PROJECTE RELLOTGE SOLAR

Fet per Josep Pol Valderrama, Camila Sharlize Espiritu i Sofia Caicedo.

Data: 16 de juny, 2022.

 Projecte Rellotge Solar

INDEX

1. Introducció.

2. Què és el rellotge solar?

2.1 Tipus de rellotge solar.

2.2 L’hora solar.

2.3 Com funciona el rellotge solar?

2.4 Rellotges solars romans pròxims.

3. Història del rellotge solar.

4. Gnomònica.

5. El sol.

5.1 Importància del sol per als éssers humans.

6. Medició i organització del temps.

6.1 El calendaris i la seva història.

6.2 L'hora en diferents idiomes.

7. Indicacions per a la construcció del rellotge solar.

8. Conclusió

9. Webgrafia.
 Projecte Rellotge Solar

1. INTRODUCCIÓ

El temps és una construcció cultural, la qual varia segons la societat; la paraula temps
l'associem amb canvi. Totes les civilitzacions han mostrat preocupació pel pas del temps,
encara que no els va obsessionar al principi la necessitat de mesurar-lo. L'home antic
s'aixecava amb el sol i es retirava amb ell. Un equip d'arqueòlegs de la University of Basel
va descobrir a Egipte un dels rellotges de sol més antics i del món aproximadament del
segle XIII a. C.. Les antigues civilitzacions mesuraven el pas del temps a través del
transcurs del dia i dels cicles lunars. Per això, aproximadament 3.000 anys abans de
Crist, es va inventar el rellotge de sol o quadrant solar, utilitzat primer pels egipcis i
xinesos. Aquest document té com a principal objectiu estudiar el rellotge solar, el seu
funcionament, la seva importància per a les primeres civilitzacions i l'evolució i història
del rellotge.

Paraules clau: temps, rellotge, sol, gnomònica, civilitzacions, antiguitat.

2. QUÈ ÉS EL RELLOTGE SOLAR?

El rellotge solar, també denominat quadrant

solar, és l'instrument més antic per a mesurar
el temps. L'observador coneix l'hora actual a
través de l'ombra projectada per un gnòmon o
vareta sobre una superfície amb una escala
horària relacionada amb la posició diürna del
sol. Els superfícies poden ser de diferents
formes: plana horitzontal, vertical o inclinada
de diferents maneres i amb diferents
orientacions, ja que pot anar cap al sud, cap a
l'est, etc.

El principi fonamental és que el gnómon quedi paral·lel a l'eix del món, és a dir, al pol
nord celeste. Ha d'estar aixecat un cert angle, que correspon a la latitud del lloc.
 Projecte Rellotge Solar

Dins dels molts intents que l'ésser humà va fer per prendre-li la mesura, en un moment
indeterminat de la història es va crear el rellotge de sol i durant molt de temps els
rellotges de sol van ser els únics instruments capaços de calcular l'hora amb la precisió
suficient per a regular la vida quotidiana de la civilitzacions antigas.

2.1 Tipus de rellotges de sol.

Amb el pas del temps l'humà a desenvolupat diferents tècniques de construcció i
dissenys de rellotges solars. Els més importants són:

- L'EQUATORlAL es compon d'un semi-cercle que

representa l'equador de la terra i d'una barra
central que representa l'eix terrestre. Inclinat
convenientment per a contrarestar la inclinació de
la terra, l'ombra de la barra ens marca les hores a
la part interior del cercle.

- L'HORITZONTAL està construït sobre una superfície

horitzontal, amb les hores marcades. El gnom, la barra
que ens marcarà les hores, és orientat en el nord i
inclinat també amb l'angle necessari per a estar
perpendicular a l'equador.

- EL VERTICAL té un pla vertical, generalment col·locat

en una paret, on s'han marcat les hores, i per un
gnom que projecta la seva ombra sobre el pla
indicant-nos l'hora. Està el quadrant vertical normal,
que anirà en una paret orientada exactament en el sud
i el quadrant vertical declinant que s'instal·larà en una
paret que no mira molt bé en el sud. Els últims es
diferencien dels primers que les hores no van
marcades simètricament sobre el quadrant, ni el gnom
va col·locat de la mateixa manera.
 Projecte Rellotge Solar

- El rellotge DE PASTOR es tracta d'un cilindre

amb una anella superior que els sosté. Aquest
cilindre està dividit verticalment en els mesos de
l'any i unes corbes el creuen indicant les hores. A
la part superior hi ha un tap giratori del qual sali
una tija que fa de gnòmon. En posar aquesta tija
a l'altura de la data del dia i orientant tot el
cilindre al sol fins que l'ombra cau molt vertical,
indica l'hora per l'extrem de l'ombra.

