Vés al contingut

Mostra o oculta la barra lateral

Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca a Viquipèdia
Crea un compte

Eines personals

Contingut hide

Inici
Origen familiar
Els precedents polítics i militars
L'assassinat de Cèsar
La batalla de Filipos
Referències
Marc Juni Brut

Pàgina
Discussió
Mostra
Modifica
Mostra l'historial

Més
Infotaula de personaMarc Juni Brut
Brutus.jpg
Marc Juni Brut
Nom original (la) Marcus Junius Brutus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement c. 85 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut (República Romana) Modifica el valor a Wikidata
Mort 23 octubre 42 aC Modifica el valor a Wikidata (42/43 anys)
Filipos (República Romana) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mort Suïcidi Modifica el valor a Wikidata (Traumatisme penetrant
Modifica el valor a Wikidata)
Pretor
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupació filòsof, poeta, polític de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Període República Romana Modifica el valor a Wikidata
Partit Optimat Modifica el valor a Wikidata
Participà en
15 març 44 aC assassinat de Juli Cèsar Modifica el valor a Wikidata
Família
Família Junii Bruti Modifica el valor a Wikidata
Cònjuge Pòrcia Cató (45 aC–43 aC), mort del cònjuge
Claudia Pulchra Major (valor desconegut–45 aC), divorci Modifica el valor a
Wikidata
Parella Citeris Modifica el valor a Wikidata
Pares Marc Juni Brut i Quint Servili Cepió Modifica el valor a Wikidata i Servília
Cepionis i Hortènsia Modifica el valor a Wikidata
Germans Marc Juni Silà, Júnia Tèrcia, Junia Prima i Júnia Modifica el valor a
Wikidata
Parents Calpurnius Bibulus (fillastre)
Dècim Juni Brutus Albí (cosí germà) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
43 aC proscripció Modifica el valor a Wikidata
Marc Juni Brut (en llatí: Marcus Junius Brutus) (lloc desconegut de la República
Romana, c. 85 aC – Filipos, República Romana, 23 d'octubre de 42 aC) va ser un
patrici romà, conegut per l'assassinat de Juli Cèsar. Fou fill de Marc Juni Brut
(Marcus Junius Brutus) i de Servília Cepiona.[1] En la guerra entre Pompeu i Juli
Cèsar es va posicionar a favor del primer però quan Cèsar el va capturar li va
perdonar la vida. Malgrat tot, Brut va participar en la conspiració dels assassins
de Cèsar. En veure que la mort del dictador no era agraïda pels ciutadans va fugir
a Macedònia i es va suïcidar. De vegades se'l confon amb Dècim Brut que també va
ser un dels assassins de Cèsar.

Origen familiar
Va néixer la tardor del 85 aC i fou adoptat pel seu oncle Quint Servili Cepió abans
del 59 aC i des de llavors fou conegut també com a Quint Cepió Brut. Del seu oncle
va heretar més tard una enorme fortuna.

El seu pare va morir el 77 aC i fou educat per la mare. Marc Porci Cató Uticense
fou el seu model polític tot i que no va tenir les seves virtuts morals.

Els precedents polítics i militars

Moneda que representa a Marc Juni Brut, encunyada per ell mateix, i al seu suposat
ancestre heroic Servili Ahala.
El 59 aC Juli Cèsar fou cònsol i va voler silenciar els republicans i així Luci
Vetti (aconsellat pel tribú Publi Vatini) va denunciar Brut com a còmplice d'una
conspiració contra la vida de Gneu Pompeu, però no es va poder demostrar res, ja
que era innocent.

El 58 aC Cèsar va voler enviar fora de Roma a alguns republicans destacats i Cató

d'Útica fou enviat a Xipre. Brut va començar la seva carrera política al costat de
Cató al qui va acompanyar al seu govern de Xipre (58 aC). Quan va tornar un temps
després, no va participar en la política ni va donar suport a cap partit.

El 53 aC va acompanyar a Api Claudi Pulcre, amb la filla del qual, Clàudia, estava
casat, a Cilícia, i fou el seu qüestor; en aquesta província, si bé no va espoliar
als provincials, sí que va deixar préstecs a un alt interès i es va enriquir.

Va tornar a Roma el 51 aC i durant la seva absència fou quan Ciceró va defensar a

Miló, i Brut va fer avinent que Miló no mereixia cap càstig sinó una recompensa per
haver mort a Clodi. Ciceró fou precisament el successor d'Appi Claudi a Cilícia, i
li va gestionar alguns afers de diners que Brut havia deixat pendents allí, però
sense permetre la usura, amb el que Brut no va guanyar els diners esperats. El 50
aC Appi Claudi fou acusat i Brut el va defensar i va aconseguir que fos absolt.

