TRAGÈDIA GREGA

Obra teatral de gènere dramàtic on el protagonista s'enfronta al seu destí. El públic rep un
aprenentatge i reflexiona sobre la religió, la moral i l’home. Mites interpretats per autors.

Tragèdia x Aristòtil → Imitació d’una acció seriosa, representada amb un llenguatge elegant.

Origen → Neix a Atenes al segle VI, procedeix del ditirambe (composició lírica coral en
honor al déu Dionís). El cor anava vestit de sàtir i ballava o cantava al ritme de la música.

Estructura de la tragèdia → té parts cantades i parts recitades

- Pròleg → diàleg o monòleg inicial que precedeix l’entrada del cor
- Pàrode → entrada del cor
- Episodis → diàlegs entre actors, avança l’acció
- Estàsims → cants del cor
- Èxode → sortida del cor després del cant final

Actors → Màxim 3, tots homes amb pronunciació i to de veu perfectes. Portàven una
màscara que indicaven el sexe, l’estatus i l’edat del personatge que representaven. La
vestimenta era una camisa cenyida amb un cinturó, les mànigues amples i llargues. Duien
sabates de fusta.

Teatre de Dionís → Ubicat a la pendent meridional de l’Acròpolis

- Grades → on el públic veia l’obra. Forma d’hemicercle. Dividit per classes socials.
- Orquestra → on actuaven el cor i els actors. Forma circular
- Altar → consagrat a Dionís
- Escenari → on els actors representaven els seus papers. Tenia una porta principal i
dues secundàries.
- Pàrodes → accessos laterals d’entrada a l’escenari
- Grua → per fer aparèixer una deleitat des de l’alçada
- Scaena → edifici del darrere de l’escenari utilitzat com a vestidor o magatzem

Evolució de la tragèdia →
- Ditirambe perd el contingut religiós i adopta un significat profà
- Introducció de cants corals: introdueixen a l’heroi
- Tespis introdueix un autor, els poetes poden tenir un paper
- Creació del pròleg: dona a conèixer el tema als oients
- Creació del discurs: crea l’acció dramàtica
- Actors començen a dur màscares i coturns (sabates de fusta)
- El cor abandona la disfressa de boc i adquireixen forma d’humà
- Origen del gènere dramàtic satíric
- Deixa de ser satíric i passa a ser seriós
- Creació de la tragèdia: provoca emoció i compassió del públic

AUTORS →

Èsquil → 525-456 aC. Va néixer a Eleusis i era de família noble. Va viure la fi dels
Pisistràtides i les reformes de Clístenes. Va lluitar a les guerres mèdiques i les batalles de
Marató i Salamina. Al final de la seva vida va marxar a Sicília.
Va escriure 90 obres, que arrel de la guerra, tractaven el dolor i la pena amb optimisme:
- Els perses → triomf grec sobre els perses a la Batalla de Salamina
- La trilogía Orestíada → Agamèmnon, Les Coèfores i Eumènides
- Els set contra Tebes → lluita fratricida a Tebes entre Etèocles i Polinices (sepultura)
- Prometeu encadenat → defensa de Prometeu dels humans i del seu càstig

Sòfocles → 480-406 aC. Va viure a Atenes durant el regnat de democràcia de Pèricles. Va

ser atleta, estrateg i dramaturg (innova l’art escènic). Va introduir el tercer actor, va ampliar
el cor pero va reduir la seva importància, va abandonar les trilogies i va fer tragèdies soltes.

Era assenyat i va plasmar en les seves obres la idea de que l’home ha d’acceptar la
implacable dels déus. No aprova la submissió ni la rebel·lia. Tot estava predestinat. Va
escriure 130 drames i s’han conservat 7 tragèdies:
- Èdip rei → Èdip i la seva desgràcia de matar al seu pare i casar-se amb sa mare.
- Antígona → El seu càstig per donar sepultura al seu germà en contra de les lleis
- Les dones de Traquis → mort d’Hèrcules x la túnica de sang de Nesos de l’esposa
- Àiax → Es suicida ja que mata un ramat per error i no rep l’armadura d’Aquil·les

Eurípides → 480-406 aC. Va viure a Salamines. Deixeble de sofistes, per això plantejava
els problemes amb solucions coherents.
Com plantejava les obres:
- Heroïnes → éssers més racionals que els homes
- Caire pessimista
- Escriptor modern, els personatges tenien un anàlisi psicològic
- Aprofita mites per mostrar defectes humans

Va introduir el pròleg, va rebaixar la importància del cor i va introduir els deus ex machina
(aparició d’una deleitat per resoldre conflictes). Va escriure 92 obres de les quals es
conserven 18:
- Cicle troià → Hècuba, Andròmaca, Les Troianes i Hèlena
- Hèracles i Els fills d’Hèracles → Hèracles mata als fills i a l’esposa x atac de bogeria
- Hipòlit → amor provocat per Afrodita de Festra al seu fillastre Hipòlit
- Medea → Traició de Jàson a Medea i assassinat als fills, al rei i a la filla del rei
- Les bacants → Penteu mor devorat per la seva mare posseïda per Dionís
- Ifigènia a l’Àulida → Àrtemis la salva de ser devorada a canvi de vents favorables
- Ifigènia a Tàurida → Ifigènia fuig amb el germà després de negar-se a sacrificar-lo
- Orestes i Electra → vida i desgràcies d’Orestes amb Electra