Professional Documents
Culture Documents
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca a Viquipèdia
Crea un compte
Eines personals
Contingut hide
Inici
Geografia
Etimologia
Època hitita
Època assíria
Època babilònica-persa: els syennesis
Època d'Alexandre el Gran
Època de la pirateria
Conquesta i administració romana
Dinasties vassalles de Roma
Zona disputada per romans d'Orient i àrabs
Era moderna
El cilici
Notes
Vegeu també
Referències
Bibliografia
Cilícia
Pàgina
Discussió
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més
Infotaula de geografia políticaCilícia
Epònim Cílix (heroi grec) Modifica el valor a Wikidata
Localització
Cilicia SPQR.png Modifica el valor a Wikidata Wikimedia | © OpenStreetMap
36° 55′ N, 34° 54′ ECoord.: 36° 55′ N, 34° 54′ E (mapa)
Estat Turquia
Províncies Província d'Adana
Àrea metropolitana Adana Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Dissolució 1375 Modifica el valor a Wikidata
Geografia
La regió de Cilícia ocupa un espai geogràfic que abasta des de la Mediterrània fins
a Pamfília, on les Muntanyes de Nur la separen de Síria. Es poden distingir dues
parts separades per les Muntanyes del Taure: Una part és la situada al nord i a
l'est del Taure, que és força accidentada mentre que l'altra art és una plana només
interrompuda per una estreta gorja que antigament era coneguda amb el nom de la
Porta del Ferro.[2] La primera, la Cilícia del Taure, va pertànyer en general a la
Capadòcia.
L'antiga Cilícia, limitava al sud amb la mar Mediterrània, a l'oest amb Pamfília,
al nord amb Licaònia i Capadòcia i a l'est amb les muntanyes de Nur que arribaven
fins al golf d'Issos. Estava dividida en dues subregions naturals separades entre
si pel riu Lamus:[3]
Cilícia Tràquea (i més tard Isàuria) a la part occidental del riu, de relleu
muntanyós. Per aquesta zona passa e riu Calycadnus[4] i, al'antiguitat estava
coberta de boscos que subministraven fusta a Fenícia i Egipte.
Cilicia Campestris o Cilicia Pedias a la zona oriental del riu, de relleu més pla.
La Cilícia Campestris arribava fins a Soli i després cap a l'est-sud-est fins al
Cap Karadash (antic Magarsos). El riu Cidnos desemboca més enllà de Tars. Al nord
de Tars les muntanyes del Taure tancaven el país. La part més plana és la regió
entre el Saros i el Piramos i es deia Alèion en grec. Els rius principals foren el
Cidnos, el Saros (avui Sihun) i el Piramos (Jihun). Cal esmentar les ciutats
d'Adana, Mopsuèstia, Lalasis i Anazarbe.
A la frontera entre la Cilícia Tràquea i Pamfília estava la ciutat de Coracesium)
segons Estrabó i el riu Melas passava a gairebé 50 km a l'oest d'aquesta ciutat
segons Plini.[5] Segons Mela, el cap Anemurium, era el que marcava el límit a
l'extrem sud d'Anatòlia.[6]
Mopsucrene (Μόψου κρνήνη) fou una ciutat de la part oriental de Cilícia, a la riba
del Cidnos (Cydnus) i no lluny de la frontera de Cataònia (Ptolemeu la fa ciutat de
Cataònia). Era a la vora d'un dels passos de muntanya del Taure, a uns 20 km al
nord de Tars. Hi va morir l'emperador Constanci II el 361.[7]
Etimologia
Els grecs van inventar una llegenda per explicar l'origen del seu nom, segons la
qual derivava d'un colonitzador hel·lè anomenat Cilix.[8] En realitat la dinastia
fundadora (de la Cilícia Pèdias) de la qual es tenen dades històriques eren els
Mopsus,[9] Aquest líder, escrit en textos fenicis amb la forma Mpš,[10][11] com el
fundador de Mopsuestia[12] va escollir el nom aconsellat per un oracle de la
rodalia.[11] El poeta Homer es referia a la gent de Mopsus de forma sinònima als
cilicis (Κίλικες), i en altres ocasions els esmenta com procedents de la Tròade
situada a l'extrem nord-occidental de la península d'Anatòlia.[13]
Època hitita
Adaniya fou el nom de Cilícia al començament de l'Imperi Hitita. Va pertànyer als
hitites al segle XVI aC, però després va formar el regne de Kizzuwatna.
