Wuolah Free Apuntsteatre

Apuntsteatre.
pdf
pauletax
Análisis y crítica del teatro catalán
1º Grado en Filología Catalana
Facultad de Filología, Traducción y Comunicación

Universitat de València
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Anàlisi i crítica del teatre català.
Paula Simó Enríquez: pausien@alumni.uv.es
Tema 1: Introducció al teatre.
1.1. Els límits del teatre: cap a una definició de teatre.

El teatre: literatura (text) i espectacle (representació): En català teatre és un gènere però
també fa referència a l'espectacle.
a) El teatre dins les manifestacions artístiques.
b) El teatre com a gènere literari. Diferències amb els altres gèneres.

El teatre es diferència dels altres gèneres (narrativa i poesia) perquè té acotacions, no té
veu narrativa, normalment assistim als esdeveniments sense un context, el context és
visual; no hi ha capítols (normalment, perquè és una "paraula prohibida").
Entre elles, les diferents arts (fotografia, pintura, escultura, arquitectura, teatre, literatura,
música, dansa, etc.) es diferèncien per coses com el mitjà, l’espai (arquitectura, pintura,
escultura) i el temps —dansa, cine, tatre (tot i que el teatre també és espacial)—, la
presència física de l’ésser humà com a intèrpret, etc.
El teatre en el sistema general de les arts
Espacial Espaciotemporal Temporal

Superfície
Imatge Arquitectura Còmic Música
Llum/foscor Pintura Durada
Escultura Dansa Moviment
{
Color
Perspectiva Fotografia Teatre So
Forma Escèniques Lírica(òpera) Velocitat
Materials/tex Circ Ritme
tura
Objecte Cine Literatura
Visual Audiovisual Auditiu
➔ El teatre dins les manifestacions espectaculars:

a) Arts audiovisuals (digitals).
b) Arts escèniques.
- Teatre.
- Dansa (clàssica, contemporània…).
- Lírica (òpera, sarsuela…).
- Circ.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8596816
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
➔ Els diferents tipus de teatre:
◆ Diferents criteris per delimitar tipus de teatre.

Segons els subgèneres: tragèdia, drama, comèdia, sainet, entremés, etc.
Segons el destinatari: per a adults, per a infants, per a públic familiar, etc.
Segons l’espai: teatre de sala/de carrer.
Segons l’element expressiu: teatre de text/teatre visual, gestual, físic o mim, etc.
Segons qui interpreta els personatges: teatre d’actors-actrius/de titelles o d’objectes, etc.
Segons la forma teatral: convencional, experimental o innovador (d’avantguarda),
d’investigació, etc.
Segons la ideologia (continguts): progressista, conservador, etc.
1.2. El procés de creació/producció i exhibició teatrals.

1.2.1. Elements contextuals: espai i temps.
Les paraues espai i temps tenen molts significats en l’anàlisi.
a) Espai de la representació (quin és l’espai físic on es representa l’obra i quines
característiques presenta) i espai espectacular (forma que adopten els espais
destinats a l’espectacle al llarg de la història).
Escena tancada/frontal/italiana: Només es pot veure per davant, és a dir, no hi ha visió
lateral
Dibuix 1: Rectangular, escena frontal o a la italiana (opera).
Dibuix 2: Circular: públic a voltant/públic al mig.
Escena oberta: Hi ha més d’una perspectiva, es pot veure de diferents costats.
1. Teatre grec: va més enllà de la circumferència.
L’orchestra és una circumferència, el que ho
diferència del teatre romà, on és una
semicircumferència perquè el cor no té tanta
importància. Amb la caiguda de l’imperi romà el
teatre es perd, però al segle XVI reaparex. Les dones
no podien interpretar, ni a Grècia i Roma, ni posteriorment en l’època anglicana.
2. Teatre romà: El teatre romà constarà dels mateixos espais que el

teatre grec, però donarà més espectacularitat a l’escena i el mur
posterior serà transformat en una sumptuosa edificació amb
portalades per on els actors accediran a l’escena.
Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins
Análisis y crítica del teatr...
Banco de apuntes de la
3. Teatre actual: Podríem dir, que en el teatre actual tot hi té cabuda. S’han trencat vells
motlles; el tradicional escenari a la italiana s’ha vist arraconat en més d’una ocasió
per espais escènics diferents, segons les exigències de cada representació.
Ciclorama: per a la projecció de la llum (pantalla del concert d’oques que anava canviant de
dibuix).
La quarta paret: Línia imaginària entre el públic i l’escena. És un element present en
l’escena tancada.
b) Temps de la representació (temporalitat concreta de l’espectacle) i temps

espectacular: durada de l’espectacle.
➥ Representació sense interrupcions o amb descans/intermedi/entreacte.
➥ Localització temporal de la representació (calendaris, horaris…): la temporada teatral.
1.2.2. L’equip artístic/tècnic i els materials escènics.

