1.

PERÍODE ARCAIC (800 - 500 aC)

● Etapa de greus crisis polítiques i socials, en que es va consolidar l’estructura del

país. Les crisis van ser causa de:
■ Augment de la població
■ Escassetat de terres cultivables
■ Lluites polítiques

● Els règims aristocràtics volien mantenir el poder polític

○ Dificultaven l’accés de les classes populars al govern de la ciutat

● Durant dos segles (750-550 aC) les colonitzacions van ser un alleujament
passatger de la greu situació de Grècia:
○ els emigrants, a la recerca de noves terres, es dirigien cap a Sicília, el mar
Negre i el nord d’Àfrica.
● El comerç i la indústria van prosperar:
○ Es van encunyar monedes d’or i de plata i es va deixar enrere l’antic sistema
d’intercanvi.
○ En algunes ciutats, la prosperitat del comerç va permetre l’aparició d’una
nova classe social, que basada en el poder econòmic, lluitava per fer-se una
posició en l’organització política de la polis.
■ Això va provocar conflictes que van desembocar en la tirania.
● El tirà era un personatge que assolia el poder amb el suport de
les classes més pobres, dels artesans i dels comercians, i
lluitava contra els nobles i preparava el terreny per a la
democràcia.

● A Atenes, al segle VII aC., un noble atenès anomenat Clió va intentar establir una
tirania, però va fracassar.
● Després d’aquest intent, Dracó va ser nomenat legislador extraordinari per a revisar
les lleis i la constitució.
○ El codi de Dracó és famós per la seva duresa (dita “draconiana”), però no va
resoldre la crisi social.

● L’any 594 aC els atenesos van elegir el noble Soló com a arcont i mediador amb la
finalitat de revisar la constitució de la polis atenesa. Entre les mesures que va
adoptar, cal destacar:
○ La cancel·lació de deutes (σεισάχεια), tant privats com públics.
○ La prohibició de préstecs que posessin la persona com a garantia.
○ Va classificar els ciutadans en quatre classes segons la seva renda:
■ Pentacosiomedimnes, els qui recollien 500 mesures d’àrids i líquids.
■ Cavallers, els qui recollien 300 mesures.
■ Zeugites, els qui recollien 200 mesures.
■ Tets, que eren els ciutadans més pobres.
 ○ Així, les magistratures no es van distribuir segons el llinatge, i el govern es
va constituir en una timocràcia.
○ Els ciutadans de les dos primeres classes, podien ser arconts i, una vegada
deixaven el càrrec, passaven a formar part del Consell de l’Areòpag (antic
òrgan de govern que vetllava per les lleis i administrava els principals
assumptes de la ciutat).
○ Els ciutadans de la tercera classe accedien a càrrecs polítics inferiors.
○ Els tets formaven la gran massa de la població i només podien votar a
l’assemblea (εκκλησία) i al tribunal popular (ἡλιαία).
○ Saló va instuir un nou Consell, el Consell dels quatre-cents (Βουλή), cent
membres per cada una de les quatre tribus (φυλαί) en que estava distribuïda
la població de l’Àtica.
■ Els seus membres eren elegits entre els ciutadans de ñes tres
primeres classes.
■ En el Consell dels quatre-cents es preparaven els assumptes que
s’havien de debatre a l’assemblea.
■ Van coexistir l’antic Areòpag i el nou Consell, però les funcions del
primer van quedar retallades.

● La restauració que va fer Soló de la Constitució basada en una timocràcia no va

satisfer ni els nobles ni els ciutadans més pobres, i el descontent social va
continuar. Llavors Soló es va expatriar voluntàriament d’Atenes.

