1. Preguntes 3.a.

relatives a l'anàlisi del fragment de l'obra (contingut

o forma) [80 mots: 1 punt al selectiu]

1.01 Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms

delloc, esdeveniments, objectes) en aquest fragment? Tenen relació amb
elmarc espaciotemporal general de l'obra El verí del teatre?
MARQUÈS (ràpid): Però no únicament això... Si poguérem, per alguna
espècie d’encantament mimètic, penetrar en la seua interioritat, i viure-la,
sense deixar de ser ensems nosaltres mateixos... llavors, quin plaer més
sublim, quin plaer del coneixement, i com aquest plaer es comunicaria i
s’estendria per tots els racons i les fibres més allunyades del nostre pobre
cos! Quin plaer, amic Gabriel, en una època de racionalisme i d’ensopiment
com és ara la nostra! (Riu.) Però, ja heu vist... No deixe de parlar... Ah, les
paraules em perdran... (Mira novament el seu rellotge.) Gaudisc abans d’hora
d’unes emocions que, pel moment, no he arribat ni tan sols a provocar en
vós... (Pausa. Amb indiferència aparent.) Encara no m’heu dit si accepteu el
meu joc...

El marqués esmenta “una època de racionalisme i ensopiment”, que es refereix a l’època en la

qual l’obra està ambientada, la França revolucionària i, particularment, el pensament il·lustrat
que l’acompanyava. Aquest pensament volia cercar coneixement, raó i, sobretot, llibertat i
progrés. A més, un pensament característic de la Revolució Francesa era combatre les
desigualtats socials, que s’identifica amb el fet que el marqués estiga preguntant-li a Gabriel,
un comediant que pertany a una classe social inferior, si accepta el seu joc.

1.02 Situa o ubica el contingut d'aquest fragment en l'argument de

l'obra.

1.03 Quines característiques presenta el personatge (criat,

marquès, Gabriel)? Evoluciona el personatge al llarg de l'obra?

En esta pregunta se vos demanarà per un sol personatge a partir d’un fragment.
S’entén que la resposta ha d’estar relacionada amb el fragment. Per tant, el que hi
ha a continuació només és una guia, no un model de resposta

MARQUÈS: Oh, sí, insistisc, Gabriel... Insistisc... (Pujant apressadament ell també a
l’escenari, i mirant-ho tot amb la màxima atenció.) Espereu... (Satisfet, en acabar el seu
examen.) Sí... sí, està tot bé... (Baixa de l’escenari, agafa el llibre, l’obri per la pàgina
corresponent, i apropant-se al prosceni, li’l dóna a GABRIEL.) M’interessa particularment
aquesta escena..
El personatge del Marqués presenta una gran habilitat de manipular que, juntament amb la
seua classe social, li permet aconseguir allò que vol. Per fer-ho, utilitza les persones com a
simples mitjans i ho justifica intel·lectualment. En aquest fragment el personatge ja ha
evolucionat, ja que al principi de l’obra simula ser un criat, abans de fer el canvi marcat per la
veu i la vestimenta. Es pot apreciar com en tot moment es troba en control de la conversa.

Gabriel és un personatge marcat pel seu origen social i orgull professional. Actor
 orgullós i segur de si mateix al principi, va evolucionant a mesura que coneix més
detalls dels enganys de Criat/Marqués fins a ser un personatge feble, moribund, que
suplica per la seua vida.

1.04 Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines

altres temàtiques són característiques d'aquesta obra?
Mireu-vos les temàtiques en les diapositives 19 i 32 de la presentació d’Isabel Marcillas que
teniu en Aules.

MARQUÈS: Us he dit abans que aquesta obra no era, de cap manera, una obra
semblant a les que satisfan els gustos... decadents... de la nostra època. Jo...
(dubtant) jo me l’he llegida sovint... en la solitud de la meua cambra... Me l’he llegida
en alta veu, fins i tot, però amb això no és suficient. Em cal sentir-la, des de fora...
sorgint dels vostres llavis... encarnant-se en la vostra persona... (El MARQUÈS
descorre les cortines de la gran arcada que fa xamfrà en el fòrum, i hi queda al
descobert una espècie d’absis, amb estretes finestres enreixades, i sense cap porta.
Els murs són de pedra, sense treballar. Sembla el decorat «teatral» d’una presó de
l’edat mitjana. Al centre d’aquest espai, i com a únic element de mobiliari, un gran
seient amb respatller i braços, també de pedra, que recorda un tron reial.) Mireu... Us
he preparat l’escenari adient...

