2.

2 Mesopotàmia o El Creixent Fèrtil

• Sumeris, a Uruk i Sumer

• Babilonis, a Babilònia (Torre de Babel)

• Assiris, a Nínive (actual Mossul, Kurdistan iraquià)

 Astronomia

• Mitologia: adoració del sol (Baal) i altres astres (Istar)

• Astronomia empírica: observació i registre del moviment regular del cel
• Denominació dels astres: Mart (dimarts), Venus (divendres), Mercuri
(dimecres), Júpiter (dijous)
• Construcció torres-temple (+ observació)
• Instruments: quadrant solar i rellotge d’aigua (o clepsidra)
• Exemple: intent de mesurar l’augment progressiu de la il·luminació de la Lluna
en quart creixent
Ziggurat d’Ur (representació)

Torre de Babel, de Pieter Brueghel (M. Hª de l’Art de Viena)

Astrologia

Predicció i endevinació del futur del rei i del país en funció:

- Dels planetes: registraven les irregularitats del seu moviment
- De les constel·lacions: van dividir el cel en zones en les quals distribuïen les estrelles (signes del
zodíac)
- Dels eclipsis de sol i de lluna: registraven la seva periodicitat
Les matemàtiques i l’economia

1. Matemàtiques aplicades: nombres, càlculs i mesures al servei de l’astronomia

•Geometria
•Metrologia
•Equacions
•Multiplicacions i divisions
•Sistema de numeració sexagesimal (complementen amb el decimal dels egipcis)

2. Ús de metalls preciosos com a diners o valor de canvi; plata o bronze (2.500 aC)
 Història de la moneda
1r. Troc – intercanvi
2n. Objectes monetaris que representen un patró de mesura
o Objectes: petxines, dents de gos, ordi, etc.
o Bulla: recipient segellat amb ‘fitxes’ a dins
o Monedes metàl·liques
3r. Moneda normalitzada – encunyada pels grecs (oficials)
Tetradracma - glàukai
 Escriptura cuneïforme

 3.000 aC
 Tauletes d’argila tova (22.000 a la biblioteca del rei assiri Assurbanipal)
 Signes punxeguts (triangles o cunyes)
 Textos econòmics, administratius, matemàtics, astronòmics, literaris o judicials
 Exemples:
 Taula d’observació astronòmica: Venus d’Ammisaduga (sortides i postes)
 Codi d’Hammurabi, rei de Babilònia (ca 1750 aC)
 Llegenda de l’heroi Gilgamesh
 Tauleta de Plimpton 322 (1900 aC): dades quantitatives i numèriques
 Farmacologia: formules químiques i màgiques (a Nippur)
Història de l’escriptura

1. Representació d’idees (pictograma): jeroglífics egipcis i glifs mayes

2. Representació de paraules i proposicions amb caràcters convencionals (signes): e.
xinesa o kanji japonès
3. Composició de paraules amb alfabet (lletres): fenici, grec, llatí, etc.