Homer i la qüestió homèrica

-Sabem que la Ilíada i l’Odissea es remunten a una llarga tradició oral, que podria arribar a l’època
micènica (tal com es reflecteix en la llengua, que recull elements diversos, els més antics d’època
micènica).

-Aedes: cantors que interpretaven i recreaven llargues tirades de versos. Acompanyats de la fòrminx
(un instrument de corda). Al palau o a la plaça.
Demòdoc: aede al palau dels feacis
Femi: aede al palau d’Odisseu
inspirats

-Característiques de la composició de la poesia oral:

-fórmules («li feu de resposta», «exhalant profunds sospirs»), epítets i altres repeticions
-escenes típiques (sacrificis, banquets, etc.)
-mètrica que ajuda la memorització i encadenament dels versos. Hexàmetres.

Aquestes característiques es troben també en la poesia oral als Balcans que va estudiar Parry al s.
XX

-Posteriorment, durant el s. VII, els aedes són substituïts pels rapsodes. Recitaven i no cantaven els
poemes. Els poemes ja havien «cristal·litzat» (certa fixació textual).

-Testimonis de certàmens poètics al s. VII a. C.

-Posats per escrit al s. VII o VI a.C. (Al s. VI a. C. Hiparc, fill de Pisístrat, va fer guardar un
exemplar «oficial» dels poemes d’Homer per a les Panatenees.)

-Diverses Vides d’Homer, clarament posteriors a l’època d’elaboració dels poemes.

La qüestió homèrica és un llarg debat sobre l’autoria dels poemes homèrics que s’origina al s.
XVIII.

Qüestió: va haver-hi un poeta anomenat Homer? La Ilíada i l’Odissea són obra del mateix autor o
d’un, de dos o de més autors?

-escola analista (Friedrich Wolf): multitud d’autors, poemes que haurien existit primer de forma
independent i després s’haurien unificat.

-escola unitària: un sol autor

-neoanalista: les dues obres serien el resultat d’un llarg període d’elaboració oral; un sol poeta
(potser Homer) els hauria conferit la forma definitiva.

Segons Nagy, hi hauria cinc períodes de composició i transmissió del text: des de l’època de
formació i de màxima fluïdesa, entre el segon mil·lenni i el s. VIII a.C, en què els aedes creen i
recreen els textos al període de màxima «rigidesa», amb els gramàtics alexandrins, amb qui
l’escriptura s’imposa.
Poemes homèrics (s. VIII a. C)

Models de civilitat i de moral. Base de l’educació grega

Ilíada

Tema principal: còlera d’Aquil·les (contra Agamèmnon primer i contra Hèctor després)

Penúltim any de la Guerra de Troia.

Concepció de l’heroi: la glòria és l’únic que pot donar sentit a la vida.

La meva mare, la deessa Tetis, que té els peus de plata, diu que per a mi hi ha assignades dues dees
de la mort, i que l’una o l’altra ha de conduir-me, per camins diversos, al terme de la vida: si resto
aquí combatent, vora la ciutat dels troians, no tindré tornada, mes la glòria que hauré serà
immarcesible; però, si regresso a la llar, al meu terrer entranyable, la tan alta glòria se m’esvairà,
per bé que llavors viuré fins a vell: la mort no vindrà cuitosa a trobar-me.
Ilíada, IX, 410-417. Traducció de Montserrat Ros

Paper decisiu dels déus en el desenvolupament de la guerra.

Personatges principals: Aquil·les, Agamèmnon, Briseida, Pàtrocle, Hèctor, Paris, Príam, Hèlena,
Tetis, Menelau, Diomedes, Àiax

Odissea
Retorn d’Ulisses i venjança sobre els pretendents.
Tres parts: El viatge de Telèmac, Les aventures d'Ulisses i La venjança d'Ulisses.
Per la temàtica i el punt de vista, es considera més moderna que la Ilíada.
Conceptes: metis, nostos
Algunes aventures: els lotòfags, Polifem, Circe, descens a l’Hades, Calipso, sirenes, Escil·la i
Caribdis, les vaques del sol, Nausica i illa dels feacis, retorn a Ítaca i matança dels pretendents,
Penèlope

Himnes homèrics
Poemes dedicats a divinitats, per exemple, a Demèter, Apol·lo, Afrodita. Clarament posteriors.
La paideia homèrica
Homer esdevé part de l’educació de tot grec a l’època clàssica. Fins i tot Plató reconeix que Homer
ha esdevingut educador de tota Grècia a l’últim llibre de la República. Els poemes homèrics
esdevenen, doncs, un recull de tot allò necessari per a la formació de l’individu, cosa que alguns
estudiosos anomenen «Enciclopèdia homèrica». I seria difícil rebutjar aquesta teoria, tenint en
compte el seguit d’autors de la literatura grecollatina i fins i tot més moderna que consideren Homer
com el seu mestre. (Miquel Sánchez, A. (2019). La paideia homèrica. Exposició virtual: D'Ilíades i Odissees.
Recuperat de http://crai.ub.edu/ca/coneix-el-crai/biblioteques/biblioteca-lletres/iliades-i-odissees/paideia-
homerica)

Bibliografia
GÓ MEZ ESPELOSÍN, F. J., Introducción a la Grecia antigua. Alianza, Madrid 2004.
CUARTERO, F. J. «Introducció » a ROS, M., Homer, Ilíada. Adesiara, Martorell 2019.
PÒ RTULAS, J. , Introducció a la Ilíada: Homer, entre la història i la llegenda, Ed. Alpha,
Barcelona 2008.