Als programes de mà, que poden ser en format gran, menut, díptic, tríptic, etc., trobem els
noms dels participants en el teatre separats per equips i la portada de l’obra.
Equip artístic (creatius): Guió i dramatúrgia, text, escenografia, il·luminació, vestuari,
maniobres, disseny gràfic, direcció.
Equip de sala (treballadors): Maquinista, tècnic d’il·luminació, utillatge/atrezzo/mobiliari
(encarregat dels elements que fan falta per a la funció), tècnic de so, acomodadora,
taquillera, coordinadora (de col·legis), cap de sala, publicitat i imatge, administració.
Equip tècnic (realitzadors i tècnics): Realització escenogràfica, gravació banda sonora,
fotografia, realització de vídeo, equip didàctic (elaboren el material didàctic en les obres per
a xiquets per ex), producció.
De vegades als programes de mà no hi ha una divisió per equips però es solen posar els
noms agrupats amb el seu càrrec corresponent.
Ajudant de direcció: és la persona que assisteix el director en el seu treball i l’ajuda en el

muntatge de l’obra; es troba present als assaigs, supervisa els treballs tècnics i es
responsabilitza que la posada en escena es duga endavant, segons el pla de direcció.
Apuntador: és la persona que va llegint el text que ha de dir l’actor, en veu molt baixa, i la
puja una miqueta quan l’actor dubta, s’equivoca o oblida el paper. L’apuntador se situava
antigament a l’escenari, amagat a una closca, al mateix límit del prosceni. Actualment la
closca ha desaparegut i només s’utilitza apuntador durant el període d’assaigs.
Regidor: és el nom modern, amb competències ampliades, de l’antic traspunt, que era
originàriament la persona que, entre bastidors, li donava l’entrada als actors, i els apuntava
les primeres línies del text. A l’actual regidor, a més d’això, li correspon comprovar que tots
els elements de la representació estiguen preparats, abans que aquella comence, i que
funcionen de manera correcta.
Tramoistes o maquinistes: són els responsables de la col·locació dels decorats a
l’escenari, i de tots els canvis que se’n produeixquen durant la representació, i també de
l’obertura i tancament de teló.
Elèctric o electricistes: tenen al seu càrrec el muntatge dels llums i el seu control llarg de
l’obra (encendre’ls, apagar-los, augmentar o disminuir la seua intensitat, etc.).
Sastre o guarda-roba: qui té cura dels vestits, els supervisa, es responsabilitza que
estiguen en bon estat i pot també ajudar els intèrprets a fer canvis ràpids de roba entre
bastidors.
Elements o materials escènics ➞ Decorat/escenografia/espai escènic:
➔ Utillatge/atrezzo/accessori.
➔ Vestuari.
➔ Il·luminació.
➔ So/espai sonor.
➔ Paraula (text).
➔ Veu.
➔ Maquillatge.
➔ Perruqueria.
➔ Moviment (gestos).
➔ Cos (actor/actriu).
➔ Audiovisuals/projecció.
➔ Màscara.*
Activitat.
Element/material Equip artístic Equip tècnic/de sala
Espai escènic Escenògraf Maquinista/tramoista
Il·luminació Dissenyador/il·luminador/a Tècnic de llums
Música Compositor/a Tècnic de so
So Dissenyador/a de so Tècnic de so/gravació
Projeccions audiovisuals Creador/a audiovisual Tècnic d’audiovisuals
Text/paraula Autor/a, versionador, Apuntador/a

adaptador, dramaturg…
Veu Actor/director Assessor vocal
Cos Actor/director Maquillador/perruquer
Moviment Actor/director, coreògraf* Coreògraf, regidor
Vestuari Dissenyador Sastre
Perruqueria Perruquer/dissenyador Perruquer
Maquillatge Maquillador/dissenyador Maquillador
Utillatge Escenògraf Utiller
Màscara Dissenyador/a Realitzador de màscara
1.2.3. Relació entre literatura dramàtica i espectacle teatral.

a) Segons la novetat del contingut:
- Text dramàtic original: un text nou o un text ja escrit.
- Versió (d’un text dramàtic ja escrit).
- Adaptació (d’un text no teatral).
b) Segons el desencadenant de l’escriptura (o reescriptura):
- Iniciativa pròpia d’un escriptor/a.
- Un encàrrec a un escriptor/a per fer un espectacle.
- Un text escrit per a una companyia pròpia.
c) Segons el número d’escriptors/res implicats/des:
- Escriptura individual.
- Escriptura de diversos autors/creació col·lectiva.
*De vegades s’usa la paraula dramatúrgia per a referir-se a una versió, però aquesta
paraula també vol dir fer una obra de nou.
Processos de creació: estrena d’un text nou.

