Professional Documents
Culture Documents
Unitat
La cèl·lula viva
La cèl·lula viva
Índex
· Engeguem
· Som cèl·lules .........................................................................08
· Explorem
· Moltes i diverses cèl·lules .....................................................10
· Expliquem
· La química de la vida ..............................................................12
· L’ésser humà, un organisme pluricel·lular ............................13
· Les cèl·lules humanes ...........................................................13
· Els orgànuls de les cèl·lules humanes ..........................14
· Els complexos macromoleculars de les cèl·lules
· humanes ...........................................................................14
· El nucli i el material genètic .........................................15
· Cèl·lules diferents .................................................................15
· Teixits, òrgans, aparells i sistemes ......................................16
· Principals teixits del cos humà .............................................17
· El teixit epitelial ................................................................18
· El teixit connectiu ............................................................18
· El teixit muscular .............................................................19
· El teixit nerviós ................................................................19
· La relació de les cèl·lules amb el seu entorn ........................ 19
· Homeòstasi ......................................................................20
· L’intercanvi de substàncies .............................................20
· La nutrició de les cèl·lules
· Energia ............................................................................. 21
· Matèria .............................................................................22
· La reproducció de les cèl·lules ........................................... 22
· Elaborem
· El càncer .................................................................................23
· Exercicis ................................................................................... 25
6 www.science-bits.com
Engeguem
Som cèl·lules
Vídeo
L’ésser humà és un organisme fascinant, format per teixits, òrgans i
aparells que, de manera coordinada, li permeten realitzar tots els pro-
cessos vitals: nodrir-se, relacionar-se amb el seu entorn i reproduir-se.
Tot i que un ésser humà es considera un individu, la realitat és que el
seu cos està constituït per uns 100 bilions d’individus: les cèl·lules.
Totes i cadascuna de les cèl·lules són unitats de vida que necessiten
nodrir-se, respondre als canvis que es produeixen en el seu entorn, i
també es poden reproduir.
Les cèl·lules de cada part del cos humà s’han especialitzat per realitzar
unes tasques concretes. El treball conjunt i coordinat de totes les cèl·lules
proporciona a l’ésser humà la capacitat d’actuar com un sol organisme.
Tot ésser humà ha estat, en algun moment, una sola cèl·lula.
8
Qüestions
a. A quin regne d’éssers vius pertanyem els b. Els éssers humans som éssers vius
éssers humans? constituïts per moltes cèl·lules.
q Moneres q Protists Quin tipus d’organismes som?
q Fongs q Plantes q Organismes pluricel·lulars
q Animals q Organismes unicel·lulars
q Cap d’aquests grups
c. De quin tipus són les nostres cèl·lules? d. Totes les parts de l’ésser humà estan formades
per cèl·lules? Coneixes alguna part que no ho
q Eucariotes estigui?
q Procariotes
e. Per què els diferents òrgans del cos humà tenen f. Quines característiques tenen en comú totes
aspectes tan diferents? Són iguals totes les les cèl·lules d’un organisme humà?
cèl·lules del cos humà?
9
Explorem
Mucosa
bucal
Imatge
b. A partir dels teus coneixements bàsics sobre
A les cèl·lules, identifica a la fotografia les tres parts
prin- cipals d’una cèl·lula animal: [mitocondri /
nucli / fla- gel / paret cel·lular / membrana
C
plasmàtica / cloro- plast / citoplasma]
A: .........
B
B: .........
C: .........
10 science -bits.cat
c. En una boca sana, hi habiten més de 500 espècies diferents de
bacteris. Com saps que les cèl·lules que hem destacat a la imatge
anterior són hu-
manes, i no cèl·lules dels bacteris que habiten a la boca?
q Perquè els bacteris són invisibles al microscopi.
q Perquè les cèl·lules observades tenen citoplasma.
q Perquè les cèl·lules observades tenen nucli.
q Perquè les cèl·lules observades tenen membrana plasmàtica.
q Perquè les cèl·lules observades tenen paret cel·lular.
q Perquè les cèl·lules bacterianes són molt més petites.
q En realitat no ho podem saber.
q Perquè les cèl·lules observades són cèl·lules procariotes.
