HERMES

AMB DIONÍS
INFANT
CATALOGACIÓ:
Títol: Hermes amb Dionís infant
Autor: Praxiteles (390-330 a C.)
Cronologia: 343 a C.
Dimensions: 213 cm. d’alt
Localització original: Temple
d’Hera a Olímpia
Localització actual: Museu
Arqueològic d’Olímpia
ANÀLISI
FORMAL
•Hermes, déu del
comerç i la
comunicació duu
en braços el seu
germanastre
Dionís, futur déu
del vi i de la festa
•Hermes protegeix
Dionís de l’ira
d’Hera
•La tècnica és la
talla en marbre
•La forma és
d’escultura exempta
•La tipologia és grup
dempeus i sedent
(Dionís)
•És una escultura
monòcroma
La figura fuig de
la verticalitat
total, marcant
una contracorba
anomenada
corba
praxiteliana
- El canon és de 7 caps: ideal jove de
bellesa clàssica.

- La musculatura queda molt relaxada i

l’aspecte és molt naturalista

- Presenta un suport (tronc d’arbre i

drap que si fos de bronze hagués estat
innecessari

- Contrast entre la sinuositat de la

figura d’Hermes i la verticalitat de
Dionís i el mantell. Naturalitat de la
caiguda dels plecs.

- Llum sobre el cos d’Hermes més o

menys uniforme, amb matissos suaus.
Clarobscurs en els plecs del mantell i
en els cabells.
 ANÀLISI
ESTILÍSTICA
• L’obra pertany al moment de
màxim esplendor de l’escultura
clàssica

• Es dóna una certa atenció als

sentiments

• Hi ha dulcificació de les figures i

major suavitat i harmonia en el
tractament del cos humà.

• Les formes són molt realistes

(plecs de la túnica)

• Major expressivitat (més atenció

sentiments i les
als
emocions, també dels
déus).
• Les formes són molt realistes
(plecs de la túnica)

• Retrat més individualitzat.

•Praxiteles és l’introductor
del nu femení en
l’estatuària grega
•Els seus models es
repetiran al llarg de tota la
història de l’art.
• Praxíteles representava
déus humanitzats (els
més populars, Apol·lo,
Hermes i Afrodita).
! (principals escultors de
l’època: Praxíteles,
Escopes i Lisip).

•(Afrodita és l’escultura de
 CONTEXT
HISTÒRIC-
CULTURAL
L’estàtua possiblement
commemorava la pau
entre Elis i Arcàdia, ja
que Hermes era patró
d’Elis i Dionís d’Arcàdia
 L’obra de Praxiteles ha estat la influència
més directa per a l’estatuària naturalista al
llarg de la història de l’art i ha exercit un pes
vital en moments de màxim realisme, com
l’escultura barroca i Neoclàssica