Quan va esclatar la guerra civil el 49 aC entre Cèsar i Pompeu, Brut es va ajuntar

a la banda més conservadora del senat romà (els optimats) i es va oposar al
triumvirat que van formar Juli Cèsar, Marc Licini Cras Dives I i Gneu Pompeu Magne,
ja que aquest havia fet matar el seu pare durant la dictadura de Luci Corneli
Sul·la.

Però en esclatar la guerra civil, va esdevenir partidari de Pompeu, igual com va

fer Cató. Aquest va anar a Cilícia amb Publi Sesti, però Brut no els va acompanyar.
El 48 aC es va distingir als combats de Dirraqui i Pompeu li va donar mostres
d'agraïment. A Farsàlia, Cèsar va estar a punt de matar Brut, qui es va salvar
segurament perquè la seva mare ho va demanar a Cèsar.

Brut va fugir a Larissa, però ja no va seguir més a Pompeu i va escriure una carta
a Cèsar demanant el seu perdó, que li fou generosament concedit i encara el va
convidar a reunir-se amb ell. Brut va obeir i va informar Cèsar de la fugida de
Pompeu cap a Egipte. Se li va permetre retirar-se de la guerra per no haver de
lluitar contra els seus antics amics i va romandre per un temps a Grècia o a Roma
dedicat a la literatura. El 47 aC es va reunir amb Cèsar a Nicea de Bitínia i va
intercedir per un amic del rei Deiotarus I de Galàcia, però Cèsar va refusar
concedir el que demanava.

El 46 aC fou nomenat governador de la Gàl·lia Cisalpina tot i que no havia estat

abans ni pretor ni cònsol i va continuar servint a Cèsar fins i tot quan aquest va
fer la guerra a alguns dels parents de Brut a l'Àfrica (46 aC). El seu govern a la
Cisalpina fou molt popular, se li va aixecar algun monument i el mateix Cèsar es va
mostrar satisfet. Com que la província no estava afectada per la guerra es va
dedicar a estudiar.

El 45 aC el va succeir en el govern Gai Vibi Pansa, però no va tornar de seguit a

Roma. Degut a alguns detalls les relacions amb Ciceró es van refredar. Degué ser
llavors quan Brut va repudiar Clàudia i es va casar amb Pòrcia, la filla de Cató.

El 45 aC quan Cèsar va tancar la seva campanya a Hispània, Brut va anar des de Roma
per trobar-lo i junts van entrar a la ciutat el mes d'agost.

El 44 aC fou nomenat pretor urbà. Gai Cassi, que volia obtenir el càrrec de pretor
i no el va aconseguir, estava enfadat amb Cèsar i amb Brut. Aquest darrer va rebre
la promesa del Cèsar del govern de Macedònia i probablement el consolat per algun
any. Ja llavors, Brut estava en contra de la dictadura de Cèsar pels seus principis
republicans, però no ho deixava entreveure i acceptava els seus favors i les
magistratures que Cèsar determinava.

L'assassinat de Cèsar
Quan Cèsar va derrotar Pompeu el jove a la batalla de Munda i es va nomenar
dictador vitalici, Brut, mitjançant Cassi, que el va convèncer, es va unir als
conspiradors que van assassinar Cèsar durant una sessió del senat celebrada al
teatre de Pompeu, en l'idus de març del 44 aC (15 de març del 44 aC).

Després del crim, va anar al fòrum per adreçar-se al poble, però no va trobar
suport. Brut havia insistit que no s'assassinés ningú més i es va beneficiar de
l'indult concedit pel Senat romà als conspiradors, per iniciativa de Ciceró i amb
el consentiment de Marc Antoni, però això fou una jugada de Marc Antoni per obtenir
la promulgació de les lleis julianes. Els assassins es van tancar a la ciutadella
del Capitoli, temerosos de la reacció dels ciutadans. Brut va ser un dels
negociadors per la banda dels assassins amb Marc Antoni per l'altra banda. A Brut
li van prometre que rebrien tot allò que Cèsar havia disposat per a ells, i els dos
partits estaven aparentment reconciliats; però els preparatius de Marc Antoni pel
funeral de Cèsar, amb l'assalt del poble a les cases dels conspiradors, van deixar
clar que Marc Antoni volia el poder en lloc del mort.

