Les guerres

del Peloponés
En busca del domini de l’Hèl·lade
Introducció
Al acabar les guerres mèdiques les polis
gregues van viure uns anys d’esplendor,
especialment Atenes.

La creació de la Lliga de Delos va afavorir al

creixement dels atenencs per tota l’Hèl·lade
gràcies al lideratge de l’estratego Pericles.

Durant el seu govern, Atenes va aconseguir

molts recursos econòmics que van ser utilitzats
per embellir la ciutat amb monuments tant
importants com el Partenon.

El creixement d’Atenes va generar un gran recel

per part d’Esparta, el que va provocar
l’enfrontament entre les dos polis.
 Causes
Les guerres del Peloponés son el conjunt de
batalles que van lluitar Atenes i Esparta entre
els anys 431 i 404 a.C.

Entre les principals causes de la guerra trobem:

Diferències polítiques (democràcia front a

oligarquia) i comercials.
Temor d’Esparta al poder naval atenenc.
Conflictes entre les polis de la Lliga de
Delos (Atenes) i la del Peloponés (Esparta).

Les guerres del Peloponés es van dividir en

t r e s f a s e s , d o s a l t e r r i t o r i g r e c i u n a a l ’ i l l a
de Sicília.
Primera fase (431 - 421 a.C.)
La primera s’anomena Arquidèmica, i va començar
quan el rei espartà Arquidamo II va invadir la
península de l’Àtica.

L’estratego atenenc Pericles va preparar una

estrategia defensiva i va resguardar tota la població
dins dels murs que unien la ciutat amb el port.

La tàctica va funcionar fins que a l’any 430 a.C. una

enfermetat va acabar amb 1/3 de la població
d’Atenes, entre d’ells el propi estratego atenenc.

El successor de Pericles va ser Cleón, qui es va

enfrontar als espartans en diferents batalles entre els
anys 428 i 424 a.C. Després de 10 anys de guerra
Atenes i Esparta van signar un tractat conegut com la
pau de Nicias.
Segona fase (415 - 413 a.C.)
La segona fase es va desenvolupar a l’illa de Sicília quan la
ciutat de Segesta va demanar ajuda a Atenes contra els atacs
de Selinunte i Siracusa, aliades d’Esparta.

L’exèrcit atenenc va ser derrotat per l’espartà a la batalla del

riu Asinaro (413 a.C.). Aquesta derrota va ser la més
important de tot el conflicte.
Tercera fase (413 - 404 a.C.)
La tercera i última fase es coneguda com la guerra
de Decèlia. Durant aquests anys es van produir
diferents fets com:

L’atac dels espartans contra la fortaleça de

Decèlia.

L’aliança d’Esparta amb l’imperi persa.

La fugida de moltes polis de la Lliga de Delos.

El colp d’estat oligarca a Atenes.

La batalla d’Egopòstamos (405 a.C.).

 Conseqüències
Atenes Esparta
Fi de l’hegemonia política i Es converteix en la principal
militar. Queda subjugada a potència de l’Hèl·lade
Esparta
Domini d’algunes de les
Disol·lució de la Lliga de regions controlades
Delos previament per Atenes

Destrucció de gran part de Debilitament econòmic per

les infraestructures de la l’enorme despesa d’una
ciutat i de la seua flota guerra de quasi 30 anys

L’enfrontament entre les dos potències gregues va provocar molts danys polítics, socials i econòmics.
Anys més tart, aquest debilitament va facilitar la conquesta del territori grec per part de Macedònia
 Activitat
Prepara un esquema amb la següent informació
Guerra del Peloponés

Causes Fases Conseqüències

Atenes Esparta