● Després de Soló, l’Àtica va restar dividivda en tres bàndols conflictius: els habitants
de la costa, del pla i de la muntanya.
● Pisístrat, amb el suport de la gent de muntanya (la zona més pobra de Grècia) va
aconseguir instaurar la tirania. Va exercir el govern entre el 561-527 aC amb alguna
interrupció a causa de l’exili.
○ Va governar amb moderació i amb una actitud més política que tirànica.
○ Va protegir el comerç i la indústria
○ Va promoure la cultura i va afavorir l’embelliment de la ciutat d’Atenes.
● A la mort de Pisístrat, el govern va quedar en mans dels seus fills: Hípias i Hiparc.
El segon va seguir la política del seu pare, però va ser assassinat.
● Després de l’assassinat de Hiparc, Hípias va seguir una política opressora, cosa
que va provocar la seva caiguda o el seu exili a Pèrsia.
● Dos anys més tard Atenes, sota les reformes de Clístenes (un polític moderat), es
va encaminar cap a la democràcia.
2. L’ÈPOCA CLÀSSICA (500 - 328 aC)
● A Atenes, a finals del segle VI aC, Clístenes va dur a terme unes reformes que van
representar el principi de la democràcia atenesa.
● Clístenes va crear deu noves tribus amb caràcter territorial davant les quatre tribus
tradicionals, que estaven basades en el naixement.
○ El primer que va fer va ser dividir l’Àtica en tres zones (ciutat, costa i
interior), cada una de les quals va ser dividida en deu districtes, tríties, amb
un nombre determinat de municipis o dems. Llavors va assignar tres tríties a
cada tribu, una per cada zona.
● Clístenes també va crear el Consell dels cinc-cents membres a partir de les deu
noves tribus, dels quals cinquanta eren escollits dins de cada tribu per sorteig.
○ Cada un d’aquests grups de cinquanta homes actuava com a poder executiu
del Consell o bulé durant una dècima part de l’any.
■ El grup s’anomenava pritania i els seus membres pritans.
■ Es reunien a l’agora cada dia, al thólos, on preparaven les sessions
del Consell i de l’Assamblea.
■ Cada dia es sortejava, entre els cinquanta pritans, el càrrec
d’epistatés, que s’encarregava de presidir les reunions del Consell.
○ Els projectes del Consell es debatien a l’assemblea popular, l’ekklesía.
○ El sistema democràtic atenés va haver d’afrontar una gran convulsió: Les
guerres mèdiques. D’aquestes guerres entre perses i grecs, Atenes en va
sortir enfortida econòmicament i políticament.

