Orfisme

És un moviment religiós mistèric de l'Antiga Grècia. L'origen del seu cos doctrinal es
remunta al segle VII o VIII aC i la seva fundació s'atribueix a el poeta i músic traci Orfeu.

Es tracta d'una renovació de la religió lligada al culte de Dionís, que cerca la purificació a
través de rituals de tipus místic i ascètic.

El nucli doctrinal de l'orfisme és una reinterpretació del mite de Dionís -Zagreu.

Dionís va ser devorat pels Titans, que només van deixar d'ell el cor. Posteriorment el seu
pare, Zeus, menja el cor del seu fill, el ressuscita i castiga als Titans amb el seu raig, reduint-
los a cendres.
Els humans tenim un origen dual: provenim de les cendres dels Titans ( el cos) i de les de
Dionís, que havia estat devorat pels Titans ( l'ànima).

Els principals aspectes de l’orfisme que influeixen en la filosofia dels pitagòrics són:

- Dualisme: l'ésser humà format per cos ( material i mortal ) i ànima ( d'origen diví,
immortal)

- L'ànima es troba presonera en el cos

- Transmigració de l'ànima

- Necessitat de rituals de purificació per tal d'aconseguir que l'ànima es pugui deslligar del
cos