1. Un text (unitat a la ficció/història) escrit des de l'equip artístic (per un o diversos dels
seus membres -coescriptura-).
2. Un un text (unitat a la ficció/història) creat a partir d'un procés de treball (per
exemple, a partir d'improvisacions) dirigit per un responsable extern que actua com a
autor/dramaturg.
3. Creació col·lectiva (treball sense jerarquia).
4. Un text escrit per algú aliè a la companyia (encàrrec).
5. Un text nou, suma de textos de diferents autors (escriptura o autoria múltiple), amb
unes consignes i una dramatúrgia (o estructura general):
➔ Pel que fa a l'origen dels textos: textos que s'escriuen al mateix procés de
producció; textos/ documents ja escrits; i combinació de textos/documents ja
escrits amb nous textos.
➔ Pel que fa a l'estructura de l’obra: peça amb diferents nivells ficcionals (teatre
dins del teatre, realitat-ficció, realitat-somni) o narratius (relat dins de relat);
peces que interrelacionen diferents històries/ficcions al mateix nivell
(consecutivament o en alternança).
➔ Pel que fa al tipus de text: textos del mateix gènere; textos de diferent gènere
o modalitat (poesia, teatre, memòries, discursos, textos audiovisuals, textos
periodístics, textos judicials, cançons…)
Creació a partir d'un text ja escrit.

1. Partir d'un text ja escrit i ser fidel.
2. Partir d'un text ja escrit i modificar-lo:
➔ Respecte al gènere del text de partida:
a) Teatre ➞ Versió.
b) Altres gèneres (novel·la, conte, poesia, pel·lícula...) ➞ Adaptació.
Grau de fidelitat respecte al text de partida: versió-adaptació, versió-adaptació lliure o
inspirat/basat en.
Tipus de canvis:
1. Canvis en els elements de la ficció: d’època, de macroespai o lloc geogràfic, de la
nòmina de personatges (reducció, fusió, ampliació), de jerarquia dels personatges
(de principal a secundari o al revés), de característiques (externes o internes) d'un o
més personatges, dels fets o esdeveniments de la història, de les causes o motors
de l’acció, d'espais de l'acció…
2. Canvis en la forma:
- En l'estructura formal (seqüenciació): eliminació, fusió, creació de noves
escenes/eliminació o alteració de l'estructura en actes.
- En l'estructura temporal: de lineal a no lineal (per exemple, amb incorporació
de retrospeccions).
- En el model de llengua dels personatges: actualització del model,
prosificació…
- En els parlaments: eliminació, reducció, incorporació de nous parlaments…
3. Canvis en el discurs o la ideologia: de jerarquia (posar en primer pla o reforçar
aspectes secundaris), connectar l'obra amb una lectura del present, ironitzar,
parodiar, denunciar… sobre el discurs del text original; transformar o subvertir el

discurs.
1.2.4. Fases del procés de creació i exhibició.

➔ Preproducció. Tasques pròpies de la preproducció.
➔ Producció. Tasques pròpies de la producció.
➔ Postproducció. Tasques pròpies de la postproducció.
Tema 2: Elements específics del text

teatral i la posada en escena.
2.1. Elements del text dramàtic (o teatral).

➥ Text (parlaments i acotacions) i paratextos (títol, subtítol...)
➥ El model de llengua.
a) De l’autor/a i dels personatges.
b) Variació lingüística o més d’una llengua.
Parlaments.
➥ Relació verbalitat (què es diu) / paraverbalitat i gestualitat (com es diu).
➥ Forma: vers (mètrica i rima) / prosa.
➥ Tipus de parlaments:
a) Diàleg (és la forma que associem al teatre).
b) Monòleg (en el teatre actual també apareixen molts monòlegs).
c) Diàleg escindit: eliminar els parlaments d’alguns personatges.
d) Parlament en off: no es veu qui parla però es sent.
e) Text projectat: no es senten les paraules, es lligen.
Anàlisi dels diàlegs.