- L'ANULAR posseeix un anell metàl·lic part

central mòbil amb un petit orifici, suspès per una
cadena on hi ha gravats els mesos de l'any a la
part exterior i les hores a la part interior. L'orifici
ha de situar-se a la data d'avui, i mantenint el
rellotge suspès per la cadena, despres orientar
l'orifici de cara al sol. El llamp de sol que passarà
pel forat caurà sobre un dels números gravats a
l'interior: és l'hora solar local.

- EL DÍPTIC són dos rellotges de sol, un

d'horitzontal i un de vertical, muntats dins d'una
caixa que es pot tancar i portar. Les dues parets
de la caixa s'uneixen per una frontissa i la seva
màxima obertura és gràcies a un fil que les uneix i
que fa de gnom pels dos rellotges. Aquest gnom
té la longitud justa perquè formi els angles
precisos per a una correcta lectura de les hores.
 Projecte Rellotge Solar

2.2 L’hora solar.

L'hora solar és una mesura del temps que es basa en la posició que ocupa el sol en
determinades hores del dia, se li observa quan s'aprecia el moviment aparent del sol
sobre l'horitzó. Però s'ha d'aclarir que pel fet que el sol no compta amb un moviment
regular és necessari dividir-ho en dues categories que es coneixen com: temps solar
veritable i temps solar mitjà.

El temps solar veritable està representat pel moviment que s'aprecia diàriament en el
sol, des que neix fins que s'oculta, aquest és mesurat utilitzant el rellotge de sol. Al llarg
de l'any, ja que la durada no és uniforme, s'acumulen desviacions d'aproximadament
16 minuts.

El temps solar mitjà es pren com a base un sol fictici, que es troba movent-se a velocitat
constant durant tot l'any i per la qual cosa s'ha establert un temps de 24 hores, que és
considerat el temps mitjà del meridià de Greenwich.

S'ha establert que aquests dos tipus de temps s'igualen en quatre moments de l'any: el
dia 15 d'abril; el 14 de juny; a setembre el dia 1 i finalment el dia 25 de desembre.

2.3 Com funciona un rellotge solar?

El moviment de la terra al voltant del sol és fonamental: la terra és una circumferència i el
sol dona llum cada 24 hores. Si una circumferència té 360 graus i els dividim per les 24
hores del dia, tenim que cada hora el sol recorre una distància aparent de 15º. Sabent
això només caldria agafar mitja circumferència (l'altra mitjana correspondria a la nit) i
cada 15º marcar una hora, clavar una barra vertical al mig i anar llegint les ombres.

Tot això, no és tan senzill: d'una banda l'òrbita de la

terra al voltant del sol no és circular, sinó el·líptica, i
per l'altra la terra gira al voltant de manera inclinada.
La barra dreta d'aquell primer rellotge només
marcarà les hores correctament un parell de dies
l'any. Quan el sol pugi o baixa, l'ombra que projecta
sobre el rellotge ira variant i la incorrecció
augmentarà. La situació geogràfica d'Espanya forma
amb l'equador cert angle; és necessari posar el
gnom paral·lel a l'eix terrestre, després inclinar-lo
amb un angle que sumat a la latitud doni els 90º buscats. Per ultimo s'orienta el rellotge
exactament en el sud geogràfic.
 Projecte Rellotge Solar

2.4 Rellotges solars romans pròxims.

A Catalunya aquests instruments, en principi de pedra i de forma esfèrica, s'elaboraran
en el segle I i II. De tots aquests rellotges de sol, només alguns han pogut ser identificats
amb exemplars supervivents, però de la majoria s'ignora fins i tot el seu aspecte, degut
principalment a la manca d'il·lustracions dins de l'obra de Vitruvi.

A Catalunya hi ha un total de sis rellotges de sol romans, dels quals hi ha quatre complets
i dos més dels que només es conserven fragments. Es conserven en els museus pròxims
als llocs on han estat localitzats que són Rubí, Guimerà, Guissona, Igualada i Vilanova i
la Geltrú.