Una de les dues temàtiques principals que es desenvolupen en El Verí del teatre és la
societat jeràrquica de l’època. En aquest cas, el Marquès fa ús de la seua superioritat
de classe social alta, retenint a Gabriel al seu palau i obligant-lo a actuar per a ell. Per
altra banda, el segon eix temàtic rellevant fa referència a qüestions metateatrals, als
límits entre la realitat i la ficció, ja que el Marqués vol una obra teatral en la qual la
mort fictícia comporte també una mort real.

1.05 Analitza les característiques del tractament de l'acció en El verí del

teatre.

Segons el fragment triat, la pregunta podria relacionar-se amb el tractament

de l'espai de l'acció o amb el tractament del temps. Sobre l'espai de l'acció,
es podria plantejar la quantitat d'espais, les seues característiques, el seu
canvi o transformació al llarg de l'obra i els possibles punts d'entrada i eixida
dels personatges. Sobre el temps de l'acció (localització temporal i durada),
es podria plantejar en quina franja horària se situa l'acció i si la durada de
l'acció és més o menys llarga (a partir de la consideració de si l'acció és lineal
i completa o si presenta algun tipus de recurs, com ara alguna el·lipsi
temporal).

Per exemple (primer, espai; després, temps):

Els fets ocorren a Paris, en un palau rococó. L’obra es desenvolupa en una única
estada. Aquesta sala es caracteritza per la incomunicació i per crear sensació d’angoixa, ja
que només té una única entrada que es troba tancada i les finestres estan enreixades.
Conforme avança l’obra, l’espai passa per un canvi on es descobreix un petit escenari que
simula una presó. Al final de l’obra l’espai pateix un altre canvi, fent aparèixer una gran reixa
 que tanca el petit escenari.

L’obra se situa a París, el 1784, poc abans de la Revolució Francesa. A l’inici sonen sis
campanades i sabem per l’acotació inicial que avança el capvespre (metafòricament es
correspon amb la fi de la vida de Gabriel). No tornen a sonar les campanes, per tant l’acció
ocorre en menys d’una hora. El verí del teatre presenta unitat de temps: no hi ha salts
temporals i la durada de la història és semblant a la de la representació.

1.06 Veiem un engany o un efecte sorpresa en aquest fragment d'El

verí del teatre? Juguen un paper destacat aquests recursos en
l'obra? Raona la resposta amb el comentari d'altres exemples
d'enganys o d'efectes sorpresa presents en l'obra.

MARQUÈS: Us he dit abans que aquesta obra no era, de cap manera, una obra semblant a
les que satisfan els gustos... decadents... de la nostra època. Jo... (dubtant) jo me l’he llegida
sovint... en la solitud de la meua cambra... Me l’he llegida en alta veu, fins i tot, però amb això
no és suficient. Em cal sentir-la, des de fora... sorgint dels vostres llavis... encarnant-se en la
vostra persona... (El MARQUÈS descorre les cortines de la gran arcada que fa xamfrà en el
fòrum, i hi queda al descobert una espècie d’absis, amb estretes finestres enreixades, i sense
cap porta. Els murs són de pedra, sense treballar. Sembla el decorat «teatral» d’una presó de
l’edat mitjana. Al centre d’aquest espai, i com a únic element de mobiliari, un gran seient amb
respatller i braços, també de pedra, que recorda un tron reial.) Mireu... Us he preparat
l’escenari adient...

Al llarg de l’obra el Marqués fa ús d’enganys i manipulacions, per la manera com dona o amaga
la información, per tal de manipular a Gabriel. En aquest fragment en concret el Marqués li diu
a Gabriel que vol veure com interpreta un personatge de l’obra, Sòcrates. Part de l’engany és la
forma com ho diu, ja que és veritat però a la mateixa vegada no és exactament la seua intenció.
A més, mostra un gran escenari on Gabriel interpretarà la seua obra, cosa que té un efecte
sorpresa significant. Aquesta forma de manipular les paraules també es pot observar quan li
promet que li donarà un antídot, però no conta que en veritat no hi ha cap verí.