Simulador
Conclusions
Els éssers humans, com a éssers vius, estem for-
mats per cèl·lules: qualsevol de les nostres es-
tructures corporals està composta de cèl·lules o
de les substàncies que les cèl·lules produeixen.
Ara bé, en el nostre cos trobem estructures d’as-
pecte molt divers, que duen a terme activitats
biològiques diferents.
science -bits.cat 11
Expliquem
La química de la vida
Tots els éssers vius estan constituïts per cèl·lules, les quals, al seu
torn, es componen de molècules.
exterior de la cèl·lula
lípids
Glúcids
citoplasma
Glúcids Lípids
Són la principal font d’energia del metabolis- Són el principal component de les membranes
me cel·lular. A més, constitueixen algunes parts cel·lulars. També són la font d’energia més efi-
de les cèl·lules i serveixen per construir altres cient i s’emmagatzemen en dipòsits de reserva.
biomolècules.
12 science -bits.cat
L’ésser humà, un organisme pluricel·lular
Imatge
L’ésser humà és un ésser viu pluricel·lular: el seu organisme està consti-
tuït per la unió de moltes cèl·lules.
Un ésser humà adult està format per uns 100 bilions de cèl·lules.
Els humans formem part del grup dels animals i, com a tals,
estem constituïts per cèl·lules eucariotes de tipus animal.
science -bits.cat 13
Els orgànuls de les cèl·lules humanes
El nucli és un orgànul de mida gran que Els mitocondris són orgànuls amb for-
conté a l’interior el material genètic de la ma de bastonet, recoberts per una doble
cèl·lula. membrana de lípids. Actuen com a cen-
trals energètiques de les cèl·lules, extra-
3 μm 1 μm
ient l’energia dels nutrients orgànics a
partir de la seva oxidació.
14 science -bits.cat
El citosquelet és una estructura di-
nàmica formada per una xarxa de fi-
laments i túbuls que s’estén per tot el
0,02 μm
citoplasma. S’encarrega de facilitar el Interactivitat
trànsit intracel·lular d’orgànuls i vesícu-
les i proporciona mobilitat a la membrana cel·lular.
Citosquelet
Els centríols són dues estructures cilín-
driques formades, al seu torn, per
0,5 μm
Cèl·lules diferents
Tot i compartir unes característiques bàsiques, no totes les cèl·lules
de l’ésser humà tenen la mateixa forma o els mateixos orgànuls, ni
realitzen les mateixes activitats.
science -bits.cat 15
La diferenciació cel·lular és el procés mitjançant el qual les cèl-
lules adquireixen característiques morfològiques i fisiològiques
Galeria particulars que determinen la seva activitat.
100 μm 5 μm
Les neurones són cèl·lules allargades i Els espermatozoides són cèl·lules amb
amb apèndixs que elaboren i transmeten un flagel mòbil que els permet
impul- sos nerviosos. desplaçar-se en un medi líquid.
microvellositats
Una cèl·lula mare pot reproduir-se o ori-
ginar la resta de cèl·lules de l’organisme,
mitjançant diferenciació cel·lular.
1 μm 2 μm 4 μm
Els eritròcits són cèl·lules sense nucli ni Els apèndixs d’aquesta cèl·lula recullen Les cèl·lules de l’epiteli intestinal tenen
mitocondris. Per contra, estan plens d’he- les vibracions causades pel so a l’orella mi- crovellositats que augmenten la seva
moglobina, una proteïna que els permet interna humana. super- fície per millorar l’absorció.
transportar oxigen.
Cal destacar que totes les cèl·lules d’un individu contenen exactament el
mateix material genètic. Tanmateix, segons la seva situació a l’orga-
nisme i el seu estat de desenvolupament, cada cèl·lula segueix unes
instruccions concretes —i no d’altres— del gran manual d’instruccions
que és el material genètic.