1. L'exemplar més ben 4. En la vila romana

conservats, va ser de "La Malesa"
trobat el 1972 a les situada a Florejacs,
excavacions de la finca es va trobar fa trenta
de Can Feliu en el anys un rellotge romà
terme de Rubí, dintre que es pot veure en
d'una antiga vil·la el museu d'aquesta
romana. ciutat. Té un aspecte
diferent dels anteriors
2. Fou trobat a les ruïnes perquè el material és d'una estructura més
de Darró, situat en el fina.
nucli urbà de Vilanova i
La Geltrú; han 5. Es conserva en
identificat estrats des el museu Rubí un
del segle V aC. fragment
corresponent a la
3. Cap al 1976, en la vila meitat de
romana més pròxima a l'hemisferi d'un
Guimerà, es va trobar rellotge de sol
un rellotge de sol. romà. Aquest és d'un rellotge més gran que
Consta de l'hemisferi els anteriors.
horari. i d'un peu en la
part inferior.
 Projecte Rellotge Solar

6. En les excavacions de la vila romana de l'Espelt,

situada dins del terme municipal d'Òdena s'ha trobat un
fragment de rellotge de sol romà que correspon a la
meitat oriental de l'hemisferi. Per tant, les línies horàries
que es veuen són les de les hores posteriors al migdia.

3. HISTÒRIA DEL RELLOTGE SOLAR

El rellotge de sol és un instrument que ha facilitat als éssers humans, mesurar el pas de
les hores, minuts i segons de la seva vida. L'home primitiu degué apreciar bé aviat la
primera mesura que es pot prendre del Sol: la diferència entre el dia i la nit. Una vegada
assumit aquest fet, altres observacions van despertar curiositat i es va fixar en l'ombra
que el sol projectava de qualsevol objecte. Uns centenars d'anys més endavant l'home
esdevé sedentari, ja no li fa falta vagar buscant la caça ni buscar l'arbre o la roca més
pròxima per a consultar la longitud de l'ombra. Va comprovar que aquest estira-i-arronsa
coincidia amb èpoques de fred i èpoques de calor.

El rellotge de sol més antic del qual es té notícia

va ser trobat recentment a Egipte i datat en
l'època de Tuthmosis III, uns 1.500 anys abans de
la nostra era. Es tractava de dos llistons de pedra,
un que feia de cerca i un altre on estaven
marcades les hores. El primer quadrant
pròpiament dit és degut als sumeris, els quals ja
havien aconseguit un gran coneixement dels
fenòmens astronòmics; aquest quadrant ha estat
datat pels voltants del segle VI a.C.

Amb els grecs els rellotges de sol són estudiats a

consciència, i per primera vegada, el gnòmon
deixa de posar-se vertical i passa a ocupar la posició correcta, paralel.lel a l'eix terrestre.
Quant als romans, no van aportar cap novetat important i es van limitar a copiar el model
grec.
 Projecte Rellotge Solar

Els àrabs, aprofitant que van traduir meticulosament els textos de Ptolemeu (astrònom,
astròleg, geògraf i matemàtic grec), van perfeccionar fins a uns altíssims nivells la tècnica
dels quadrants. Durant els anys del seu domini diverses millores es van introduir en
l'astronomia i la trigonomètrica i es va perfeccionar l'astrolabi (instrument astronòmic que
permet determinar la posició i altura de les estrelles sobre el cel).

4. GNOMÒNICA

Gnomònica és la ciència que mitjançant l'ús de projeccions específiques sobre

superfícies reuneix coneixements i elabora teories sobre la divisió de la trajectòria del Sol.
Aquesta ciència és molt útil per al disseny i construcció dels rellotges de sol i en
cartografia (projecció gnomònica).

L'autor grec que va iniciar el domini d'aquesta tècnica, i potser és el més important, va
anar Heròdot de Halicarnàs (484 - 426 a. C.). El sistema horari dels grecs era temporani:
l'hora s'entenia com la dotzena part de l'arc diürn recorregut pel Sol, però com l'arc varia
al llarg de l'any, l'hora també varia. Per aquesta raó, a aquest sistema se'l denomina
també d'hores desiguals.

La gnomònica ha estat sempre unida, d'una banda, al concepte de mesura del temps i,
d'altra banda, a la cartogràfica de representació en mapes terrestres. El primer a emprar
aquest tipus de projecció va ser el físic grec Tales de Milet per a construir mapes
estel·lars.