Heròdot diu que la regió fou poblada pels Hipakeis que van adoptar el nom de
Cilícis, derivat de Cilix, fill d'Agenor el fenici.
En realitat la regió fou habitada des de molt antigament i vers el 2000 aC el regne
de Kizzuwatna era un domini hitita, els quals l'anomenaven també Hilakku. Ja
existien Tars (Tarša) i Adana (Adanija).[14] Prínceps hitites de la casa reial van
governar el país amb el títol de sacerdots. Llavors la regió era poblada per gent
de parla luvita. Vers el final de l'Imperi Hitita a finals del segle XIII aC, es va
formar un regne anomenat Tarhuntassa, la capital del qual era a la regió de
Pamfília.[15]
El 547 o 546 aC Cir II el gran va fer campanya a les regions properes i va sotmetre
Lídia i segurament també Cilícia. És possible que el rei de Cilícia, que es deia
Appuwašu, quedès sotmès a Pèrsia en la mateixa campanya. El següent nom que
s'esmenta com a rei és Oromedon. [b] El va succeir el seu fill, un rei esmentat com
Syennesis II [c] que va participar el 481 aC en l'atac persa a Atenes al davant
d'algunes naus, i que la filla es va casar amb Pixodaros, el líder de Cària. La
seva capital era Tars. Un altre Syennesis (identificat com el III dels reis dels
quals només es coneix el títol) apareix a finals del segle v aC i va participar en
la guerra civil entre Artaxerxes II de Pèrsia i el seu germà Cir el jove que tenia
el suport dels mercenaris grecs entre els quals hi havia Xenofont.
El syennesis fou forçat a aliar-se amb Cir el jove per la presència de les seves
forces al país, però en ser derrotat a Cunaxa, el rei fou destronat i els seus
territoris convertits en satrapia. Xenofont parla de la reina Epiaxa però no
aclareix si era la dona del rei, una reina col·lega, o la regent d'un menor.
Segurament el rei deposat, com abans els seus antecessors, tenia Tars com a
residència, i allí hi havia una força militar persa. Heròdot parla de la IV
satrapia (Cilícia) i diu que el tribut que pagava el regne era de 360 cavalls i 500
talents de plata a l'any, dels quals 140 talents foren utilitzats en la cavalleria
de guarnició al país i la resta anaven al tresor reial. Heròdot defineix els límits
de la satrapia i diu que abraçava al nord del Taure fins a l'est de Capadòcia.
L'Eufrates era el límit entre Cilícia i Armènia, és a dir que la part oriental de
Capadòcia pertanyia a la satrapia.[13]
Se sap poca cosa dels sàtrapes de Cilícia però a la satrapia hi havia llocs
autònoms com Artemis Peràsia (nom donat pels grecs) o Cibela, que tenia per centre
Castabala al nord-est. Aquesta regió precisament es va revoltar durant el regnat
d'Artaxerxes II de Pèrsia, però foren sotmesos per Datames. Un altre santuari fou
Mazaca on s'adorava al foc.
El primer sàtrapa conegut és Tirabazos que ho fou del 384 aC al 380 aC; va seguir
Farnabaces i després Datames (la satrapia de Cilícia s'estenia cap a Capadòcia). El
babiloni Mazeos (Mazdai) fou sàtrapa del 361 aC al 336 aC, un llarg període per un
sàtrapa. El 336 aC fou nomenat governador de Babilònia on era quan hi va arribar
Alexandre el Gran.