16 science -bits.cat
Un tipus determinat de cèl·lules amb microvellositats formen l’epi-
teli intestinal, un teixit que permet l’intercanvi de substàncies. Vídeo
Aquest teixit, combinat amb altres, forma l’intestí prim, l’òrgan res-
ponsable d’una part de la digestió i de l’absorció de nutrients.
Aparell
Aquest òrgan, coordinat amb altres, forma l’aparell digestiu que digestiu
participa en el procés de la nutrició.
Tot i la seva gran diversitat, tots els teixits que formen el cos humà es
poden classificar en quatre categories bàsiques: Galeria
100 μm 25 μm
Els teixits epitelials estan formats per cèl·lules Anomenem teixits connectius diferents tipus de
molt unides, amb poca matriu entre elles. Aques- teixits que presenten una gran quantitat de subs-
tes cèl·lules formen les superfícies que recobrei- tància matriu entre les seves cèl·lules.
xen els òrgans i algunes compleixen funcions se-
cretores, alliberant substàncies a l’exterior.
25 μm 150 μm
El teixit muscular és el principal component dels El teixit nerviós és un teixit molt especialitzat
músculs i està format per feixos de cèl·lules allar- format per cèl·lules —les neurones— que
gades, anomenats fibres musculars, que tenen la s’encar- reguen de captar estímuls, processar-
capacitat de contraure’s. los i trans- metre respostes cap als òrgans
efectors.
science -bits.cat 17
El teixit epitelial
Galeries
Els teixits epitelials —o epitelis— estan formats per capes de
cèl·lules estretament unides que recobreixen les superfícies ex-
ternes i internes dels òrgans i actuen com a barrera protectora.
nuclis
El teixit connectiu
fibres
Els teixits connectius es caracteritzen perquè presenten una
matriu abundant entre les seves cèl·lules.
nuclis
Els teixits connectius actuen com a material d’unió i de suport per als
cèl·lules òrgans i teixits del cos. Distingim principalment cinc tipus de teixit
connectiu:
50 μm 100 μm 40 μm 150 μm 10 μm
El teixit conjuntiu om-El teixit adipós està El teixit cartilaginós El teixit ossi és el teixit El teixit sanguini és
ple l’espai que hi ha en-format per cèl·lules que presenta una matriu propi dels ossos i pre-la sang. Es considera
tre els òrgans i els manté acumulen lípids com a sòlida però flexible i es senta una matriu sòlida un tipus especialitzat
al seu lloc.reserva d’energia o com troba recobrint les arti-composta de sals mi-de teixit connectiu la
a aïllant tèrmic.culacions per evitar-ne nerals.matriu del qual —el
el desgast. També for-plasma sanguini— és
ma els pavellons auri-líquida.
culars i l’extrem del nas.
18 science -bits.cat
fibres musculars
El teixit muscular
100 μm 20 μm 40 μm
El teixit muscular estriat està for- El teixit muscular llis està format per El teixit muscular cardíac és el teixit
mat per cèl·lules que tenen cèl·lules amb un sol nucli i es troba a que forma específicament les parets
diversos nuclis. Forma els músculs les parets d’òrgans com l’es- tómac o del cor. És semblant a l’estriat però
que s’unei- xen a l’esquelet i en la bufeta. La seva contracció és les seves cèl·lules només tenen un
permet el movi- ment voluntari. involuntària. nucli i la seva contracció és
involuntària.
El teixit nerviós
science -bits.cat 19
Les cèl·lules humanes, per tant, viuen en un entorn molt diferent de
Imatge l’exterior i actuen en funció dels estímuls que aquest medi intern els
proporciona.
Aquests estímuls interns poden ser:
Homeòstasi
El medi extern canvia contínuament. Al seu torn, el medi intern can-
Galeria via influenciat pel medi extern i per l’activitat de les cèl·lules.
Tanmateix, les cèl·lules humanes necessiten trobar-se en unes condi-
cions molt estables per sobreviure. Per això, el medi intern s’autore-
gula per contrarestar els canvis mitjançant la resposta coordinada de
les cèl·lules.
