Culte i ritual a la Grècia clàssica

La Grècia clàssica
 Els llocs sagrats
• Gran diversitat d’espais i llocs (coves, punts
elevats, arbres, brolladors d’aigua).
• Els santuaris es creen a punts sagrats i no a la
inversa.
• Importància de la delimitació de l’espai: el
tèmenos.
• Espai sagrat per antonomàsia: el temple.
• Seria la casa del déu, que alberga la seva imatge
de culte i els hiera (objectes sacres).
El temple grec clàssic
 El temple grec clàssic
• Temples urbans

Temples de l’Acròpolis d’Atenes

 El temple grec clàssic
• Temples suburbans

Temple suburbà de Segesta (Sicília)

 El temple grec clàssic
• Temples extraurbans

Temple d’Apol·lo a Delfos

Temple de Posidó al Cap Sunion

 El sacerdoci
• Religió “sense sacerdots”
• Tot ciutadà podia arribar a
realitzar un acte religiós
sense intermediaris.
• Vinculat a càrrecs públics i,
per tant, a la polis.
• Però sí que existien sacerdots
vinculats a un déu determinat
(hiereus/hiereia).
• Tenien certs privilegis, però
sobretot gran prestigi social
(proedria).
 El ritual: himnes i pregàries
• Himnes cantats habitualment en
els actes religiosos, acompanyats
de músiques i danses.
• Objectiu de plaure i entretenir a la
divinitat: cerca de la charis.
• Pregària com a punt central de
tots els rituals religiosos grecs.
• Precedien rituals com els
sacrificis i cercaven obtenir l’ajuda
de la divinitat (normalment “salut i
salvació”).
• Estructura tripartida: invocació,
argument i pregària.
 El ritual: els sacrificis
• Principal ritual de la religió grega.
 El ritual: els sacrificis
• Dividit en diverses parts:

- Elecció de l’animal.
- Tractament de les víctimes.
- Processó fins al temple.
- Rituals previs a l’altar.
- Sacrifici.
- Banquet ritual.
 El culte funerari
• Visió escatològica poc
desenvolupada: l’Hades i els
eidola.
• Tot i això, importància del
ritual funerari, basat en tres
passos:
- Prothesis: l’exposició del
cadàver.
- Ekphora: trasllat del difunt.
- Funeral: incloent dipòsit
d’aixovar, sacrificis, banquet
funerari i, a vegades, agones.
 L’endevinació
• Forma de relacionar-se amb la
divinitat.
• Dues tipologies: inductiva o
artificial i intuïtiva o natural.
- Inductiva: a partir de la
interpretació dels fenòmens i
prodigis per part del mantis
(cledonomància, ornitomància,
extispicina, teratomància).
- Intuïtiva: a partir de la possessió
divina (enthousiasmos) que
genera a l’intermediari una mena
de bogeria o inspiració (mania).
 Els oracles
• Molt populars i famosos: Dodona, Oropos, Delfos,
etc.

Consulta de la Pítia
Oracle d’Apolo a Delfos