Brut es va retirar a l'interior del país i va organitzar uns Ludi Apollinares

esplèndids (juliol) esperant segurament guanyar el favor del poble, però com que
fou Antoni qui va assolir el control, va sortir en vaixell cap a Atenes (setembre)
amb la intenció de prendre possessió de la província de Macedònia que Cèsar li
havia confiat. A Atenes va rebre una gran quantitat de diners del qüestor Marc
Appuleu o Appuleius, recaptats a l'Àsia. El senat, però, va adjudicar Macedònia a
Marc Antoni i Brut no en va poder prendre possessió. Antoni en va cedir el govern
el desembre, a son germà el pretor Gai Antoni, però abans de l'arribada d'aquest ja
estava Brut allí i amb el suport de les restes dels pompeians, fou rebut pel
governador Quint Hortensi (fill de l'orador) com a successor i legítim governador.
Les tropes d'Il·líria i altres legions se li van unir i quan va arribar Gai Antoni
no va poder passar de la costa d'Il·líria i va quedar assetjat a Apol·lònia al
començament del 43 aC i es va haver de rendir.

L'agost del 43 aC, Octavi va obtenir del senat el decret que condemnava els
assassins de Cèsar i fou encarregat de l'execució del decret. Brut estava llavors
en guerra contra algunes tribus tràcies per mitjà de les quals esperava aconseguir
diners i botí pels seus soldats. Va prendre el títol d'imperator, que tenia llavors
el sentit de «cap suprem».

Quan, aviat, es va establir a Itàlia el triumvirat, Brut es va preparar per a la

guerra. Brut i Cassi no van coordinar prou bé les seves accions i es van dedicar al
saqueig de Rodes i Lícia buscant botí. Carregat de botí, Brut es va trobar amb
Cassi a Sardes a començaments del 42 aC i només la por dels triumvirs va evitar que
s'enfrontessin. En canvi a la mar Jònica, només hi havia una petita flota dirigida
per Estaci Murc, que no va poder impedir que les forces dels triumvirs creuessin
cap a Grècia.

La batalla de Filipos
La tardor de l'any 42 aC, Brut i Gai Cassi van enfrontar-se a la batalla de Filipos
(Philippi), a l'est de Macedònia, contra Marc Antoni i Octavi. Brut va aconseguir,
en un primer enfrontament, derrotar Octavi, però Cassi va ser derrotat per Marc
Antoni i, creient que Brut també havia estat derrotat, es va suïcidar el 3
d'octubre.[2] A la segona batalla de Filipos, tres setmanes després (23 d'octubre),
l'exèrcit de Brut fou derrotat per Marc Antoni i es va suïcidar.[3] El seu cos va
ser respectat per Antoni, qui el va cobrir amb la seva capa, i les seves cendres
van ser enviades a la seva mare a Roma.

Brut havia estat casat dues vegades. La seva primera esposa va ser una filla d'Appi
Claudi, però el seu matrimoni (cap al 51 aC) va acabar en divorci. Anys més tard
(45 aC) es va casar amb Pòrcia, filla de Cató, la qual li va donar suport abans i
després de l'assassinat de Cèsar. Cap del dos matrimonis li va donar un fill.

Brut és un personatge controvertit que ha estat vist per uns com un exemple de
traïdor i per altres com un home noble que va actuar per principis, ja que es
considera que va ser l'únic dels assassins que no va actuar per venjança o gelosia.
Així, a La Divina Comèdia Dante el va situar, amb Judes i Cassi, a la boca de
Satanàs, que els mastega sense consumir-los; per la seva banda, William Shakespeare
el va convertir en l'heroi de la seva tragèdia Juli Cèsar, on se'l qualifica com
"el més noble dels romans".

Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marc Juni Brut
Plutarc. Vides paral·leles, vol. VI: Foció i Cató el Jove. Dio i Brutus. Fundació
Bernat Metge, p. 14–. ISBN 9788472259409 [Consulta: 17 novembre 2010].
Sheppard, Si. Philippi 42 BC: The Death of the Roman Republic (en anglès). Osprey
Publishing, 2008, p. 15. ISBN 1846032652.[Enllaç no actiu]
Jaques, Tony. Dictionary of Battles and Sieges (en anglès). vol.3: P-Z. Greenwood
Publishing Group, 2007, p. 793. ISBN 0313335397.
Registres d'autoritat
WorldCatBNE (1)BNF (1)GND (1)LCCN (1)VIAF (1)ISNI (1)SELIBR (1)SUDOC (1)BIBSYS
(1)NLA (1)NKC (1)
Bases d'informació
GEC (1)
Categories: Gens JúniaAssassins de Juli CèsarGovernadors romans de la Gàl·lia
CisalpinaPretors del segle I aCPretors urbansAmics de CiceróMorts a GrèciaJutges de
RomaMilitars de RomaPolítics de Roma
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 6 juny 2022 a les 20:45.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i
Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús.
Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc.
Política de privadesaQuant al projecte ViquipèdiaDescàrrec de responsabilitatVersió
per a mòbilsDesenvolupadorsEstadístiquesDeclaració de cookiesWikimedia
FoundationPowered by MediaWiki