a) Forma:
➥ Núclis d’interacció (de comunicació) / número de participants (fix/canviat): al teatre no és
tan comú que hi haja diversos grups parlant entre ells perquè dificulta la comprensió.
➥ Extensió de les intervencions (llargues o breus com a estil general), tot i que també hi ha
autors que combinen ambdues.
➥ Igualtat/desigualtat en les intervencions de cada participant (un parla més que
altres/autoselecció). L’autoselecció està lligada al canvi de torn de parla, ja siga mitjançant
expressins facials o mitjançant paraules que donen el torn a altres; quan algú a qui no se li
ha donat el torn de paraula parla està fent una autoselecció del seu torn de paraula.
➥ Interrupcions: ús d’algun element com pot ser la barra (/) o les acotacions per a indicar
interrupcions en el diàleg.
➥ Canvis en la paraverbalitat (volum, velocitat, emocionalitat…).
➥ Pauses i silencis: es poden utilitzar per a crear expectatives (pausa dramàtica), per
exemple.
b) Contingut: temes tractats i canvis en el tema.
Tipus de monòlegs.
a) Monòlegs dins d’una obra:
➥ Monòleg interior/soliloqui (pensament o parlar sol).
➥ Monòleg adreçat al públic (paraules adreçades directament al públic real o ficcionalitzat).
➥ Apart (pensament dins d’un parlament): es fa una mena de canvi de focalització.
b) Monòleg interior o narratiu com a obra.
Acotacions.
Allò que no és ni parlament ni paratext.
➥ Acotacions pròpiament dites (o explícites).
➥ Acotacions intradialògiques (o implícites): quan els autors o autores incorporen als
parlaments informació que podria donar-se a través d’una acotació, la qual cosa no cal
incorporar-la en una acotació explícita.
Exemple:
PERSONATGE 1: Quin dia és avui?
PERSONATGE 2: Vint-i-set de febrer de dos mil vint-i-tres.
*Tots sabem en quin any estem, però en teatre l’autor necessita explicitar al públic la data
exacta. Açò lleva versemblança a l’obra.
Classificació de les acotacions segons el tipus d’informació.
a) Denominació dels personatges (nom dels personatges): és la més habitual, tot i
que, inusualment, potser que no aparega en alguns monòlegs o diàlegs entre dos
personatges. De vegades aquesta denominació no es correspon a un nom individual
sinó a un nom col·lectiu, al nom d’un ofici, al gènere, l’edat o un número.
b) La presència de materials diferents del contingut i la forma dels parlaments, com ara
so, música, il·luminació…
c) Estructura de l’obra, que dona lloc a acotacions que identifiquen les diferents parts:
acte, escena, part, teló, fosc, fi…
d) La ficció: espai, temps, personatges i acció. Aquestes solen estar més bé dirigides a
un lector que no al públic davant del qual es representa una obra.
Classificació de les acotacions segons la seua distribució dins el text i en relació als
parlaments.
a) Llindars: Adreçades al lector i no tenen una transposició equivalent en
l’escenificació, és a dir, la llista de personatges o dramatis personae i les dades de
localització espacial i temporal (microespai/època). Equival al repartiment.
b) Externes: Les trobem després dels llindars i abans del primer parlament i si l’acció
es troba dividida en parts, abans dels parlaments de cadascuna de les seqüències.
Podem distingir les que marquen divisions estructurals i les que informen sobre
l’espai, el temps, etc.
c) Intercalades: Apareixen entre les intervencions dels personatges i acostumen a
informar sobre l’activitat no verbal.
d) Internes: Apareixen dins dels parlaments, normalment entre parèntesis. Solen
informar sobre a qui s’adreça la intervenció, la manera de dir del parlant o el
moviment que acompanya la paraula.
Paratextos.
➥ Del text dramàtic al llibre de teatre (procés editorial):
a) El llibre inclou nous paratextos fruit de l’edició.
b) El llibre pot contenir més d’un text (El verí del teatre).
➥ Paratextos generals del llibre: títol, subtítol, pròleg/introducció, dedicatòria, citacions,
lloc i data d’escriptura, informació de les cobertes…
➥ Paratextos específics del llibre de teatre: dades sobre l’estrena de l’obra, imatges sobre
l’espectacle…
2.2. Elements de la posada en escena.

Estètica/plàstica: pot ser realista (remet a la realitat) o no realista, que és diferent de la
ficció i la no ficció. La podem veure sobre el conjunt o sobre alguns elements individuals
com l’escenografia o utillatge, la perruqueria, la paraula, màscara, etc. Els elements poden
seguir una mateixa estètica o no; és a dir, si van en una mateixa línia o no.
Exemple: El vestuari realista remet al segle XIII però l’escena és totalment moderna.
Espai escènic de l’espectacle
a) Tipus d’escena (tancada o frontal, oberta o central).
b) Elements escènics (cambra negra, ciclorama, pantalla/pantalles...)/teatre amb les
parets a vista.
c) Canvis d’escenografia (l’acció transcorre en més d’un espai) Si hi ha canvis, podem
trobar:
10
➔ Escenografies successives: en cada moment només hi ha un espai construït