Època d'Alexandre el Gran
Alexandre el Gran va travessar el riu Halis l'estiu del 333 aC amb ànim d'expandir
Grècia cap a orient. El successor de Mazeos a Cilícia fou Arshama que fou derrotat
per Alexandre el 333 aC, el qual va estar un temps a Tars per causa d'una malaltia
i després va continuar la lluita contra la gent de Cilícia a les muntanyes.[19]En
fou nomenat sàtrapa Balacros que ho va ser fins al 328 aC i va lluitar contra els
muntanyesos sense gaire èxit, i el va substituir Filotos. El 321 aC Perdicas va
concedir la satrapia de Cilícia i Capadòcia a Èumenes de Cardia que va entrar a
Capadòcia i el 319 aC Perdicas va enviar en el seu ajut a Antígon (Antígon
Monoftàlmos) sàtrapa de Frígia.
Època de la pirateria
Diòdot Trifó (140 aC-138 aC) va fortificar Coracesium durant la seva usurpació (com
diu Estrabó) del tron selèucida. Antíoc VII Sidetes el va assetjar a la fortalesa
(139 aC) on es va suïcidar (138 aC). Estrabó fa responsable a Trifó del fet que els
cilicis començaren a dedicar-se a la pirateria combinat amb la feblesa dels
següents reis (això és a causa que la capital dels pirates cilicis fou Coracesium).
La gran demanda d'esclaus a Roma i altres grans ciutats (sobretot després de la
destrucció de Cartago i Corint) feia molt necessari un tràfic que els pirates feien
amb eficàcia i Delos es va convertir en un mercat lliure per tots els esclaus que
poguessin agafar i hi poguessin portar doncs els pirates allí figuraven com a
comerciants d'esclaus legítims. A partir del 110 aC la pirateria va esdevenir la
primera ocupació a la regió. Durant la guerra amb Mitridates els pirates van estar
al costat del rei, que fou derrotat.[20]
Els romans van fer alguna expedició contra els pirates [d] sense massa interès fins
després del 78 aC. Entre el 78 i el 74 aC Publius Servilius Vatia va ser enviat
contra els pirates i va lluitar a Lícia, Pamfília i a Còricos a Cilícia i va
sotmetre una part de la Cilícia occidental (pel que va rebre el sobrenom d'Isàuric)
però la major part va restar independent en mans dels pirates o sota domini de
Tigranes II d'Armènia. El 69 aC encara era un domini armeni i segurament també el
66 aC. Gneu Pompeu fou nomenat el 67 aC comandant de la guerra contra els pirates;
fou ell qui va combatre els pirates i els va establir a ciutats i els hi va donar
terres (67 aC) i qui va pacificar la Cilícia Tràquea vers el 66 aC. Després
d'aquest any Tigranes fou aliat romà i va renunciar formalment a Síria (incloent-hi
Cilícia) Commagene, Osroene i Migdònia que el 64 aC foren convertides en província
romana. Vers el 65 aC els romans dominaven la Cilícia plana. Llavors es va
organitzar la província amb sis districtes:
El 36 aC Marc Antoni va donar Xipre i Cilícia a Cleòpatra (els regnes van subsistir
com a clients d'Egipte), i la Frígia oriental amb Licaònia, Isàuria i Psídia a
Amintes rei de Galàcia. August encara la va reduir més: va reincorporar Cilícia
Aspre (on el regne de Tarcondimotus fou abolit) però Xipre fou feta província
separada i Pamfília, Isàuria i Psídia després de la mort d'Amintes ja no van tornar
i foren constituïdes en província separada, quedant unida Licaònia a la nova
província de Galàcia (establerta a la mort d'Amintes). Cilícia va quedar limitada a
les Cilícies campestre i aspre.
Era moderna
Article principal: Partició de l'Imperi Otomà
Al final de la primera guerra mundial 1918 fou ocupada pels francesos que la van
administrar cinc anys fins que fou evacuada. Actualment forma part de la República
de Turquia.
El cilici
El nom de la regió sobreviu en el mot cilici una camisa aspra o un cinyell de ferro
amb garfins,[24] una eina de mortificació catòlica, a l'origen feta dels crins
rasposos de les cabres de Cilícia de la qual ja es feia esment al Levític i a
l'Èxode.[25]