L’intercanvi de substàncies
Totes les cèl·lules del cos humà necessiten incorporar substàncies del
medi i alliberar els productes de rebuig del seu metabolisme. Per fer-
ho, les substàncies han de travessar la membrana plasmàtica.
science -bits.cat 21
Matèria
Les estructures cel·lulars estan constituïdes per diversos tipus de
Esquema molècules orgàniques.
Part dels nutrients orgànics que incorporen les cèl·lules no es degra-
da per obtenir energia, sinó que s’utilitza com a matèria primera per
construir, reparar o ampliar les estructures que constitueixen la
Aminoàcids Energia cèl·lula.
En general, la cèl·lula incorpora molècules simples a partir de les
quals construeix les seves pròpies molècules, més complexes.
Per exemple, la cèl·lula incorpora aminoàcids amb els quals constru-
eix les seves pròpies proteïnes.
Anomenem anabolisme o biosíntesi el conjunt de processos a
Proteïna
través dels quals les cèl·lules elaboren components cel·lulars a
Biosíntesi d’una proteïna. partir de molècules senzilles.
2 3 4
Profase. El material genètic duplicat Metafase. Els cromosomes s’alineen al Anafase. Els microtúbuls es contrauen
s’empaqueta, formant cromosomes. centre de la cèl·lula. Una xarxa de cap als centríols. Els centròmers de cada
Les dues còpies de cada molècula, micro- túbuls uneix els centríols amb cromosoma es trenquen i les cromàtides
denomi- nades cromàtides, romanen els cen- tròmers dels cromosomes. són arrossegades cap a pols oposats.
unides per un punt: el centròmer. La
membrana nuclear desapareix i els Telofase i citocinesi. Durant la telofa-
centríols de la cèl·lula es desplacen cap
a pols oposats.
se, al voltant de cada grup de cromoso-
mes —formats ara per una sola cromà-
5
tide— es forma una membrana nuclear
i el material genètic es desempaqueta.
A continuació, la membrana plasmàtica
es constreny fins a formar dues
cèl·lules.
Aquest procés s’anomena citocinesi i
22 sempre es produeix després de la
mitosi.
EXERCICIS
La química de la vida
b. Què podem deduir, per tant, sobre la relació entre les cèl·lules d’un individu i la seva mida corporal?
q Com més gran és la mida corporal de l’individu, més grans són les seves cèl·lules.
q Com més gran és la mida corporal de l’individu, menys cèl·lules constitueixen el seu cos.
q Com més gran és la mida corporal de l’individu, més petites són les seves cèl·lules.
q Com més gran és la mida corporal de l’individu, més cèl·lules constitueixen el seu cos.
science -bits.cat 25
EXERCICIS
Els éssers humans són de diferents mides, ja sigui per la seva edat o per la seva complexió física. Com
en el cas de qualsevol altre organisme pluricel·lular, la mida del cos d’un ésser humà no està
relacionada amb la mida de les seves cèl·lules.
En realitat, la mida i el pes d’un ésser humà depenen en gran mesura del nombre de cèl·lules que el
formen. Durant el creixement, augmenta el nombre de cèl·lules que formen el cos humà. Així, augmenta
la mida de l’organisme en conjunt, però no les dimensions de les seves cèl·lules.
..........
..........
..........
..........
..........
26 science -bits.cat
EXERCICIS
6. Les activitats dels orgànuls
Relaciona cada orgànul amb la tasca que desenvolupa a l’interior de la cèl·lula.
[Reticle endoplasmàtic / Cili o flagel / Mitocondri / Lisosoma / Nucli / Vacúol / Aparell de Golgi]
science -bits.cat 27
EXERCICIS
9. Sobre els complexos macromoleculars
Indica si les afirmacions següents sobre els complexos macromoleculars són certes o falses.
Els centríols són estructures tubulars.
El citosquelet proporciona suport als orgànuls de la cèl·lula.
Els ribosomes es troben exclusivament units al reticle
endoplasmàtic.
Els ribosomes no són orgànuls perquè no tenen membra-
na lipídica.
