COMENTARI DE TEXT HISTÓRIA ANTIGA

Rubén López Gil

El text es tracta d’una font primaria, ja que relata els fets que és va trobar en el Prisma de
Weld-Blundell, i al no contenir cap comentari o cap aportació externa associat a una opinió
del document és tracta d’una font primaria. Aquests tipus de fonts és poden confondre, ja
que al esmentar-se que hi és una traducció és pot confondre amb una font secundaria.

Es tracta principalment d’un escribà de la ciutat de Lagash, per tant l’autor no es reconeix,
pero el que es pot identificar es que es va escriure en els temps de 2100 a.C. en la ciutat de
Lagash.

Aquesta llista anava dirigida principalment a la realesa sumeria, el regnat amb els reis de la
zona exactament, per demostrar les seves proeses i temps regnat en les diferents zones.

El text conceptualitza les primeres dates del regnat fins a les últimes dates del
regnat, podem afegir també que hi ha una separació clara de temps en el regnat
únicament per un succés que es relata en els redactats, que és el diluvi que va
succeir, la reialesa que baixà del cel per posar un nou tipus de regnat amb diferents
reis. Aquests tipus de reis se'ls categoritzen amb dues etiquetes, ant-diluvi i
postdiluvi.

Les ciutats que s’esmenten en el text són les següents Eridu, Bad-tibira, Larak,
Sippar, Shurupakk (ante-diluvi) Kish, Elam, Eanna, Uruk, Ur (post-diluvi). La relació
principal que s’estableix és que el succés del diluvi marca un després i un abans en
l’ordre d’aparició dels regnats.

Els anys en Mesopotàmia, canviaven radicalment als actuals, sent aquests

sexagesimals, o sigui, la durada dels seus regnats eren increïblement llargs, podent
superar els 300 anys. Segons el calendari Mesopotàmia, s'organitzaven en mesos
lunars I anys solars, segons el cicle d’algunes estacions i el cicle de les llunes, es
canviava de data. Això també afectava en les festes, on van trobar gràcies a aquest
sistema del calendari mesopotàmic, una organització per poder establir diferents
festes, quan es tractava dels tancaments dels cicles.

En cada tancament de cicle, es realitzava una festa religiosa, aquestes encara que
es diferenciïn dels rituals, fan els serveis iguals, com oferir ofrenes o recitar himnes
que al·ludeixen als mateixos deus. Aquestes festes no necessàriament es feien en
ordre, ja que en diferents esdeveniments com poden ser un triomf militar o l’arribada
del rei, també implicava fer aquestes festes. Un últim detall, és que les festes solien
durar diversos dies, no sol un dia.
Els deus en Mesopotàmia, eren divinitats molt respectades i adorades, tant pels reis
que governaven com les altres persones que hi habitaven. Per tant, el que els anys
duressin tant, obté una relació molt forta amb la longevitat que els déus mateixos
tenien.

En el text s’esmenten diferents personatges que són històrics a part d’estar en

aquesta llista reial sumèria. Els que s’esmenten són Elulu, Mebaragesi, Akka de
Kish, Mes-kiag-gasher y Mesanepada.
Mebaragesi va estendre les seves conquestes a través de la vall del Diyala, arribant
fins a Elam i sortint victoriós, podent així assegurar-se el control de la ruta comercial
dels Zagros i el cor de l'Iran. Va ser el primer rei conegut que va adoptar el títol de
Lugal (rei, "home gran").
Elulu va ser el tercer rei de la primera dinastia d'Ur, es coneix que possiblement va
construir un zigurat. Akka de Kish va ser l'últim rei de la dinastia de Kish, se’l
coneixia pel fill d'En-em-barage-si. Mes-kiag-gasher va ser un rei de Sumer fundador
de la primera dinastia d'Uruk i pare d'Enmerkar, és fill d'un desconegut Utu i va
governar 324 o 325 anys; després "va entrar a la mar i va desaparèixer".
Per ùltim tenim a Mesanepada, va ser un gran rei sumeri de la primera dinastia d'Ur,
que va imposar la sobirania de la seva ciutat com a hegemònica en Sumèria. Va
combatre contra Gilgamesh i va sortir victoriós.

Les divinitats que s'esmenten en la llista, formaven part de la mitologia marcada a

Mesopotàmia, destacant per les propietats que tenien com a éssers mitològics i
sobretot les qualitats que oferien al poble a l'estar alla, alguns tenint una certa
importància més que d’altres com poden ser els deus, però prioritàriament formant
tots de la mitologia de Mesopotàmia.

El primer personatge que se'ns presenta és Dumuzi, deu de la vegetació, en aquest

deu se’l presenta com un pastor que va governar 36.000 anys a Bad-tibira, va ser el
cinquè rei predinàstic en el període llegendari abans del diluvi universal. Una
curiositat és bàsicament, va existir un pescador que fou rei d’Uruk en el postdiluvi
universal, que no és el deu, no s’ha de confondre.

També s’esmenta a Utu, que se’l considera rei del sol, fill dels déus Sin i Ningal, se’l
representava amb un disc solar de vuit puntes o mitjançant una figura masculina de
les espatlles de la qual emanaven flames, que en temps anteriors solia ser una
bàscula.

Gilgamesh va ser un rei dèspota que va regnar en Babilònia a la ciutat d'Uruk, cap al
2.600 aC. Se’l coneix principalment per aparèixer en diversos relats, el més famós
d’ells és l’epopeya de Gilgamesh, que aquest conté la més antiga reflexió sobre la
condició humana. El Poema és una profunda i sàvia, antiga i actual, reflexió sobre
què són i com han de viure els humans. Hi ha 11 escriptures més que expliquen
diferents relats, com una ressuscitació i lluites contra animals mitològics o lluites
entre personatges normals i mitològics.

S'han trobat parts del relat de Gilgamesh que daten de l'any 2000 aC o abans.
Descriuen com el déu babilònic Ea va decidir posar fi a tota la vida, excepte amb els
habitants de l'arca, mitjançant un gran diluvi. Ea, al qual els babilonis consideraven
el déu creador de la Terra, va triar a Ut-Napishtim (o *Utnapishtim) perquè construís
una arca quadrada de sis pisos.