Vés al contingut

Mostra o oculta la barra lateral

Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca a Viquipèdia
Crea un compte

Eines personals

Contingut hide

Inici
Topònim
Descripció
Història
Galeria
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
Penyagolosa

Pàgina
Discussió
Mostra
Modifica
Mostra l'historial

Més
Infotaula de geografia físicaPenyagolosa
Imatge
El Penyagolosa, solana o cara sud
Tipus Muntanya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Continent Europa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativa País Valencià (Espanya) Modifica el valor a
Wikidata
Wikimedia | © OpenStreetMap
40° 13′ 33″ N, 0° 20′ 57″ OCoord.: 40° 13′ 33″ N, 0° 20′ 57″ O (mapa)
Serralada Sistema Ibèric
Dades i xifres
Altitud 1.813 m Modifica el valor a Wikidata
Esport
Ruta normal Des del Santuari de Sant Joan de Penyagolosa a Vistabella del Maestrat
(País Valencià)
El Penyagolosa és una muntanya situada a la comarca valenciana de l'Alcalatén. El
seu cim, a 1.813 metres del nivell de la mar, la converteix en la segona muntanya
més alta del País Valencià, després del Cerro Calderón. És, però, la primera
situada dins del domini lingüístic valencià. Es troba dins del Parc Natural del
Penyagolosa, declarat el 2006 per la Generalitat Valenciana, i dona nom al massís
al qual pertany.

Penyagolosa cara nord

Topònim
L'origen del topònim Penyagolosa es perd en el temps, però pareix que procedeix de
l'evolució del terme pinna ('muntanya') i lucosa ('boscosa'), segons diuen alguns
documents com el relatiu a la donació de Culla a l'orde del Temple en el 1213.

Descripció
Es tracta d'un nucli muntanyós elevat i ben conservat del sistema Ibèric. Culmina
als 1.813 m al cim de Penyagolosa, des d'on es domina una immensa panoràmica sobre
les comarques castellonenques i les veïnes terres d'Aragó. La seua paret rocosa des
de la posició sud és un precipici vertical de quasi 300 metres, punt de trobada
d'alpinistes. A prop, al terme de Vistabella del Maestrat, està el santuari de Sant
Joan de Penyagolosa, antic monestir i lloc de pelegrinatge. És format
majoritàriament per extensos boscos de pi negre, pi blanc i roure reboll. L'accés
al massís es pot fer des de les localitats de Puertomingalvo (província de Terol),
Vilafermosa, Vistabella del Maestrat, Xodos, el Castell de Vilamalefa i Llucena a
la província de Castelló. També s'hi pot arribar a peu des de la capital de la
plana pel sender de gran recorregut GR-33.

El massís de Penyagolosa se situa a cavall entre els últims contraforts del sistema
Ibèric i la serralada costanera, en un espai de transició entre la costa i la
muntanya. Les seues terres s'estenen entre dos mons: d'una banda, les valls càlides
del riu Millars; i de l'altra, les planes altes i fredes del Maestrat i l'Aragó, la
qual cosa fa que els seus paisatges canvien freqüentment a mesura que hom s'endinsa
per les seues sendes i corriols. Es caracteritza pel seu marcat desnivell i els
canvis abruptes d'altitud: per exemple, la localitat de Llucena se situa a 500
metres i a pocs quilòmetres es troba el pic de Penyagolosa a 1.813 metres.

Al cim, al costat d'una estàtua de la Mare de Déu del Lledó (patrona de la ciutat
de Castelló de la Plana) hi ha una placa que resa:

Penyagolosa, gegant de pedra,

La teua testa plena de neu,
Penyagolosa, Penyagolosa,
A la tempesta, al sol i al vent,
Fita senyera del poble meu

Tardor als voltants del Penyagolosa

I també aquesta:

Muntanyer!
Sou al Penyagolosa, el cim
senyera del País Valencià, el més
enlairat de l'àrea lingüística
valenciana, vèrtex geodèsic de
primer ordre a 1.813 metres
sobre el nivell del mar.

Una vegada hàgeu contemplat

la magnificència i grandiositat
del paisatge circumdant, t'invitem
a dipositar una targeta a la bústia
indicant les teues impressions, nom,
centre al qual pertanys i
data de l'ascensió.

Història
L'escriptor anglés Jason Webster, després de visitar el Parc Natural al 2003,
canvià la seua casa a la ciutat de València per anar-se'n a viure a Penyagolosa, a
un mas que va restaurar. La immensitat del paisatge el va inspirar a fer un llibre
dedicat al cim mític dels valencians. El va titular La montaña sagrada, i va tenir
una bona recepció en la premsa britànica.[1]

La Generalitat Valenciana va declarar l'any 2006 el Parc Natural del Penyagolosa.

[2] Prèviament, s'havia aprovat el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN)
del Massís de Penyagolosa, que s'aplica a una superfície de 26.491 hectàrees als
termes municipals de Vistabella del Maestrat, Xodos, Vilafermosa, El Castell de
Vilamalefa i Llucena.[3]

L'any 2019 la Generalitat Valenciana va adquirir per 1,14 milions d'euros la finca
de 150 hectàrees que arriba fins al cim de Penyagolosa, on es troba el Mas de
Sanaüja, que acollirà en el futur un centre d'interpretació del parc natural.[4][5]
[6]

Galeria
Penyagolosa des de Vistabella del Maestrat
Penyagolosa des de Vistabella del Maestrat

El cim
El cim

Penyagolosa1.jpg
Vegeu també
Parc Natural del Penyagolosa
Barranc de la Pegunta
Santuari de Sant Joan de Penyagolosa
Llista de muntanyes del País Valencià
Llista d'espais naturals del País Valencià
Referències
[enllaç sense format] Abc.es - La montaña sagrada, una oda desde el Peñagolosa
vista por un inglés Arxivat 2011-06-16 a Wayback Machine. (castellà)
«Decret 50/2006, de 7 d'abril, del Consell de la Generalitat, de declaració del
Parc Natural de Penyagolosa». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, 2006.
Decret 49/2006, de 7 d'abril, de Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals
«Puig visita el Parc de Penyagolosa després de la compra del pic muntanyenc».
Levante-emv.com, 10-02-2019. [Consulta: 12 febrer 2019].
media, À Punt. «El Penyagolosa ja és propietat de la Generalitat». [Consulta: 12
febrer 2019].
«La Generalitat comprarà el cim del Penyagolosa - Diari La Veu». [Consulta: 12
febrer 2019].
Enllaços externs
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
Parc Natural del Penyagolosa Arxivat 2013-10-23 a Wayback Machine. al web de la
Generalitat Valenciana.
Cases rurals del Penyagolosa.
Vegeu aquesta plantilla
Muntanyes i serralades simbòliques dels Països Catalans
Països Catalans
CanigóCarlitComapedrosaCorberesels
EncantatsMontgóMontsenyMontserratPedraforcaPenyagolosaAnetoPuigmalels PortsSerra de
l'AlberaSerra de TramuntanaTossal dels Tres Reis
Logo montagne Yama.svg
Registres d'autoritat
BNE (1)
Bases d'informació
GEC (1)
Categories: Sistema IbèricMuntanyes del País ValenciàParcs naturals del País
ValenciàGeografia de l'AlcalaténMuntanyes de l'Alt MillarsGeografia de Vilafermosa
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 20 maig 2022 a les 17:44.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i
Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús.
Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc.
Política de privadesaQuant al projecte ViquipèdiaDescàrrec de responsabilitatVersió
per a mòbilsDesenvolupadorsEstadístiquesDeclaració de cookiesWikimedia
FoundationPowered by MediaWiki