ESCULTURA GREGA

Culte a la bellesa del cos

CARACTERÍSTIQUES
GENERALS
• La figura humana és
el prototipus de la
bellesa física i
espiritual.
• La bellesa és la
proporció entre les
parts.
• L’artista grec
sempre busca la
perfecció.
El rostre va guanyant expressivitat

Kuros

Hermes

Laocoont
El cos va guanyant mobilitat i exteriorització de
moviments

Espinari
Kuros Dorífor
Preocupació pel moviment, tensió muscular i agilitat

Nen de l’ànec Laocoont amb els seus fills

Preocupació pel volum: la figura és concebuda per a
ser mirada des de diferents punts de vista

Niké de Samotràcia
 ELS TRES PERÍODES
Arcaic (fins el s. V aC.)

Clàssic (segles V
i IV aC.)

Hel·lenístic (a partir
del S. III aC.)
PERÍODE ARCAIC

•Els kuroi eren

divinitats
masculines o
simplement atletes.
•Les korai eren
figues femenines
vestides amb
ornaments de
sacerdotesses.
Característiques dels kuroi
Cabells simètrics
Ulls en forma d’ametlla

Forta musculatura

Cintura estreta
Braços adosats al costat del cos
Dits replegats

Una cama avançada

DETALL DE CAP

•Simetria dels
cabells.
•Ulls ametllats.
•Boca amb un lleu
somriure.
•Hieratisme i
frontalitat.
Període de transició al classicisme

CARACTERÍSTIQUES

•Comença una certa

expressió als rostres.
•Sensació de dolor o
tristesa.
 •S’inicia un cert moviment.
•Es comencen a treballar els
plecs de les robes.
•Pèrdua de hieratisme i major
flexibilitat anatòmica.

Auriga de Delfos
Tron Ludovissi
Tron Ludovissi
(lateral esquerra)
Tron Ludovissi
(lateral dret)
PERÍODE CLÀSSIC
CARACTERÍSTIQUES
•Major perfecció i
serenitat.
•Equilibri.
•Recerca de la bellesa
ideal.
•Inexpressivitat del
rostre.
 •Miron
Primer
Segle V •Fídies
classicisme
•Políclet

•Praxíteles
Segon
Segle IV •Scopes
classicisme
•Lisip
 •Moviment i
equilibri.
•Representació d’un
instant fugaç.
•Tensió muscular.
•Absència
d’expressió d’esforç
al rostre.
Miron: •Búsqueda d’una
Discòbol bellesa ideal.
 Fídies: Fris de les Panatenees del Partenó.

•Fídies és el paradigma del classicisme.

•Treballa amb deixebles i altres artistes que li ajuden.
•Bellesa serena als rostres.
•Transparència dels vestits.
•Equilibri i vida.
 Fídies: Leda, Afrodita i Dionisos.
(frontó E del Partenó).

•Equilibri i vida.
•Composicions de grups escultòrics.
 Fídies: Dionisos
(Frontó E del Partenó)
Fídies: Fris de les Panatenees al Partenó.
Fídies: Fris de les Panatenees al Partenó.
Fídies: Guerrer (frontó W del Partenó).
Fídies: Mètopa del
Partenó.
 POLÍCLET
•És un teòric de
l’anatomia humana.
•Crea diferents cànons
per a representar el
cos humà.
•Uneix la força a la
bellesa.
 •Anatomia musculada.
•Inexpressivitat del rostre.
•Cànon de set caps.

Políclet: Diadúmenos.
 •Representa un llancer
jove.
•Funcions diferents de
cada cama.
•Anàlisi dels plecs
musculars.
•Efectes de profunditat
per la distribució de
cames i braços.

Políclet: Dorífor.
 LISIP
•Lisip hereta l’estudi anatòmic
de Policlet però li dona una
major esbeltesa.
•El cànon de Lisip arriba als
vuit caps.
•Major representació del
moviment.

Lisip: Apoxiòmenos.
Lisip:
Ares Ludovisi.
 PRAXÍTELES
•Les figures descriuen una corba
que rep el nom de corba
praxitel·liana.
•Utilitza cànons estilitzats de sis
caps i mig.
•Els rostres comencen a expressar
sentiment i passió, encara que
continguts.
Praxíteles: •Certa nostàlgia i melangia.
Apol·lo.
•Els cos mostra gran mobilitat.
 •Praxiteles
utilitza en la
composició de les
seves obres un
esquema de doble
corba anomenat
corba
praxiteliana.

Praxíteles: Apol·lo Sauròctono

•Praxiteles realitza moltes
representacions d’Afrodita,
antecedent més directe de les
Venus hel.lenístiques i
romanes.

Praxíteles: Afrodita d’Cnido

 HEL·LENISME
•L’Hel·lenisme neix amb la
crisi del sistema de les
polis.
•Es crea un sol estat sota el
domini de Macedònia.
•Els ideals de mesura i
harmonia són substituïts per
nous valors: proporcions
desmesurades i
monumentalitat.
Fris de l’altar de Zeus a Pèrgam (Gegantomàquia).
• Escenes de la vida quotidiana: El petó i
nen ofegant un ànec.
• Representació de sentiments i passions:
Gàlata ferit.
Gàlata suïcidant-se
amb la seva esposa
morta.
•Proliferen els grups escultòrics
amb composicions complexes.

Laocoont amb els seus fills

devorat per les serps.
Niké o Victòria de Samotràcia.
•Les composicions
exageren la
mobilitat fins al
punt de semblar
inestables.

Grup escultòric del

Toro Farnese.
El nen de l’espina.
CERÀMICA GREGA
 •Estil geomètric

Tres períodes
•Època arcaica

•Època clàssica
 ESTIL
GEOMÈTRIC
•Entre el 1000 i 700 a. de C.
•Evoluciona del color negre
al castany fosc.
•Es representen formes
geomètriques en bandes
paral.leles.
•També contorns d’ocells,
cavalls i cèrvols.
•Finalment es
representa la figura
humana en bandes
paral.leles amb el tors
triangular (ceràmica
deDipilo).
 ÈPOCA
ARCAICA
•Segles VII i VI a.
de C.
•Continuen les
bandes paral.leles,
però amb un
dibuix més
naturalista.
 ÈPOCA CLÀSSICA
Dues etapes:
•Primera etapa
• Figures negres amb fons
de color terrissa.

•Segona etapa
• Figures color vermell
sobre fons negre.
Ceràmica de la primera
etapa clàssica.
Ceràmica de la segona
etapa clàssica.
FI