2.1. Les guerres mèdiques

● Van tenir lloc durant la primera meitat del segle V aC.
● Les va iniciar el rei persa Darios amb la finalitat de castigar la revolta de Milet.
● Darios va fer dos expedicions:
○ La primera va fracassar a coseqüència d’una tempesta el 492 aC.
○ La segona, els atenesos van derrotar els perses el 490 aC.
● En morir Darios, el seu fill Xerxes va guanyar la batalla de les Termòpiles, en la
qual van lluitar perses i espartans.
● La Grècia central va quedar indefensa i Xerxes va avançar sense trobar
resistència.
○ La ciutat d’Atenes, davant el perill persa, va evacuar la seva població a
Salamina.
○ A Salamina, el general atenès Temístocles va aconseguir la victòria per a
Grècia el 480 aC.
○ A Beòcia, les tropes gregues van derrotar l’últim reducte de l’exèrcit persa a
la batalla de Platea el 479 aC.
● Finalment els perses van ser perseguits fins a les costes de l’Àsia Menor, on van
tenir lloc els últims combats i on els grecs van aconseguir la victòria final.
2.2. Les reformes de Pèricles. El segle d’or atenès
● Aquest segle es considera l’època més rica de la història de Grècia des del punt de
vista cultural i artístic.
● El general Pèricles va governar la polis atenesa a partir del 461 aC. Va ser elegit
estrateg per l’Asseblea quinze vegades.
○ Amb ell va culminar la democràcia, ja que va donar plens poders a
l’Assemblea (ἡ εκκλησία) i al Consell (ἡ Βουλή), i va oferir la possibilitat
que un major nombre de ciutadans accedís a les magistratures més altes.
○ Va establir també una modesta retribució per a aquells ciutadans que
formaven part d’un jurat o eren membres del Consell.
● Només els fills de pare i de mare etenesos eren legalment ciutadans d’Atenes.
Llavors, al costat d’aquests ciutadans hi havia els metecs o estrangers:
○ Eren homes lliures que vivien a l’Àtica, que es dedicaven al comerç i a la
indústria artesana, tot i que n’hi havia que tenien professions liberals.
○ No tenien dret de ciutadania
○ No podien ser propietaris de terres a l’Àtica i contreure matrimoni legal amb
ciutadans.
● El grup més nombós de població eren els esclaus:
○ Tenien diverses procedències i el seu nombre va augmentar
considerablement durant el segle V aC.
○ No tenien drets polítics, però els tractaven d’una manera força correcta.
○ Solien treballar dins de la família o formaven part de l’exèrcit al costat dels
jomes lliures.
○ Alguns podien comprar la llibertat amb el seu treball.
● Les dones tampoc no podien intervenir en la política i votar. Havien d’estar-se a
casa i no participaven en actes públics.
● Després de les guerres mèdiques, Atenes es va convertir en la primera potència
naval. Aquesta situació va desembocar en la creació d’una coalició de ciutats,
anomenada lliga de Delos (o àtica), de la qual Atenes era el cap.
○ La lliga tenia com a finalitat defensar les ciutats aliades.
○ Cada ciutat havia de pagar un tribut i Atenes hi contribuia amb les naus.
● Les despeses es van carregar els tributs de la lliga. Això juntament amb altres
abusos, va provocar que algunes ciutats volguessin separar-se de la lliga, però
Atenes no ho va permetre i les va reprimir durament.
● La resta d’estats grecs, sobretot Esparta, no van acceptar la superioritat Atenesa i
es va originar una gran rivalitat entre les dos ciutats més importants de Grècia:
Atenes i Esparta.

2.3. Les guerres del Peloponès

● Un conflicte que va néixer a l’illa de Corcira (Corfú) va desencadenar la guerra del
Peloponès entre els atenesos (i els seus aliats) i els espartans (i els seus aliats).
● Atenes era superior a Esparta en forces navals, i a més a més, disposava de
recursos humans i monetaris per poder enmendre la guerra.
● La primera part de la guerra es va desenvolupar a l’Àtica, amb un resultat favorable
a Atenes.
○ Va ser dirigida per Pèricles, que va morir el 429 aC essent víctima de la
pesta, que va causar moltes baixes entre la població atenesa.
● Un cop mort Pèricles, l’escenari de la guerra es va traslladar a Sicília, on la flota
atenesa, dirigida per Alcibíades, va quedar bloquejada a la badia de Siracusa i van
matar o vendre com a esclaus els soldats que van fugir per terra. Esparta va ser la
gran vencedora.
● A la tercera fase de la guerra, les ciutats jòniques es van rebel·lar contra Atenes.
○ Esparta va obtenir una gran victòria a Egospòtamos sobre la flota antenesa
(405 aC).
○ Atenes va ser obligada a rendir-se sense condicions.
■ Els atenesos van haver de destrossar llargues muralles del Prieu,
lliurar la flota als espartans, permetre el retorn dels desterrats polítics i
pactar una aliança amb Esparta i acceptar-ne el domini.
3. INSTITUCIONS DE LA CIUTAT GREGA: LA LLEI I
LA JUSTÍCIA

3.1. Formes de govern d’Atenes

3.1.1. Monarquia
● El rei (βασιλεύς) era el cap suprem de l’estat primitiu, basat en una societat tribal.
○ Feia de sacerdot suprem i administrava justícia.
○ El seu poder era limitat per un consell que s’utilitzava per les consultes.
○ A partir del segle X aC fins al VIII aC, la monarquia va començar a
desmembrar-se en benefici de l’aristocràcia.