sobre l’escenari. Ex: Aigües encantades.
➔ Escenografies simultànies: hi ha construïts simultàniament sobre l’escenari
dos o més espais i s'il·lumina un espai o altre. Ex: El malfet d’Inishmaan.
➔ Escenografia polivalent: amb uns mateixos objectes escenogràfics van
construint-se els diferents espais al llarg de l’obra. Ex: Una llum tímida.
La interpretació: el codi interpretatiu pot ser naturalista o no naturalista.
La relació sala-escena (açò també es pot observar en un text):
a) Tipus d’interacció (espectacles que respecten la quarta paret o no), tot i que també
es pot utilitzar la ficció dins la ficció introduïnt un personatge que actua com a
narrador.
b) Ritme de l’espectacle: lent/ràpid, variabilitat. Observem els canvis de tot tipus sobre
els elements (en l’acció/història i en els diferents elements escènics).
c) Efectes sobre l’espectador (a nivell emocional i de pensament): tant des del punt de
vista de les idees —progressista/conservador, optimista/pessimista i
superficialitat/complexitat-profunditat—, com des del punt de vista de les formes
—teatre convencional (tradicional)/experimental o d’investigació—.
Tema 3: La ficció.
3.1. Conceptes bàsics per a l’anàlisi.

3.1.1. Realitat/Producció artística (continguts/construcció).
3.1.2. Continguts (ficció/no ficció): El teatre es caracteritza per la construcció de la ficció.
- Ficció original.
- Reescriptura: versió o adaptació.
3.1.3. Construcció (relat/no relat). El teatre com a relat mostratiu (mostrar vs. contar).
3.2. La ficció: la construcció d’un món ficcional i d’una història.

3.2.1. El món ficcional.
➔ Definició de món ficcional (enfront d’història): coordenades temporals, espacials i
socials en què passa la història. La història és l’argument pròpiament dit. Per tant,
son coses diferents.
➔ Elements d’anàlisi.
a) Macroespai (o lloc gràfc real o inventat: una ciutat, un poble…), que pot no
aparéixer.
11
b) Època (o any/anys en què se situa el món), que també pot no aparéixer.

c) Determinats elements dels personatges (el retrat social).
➔ Tipus de món: realista/no realista.
3.2.2. La història (o faula).
➔ Definició d’història (enfront de món): conjunt de fets en ordre cronològic que una
obra inclou, independentment de la forma en què es fan presents. Pot haver una
història o més d’una.
➔ Elements d’anàlisi:
a) Fets o accions.
b) Línia temporal: inici-final.
c) Microespais (llocs concrets: una casa, un bar…).
d) Localització temporal de les accions (una hora o franja horària).
e) Determinats elements dels personatges: el retrat individual (tenen, d’una
banda, una part que depén del món i, d’altra banda, elements individuals que
els caracteritzen).
De la història a l’acció:
a) Mostració (relat mostratiu, mostrar els fets igual que es fa en el món audiovisual i
del teatre)/narració (algú narra). Història vs. acció: l’acció és el conjunt de fets que
són mostrats en escena, és a dir, l’acció està dins de la història (quan es conta una
cosa que no està passant en eixe moment, allò que es conta forma part de la història
però no de l’acció).
b) Punt de vista (còmic, dramàtic o tràgic…).

c) Inici temporal de l’acció i inici temporal de la història.
12
3.3. Els límits del teatre com a ficció i com a relat.

Obres que situen els límits entre la ficció i la no ficció:
➔ El teatre documental (o el teatre document).
➔ L’autoficció.
➔ L’autobiografia o biografia teatral.
Obres amb nivells ficcionals: el teatre dins el teatre, realitat i fantasia, realitat i pensament
(somni, desig…), realitat i text…
Obres amb nivells narratius:

➔ Teatre amb personatge-narrador generador
➔ Relat dins de relat (narrador intern generador d’un segon nivell)
Obres de teatre sense relat mostratiu.
Tema 4: La construcció
teatral.
4.1. Anàlisi de la construcció.
4.1.1. Objecte d’anàlisi: la construcció escènica i la construcció literària (o textual).

Del text a la representació: representació virtual enfront de representació real.
El buit textual (allò de què no se’ns informa al text sobre determinats elements o se’ns
informa de manera poc concreta o precisa). Hi pot haver un buit total o parcial.
El desnivell informatiu entre lectura i representació. Elements que creen desnivell:
acotacions llindars, determinats paratextos i els buits.
4.2.1. Tipus de discurs: la descripció i el comentari.

Quan fem l’anàlisi, primer, descrivim (com és alguna cosa, discurs objectiu). Després,
comentem o interpretem a partir ed la descripció, de les dades (discurs subjectiu).
4.1.3. Citació de les obres objecte d’anàlisi.

Quan citem un fragment d’un text, cal posar-lo entre cometes i indicar la pàgina entre
parèntesis. Els títols van en cursiva i, si escrivim a mà, subratllats.
4.1.4. De l’anàlisi teatral a les aplicacions a l’ensenyament secundari (vegeu dossier).
13
4.2. Anàlisi de l’acció.

