Professional Documents
Culture Documents
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca a Viquipèdia
Crea un compte
Eines personals
Contingut hide
Inici
Geografia
Història
Demografia
Commuta la subsecció Demografia
Economia
Commuta la subsecció Economia
Política i Govern
Commuta la subsecció Política i Govern
Monuments
Commuta la subsecció Monuments
Llocs d'interés
Festes i celebracions locals
Notes
Referències
Vegeu també
Enllaços externs
Vistabella del Maestrat
Pàgina
Discussió
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més
S'ha carregat prou de pressa, aquesta pàgina?
SíNoNS/NC
Per a més informació; vegeu declaració de privadesa.
Infotaula de geografia políticaVistabella del Maestrat
Escut d'armes
Escut d'armes
Vistabella del Maestrazgo.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Localització
Localització de Vistabella del Maestrat respecte del País Valencià.png Modifica el
valor a Wikidata Wikimedia | © OpenStreetMap
40° 18′ 00″ N, 0° 17′ 00″ OCoord.: 40° 18′ 00″ N, 0° 17′ 00″ O (mapa)
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Castelló
Comarca Alcalatén Modifica el valor a Wikidata
Capital Vistabella del Maestrazgo Modifica el valor a Wikidata
Població
Total 337 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat 2,23 hab./km²
Gentilici Vistabellí, vistabellina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Part de Mancomunitat de Penyagolosa-Pobles del Nord Modifica el valor a
Wikidata
Superfície 151 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud 1.246 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicial Castelló de la Plana
Festa patronal Sant Joan i Sant Bertomeu
29 d'agost i 24 d'agost
Identificador descriptiu
Codi postal 12135 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE 12139 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis 12139 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc web vistabelladelmaestrat.es Modifica el valor a Wikidata
Twitter: vistabellaajunt Modifica el valor a Wikidata
Vistabella del Maestrat és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén,
encara que històricament ha pertangut a l'Alt Maestrat. Limita amb els municipis de
Vilafranca, Benassal, Culla, Benafigos, Atzeneta del Maestrat, Xodos i Vilafermosa
de la província de Castelló; Mosqueruela i Puertomingalvo de la província de Terol.
Geografia
Està situada en ple massís de Penyagolosa (1.814 m) i es tracta de la localitat més
elevada del País Valencià, amb 1.249 m. Altres cims importants que envolten
Vistabella són l'Absevar (1.645 m), Batalla (1.507 m), La Talaia (1.489 m) i
Albagés (1.481 m) així com grans ports de muntanya, com ara el Vidre (1.246 m).
Destaca com a accident geogràfic d'interés el pòlie de Vistabella, una àmplia
formació càrstica coneguda com a Pla de Vistabella, amb una fèrtil terra
recorreguda per la rambla del Pla, les aigües de la qual es perden en el misteriós
avenc del Quinyó, una antiga zona pantanosa.
La rambla del Pla s'encarrega d'aportar les aigües al municipi junt amb les fonts
de Dalt, la de l'Alforí, de la Pegunta, de Sant Joan, etc. Formen part de la conca
del riu Monlleó.
Donada l'extensió del terme municipal, del qual pràcticament el 80% es troba cobert
de bosc, es troben gran quantitat d'espècies endèmiques, podent destacar el pis
supramediterrani: roure valencià, arç de Motppellier o "cap d'oró" (arbre endèmic),
savines albars, negrals o mora, timó, sàlvia, cua de gat blanc, roure reboll, pi
negral, bufalaga, etc.