3.1.2. Aristocràcia
● Era una forma de govern dels “millors”, que eren elegits entre les famílies nobles de
la ciutat.
● Tot el poder que antigament tenia el rei, va quedar distribuit en tres magistratures:
○ L’arcont rei es va convertir en un sacerdot que presidia les festes religioses,
s’ocupava dels tresors dels temples i drigia els judicis relatius al culte i a
l’homicidi.
○ L’arcont epònim era el primer magistrat i aplicava la justícia als ciutadans.
○ L’arcont polemarc va assumir el poder de l’exèrcit, controlava la seguretat
urbana i s’encarregava dels temes que tenien a veure amb els metecs i els
estrangers.
● Més tard es van crear altres càrrecs per acabar de completar les magistratures
anteriors:
○ Els arconts menors o tesmòtetes eren sis magistrats encarregats de les lleis
i dels temes judicials.
○ Quan les magistratures anteriors deixaven el govern, formaven part del
Consell de l’Areòpag. Aquest, tenia la missió de controlar la ciutat, vigilar els
magistrats i protegir la constitució social i política.
○ Al final de l’etapa de l’aristocràcia, les funcions que tenia el Consell de
l’Areòpag van quedar retallades per la creació d’un nou òrgan de govern que
es deia bulé.
■ Aquest era un consell format per quatre-cents membres, sel·lecionats
entre els ciutadans que tenien accés a les magistratures.
■ El bulé limitava el poder de la noblesa.

3.1.3. Tirania
● Més tard, les ciutats gregues van evolucionar cap a la democràcia, tot i que primer
una part va passar per la tirania.
 ● El tirà era un home d’origen noble que tenia prohibits els privilegis, però que amb
l’ajuda del poble aconseguia el poder per la força. El seu objectiu era trencar amb
la noblesa terratinent.
○ Els pricipals càrrecs de la ciutat estaven en mans d’amics i familiars del tirà.
○ Feia orientar la ciutat cap a un perfil més comercial i afavoria el
desenvolupament de les empreses locals costruint vies de comunicació i
edificis públics.
○ Contribuïa en general a la difusió de les arts i la cultura
○ Pisístrat va ser un tirà important en la història de Grècia

3.1.4. Democràcia
● Es podria definir com a govern del poble, ja que el formaven ciutadans lliures i
iguals per llei.
○ Tot i això, la llei només considerava com a poble aquells homes que tenien
la ciutadania
● Institucions de la democràcia atenesa el segle V aC:
○ L’ekklesía
■ Assemblea en que podien participar tots els ciutadans majors de 18
anys que tenien drets civils.
■ La seva funció era aprovar els decrets de govern.
○ La bulé:
■ Va ser el verdader puntal de la democràcia grega.
■ La formaven 500 membres majors de trenta anys elegits a l’atzar per
exercir durant un any.
■ Cinquanta membres de cada tribu presidien el Consell durant una
dècima part de l’any.
■ Els arconts eren els nou magistrats que ja hi havia durant l’etapa de
l’aristocràcia.
■ Els estrategs eren magistrats militars que s’ocupaven de les
operacions en el camp de batalla i també de l’Administració naval i
militar.
■ Els personatges més importants van ser: Clístenes i Pèricles.

3.2. Formes de govern d’Esparta

● Esparta tenia una forma política que estava organitzada diferent respecte les altres
ciutats, ja que no va evolucionar com la resta de ciutats gregues. La seva forma
política s’organitzava de la següent manera:
3.2.1. Dos reis
● A Esparta hi havia una diarquia (dos reis a la vegada)
● Els reis eren els representants religiosos de l’Estat, però no tenien poders
administratius i financers.
● En època de guerra els reis dirigien l’exèrcit.

3.2.2. Èfors
● Eren cinc magistrats i eren els qui tenien el poder d’Esparta.
● Presidien la gerúsia i l’apel·la
● Eren jutges civils i penals
● Inspeccionaven l’ordre social i l’educació de l’Estat
● Controlaven el poder dels dos reis i de l’Assemblea
● El seu poder només durava un any

3.2.3. Gerúsia
● La formaven 28 homes de les famílies més nobles i de més de 60 anys.
● Eren elegits per aclamació del poble.
● Els dos reis n’eren membres i presidien aquest consell.
● Preparava els temes que es presentarien a l’Assemblea.
● Actuava com a tribunal de justícia criminal.