Els complexos macromoleculars de la cèl·lula estan proveïts
d’una membrana lipídica.
A diferència dels orgànuls, els complexos macromole-
culars no són indispensables per a la supervivència de la
cèl·lula.
11. L’ADN
El component principal del material genètic
de tots els éssers vius és una substància anome-
nucleòtid
nada ADN.
L’ADN és una molècula llarguíssima formada per
una seqüència de milions d’unitats anomena-
des nucleòtids. Només hi ha quatre nucleòtids
nucleòtid diferents, representats per les lletres A, T, C i G.
Tanmateix, les molècules d’ADN són tan llargues
que el nombre de combinacions possibles és
immens.
El nombre de nucleòtids i l’ordre en què es dispo-
0,001 μm sen en les cadenes d’ADN és diferent per a cada
Molècula d’ADN. organisme.
28 science -bits.cat
EXERCICIS
Si el material genètic és el manual d’instruccions «Elabora una blau de color substància»: ..........
d’un ésser viu, les cadenes d’ADN es corresponen «Elabora una substància de color vermell»: ..........
amb el text que conforma aquest manual, un text
escrit en un llen- guatge de quatre lletres i el «No elaboris una substància de color blau»: ..........
missatge del qual és dife- rent per a cada ésser viu.
«Produeix una substància de color blau»: ...........
a. El material genètic determina totes i cadascuna
de les activitats de la cèl·lula. c. Pensa en la gran diversitat d’éssers humans.
No hi ha dues persones iguals, tret dels bessons
Què podria succeir si el material genètic d’una cèl-
univitel·lins.
lula es veiés alterat?
qLa viabilitat de la cèl·lula es podria veure Com explicaries aquest fet des de la perspectiva del
material genètic? Cerca informació si és necessari.
compromesa.
Les persones mostren diversitat, perquè els
qEl comportament de la cèl·lula es podria
seus materials genètics presenten diferències.
veure alterat.
Tots els éssers humans tenen exactament el
qLa cèl·lula moriria irremeiablement.
mateix material genètic abans de néixer, però
qEn cap cas no succeiria res.
les experiències vitals modifiquen l’ADN i do-
b. Imagina que el text següent és una instrucció nen lloc a la diversitat que observem.
del material genètic: «Elabora una substància Tots els éssers humans tenen exactament el
de
color blau». mateix material genètic, però les seves cèl-
Què passaria si canviéssim a l’atzar l’ordre de les lules l’interpreten de manera diferent.
paraules o introduíssim paraules noves? Indica Els bessons univitel·lins tenen exactament el
què
mateix material genètic, a diferència de la resta
succeiria en cadascun dels exemples següents:
de persones.
[La
instrucció deixaria de tenir sentit i no es podria
seguir.
/ El significat de la instrucció s’alteraria i la
caracte-
rística es modificaria. / El significat de la
instrucció
12. Extreurel’oposat
esdevindria l’ADN de les teves cèl·lules
a l’original. / El significat de
El vídeo de la versió digital mostra una tècnica
la
casolana que permet extreure l’ADN de
instrucció nod’una
les cèl·lules es veuria alterat.].
persona utilitzant materials
comuns.
a. D’on s’extreu l’ADN?
qDe la sang dels capil·lars de la boca i la llengua
qDe l’esmalt dental
qDels enzims de la saliva
qDe cèl·lules de la mucosa bucal
c. Si no sabéssim quina persona ha facilitat la
b. Si no sabéssim de quines cèl·lules del cos prové mos- tra d’ADN, podríem determinar-ho?
l’ADN, podríem determinar-ho? q No, és impossible identificar algú mitjançant
qNo, l’ADN és igual per a totes les cèl·lules d’un una mostra d’ADN.
organisme. q Sí, aplicant les tècniques de laboratori ade-
qDepèn del mètode d’extracció que s’hagi quades, sempre que el subjecte no tingui un
utilitzat. bessó univitel·lí.
qSí, l’ADN té parts diferents segons la cèl·lula q Sí, aplicant les tècniques de laboratori ade-
de la qual prové. quades.
