CULTURA CLÀSSICA 2on ESO EL CALENDARI I EL SISTEMA SOLAR

EL CALENDARI I EL SISTEMA SOLAR:

Un calendari és un sistema de mesura del temps establert per la societat per a les
necessitats de la vida civil, amb la divisió per conveniència del temps en uns certs
intervals com són els dies, mesos i anys. Les divisions dels calendaris es basen en els
moviments de la Terra i la seva conseqüència, que són les aparicions regulars del Sol i la
Lluna.
La vida de la societat es veu influïda enormement per la rotació de la Terra, que provoca
la successió dels dies i de les nits, sent ambdues en principi de diferent durada. Ja en
l'antiguitat, l'home es va adonar que els intervals de llum i de foscor eren de diferent
durada (segons les estacions de l'any), no obstant això la suma de dos intervals
consecutius de llum i foscor donava pràcticament una constant. Així va sorgir la divisió de
temps bàsica en tots els calendaris: el dia, entès aquest com l'agrupació d'un interval de
foscor i un altre de llum contigus.

La primera referència literària al dia, nit, mes i any, prové del poema Gilgamesh, escrit en
caràcters cuneïformes i que narra les mítiques aventures d'aquest príncep de la ciutat
sumèria de Uruk, que va viure sobre l'any 2750 a. de C. Posteriorment, a la Bíblia hi ha a
més referències a la setmana i a l'hora, i coneixem que els babilonis ja dividien l'arc en
graus i minuts.
CULTURA CLÀSSICA 2on ESO EL CALENDARI I EL SISTEMA SOLAR

L'observació astronòmica, en la qual els primitius pobles agrícoles eren mestres, va tenir
una gran importància, tal com ens mostren les relíquies megalítiques supervivents
d'aquests pobles, com les de Stonehenge a Anglaterra, començat a construir fa 5000
anys, les piràmides egípcies, maies i asteques o el intihuatana inca de Machu Pichu.

En primer lloc, cal destacar la raó de ser d'aquestes construccions en la seva aplicació de
calendaris, ja que un poble agrícola sense escriptura va necessitar conèixer amb exactitud
la durada de l'any i de les estacions, a fi de preveure labors tan vitals com la sembra i la
recol·lecció, la qual cosa no és difícil comprovar, en observar el Sol, que en els equinoccis
el dia té una durada igual a la nit en tota la Terra (del 20 al 21 de març i del 22 al 23 de
setembre), mentre que en els solsticis, les durades del dia són màximes respecte a les de
la nit (21 al 22 de juny per a l'hemisferi nord), o mínimes (21 al 22 de desembre). La
durada exacta del dia i de la seva nit podia observar-se per la posició de les estrelles en el
firmament, perquè donat un moment en el dia en què les estrelles ocupen una certa
posició, en transcórrer exactament un dia sideral tornaran a estar en el mateix lloc; i per a
conèixer la durada del dia, els sumeris empraven ja en el 2025 a. de C. l'ombra del
gnòmon, o barra clavada en el sòl.

En observar la Lluna, resulta fàcil comprovar que cada 29 dies i mig (en nombres rodons,
cada 30 dies), existeix lluna plena. A aquest període el van dir mes. Un any comprenia 12
períodes de llunes plenes o mesos, per la qual cosa la seva durada era de 360 dies.
Encara que en realitat era d'una mica més de 365 dies, hi havia quatre dies a l'any en què
reajustar el calendari, per la qual cosa l'error estava sempre baix control. El fet que els
calendaris megalítics prevegin fins a la determinació exacta de la data dels eclipsis, molt
més del necessari per a determinar els cicles estacionals agrícoles, és pel fet que en lligar
CULTURA CLÀSSICA 2on ESO EL CALENDARI I EL SISTEMA SOLAR

la religió i els déus als astres, els sacerdots havien de conèixer quan s'ocultaven o
manifestaven als mortals, i quin era el superior.

EL CALENDARI GRECOLLATÍ

Els antics grecs tenien dotze mesos, com que tenim avui dia, mentre que la cronologia
dels anys es va basar en l'Olimpíades. El començament de l'any va ser d'entre el canvi de
les estacions d'hivern - primavera, excepte en el calendari àtic, que començava l'any
després del solstici d'estiu. En l'antiga Atenes tots els mesos tenien 30 dies (mes complet)
o 29 dies (mesos circulars).
L'original calendari romà, introduït cap al segle VII a. C., tenia 10 mesos amb 304 dies en
un any que començava al març. En tenir l'any en aquest calendari una durada tan diferent
de la de l'any tròpic (365,24219 dies) les estacions no es repetien en les mateixes dates
d'un any per a un altre.
El calendari Julià va servir per a corregir els errors del calendari romà primitiu, i
proporcionar a tot l'Imperi els avantatges d'un calendari uniforme. Juli Cèsar va establir
aquest nou calendari, que va entrar en vigor l'1 de gener de l'any 45 a. de JC, un any
abans de morir assassinat. Aquest va ser el Calendari Julià, que porta el nom del seu
innovador.
A continuació s'exposa com és l'origen dels noms dels mesos en el calendari Julià, els
quals procedeixen de l'antic calendari romà i es mantenen en el calendari Gegoriano
actualment vigent:

→ GENER (Ianuarius) El nom procedeix de Jano, el déu romà de les portes i els
començaments. Gener era l'onzè mes de l'any en l'antic calendari romà; encara que en el
segle I a. C., amb la reforma de Juli Cèsar que va establir el Calendari Julià, va passar a
ser considerat com el primer mes. L'1 de gener, els romans oferien sacrificis a Jano
perquè beneís el nou any. El seu símbol era un cap de dues cares, mirant a l'est i a l'Oest,
per on sali i es posa el Sol.

→ FEBRER (Februarius) El nom procedeix de la paraula llatina februa, que es referia als
festivals de la purificació celebrats en l'antiga Roma durant aquest mes.

→ MARÇ (Martius): Per als romans, que van nomenar aquest mes en honor del déu de la
guerra, Mart, era el primer de l'any.

→ ABRIL (Aprilis): Els romans van donar a aquest mes el nom d'abril, derivat de aperire
("obrir"), probablement perquè és l'estació en la qual comencen a obrir-se les flors.

→ MAIG (Maius): Era el tercer mes en l'antic calendari romà i tradicionalment s'accepta
que deu el seu nom a Maia, la deessa romana de la primavera i els cultius. Les
celebracions en honor de Flora, la deessa de les flors, aconseguien el seu punt culminant
en l'antiga Roma l'1 de maig. A Europa s'aixecaven majos (pals de maig) en els llogarets
adornats amb arços en flor l'1 de maig.

→ JUNY (Iunius): L'etimologia del nom és dubtosa. Diferents autoritats deriven el nom de
la deessa romana Juno, la deessa del matrimoni, o del nom d'un clan romà, Junius. Una
altra teoria localitza l'origen del nom en el llatí iuniores (joves) en oposició a maiores
(majors) per a maig, que són els dos mesos dedicats a la joventut i a la vellesa
respectivament. Juny era el quart mes en l'antic calendari romà.
CULTURA CLÀSSICA 2on ESO EL CALENDARI I EL SISTEMA SOLAR

→ JULIOL (Quíntilis): Era el cinquè mes de l'any en el calendari romà primitiu i per això va
ser anomenat Quintilis, o cinquè mes, pels romans. Va ser el mes en què va néixer Juli
Cèsar, i en el 44 a. C., any del seu assassinat, el mes va rebre el nom de juliol en el seu
honor.

→ AGOST (Sextilis): Atès que era el sisè mes del calendari romà, que comença al març,
va anar originalment anomenat Sextilis (en llatí, sextus, 'sisè'). Se li va donar el nom
actual en honor del primer dels emperadors romans, César Octavio Augusto, per alguns
dels més afortunats esdeveniments de la seva vida ocorreguts durant aquest mes.

→ SETEMBRE (September): Era el setè mes del calendari romà i presa el seu nom de la
paraula llatina septem, set.

→ OCTUBRE (October): Octubre era el vuitè mes de l'antic calendari romà, tal com el seu
nom, octubre (en llatí octo, vuit), posa de manifest.

→ NOVEMBRE (November): Entre els romans era el novè mes de l'any (en llatí, novem).

→ DESEMBRE (December): Desembre era el desè mes (en llatí, decem, 'deu') en el
calendari romà.

EL CURIÓS CAS DEL MES DE FEBRER

Al principi, tots els mesos pares tenien 30 dies excepte febrer, en els anys de traspàs, i els
imparells 31, cosa fàcil de recordar. Però en exigir August que el vuitè mes de l'any
portarà el seu nom potser també que tingués 31 dies. La seva infantil vanitat no va poder
suportar el mes de Juli Cesar, juliol tingués 31 dies i el seu només 30. De manera que, per
a complaure’l, un dia de febrer el va agregar a agost. I l'il·lustre emperador es va sentir
feliç! En els primers temps, l'any romà, s'iniciava en la primavera, que sembla ser l'època
natural, més tard el començament va quedar fixat el primer de gener perquè era llavors
quan els cònsols assumien el seu càrrec a Roma.