Història
D'origen musulmà, Jaume el Conqueridor la va conquerir en el segle xiii. Fou
senyoriu de Blasco I d'Alagón des del 1235 fins a la seua mort, en què passa a sa
filla Constança d'Alagó, casada amb Guillem d'Anglesola. Van ser ells qui li
donaren carta de poblament el 3 d'abril de 1251. En 1260 Blasco II d'Alagón, de
malnom "el net", va envair el senyoriu de Culla i va apoderar-se de Culla,
Vilafranca i Vistabella. En 1264 tornà de bell nou als seus propietaris. El 27 de
març de 1303 el fill de Constança i Guillem d'Anglesola la va vendre a l'orde del
Temple. En 1338 fou residència del rei d'Aragó. Com moltes de les possessions dels
templaris, a la seua dissolució passa a poder de la de Montesa, i romangué en eixe
senyoriu fins al segle xix.
Fou una població molt important durant l'edat mitjana, però a finals del segle xiv
va entrar en un elevat endeutament que va acabar amb la seua despoblació en 1381,
malgrat tot i per ordre d'Umberto de Thous, mestre de Montesa, fou poblada de bell
nou el 28 de maig del 1382 per Pasqual Sobirats i altres. En 1812 hi hagué una
notable batalla contra el mariscal francés Suchet (1770-1826) Fou, com la resta del
Maestrat, escenari de batalles en les guerres carlines, fins i tot fou quarter
general del guerriller Asensi Nebot, conegut com "el Frare". El 1873 s'hi establí
la impremta de Joan Vilàs, que va editar periòdics de caràcter carlista com La
Vanguardia i el Volante de la Guerra; l'entrada de les tropes del liberal Araoz
suposà el seu tancament.
Demografia
Evolució demogràfica (des de 1842)
Censos de població[2]
Corral de Badenes
Mas de Badal
Mas de Benages
Mas de Benages Nou
Mas de Celades
Mas de Clèrig
Mas de Garets
Mas de Gual
Mas de l'Aigua de la Vall
Mas de l'Albagés
Mas de l'Albagés de Dalt
Mas de l'Alberta
Mas de l'Alforí
Mas de l'Escaleta
Mas de l'Espino
Mas de l'Hostal
Mas de la Cambreta
Mas de la Canaleta de Baix
Mas de la Canaleta de Dalt
Mas de la Clotxa
Mas de la Corralissa
Mas de la Penyica
Mas de la Randera
Mas de Farsa.
Mas de la Serra
Mas de la Torre Mosquit
Mas de la Torta
Mas de la Xaparra
Mas de les Foies
Mas de les Roques
Mas de les Tosses
Mas de les Tosses de Dalt
Mas de les Xiquetes
Mas de Mançanares
Mas de Marimon
Mas del Mestre (1875).
Mas de Monfort
Mas de Montsó
Mas de Mor
Mas de Pelegrí
Mas de Pep
Mas de Pessetes.
Mas de Salvador
Mas de Silvestre
Mas de Toni
Mas de l'Anouer
Mas de Trigos.
Mas del Boiro
Mas del Carrascal
Mas del Collao
Mas del Collet
Mas del Mançanar
Mas del Pinaret
Mas del Racó
Mas del Racons
Mas del Surdo
Mas del Xato
Mas dels Arcs
Mas dels Gossos
Mas de Capote
Mas Roig
Molí Caldero
Molí de Geroni
Molí de Pasqual
Molí del Regolfo
Molí de l'Assor
Molí Lluna
Molí Més Alt
Molí Més Baix
Molí Prats
Sant Bartomeu
Economia
Basada tradicionalment en l'agricultura de secà i la ramaderia, encara que
actualment podem trobar desenvolupament econòmic en la resta de sectors econòmics:
Sector primari
- Ramaderia bovina, ovina, èquids (eguada Marcelino González Alfaro, criador de
Pura Raça Espanyola) i aviària (a nivell familar).
Sector secundari
- Apicultura familiar.
Sector terciari
- Turisme rural: Lloguer de cases rurals i empreses de guia turística.
- Transport públic.
Política i Govern
Corporació municipal
El Ple de l'ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de
26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors de Candidatura per Vistabella-Compromís
Municipal (CpV-Compromís) i 1 del Partit Popular (PP).