Grècia

L’època clàssica
S.V a.c.

És el període de la història de Grècia comprès entre la revolta de Jònia (any 499 a.c.) i el
regnat d’Alexandre Magne.
Es tracta d’una època històrica en que el poder de les polis i les manifestacions culturals
que s’hi van desenvolupar van assolir el seu apogeu.

Guerres mèdiques

El segle V va començar amb la revolta de nombroses ciutats jòniques, encapçalada per

Milet i recolzada per algunes ciutats de Grècia continental contra el domini de l’Imperi
persa.
Dario I va derrotar als grecs d’Àsia menor i va enviar una expedició contra els grecs
continentals encapçalada per Mardoni que va acabar naufragant i una altra que va estar
dirigida per Datis i Artafernes que va ser derrotada pels grecs a la batalla de Marató en
l’any 490 a.c.
Després, Jerjes va comandar una altra expedició persa que va arribar a saquejar Atenes,
però al 480 a.c. va ser derrotada a la batalla de Salamina i al 479 a.c. a la batalla de
Platea.
Después d’aquestes derrotes els perses ens van retirar de Grècia.
En els següents 50 anys, coneguts com la Pentecontecia, Atenes, dirigida per governants
com Temístocles, Cimón i Pericles, es va engrandir i va formar la Lliga de Delos, a la qual
la majoria de les illes de l’Egeu. Algunes ciutats d’Àsia menor i de la península Calcídica
també formaven part.

Milet: Va ser una antiga ciutat grega de la costa occidental de Anatolia. Les seves
runes estan actualment a la localitat de Balat.

Dario: Va ser el tercer rei de la dinastia de Persa. (549-486 a.c)

Mardoni: Va ser un noble persa i important comandant de l'exèrcit en les guerres

mèdiques.

Datis: Va ser un general i comandant jefe durant les guerres mèdiques.

Artafernes: Va ser un general persa

Jerjes: Va ser el quint rei de l’imperi. (486-465 a.c.)

Batalla de Marató: Va ser un enfrontament que va ocórrer a l’any 490 a.c. Es van
enfrontar Darío, el rei persa, i Atenes. El rei persa volia invadir i conquistar Atenes.
Els atenesos van demanar ajuda a Esparta pero no van acceptar i després de 5 dies
els atenesos van aconseguir guanyar als grecs.

Batalla de Salamina: Va ser un combat naval que fa enfrontar a les ciutat-estat de

gregues en la flota de l’Imperi persa. Va ser una guerra on van tornar a guanyar els
grecs.

Batalla de Platea: Va ser l'última guerra terrestre on van tornar a guanyar els grecs.

Temístocles: Va ser un polític i general atenes.

Cimón: Va ser un estadista, polític i general atenes.

Pèricles: Va ser un emperador que va portar molta pau en els moments de l’edat d’or.

Lliga de Delos: Va ser un grup polític-militar liderat per Atenes, que incluida
nombroses ciutats gregues.

Guerra del Peloponès

Al 550 a.c. es fa fundar la lliga del peloponès, que era casi igual que la lliga de Delos,
aquesta lliga estava dominada per Esparta, que aprofitant el descontentament general de
les ciutats gregues va començar a enfrontar-se a Atenes. A l’any 431 a.c van hi haure una
sèrie de guerres que Grècia no havia tingut mai. El casus bellis va ser que l’illa de Corcira
tenia una disputa amb Corint, aliada d’Esparta, i Atenes va oferir ajuda a aquella illa. Així va
començar la Guerra del Peloponès que va durar 27 anys. Les ciutats gregues van entrar en
conflicte encara que el pes de la guerra va recaure sobre les dues ciutats rivals: Atenes i
Esparta.
Atenes va demostrar la seva superioritat per mar, mentre que Esparta va demostrar que per
terra era casi invencible. Els espartans van envair l’Àtica, territori que pertanyia a Atenes.
Pèricles va haver protegir a la seva gent darrere dels Murs Llargs, un recinte emmurallat
entre la ciutat i el port del Pirineu. Allí, amuntegades i amb males condicions es va
desencadenar una epidèmia de pesta, a causa de la qual van morir milers de persones,
entre elles el mateix Pèricles (any 429 a.c). La lliga del Peloponès va derrotar definitivament
a Atenes i els seus aliats l’any 404 a.c. i es va produir un període d’hegemonia d’Esparta.

Pèricles

Va ser un emperador que va portar molta pau en els moments de l’edat d’or de la ciutat (en
concreta a les guerres mèdiques i a la guerra del Peloponès). Va ser el fill de Jantipo, artífex
de la victòria hel·lena sobre els perses en la batalla de la Micala (479 a.c.) i d’Agaristé,
neboda del prestigiós legislador atenès Clístenes i membre de la familia aristocrática dels
Alcmeònides. Va ser el principal estrateg de Grècia. Anomenat l'Olímpic, per la seva veu
impotent i pels excepcionals dots d’orador.

Pèricles va tenir tanta influencia en la societat atenesa que Tucídides, un historiador coetani,
ho va denominar com “el primer ciutadà d’Atenes”
Pèricles va convertir a la Confederació de Delos a l’imperi atenès, i va dirigir als seus
compatriotes durant els primer dos anys de la Guerra de Peloponès. El període en que ell
va governar Atenes de vegades és conegut com el Segle de Pèricles, encara que a vegades
aquest període pot abastar dates tan primerenques com les Guerres mèdiques o tan
tardanes com el segle següent.
Pèricles va fomentar l’art i la literatura. Per això Atenes té la reputació d’haver estat el centre
educacional i cultura de l’Antiga Grècia. Va començar un ambiciós projecte que va portar a
la construcció de la majoria de les estructures supervivents a L'Acròpolis d’Atenes,
incloent-hi en Partenó, així com d’altres monuments com els Propileus. El seu programa
embellir la ciutat i va servir per exhibir la seva gloria, alhora que va donar treball a molts
ciutadans.
Pèricles defensava a la república i donava molta importància als déus, sobretot a Atenea,
motiu pel qual li va dedicar un temple.
Va ser rival de Cimón en el 459 a.c. i cap del partit republicà. Després de la mort de Cimón
va condemnar a Tucídides (fill de Milèsies) a l’ostracisme. Va fundar en sòlides bases de la
potencia naval i colonial d’Atenes, va sotmetre a l’Illa d’Eubea al 446 a.c., la de Samos a
440 a.c. i va fer prendre part d’Atenes a la Guerra del Peloponès.
Finalment va morir per la pesta.