4.2.1. La seqüenciació o estructura.
Obres amb seqüenciació formal (divisions) o no (diàleg seguit).
a) Amb seqüenciació formal: Olors (A1, B1…) o La filla del mar (Acte 1, Acte 2…).
b) Sense seqüenciació formal: El verí del teatre.
Tipus de seqüències:
a) Macroseqüències: actes i quadres (seqüencies de més durada o extensi).
b) Seqüències mitjanes: escenes (de menor durada o extensió).
Justificació de la presència d’aquestes:
a) Macroseqüències: canvis temporals (manipulació del temps) i/o canvis de
microespai. En el cas del quadre hi ha dos canvis i és més breu que l’acte.
b) Seqüències mitjanes: canvi dels personatges en escena (entrades o eixides).
Model tradicional: obra amb tres actes (plantejament-nus-desenllaç) i cada acte dividit en
un conjunt d’escenes (La filla del mar).
4.2.2. Història o històries (obres amb una única història o amb més d’una).
Tenim més d’una història quan no hi ha connexions entre els personatges i l’acció dins la
ficció (ficció amb històries diferents). Les històries poden aparéixer de manera consecutiva o
alternant-se (1—3—5 ➞ Acte 1 ∕ 2—4—6 ➞ Acte 2). Estructura de cadena (1-2 ➞ 1 / 2-3 ➞
2 / 3-4 ➞ 3 | 1 i 3 no tenen connexió).
Una obra també pot començar amb històries diferents i aquestes acaben connectades.
4.2.3. Els fils d’acció (presents i latents).

Tenim fils d’acció quan trobem accions paral·leles que transcorren a diferents llocs dins
d’una mateixa història (és més habitual al cinema i a les sèries).
Cada història té, almenys, un fil d’acció present. Però podem trobar dos o més fils d’acció
presents (representats, normalment, de manera alternada).
Podem trobar també fils d’acció latents (fils d’acció no representats, però que se sap que
tenen lloc).
4.2.4. El temps del discurs.

➔ La línia del temps de l’acció i la línia de la història.
14
La línia de la història inclou tots els fets, en canvi, la línia de l’acció inclou els fets
representats/mostrats.
Normalment coincideixen l’inici temporal de l’acció i el del discurs, però no sempre.
Exemple: Olors (B1 i A1).
Les manipulacions del temps i les seues aportacions:
a) Les manipulacions de la durada: L’elipsi (s’elimina un fragment més o menys llarg
de la línia temporal de l’acció). Aquesta pot ser explícita/implícita (si es diu o no) o
determinada/indeterminada (si sabem el temps elidit o no) i significant o insignificant.
b) Les manipulacions de l’ordre: Retrospecció (o analepsi) i anticipació (prolepsi)
directa (es representa el passat o el futur). Fixem el present de l’acció per veure
com són les possibles manipulacions.
Retrospecció (o analepsi) i anticipació (prolepsi) indirecta (es conta el passat o el
futur). En aquest cas no s’altera la línia temporal de l’acció.
c) Les manipulacions de la freqüència: Repetició (es repeteix un mateix moment
d’acció).
4.2.5. El ritme de l’acció.

Ritme general: ràpid-lent.
Variabilitat del ritme al llarg de l’obra (per exemple: de més lent a més ràpid.
Elements que influeixen en el ritme (en general, observem el nombre major o menor de
canvis):
➔ La quantitat i la llargària de seqüències.
➔ La presència d’el·lipsi (o altres canvis temporals).
➔ Els canvis d’espai i/o de personatges.
➔ L’estil dels parlaments (més llargs o més breus).
4.2.6 El subministrament de la informació.

Què es diu o no? / On es diu? (en quin moment de l’obra?)
Els desnivells informatius: Aquest recurs implica el que sabem (o no) els personatges i el
públic. Pot passar que algun dels personatges sàpia més que altres personatges i que el
públic.
Efectes en el receptor del subministrament informatiu: intriga, suspens, engany,
sorpresa…
15
4.2.7 Els motors de l’acció.

Els motors són l’acte o comportament que provoca o motiva una situació.
Tipus de motors:
a) Motors inicials (principal/secundari): aquells que es donen (o existeixen ja) abans de
l’inici temporal de l’acció i que ens han portat a la situació inicial de l’obra. El número
pot ser variable.
El motor inicial principal de l’acció d’Olors és la demolició del barri per a la realització d’un
nou projecte urbanístic (pag 38), a més també podem considerar els motors secundaris com
són l’ocupació dels pissos i la malaltia de la mare.
b) Motors interns (principal/secunadari): aquells que apareixen dins l’acció i van
modificant o alterant la situació al llarg de l’obra. El número pot ser variable.
El motor intern principal és la notícia de la malaltia de Manel.
4.2.8 La clausura (o final textual).

