de restes òssis de milioins d’anys.
11. Mentre que per cada cèl·lula només trobarem un nucli, el número de mitocondris per
cèl·lula vària de centenars a milers (depenent del tipo cel·lular). A més a més cada
mitocondri presenta múltiples còpies, per tant el número de còpies d’ADNmt és molt
superior al de l’ADN nuclear.
Una característica que hem de tenir en compte de l’ADN mitocondrial en genética forense
és que és d’herència materna, de manera que no trobarem diferències entre individus d’un
mateix llinatge, excepte per petites variacions per mutacions.
● L’ADN mitocondrial és d’herència materna, ja que durant la fecundació, l’òvul es
conserva com cèl·lula íntegra, amb el seu nucli (ADN nuclear) i orgànuls (com els
mitocondris), mentre que els espermatozous només transmeten els seu ADN
nuclear.
Els estudis forenses d’ADNmt es basen en els polimorfismes de seqüència. L'ADN
mitocondrial humà té 16.569 pb (totalment seqüenciat). Aquest ADNmt humà presenta dos
regions hipervariables, denominades HVI (342pb) i HVII (268pb), utilitzades per aquest tipus
d’estudi. Aquest tipus de tècnica consisteix a amplificar mitjançant PCR aquest ADNmt i
seqüenciar les regions hipervariables i establir comparacions, és a dir, dos germans (de la
mateixa mare) presentaran semblances en aquestes regions hipervariables, mentre que
entre dos individus sense parentesc matern no hi haurà semblances.
3. ANÀLISIS DE POLIMORFISMES DEL CROMOSOMA Y
El cromosoma Y humà és un cromosoma petit acrocèntric que no pateix recombinació
durant la meiosis, això fa que sigui interessant per estudis forenses ja que tot el cromosoma
constitueix un grup de lligament que s'hereta junt.
Hi ha kits de la casa comercial que analitzen 12-16 marcadors, inclouen 8 Y-STR
considerats els haplotips mínims més un conjunt variable de altres Y-str propis de casa
comercial.
L’anàlisi amb fins forenses es basa en polimorfismes de longitud Y en STR (Y-STR).
Tots els Y-STR analitzats es troben en zones no recombinants del cromosoma Y que
s'hereten en bloc de pares a fills masculins, s’anomena haplotips ja que es mantenen
generacions rere generacions sense canvi anoser per una mutació.
Són molt útils en :
- Estudis antropològics per estudiar l’evolució de llinatges paterns.
- Estudis de paternitat d’individu masculí quan no hi ha mostra del suposat pare però
si mostres d’altres membres del llinatge patern (germà, tiet, cosins, avis paters…).
- Criminalística en cas de delictes sexuals: les cèl·lules del semen o altres tipus del
agresor masculí barrejats amb cèl·lules femenines de la víctima.
És imprescindible combinar anàlisis del cromosoma Y amb estudis convencionals basats en
polimorfismes autosòmics ja que tots els homes d’un mateix llinatge patern presenten el
mateix haplotip.
4. ANÀLISIS ESTADÍSTIC DE LES DADES
Una vegada hem obtingut un perfil genètic, aquest l’hem d'acompanyar d’un anàlisis
estadístic per poder recolzar científicament el resultat obtingut Aquest anàlisis estadístic
dependrà del tipus d’estudi que s’estigui realitzant i la metodologia emprada. De manera
que farem un anàlisi estadístic per la identificació de restes y criminalista, i per un altre
banda estudis de paternitat.
4.1 ANÀLISI EN LA IDENTIFICACIÓ DE RESTES Y CRIMINALISTA
En aquest tipus d’estudi es compara el perfil genètic d’una mostra problema amb un perfil
genètic d’una mostra de referència per veure si coincideixen. Aquest anàlisi estadístic ha
d’aportar una evidència científica raonable, inequívoca, que demostri que la coincidència
entre ambdós perfils és degut a que les dues mostres procedeixen del mateix individu ( un
pel trobat en l’escena pertany a l'assassí) i no és producte de l’atzar.
Per fer fer això es calcula la probabilitat que té el perfil genètic obtingut de trobar-se en una
població determinada. El seu càlcul varia segons els marcadors analitzats, segons si són
STR autosòmics (polimorfismes no associats als cromosomes sexuals) o Y-STR
(polimorfismes del cromosoma Y)
4.1.1 ANÀLISIS DE STR AUTOSÒMICS
Quan s'analitzen STR autosòmics no lligats la probabilitat del perfil obtingut es calcula
multiplicant les freqüències dels al·lels detectats en cadascun dels STR analitzats.
Quan major sigui el número de STR analitzats, menor serà la probabilitat que un perfil
concret el trobem en la població.
En kits comercials s’analitzen 15 STR, Ia probabilitat que una combinació determinada
d’al·lels és de 10-18, és a dir, hauriem d’estudiar 1018 individus per trobar a l’atzar un individu
amb la mateixa empremta genètica. El poder de discriminació d’aquest kits és tan elevat
que pot assegurar que si dos perfils genètics obtinguts de dos mostres diferents són iguals,
totes dues corresponen al mateix individu.
4.1.2 ANÀLISI DEL CROMOSOMA Y
Qual s’analitzen STR del cromosoma Y, no es pot calcular la probabilitat mitjançant la regla
del producte, ja que tots ells formen un grup de lligament i s’hereten en bloc. En aquest
casos s’estima la freqüència d’un haplotip concret (combinació d'al·lels de diferents loci d'un
cromosoma que són transmesos junts) amb les seves respectives freqüències en diferents
poblacions i grups ètnics.
4.2 ANÀLISIS EN ELS ESTUDIS DE PATERNITAT
Es compara el perfil genètic de STR autosòmics d’un individu (fill o fill) amb el suposat pare
o mare. Podem trobar tres possibles casos:
1. Almenys en dos marcadors de tots els estudiats no existeix cap coincidència entres
els al·lels de la persona i els suposat progenitor→ Es tracta d’un criteri d’exclusió,
per tatn es descarta la paternitat biològica, independentment que en els altres STR
hi hagi coincidència.
2. Existiex coincidència d’un al·lel del fill o filla i un del suposat pare o mare per a tots
els STR estudiats excepte un→ Aquí no apliquem criteri d’exclusió, ja que aquest
cas de no concordança es pot donar per una mutació. S'hauria d’ampliar el estudi
mitjançant STR adicionals.
3. Existeix concordança en tots els STR estudiats entre la persona descendent i la
suposada persona progenitora, un dels al·lels de cada STR del fill o la filla coincideix
amb un dels al·lels del mateix STR del suposat pare o mare. En aquest cas hem de
validar estadísticament el resultat, calculant l’índex de oaternitat (IP) o probabilitat de
la paternitat (PP).
○ Índex de paternitat→ Quocient entre la probabilitat de que el fill o la filla hagi
rebut els al·lels que integren el seu perfil genètic del presumpte pare o mare i
la probabilitat de que els hagi rebut un altre individu diferents de la població.
 El valor IP expressa quantes vegades és més probable que el presumpte
pare sigui el progenitor veritable i que no ho sigui un altre individu de la
població.

○ Probabilitat de paternitat→ Es calcula mitjançant l’expressió matemàtica:

PP=IP·100(1+IP)
Amb els kits s’analitzen 15 STR, aconsegueix probabilitats de paternitat
superiors al 99,9%.