Projecció de llum solar a la Terra

 Projecte Rellotge Solar

5. EL SOL

El Sol és una estrella amb un diàmetre de 1,4 milions de

quilòmetres podria albergar 109 planetes en el seu interior;
si fos forat, més d'un milió de Terres podrien viure endins.
Està ple de gasos calents que representen més del 99,8%
de la massa total del sistema solar i la seva temperatura
arriba als 5.500 graus centígrads a la superfície, i més de
15,5 milions de graus centígrads al nucli.

5.1 Importància del Sol per als éssers humans.

Els éssers humans no depenen del sol a l'hora de regular la temperatura corporal, ja que
bona part de la calor procedeix del seu metabolisme. Així i tot, la llum solar influeix en el
metabolisme de l'organisme, permetent unes certes reaccions químiques, que
produeixen calor o permeten el creixement i diferenciació d'alguns teixits i cèl·lules. La
llum solar ajuda el nostre cos a dur a terme altres funcions com és la síntesi de vitamina
D (necessària per al metabolisme del calci i el fòsfor), la correcta circulació sanguínia,
producció d'hormones, evitar al·lèrgies i infeccions a la pell i millora el sistema immune.
Per això és fonamental per a la salut de l'organisme.

5.2 Importància del Sol per els animals

Els animals, com els éssers humans, necessiten l'energia solar per a desenvolupar-se. La
llum solar ajuda als animals a obtenir nutrients, vitamines i calor necessaris. A molts
animals la llum solar els permet sintetitzar vitamina D, igual que en l'ésser humà, que és
fonamental per al seu metabolisme. A més, en els animals la llum solar té una gran
influència sobre la reproducció, a diferència dels éssers humans, ja que en els animals les
èpoques reproductives estan fortament influïdes per la llum i energia solar. Un altre factor
molt important de la calor del Sol, particularment en animals ectodèrmics, és la regulació
de la seva temperatura corporal.

5.3 Importància del Sol per les plantes

El Sol és molt important per a les plantes perquè els permet dur a terme la fotosíntesi.
Durant aquest procés les plantes es nodreixen i reben aigua, llum i calor, per la qual cosa
és fonamental per al seu creixement i desenvolupament. A més, en aquest procés
alliberen energia a l'atmosfera, necessària per a la resta d'éssers vius, i produeixen
aliments que permeten la nutrició altres éssers vius. Així es produeixen aliments com les
hortalisses, les fruites i altres productes agrícoles. Sense aquesta font permanent de llum
i calor, la vida en la Terra deixaria d'existir. Gràcies a la calor del Sol, hi ha aigua en estat
líquid al nostre planeta, que tots els éssers vius necessiten per a sobreviure.
 Projecte Rellotge Solar

5.4. El carro del déu sol

El mite conta que Faetó es va adonar que era el fill de Hèlios, déu del sol. Hèlios li va dir
que demana el que volgués, per a poder demostrar-li que era el seu fill i Faetó va
demanar que li deixés conduir el carro de foc per a convertir el dia en nit. Però tot fracàs
perquè el seu pare li va advertir que no baixés molt cap a la terra perquè s'incendiaria i
tampoc molt alt perquè cremaria el cel. Faetó no va poder manejar el carro de foc i el
carruatge juntament amb els seus quatre corsers es van anar cap a la terra fent que
cremés en foc i flames vermelloses. La terra estava a la vora de la mort i les nimfes al
fons de la mar en les seves cavernes sentien la calor del foc, però Faetó per a salvar la
terra llanço un llamp tanmateix fracàs i aquest va morir. Durant un llarg dia el sol ploro el
seu fill, Hèlios es va submergir en el lament, fins que va arribar Júpiter i li va dir que havia
de donar llum en el dia o sinó la terra es congelaria. Llavors Hèlios es va aixecar, va
allistar el seu carruatge i va anar a assolellar el cel.

6. MEDICIÓ I ORGANITZACIÓ DEL TEMPS

La unitat internacional del temps és el segon. Un segon és cadascuna de les 86.400 parts
que divideixen un dia, 24 hores; cada hora són 60 minuts i cada minut 60 segons.

En primer lloc, el sistema sexagesimal que utilitzem avui

dia va ser inventat pel sumeris i després el van passar als
babilonis fa al voltant de 5.000 anys. Als sumeris els era
fàcil comptar fins a 12 usant una mà i fins a 60 amb dues.
Amb el polze de la mà esquerra es comptaven les
falanges dels altres 4 dits restants (3 falanges per dit),
amb els dits de la dreta comptaven les mans completades
(és a dir, cada vegada que comptaven 12, les 3 falanges
dels 4 dits). Com una mà té 5 dits, això els donava per a
comptar fins a 60 (12x5).