➔ Final temporal de l’acció i de la història (no sempre coincideixen).
➔ Final del discurs o del text (no sempre coincideixen amb els anteriors)
Tipus de clausura:
a) Final obert: final sense resolució dels conflictes (la situació es manté semblant a la
del principi).
b) Final tancat: final resolutiu (es produeix un canvi en la situació, siga en termes de
final feliç o de final dramàtic).
De vegades passa que el final no és totalment tancat, o totalment obert. Pot haver-hi, com
sempre, gradacions.
4.3. L’anàlisi dels personatges.
4.3.1. Personatges presents i personatges latents.

Personatges presents: intervenen directament en l’acció (són interpretats), és a dir, Maria,
Mercè, Manel…
Relació personatge/intèrpret: el més habitual és que un personatge siga interpretat per

un únic actor o actriu, però en algunes ocasions pot passar que siga interpretat per un
únic actor o actriu, però en algunes ocasions pot passar que siga interpretat per més d’un
actor o actriu. També pot passar que un mateix actor faça més d’un personatge.
Personatges latents: formen part de la ficció, però no intervenen directament en l’acció (no
són interpretats). Per exemple, la dona de Manel a Olors.
Tenim també un cas intermedi que serien els personatges en off (o veus en off), que només
són presents a través d’una veu (habitualment gravada).
16
4.3.2. Jerarquia dels personatges presents:

➔ Obres amb personatges principals i secundaris (La filla del mar).
➔ Obres amb un/a protagonista (Olors).
➔ Obres corals (tots estan més o menys al mateix nivell).
4.3.3. Notes caracteritzadores d’un personatge.

Analitzem cada personatge, de manera individual, anant d’allò més extern i objectiu a allò
més intern i subjectiu.
a) Denominació/nom:
La denominació pot ser el nom (MARIA) o un altre element (parentiu, professió, un
genèric…): PARE, PROFESSOR…
b) Caracterització externa:
Cos, veu, vestuari, perruqueria, maquillatge i accessoris propis (una motxilla, un mòbil…).
c) Activitat i comportament (què fa?):
Professió que fa i com ho fa (acció no verbal, com es mou, gestualitat) i què diu/com ho diu
(acció verbal: contingut i forma).
d) Caracterització interna (psicologia, per què ho fa?):
Personalitat, caràcter, psicologia, traumes, desitjos, ideologia…
La denominació dels personatges es concreta en l’acotació d’identificació, és a dir, el nom
que rep cada un dels personatges que intervé en l’acció:
Exemple:
AGENT: Documentació.
MOTORISTA, traient la documentació: M’agradaria saber quina infracció he comès.
(Galceran, Dakota, p. 25).
Aquesta denominació no es correspon sempre amb un nom i/o cognom existent o inventat,
sinó que es construeix a partir del parentiu (FILLA), ofici (METGE), càrrec (DIRECTORA) o
simplement un substantiu que informa del gènere i, si de cas, l’edat (HOME, NENA, JOVE),
un pronom (ELLA), etc. Sovint les denominacions afegeixen la informació d’un tret distintiu
del personatge a un genèric: en Carícies, de Bebel, tenim DONA JOVE, DONA GRAN,
DONA VELLA. O simplement un número, com fa Lluïsa Cunillé en Accident (HOME 1 i
HOME 2).
En algunes obres la denominació es construeix per la relació que té un personatge amb
d’altres: en Testament, de Benet i Jornet, un dels personatges és l’AMIC, ja que ho és del
protagonista, el PROFESSOR.
Pot passar que els mecanismes de denominació d’una obra responguen a un mateix criteri
o que se’n barregen. En moltes obres de Pedrolo, on es presenta una situació
17
d’enfrontament entre dos bàndols, acostuma a haver-hi diferents mecanismes en la

denominació de cada bàndol: en Situació bis tenim, per una banda, Melo, Orel, Pral, Nisal,
Fila, Glada, Denta, Erna i, per l’altra, l’Home del sac i l’Home del bastó
4.3.4. Trets d’oposició entre els personatges.
➔ Caracterització per oposició o contrast.
Elements de contrast en la caracterització (en qualsevol de les notes caracteritzadores). Per
exemple veiem trets d’oposició entre Maria i Manel respecte d’algun element.
4.3.5. Tipus de construcció dels personatges.

Personatges complexos, redons/plans, simples, estereotipats…
Personatges que evolucionen o no.
La construcció textual: quina informació ens arriba i com?