1.07. Analitza els aspectes formals d’aquest fragment d’El verí del
teatre com a text teatral.
 2. Preguntes 3.b. relatives a la contextualització de l'obra [80 mots:
1 punt al selectiu]

2.01 En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'El verí

del teatre?
El verí del teatre es va escriure el 1978, durant la transició. La progressiva obertura
democràtica porta a una major tolerància cap a l’ús del català i la desaparició de la censura,
cosa que obri les portes a la literatura catalana i al teatre en concret. Són anys de
redescobriment nacional dels valencians després de la democràcia: els dramaturgs rescaten
el valencià per a obres cultes; també ho són de contracultura, cosa que portarà a l’aparició
de fórmules rupturistes en el teatre (en l’escenografia, el teatre de l’absurd, etc.).

2.02 Situa aquesta obra en la trajectòria de Sirera (etapes, blocs) i

digues algunes característiques de l'etapa o bloc, o diferències respecte
a altres etapes.
Rodolf Sirera va començar a escriure obres teatrals caracteritzades per un fort
compromís amb la llengua i la història dels valencians a finals dels 60 i principi
dels 70. Posteriorment, a final dels 70, comença una nova etapa en què varia
més els temes i els gèneres i es distancia del teatre independent amb obres
com El verí del teatre o L’assassinat del doctor Moraleda. Amb aquestes és
aclamat com a un dels millors dramaturgs del seu temps. Posteriorment
escriurà obres amb el seu germà, Josep Lluís, entre altres, en què s’aproxima a
l’experimentalisme.

2.03 Quines característiques generals presenta el gènere teatral en

el context de l'escriptura d'El verí del teatre?
A partir del 1968 entra en crisi el model de teatre independent junt amb el realisme històric
de la narrativa i la poesia. Posteriorment, la mort del dictador comporta la llibertat
d'expressió i la tolerància al teatre en català, cosa que obri noves portes. A partir dels anys
70, triomfen companyies com Comediants, la Fura dels Baus, etc., que elaboren les seues
pròpies obres. Paral·lelament, apareixen nous dramaturgs, com Josep M. Benet i Jornet o
Sergi Belbel. Actualment conviuen els dos corrents dramàtics: el textual i el de companyies.

2.04 Quins altres autors o autores de teatre destaquen en el context

d'escriptura d'El verí del teatre (mínim 2)? Aporta algunes dades sobre
l'escriptura d'aquests altres autors o autores (títols destacats,
característiques).
Alguns autors destacats des dels 70 fins a l’actualitat són Josep Maria Benet i Jornet
(Barcelona) i Josep Lluís Sirera (València). Els dos van ser dramaturgs i guionistes de
televisió. L’obra teatral del primer s’ha classificat en el realisme històric, amb títols com ara
Una vella, coneguda olor. També va ser guionista de sèries d’èxit com Poblenou. Josep Lluís
Sirera, era germà de Rodolf Sirera. Va escriure obres amb Rodolf com La trilogia de les
ciutats, relacionada amb la guerra civil.

2.05 Quines característiques presenta el teatre amb anterioritat al

context d'escriptura d'El verí del teatre? Quines diferències trobem en el
teatre entre aquests dos períodes?
Durant les primeres dècades de la dictadura franquista, la representació del teatre en català
és totalment prohibida i subjecta a la censura. Després de la segona guerra mundial es
permeten representacions de sainets en català. Posteriorment va aparéixer el teatre
independent, que volia desmarcar-se del tradicional i captar un públic nou. A més, volia
servir com una eina de lluita social i política, amb una posició progressista. A partir d’aquest
eixiran companyies avantguardistes com Comediants. Quant al teatre de text, destaquen
autors com M. Aurèlia Capmany o Manuel de Pedrolo, que connecta amb els corrents
europeus contemporanis.

2.06 Quins autors o autores destaquen en el teatre / la dramatúrgia

amb anterioritat al context d'escriptura d'El verí del teatre (mínim 2)?
Quines semblances, novetats o diferències presenta l'escriptura
d'aquests altres autors o autores respecte a l'autor del fragment?
Com a grans dramaturgs podem destacar Manuel De Pedrolo i M. Aurèlia Capmany, les
obres dels quals van ser representades i estudiades per l'Agrupació Dramàtica de
Barcelona. Per una costat, Pedrolo tracta sobretot el tema de la llibertat i té algunes obres
que s’aproximen al teatre de l'absurd. El seu estil està lluny del teatre de Sirera, que podem
qualificar com a teatre d'autor. D'altre costat, Capmany, considerada una de les escriptores
catalanes més polifacètiques, critica la condició de subordinada de la dona i reivindica la
lluita feminista.