GUERRES DEL PELOPONÈS

La guerra del Peloponès o guerra del Peloponnès fou un conflicte bèl·lic que va afectar
Grècia del 431 aC al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus
aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus.
ANTECEDENS:

La causa fonamental de la guerra va ser el ressentiment creixent d'Esparta i els seus aliats
contra la dominació d'Atenes de tots els afers dels grecs.
GUERRA DE ARQUIDAM:
La primera part de la guerra que va anar del 431 aC al 421 aC fou coneguda com a guerra
d'Arquidam pel nom del rei espartà Arquidam II, que hi va jugar un paper essencial.
La guerra es va iniciar l'abril del 431 aC amb l'atac de Tebes a Platees, l'única ciutat de Beòcia
aliada a Atenes;
l'atac fou rebutjat i els tebans presoners foren executats. Arquidam II amb seixanta mil
lacedemonis va envair Àtica per Enoe a la riba del Citèrion, però els atenencs, refugiats darrere
els murs, van resistir; durant cinc setmanes

El 429 aC els atenencs van ocupar Potidea. Els calcidis van atacar als atenencs a Spartolos i els
van derrotar i Macedònia, tot i la recent aliança, no va intervenir, cosa que va provocar
unaguerra de Macedònia amb es de ossiris
LA PAU DE NÍCES:

L'abril de 421 aC es va signar una treva per cinquanta anys coneguda com la pau de Nícies. Els
presoners espartans foren retornats a la seva pàtria. Amfípolis seria retornada a Atenes. Les
ciutats calcidies serien autònomes i formarien una lliga (la Lliga Calcídica); Atenes evacuaria les
costes del Peloponès que havia ocupat. Delfos fou declarada autònoma; Corint, Èlide, Beòcia i
Mègara es van oposar a la pau i no la van voler signar, i van formar una aliança amb Argos,
Mantinea i Calcídia; Mègara tampoc va voler entrar en aquesta aliança. De resultes d'això els
espartans van donar suport a les autonomies a l'Èlide i Lepreon i tota Trifília es van separar
d'Elis.

El 418 aC Corint i Patres es van aliar a Atenes. Els espartans van atacar Argos i els atenencs
van córrer a ajudar-la, però foren derrotats a Mantinea. Després d'aquesta batalla els aliats
atenencs (Corint, Elis, Patres, Mantinea i Argos) van capgirar la seva política i es van passar a
Esparta, que a més va obtenir l'aliança de Macedònia i de Calcídia. Això va afavorir les
expectatives de Nícies de recuperar el poder, però finalment Alcibíades el va convèncer per
presentar-se junts a les eleccions. El 417 aC la coalició electoral de Nícies, moderat pacifista, i
d'Alcibíades, demòcrata bel·licista, va derrotar el seu rival, Hipèrbol, que fou condemnat a
l'ostracisme polític.
El 416 aC Atenes va ocupar l'illa de Melos els habitants de la qual foren massacrats o venuts
com esclaus, tot i que l'illa era neutral. Les raons d'aquest fet no han pogut ser explicats
satisfactòriament. A Sicília, Siracusa va sotmetre a Leontins i va ajudar a Selinunt contra
Segesta. Aquesta, aliada d'Atenes, li va demanar ajuda.

guerra de Macedònia amb els odrisis (que van envair Macedònia fins al riu Axios) la qual es va
acabar en tres dies a petició d'Atenes i es va signar un tractat en què Estratonice, la germana
del rei Perdicas II, es va casar amb Seutes I, nebot de Sitalces. Arquidam es va presentar amb
un exèrcit altre cop a l'Àtica i va arribar fins a Platees, que fou assetjada. La flota atenenca
dirigida per l'almirall Formió, va derrotar els lacedemonis a Naupacte. Una revolució a Acarnània
va donar el poder a Estratos i a algunes altres ciutats als aliats d'Atenes i van derrotar els
ambraciotes, epirotes i espartans que els amenaçaven. La pesta declarada