Aquest sistema és també molt apropiat per a realitzar un calendari, ja que existeixen
aproximadament 12 cicles lunars (d'uns 30 dies, una fracció senzilla de 60) en un solar,
que dura poc més de 360 dies (6 vegades 60).
 Projecte Rellotge Solar

Les 24 hores les hi devem als egipcis, que dividien el dia en 12 hores de llum i 12 hores
de nit i usaven observacions astronòmiques per al seu calendari. Com la nit i el dia no
duren el mateix al llarg de l'any, les hores dels egipcis no duraven el mateix.

6.1 Els calendaris i la seva història.

Les civilitzacions antigues sempre han tingut la necessitat de representar i classificar el

temps i això porto a la creació dels calendaris. Aquestes civilitzacions van basar els
estudis en els astres: les estrelles, la posició dels planetes i les fases de la Lluna.

En Aberdeenshire (Escòcia) es troba el calendari

mes antic datat al 8.000 a. C. Es tracta d'un
monument compost per 12 pedres que marquen la
posició de la lluna al llarg d'un any. Van ser inclosos
per algunes cultures els calendaris lunisolares que
calculaven el pas de les estacions i les
observacions solars.

L'astronomia ha estat part important de la nostra

història des de fa milers d'anys. Fa 5.000 anys
van ser pioners els sumeris i els babilonis a crear
aquest tipus de calendaris fa a la regió de
Mesopotàmia (actual Orient Mitjà). El calendari
sumeri va inspirar el calendari d'altres
civilitzacions com els hebreus, els antics egipcis i
els grecs clàssics.

A Egipte van aparèixer els primers calendaris solars fa 3.000 anys. Els astrònoms i
matemàtics egipcis van descobrir que l'any durava 365 dies, van dividir el calendari en 12
mesos de 30 dies cadascun i van prendre festius els 5 dies que sobraven cada any.

Fa aproximadament 2.000 anys, en l'altra part del món, la civilització Maia va crear el seu
propi calendari en cicles de 52 anys. Aquesta civilització mexicana va calcular les dates
des del 3114 a. C. fins a l'any 2012.
 Projecte Rellotge Solar

Els primers calendaris romans tenien 10 mesos,

de març fins a desembre, i només comptaven
amb 304 dies. Amb el pas del temps, els
astrònoms romans van millorar les seves
observacions del cel i van definir un calendari de
12 mesos i 355 dies a partir del s.VII a. C. El
famós emperador Juli Cèsar, en el 45 a.C, va
establir un nou calendari: el calendari julià. Aquest
constava de 365 dies, ja que se li van agregar 10
dies per a completar el gir de la Terra al voltant
del Sol.

El senat romà va decidir dedicar el mes de juliol

en honor a Juli Cèsar en el 44 a. C.. El seu successor, l'emperador Cèsar August, va
decidir que el mes següent fos dedicat a ell mateix: agost. Tant juliol com agost van
guanyar un dia (31 dies): febrer va passar a tenir 28 dies. Per a evitar el desajustament
amb l'any solar, s'afegeix un dia extra a febrer en els anys de traspàs.
 Projecte Rellotge Solar

6.2 L'hora en idiomes de tot el món.

CATALÀ IDIOMES ES DIU... CATALÀ IDIOMES ES DIU...

Castellà ¿Qué hora es? Castellà Mediodía

Anglès What time is it? Anglès Midday
Francès Quelle heure il est? Francès Midi
Alemany Wie spät ist es? Alemany Mittag
Quina hora Italià Che ora è? Italià Mezzogiorno
Migdia
és?
Portuguès Que horas são? Portuguès Meio-dia
Coreà 그것은 몇시입니까? Coreà 정오

Àrab ‫ما هو الوقت؟‬ Àrab ‫ظهيرة‬

Somali Waa meeqa saac? Somali Duhurkii

Castellà Hora Castellà Reloj

Anglès Hour Anglès Clock
Francès Temps Francès Montre
Alemany Zeit Alemany Uhr

Hora Italià Tempo Rellotge Italià Orologio

Portuguès Tempo Portuguès Relógio
Coreà 시간 Coreà 감시

Àrab ‫وقت‬ Àrab ‫راقب‬

Somali waqtiga Somali daawato

7. INDICACIONS PER LA CONSTRUCCIÓ DEL RELLOTGE SOLAR.

7.1 Materials:
● Tisores.
● Silicona.
● Cartolina.
● Llapis.
● Regla i transportador.
● Fulla blanca.
● Brúixola.
 Projecte Rellotge Solar

