EL TEATRE

El món sencer és un teatre.

William SHAKESPEARE

Literatura Catalana de modalitat_2n BATX

 1. EL TEATRE

El teatre és la representació dialogada (monologada) si es tracta d’un sol personatge d’un text) per
part d’uns actors en un escenari. Segons el seu contingut es poden establir tres subcategories de les
obres de teatre.

● En la tragèdia, s’hi tracten temes profunds i seriosos amb un desenllaç tràgic.

Generalment, acaba amb una desgràcia com ara la mort del protagonista. El personatge
protagonista acaba vivint un destí fatal perquè es veu arrossegat per una força que el
controla, normalment un sentiment com ara l’amor, l’odi o la venjança. En tractar temes tan
passionals i seriosos, el dramaturg acostuma a fer ús d’un registre culte de la llengua.
● La comèdia es caracteritza per la quotidianitat dels successos que s’hi representen. Els seus
personatges són propers i reals, el seu to és més lleuger i sovint es creen situacions
còmiques que fan riure el públic. No obstant això, la comèdia és un subgènere que pretén
denunciar o criticar conductes que viu la societat de la seva època; tot i que el to divertit o el
llenguatge planer el fan més accessible al públic.

● El drama combina elements dels dos subgèneres anteriors. Els personatges que hi
apareixen són perfils de la vida real que han d’enfrontar-se a una situació molt complicada,
tot i que en determinats moments pot semblar divertida. Malgrat tot, el final no sempre és
desgraciat per als protagonistes, sinó que molts cops és incert. Si es consideren el grau de
comèdia i el grau de tragèdia que es detecta es pot diferenciar entre melodrama i
tragicomèdia.
 1.1. EL TEXT TEATRAL

És el text literari que escriu el dramaturg, que comparteix moltes semblances amb el text que fan
servir els actors de cinema. Per això, usem guió com a sinònim de text teatral.

Hi ha dues tipologies de text:

● El monòleg o diàleg: és el text que els actors reprodueixen a l’escenari i ho fan interpretant
literalment (exactament) el que ha escrit l’autor. Aquest text va precedit de guions quan és un
diàleg.
● Les acotacions: guies per als actors i el director de l’obra que indiquen com han de
representar el text i com ha de ser l’escenografia i el vestuari. Aquesta informació la veiem
quan anem a veure la representació, però no l’escoltem.
Exemple:
Tot text teatral també està format per una estructura visible, tant en el text escrit com a sobre de l’escenari:
● L’acte és cadascuna de les parts del text dramàtic que està separada de les altres per un període de temps o
un canvi en l’acció.
● L’escena és una petita part de l’obra que manté els mateixos personatges a l’escenari. Quan un d’ells surt
o n’entra un de nou, es diu que és una escena nova.
● El quadre és la part de l’acte que comparteix el mateix decorat, és a dir, l’acció de l’obra està passant al
mateix espai de la ficció (un menjador, una aula d’escola, una cafeteria, una oficina, un carrer…).
 1.2. AGENTS QUE HI INTERVENEN

El teatre és el gènere en que participen més agents en tota la cadena de creació i recepció, sempre
que el volguem veure representat i no sols llegir-ne les obres. Entre l’autor i el lector/espectador hi ha
el director de l’obra i els actors, i amb menys importància els maquilladors, els encarregats de vestuari
i els tècnics (de so, de llums…).
● El dramaturg o la dramaturga és l’autor o l’autora de la peça. S’encarrega d’imaginar i escriure les
situacions que hauran de viure uns personatges. No només escriu els diàlegs, sinó que també redacta les
acotacions.
● El director o la directora és qui porta a l’escenari el text que prèviament ha escrit l’autor. Destaquem les
tasques de preparació del text amb els actors, de supervisió dels decorats i el vestuari mirant que s’ajustin
al text… A vefages, fan petites adaptacions dels textos originals per tal que puguin agradar més al públic
o perquè puguin estar més d’acord amb l’actualitat.
● Els actors i les actrius es posen a la pell dels personatges que ha imaginat el dramaturg. Parlen, actuen i
interactuen entre ells seguint el diàleg i les acotacions de l’escriptor, al mateix temps que fan cas de les
directrius del seu director.
● El públic està format per cadascun dels espectadors que assisteix a la representació del text
dramàtic al teatre. Fixa’t que el teatre permet que el text escrit per l’autor entauli una conversa
amb el públic. Els recitals de poesia i la lectura en veu alta també fan possible aquest fet, però
potser no són més minoritaris i el text no ho exigeix tant. El text dramàtic ha nascut amb aquest
objectiu.
 1.3. VESTUARI I ESCENOGRAFIA

El teatre es considera una art escènica com ara el circ, és a dir, un espectacle que es desenvolupa en
viu i en directe amb un públic espectador que s’ho mira. Per tant, no només és important allò que es
diu sinó també allò que es veu. El vestuari i l’escenografia són essencials quan parlem d’espectacles.

Exemple:
L’escenari representa una universitat: aules, despatxos, una sala de professors i un taller de
dibuix. S’hi veuen llibres, papirs, pergamins, i, sobretot, plafons lleugers, cortines o projeccions
amb cal.ligrafies antigues i exòtiques. La música, si n’hi ha, ha de ser renaixentista o barroca.