3.2.4. Apel·la

● Assemblea de ciutadans o espartans de més de 30 anys

● Segons la Constituió espartana només els ciutadans (espartiates) tenien drets
polítics.
○ N’estaven exclosos els periecs (població semilliure) i els ilotes (població
servil)
● Únicament podien escoltar les propostes de la gerúsia i votaven per aclamació.
● No tenia poder decisori i era presidida pels èfors.
● Aquest sistema polític va enfortir i empoderar al govern espartà, i en coseqüència,
la ciutat no va evolucionar políticament cap a la democràcia.

3.3. La llei i la justícia

● Al principi, la llei (θέμις) era administrada pels reis, que seguien unes normes de
justícia d’origen diví.
○ Es tractava d’una llei no escrita, que només era interpretada pels nobles, i
d’aquesta manera sancionaven els actes d’injustícia comesos contra la
societat.
 ○ En el segle V aC, a Atenes, el poder d’administrar la justícia (δίκη) era en
mans del poble, i el seu funcionament no era gaire satisfactori.
○ Un veredicte d’especial interès va ser el de l’ostracisme, creat per Clístenes.
■ El poble podia enviar a l’exili un ciutadà no grat per a la política de la
ciutat.
■ Ens uns fragmengts de ceràmica es gravava el nom de la persona
que es volia desterrar.
■ Si el nombre total de teules era superior a sis mil, el ciutadà en
qüestió era desterrat per deu anys, però no perdia i els béns i els
drets civils. Aquesta tècnica es va establir per evitar que algun
seguidor de la tirania s’apoderés del govern de la ciutat.

3.4. Tribunals de justícia a Atenes

● Areòpag: Situat al turó del déu Ares, l’areòpag era un antic tribunal que va tenir
molta influència política i judicial fins que van arribar les reformes de Pèricles,
moment en què la seva activitat va quedar reduïda únicament als casos d’homicidi
premeditat, enverinament i incendi.
● Pal·ladi: Jutjava les causes d’homicidi involuntari.
● Delfini: Actuava quan l’arcont rei decidia que l’homicidi era excusable i legítim.
● Freatis: Jutjava els desterrats per homicidi involuntari que havien comès,
mentrestant, un nou homicidi, i aquesta vegada amb premeditació. El tribunal
s’asseia a la vora del mar i l’acusat presentava la seva defensa des d’una barca,
perquè encara li era prohibida l’entrada a la ciutat.
● De la sang: Era d’origen molt antic. Jutjava l’homicida desconegut i l’animal o
l’objecte que havia causat la mort d’un home.
● Heliea: Tots els afers judicials que no eren delictes d’homicidi eren competència
dels tribunals populars de l’Heliea, dels quals formava part un cos de sis mil
ciutadans homes de més de trenta anys, que feien jurament d’imparcialitat en el
procés. Cobraven un sou de dos òbols. Els seus membres eren anomenats
heliastés o dikastés i celebraven una sessió diària.
● D’altra banda, la bulé castigava molts actes que atemptaven contra la vida pública i
l’ekklesía jutjava els crims més greus comesos contra la seguretat de l’Estat.
● Els tribunals imposaven diversos càstigs, que variaven segons que es tractés
d’homes lliures o d’esclaus. Així, hi havia penes pecuniàries (multes, confiscació de
béns), penes aflictives (desterrament temporal o definitiu, privació del dret de
ciutadania, empresonament, suplicis per als esclaus i condemna a mort) i penes
religioses (una dona adúltera no podia entrar en un temple i anar empolainada).
● La justícia atenesa no va aconseguir arribar mai al punt de perfecció que va trobar
en el món de l’art i de les lletres. En canvi, Roma va instituir un codi jurídic que
encara perdura en la nostra civilització.