science -bits.cat 29
EXERCICIS
d. On es troba l’ADN a les cèl·lules eucariotes? q Per desinfectar la solució i eliminar bacteris
i altres éssers vius unicel·lulars que podrien
q Recobrint la membrana plasmàtica afectar la preparació.
q Flotant en el citoplasma
f. Com es presenta l’ADN que obtenim seguint
q Al nucli
aquest mètode d’extracció?
e. Per què utilitzem sabó en el procediment expe- q Molècules agrupades en pilotes compactes.
rimental?
q Molècules dissoltes en un líquid.
q Per alliberar el material genètic de les mem-
q Molècules individuals que formen fils perfec-
branes lipídiques, com si es tractés de netejar
el greix d’un plat. tament separats.
q Molècules agrupades que formen fils allargats
q Per dissoldre els glúcids i alliberar el material
genètic. o cabdells.
Cèl·lules diferents
mateix
tipus tenen el mateix material genètic.
Les cèl·lules del cos humà es diferencien
gràcies
al fet que contenen materials genètics diferents.
En un mateix individu, dues cèl·lules de tipus
diferents segueixen exactament les mateixes
instruccions del material genètic que contenen.
Les cèl·lules del cos humà adquireixen
14.caracterís-
Cèl·lules amb nom
tiques
Molts delsdiferents
diferentsperquè segueixen
tipus de cèl·lulesinstruccions
del cos humà han estat batejats pels científics amb noms específics.
diferents, dins del mateix material genètic.
Busca informació si és necessari i relaciona aquestes tipologies de cèl·lules amb l’òrgan o sistema al qual
pertanyen: [ sang / pell / os / fetge / cartílag / sistema nerviós / múscul ].
30 science -bits.cat
EXERCICIS
15. Cèl·lules mare des d’un òrgan. Així, actuen com un reservori
Llegeix el text següent amb atenció i respon la de cèl·lules que permet reparar o regenerar les
pregunta que es planteja a la pàgina següent. diferents parts del cos.
Aquesta capacitat de les cèl·lules mare per con-
vertir-se en qualsevol tipus de cèl·lula ha estat
investigada en les últimes dècades amb l’objectiu
d’aconseguir tractaments mèdics per reparar
lesions de teixits que no es poden regenerar de
forma natural, o fins i tot crear òrgans o teixits
per a trasplantaments.
science -bits.cat 31
EXERCICIS
17. Aparell o sistema?
Indica si les estructures següents del cos humà
corresponen a aparells o sistemes.
32 science -bits.cat
EXERCICIS
El teixit epitelial
22. Mucoses..........
De la mateixa manera que la pell protegeix l’orga-..........
nisme de l’exterior, les mucoses són les capes que
recobreixen les superfícies interiors del cos que ..........
estan en contacte amb substàncies que procedei-..........
xen directament de l’exterior: la boca, el nas, els
pulmons, l’estómac, els intestins, etc.
..........
Les mucoses presenten cèl·lules secretores que
aboquen contínuament líquids mucosos sobre la
superfície i la mantenen humida i protegida...........
Completa l’esquema següent amb les principals
mucoses del cos humà:
[Mucosa bucal / Mucosa nasal / Mucosa bronqui-
al / Mucosa esofàgica / Mucosa ocular / Mucosa
gàstrica
Si / Mucosa
cal, busca uretral / Mucosa intestinal]. ....................
informació.
El teixit connectiu
science -bits.cat 33
EXERCICIS
c. A quin tipus de teixit connectiu correspon el
teixit C?
Teixit cartilaginós Teixit conjuntiu
Teixit sanguini Teixit ossi
Teixit adipós Teixit C
El teixit muscular
El teixit nerviós
34 science -bits.cat
EXERCICIS
La relació de les cèl·lules amb el seu entorn
27. Medis
Indica si els conceptes següents fan referència a estructures de la cèl·lula, del medi intern o del medi
ex- tern.