Primer, en la fulla blanca es dibuixen línies cadascuna de 15º (que resulten de dividir els
360º de l'esfera terrestre entre 24 hores que té un dia). Després, considerant els 41° de la
latitud en la qual es troba Barcelona, es realitzen els següents càlculs trigonomètrics:

Ara que es coneix la longitud de cadascun dels costats del triangle rectangle, es
procedeix a retallar la cartolina amb aquestes mesures. Després, a la cartolina es passen
les línies de la fulla blanca.

A continuació es pega el gnomon a la superfície de cartolina en la línia del mig, fent que
l'angle de 41° quedi la direcció nord del rellotge. Finalment es posen els números en el
rellotge del 6 al 18.
 Projecte Rellotge Solar

8. CONCLUSIONS

Un rellotge de sol és la projecció del recorregut del sol al llarg d'un any i que serveix per a
orientar-se sobre l'hora. La realització del present projecte/treball va respondre als
objectius acadèmics plantejats i va suscitar un interès més profund per l'estudi de
l'astronomia mitjançant la recerca de les pràctiques al pati. Al llarg de l'execució d'aquest
projecte/treball que tant hem gaudit de dur a terme, hem arribat a conèixer diversos
aspectes sobre el Sol, com per exemple: el seu moviment sobre el planeta terra i la seva
importància per a les diferents civilitzacions antigues pioneres i actuals, la rellevància del
rellotge de sol i la seva evolució fins a arribar al rellotge que coneixem avui dia, entre
d’altres.

Hem pogut aconseguir trobar tot el coneixement necessari pel treball gràcies a les
indagacions realitzades a diverses pàgines d’Internet. L’ús de la informació trobada en
aquestes pàgines ens ha ajudat molt i ens ha facilitat en gran part a l’hora de la
elaboració de la memòria escrita. Per altra banda, a la part pràctica, l'assessorament d’en
Dani, el professor de matemàtiques, ens ha sigut molt útil ja que ens ha explicat de
manera acurada el procediment d’elaboració del rellotge solar i ens ha sigut eficient pel
correcte enteniment de l’operativitat d’aquest artefacte.

Gairebé no hem tingut dificultats en la fabricació del rellotge, ja disposàvem del material
necessari, a més de que el temps que teníem per fer-ho no va ser un problema, vam
trigar tres hores però teníem temps de sobra. Vam intentar que els angles i les hores
fossin el més precís possible encara que no ho sabem ja que no podem saber amb
exactitud quina hora és amb aquest rellotge, només es pot determinar una hora
aproximada, tenint en compte que no ens trobem a l’equador ni al meridià de Greenwich,
a més que estem gairebé a l’estiu i l’hora canvia.

En definitiva, estem bastant contents amb el resultat, tant la part de la memòria escrita
com la part pràctica. Ha sigut una experiència una mica estressant però que a finals hem
pogut gaudir d’alguna manera. Hem après moltes coses noves que no sabem si ens serà
útil en un futur però que no ha estat malament del tot.

Moltes gràcies.
 Projecte Rellotge Solar

El resultat final:
 Projecte Rellotge Solar

9. WEBGRAFIA

https://instrumentosdemedicion.org/tiempo/reloj-de-sol/#Que_es_un_Reloj_de_Sol
https://www.gnomonica.cat/
https://www.nationalgeographic.es/espacio/el-sol-0
https://elpais.com/ciencia/2020-03-25/como-medimos-el-tiempo.html#:~:text=La%20uni
dad%20internacional%20del%20tiempo,y%20cada%20minuto%2060%20segundos.
https://www.ecologiaverde.com/cual-es-la-importancia-de-la-luz-solar-para-los-seres-viv
os-1394.html#:~:text=La%20importancia%20del%20Sol%20es,tal%20y%20como%20la
%20conocemos
https://mitosyleyendascr.com/mitologia-griega/faeton/
https://www.lavanguardia.com/vida/junior-report/20200224/473743933476/historia-calen
darios-astronomia-tiempo-cultura.html
https://es.wikipedia.org/wiki/Proyecci%C3%B3n_gnom%C3%B3nica