L’aire de l’atmosfera: ......... L’aire en els alvèols: ......... El plasma sanguini: ......... El nucli: .........
Els ribosomes: ......... La matriu cel·lular: ......... La llum de l’estómac: ......... La llum de l’intestí: .........
L’intercanvi de substàncies
28. Sobre l’intercanvi de substàncies
Indica si les afirmacions sobre l’intercanvi de substàncies a la cèl·lula són certes o falses.
Tots els processos d’intercanvi de substàncies L’aigua i els gasos poden travessar la membrana
consumeixen energia.lliurement.
Les proteïnes regulen la difusió facilitada i el Només els gasos poden entrar o sortir de la cèl-
transport actiu de substàncies.lula.
Les concentracions dels soluts a banda i banda La membrana plasmàtica és impermeable.
de la membrana cel·lular tendeixen a igualar-se, L’endocitosi i l’exocitosi són processos per inter-
sense que la cèl·lula consumeixi energia.canviar amb el medi partícules de mida gran.
science -bits.cat 35
EXERCICIS
i. Ordena aquests quatre elements en funció de la d’aigua que travessa la membrana i entra dins l’ou,
concentració de soluts de l’aigua que contenien de manera que [major / menor] és l’increment de
abans de començar l’experiment, de més petita a la massa de l’ou.
més gran.
k. Què hauríem d’esperar que succeís si introduís-
A. Ou sense closca B. Aigua del got 2
sim un ou sense closca en una dissolució saturada
C. Aigua del got 3 D. Aigua del got 1 de sucre en aigua? Una dissolució saturada és
aquella que conté la màxima quantitat de solut
j. Completa aquest text explicatiu:
possible.
Davant d’una membrana [impermeable / semiper- q L’ou perdria aigua i, per tant, la seva massa
meable] com la de l’ou, l’aigua flueix des del medi augmentaria.
on la concentració de soluts és [major / menor], q L’ou guanyaria aigua i, per tant, la seva massa
al medi on la concentració és [major / menor] fins disminuiria.
assolir l’equilibri. q L’ou perdria aigua i, per tant, la seva massa
Per això, com més baixa és la concentració de soluts disminuiria.
en l’aigua del got, [major / menor] és la quantitat q L’ou guanyaria aigua i, per tant, la seva massa
augmentaria.
Energia
30. Espermatozoides
Si observem un espermatozoide amb un micros- flagel
copi, podem apreciar la situació dels mitocondris mitocondris
en aquesta cèl·lula reproductora masculina.
En la imatge es mostra un model en 3D d’aquest
tipus tan particular de cèl·lula.
a. Quina activitat caracteritza els espermatozoides?
q Són cèl·lules amb una gran capacitat motriu.
q Són cèl·lules amb una gran capacitat motriu.
nucli
q Són cèl·lules que es caracteritzen per l’emma-
gatzematge de substàncies.
cap
q Són cèl·lules especialitzades en la secreció de
substàncies. Esquema d’un espermatozoide humà.
b. On se situen els mitocondris de l’espermatozoide?
c. Per què els mitocondris de l’espermatozoide
q A les proximitats de l’aparell de Golgi
se situen en aquesta regió de la cèl·lula?
q A la base del flagel
q Per acumular l’energia al nucli
q A l’extrem del flagel q Per proporcionar energia al citoplasma
q A l’interior del nucli q Per proporcionar energia al flagel
q Per proporcionar energia a l’aparell de Golgi
36 science -bits.cat
EXERCICIS
Diferents persones
a. Aquesta taula mostra dife- Persona Persona Persona Persona Persona Persona
rents dades relatives a persones 1 2 3 4 5 6
d’edats diferents.
Quina relació detectes entre la Edat 1 mes 1 any 2 anys 5 anys 12 anys 15 anys
quantitat d’oxigen consumit
per minut i la massa d’aquestes
persones?
Massa corporal (kg) 4 10 13 21 42 53
b. Com expliques aquesta relació?
Matèria
science -bits.cat 37
EXERCICIS
La reproducció de les cèl·lules
38 science -bits.cat