Quina informació se’ns dona? Quina no se’ns dona? (Els buits textuals)
Com i en quin ordre ens arriba la informació?:
➔ La informació ens pot arribar a través del mateix personatge (estant acompanyat o
sol —monòleg—).
➔ La informació ens pot arribar a través d'altres personatges (estant acompanyat o sol
—monòleg—).
➔ La informació ens pot arribar a través d'acotacions (mirada de l’autor/a)
Què podem deduir o interpretar com a receptors externs?
4.4. L’anàlisi del temps.
Època: un any o qualsevol altra fórmula que ens stitue (passat, present o futur). Ex: Època
actual, 1999… També pot ser que en alguna obra no hi haja una època definida
(atemporalitat)
Durada: el temps durant el qual transcorre l’acció (hores, dies, setmanes…) –el·lipsis– i la
història (inici temporal de la història/inici temporal de l’acció).
Localització temporal de l’acció: franja horària (matí, migdia, vesprada…) o una hora
concreta. Dia de la setmana, mes o estació.
Els indicadors temporals: textuals i espectaculars.
De quina manera ens informa el text o l’espectacle sobre els elements anteriors?
a) Textualment (construcció textual)? Mitjançant acotacions (de quin tipus) o
parlaments.
b) Espectacularment (construcció espectacular)? Mitjançant parlaments o elements
escènics (vestuari, escenografia, so, il·luminació…).
18
4.4. L’anàlisi de l’espai.
➔ Macroespai/s: lloc geogràfic real o inventat (el nom d’un poble o una ciutat…:
Barcelona). Pot ser que en alguna obra hi haja un macroespai sense nom o que no
hi haja macroespai.
➔ Microespai/s: lloc concret on se situen les accions (una casa, un pis, un bar, un
parc…).
➔ Espai escenogràfic: aquella part del microespai que seria visible al públic (el
menjador d’una casa, l’aula d’una escola…). - Espais latents contigus: aquells espais
que envolten l’espai escenogràfic (l’habitació del costat, el replà de l’escala o el
corredor que hi ha darrere una porta…).
➔ Espais latents referits: espais que són esmentats o citats als parlaments dels
personatges.
➔ Els indicadors espacials: textuals i espectaculars
De quina manera ens informa el text o l’espectacle sobre els elements anteriors?
a) Textualment (construcció textual)? Mitjançant acotacions (de quin tipus) o
parlaments.
b) Espectacularment (construcció espectacular)? Mitjançant parlaments o elements
escènics (escenografia, so, il·luminació, audiovisual…).
Unitat d’espai/pluralitat d’espais escenogràfics:
Hi ha obres en què l’acció transcorre en un únic un espai escenogràfic (Olors o El verí del
teatre) i d’altres que presenten dos o més espais escenogràfics (La filla de mar i
L’assassinat del doctor Moraleda).
Models de canvi de l’espai escenogràfic (ja vist al tema 2): Escenografies successives,
escenografies simultànies i escenografia polivalent.
19
20
Activitats de teoria del tema 4

1. Posa un exemple d’un element que cree desnivell entre text i representació i explic
per què el crea.
Paratextos, acotacions llindars
2. Quina diferència hi ha entre acte i escena?
Una és una macro seqüència i l’altra és una seqüència mitjana, a més, els actes inclouen
les escenes perquè quan hi ha un canvi d’acte sol haver un canvi d’espai i/o temps. Quan hi
ha un canvi d’escenes, que es succeeixen, sol ser perquè hi ha un canvi de personatges.
3. Quina diferència hi ha entre un fil d’acció latent i un fil d’acció present?

Tenim dos fils d’acció quan hi ha escenes simultànies. El fil d’acció present ocorre però no
es veu i el present és el que es veu
4. Quina diferència hi ha entre una el·lipsi determinada i una el·lipsi indeterminada?
Posa un exemple concret d'una el·lipsi determinada
no m’he enterat
5. Quina diferència hi ha entre una retrospecció directa i una indirecta?
directa es representa i indirecta es conta dins del diàleg perque si es fa en acotacions es
trenquen un poc les normes del teatre, tot i que hi ha autors que experimenten
6. Digues tres elements que fan augmentar el ritme d’una obra?
Els canvis d’espai, de personatges, les el·lipsis, l’estil dels parlaments, la quantitat i llargària
de les seqüències.
7. Quan diem que hi ha un desnivell informatiu?
no m’he enterat
8. Quina diferència hi ha entre un motor inicial i un motor intern?
21

Wuolah Free Apuntsteatre

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Wuolah Free Apuntsteatre

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Apuntsteatre.

Análisis y crítica del teatro catalán

1º Grado en Filología Catalana

Facultad de Filología, Traducción y Comunicación

Reservados todos los derechos.

Tema 1: Introducció al teatre.

1.1. Els límits del teatre: cap a una definició de teatre.

b) El teatre com a gènere literari. Diferències amb els altres gèneres.

El teatre en el sistema general de les arts

Espacial Espaciotemporal Temporal

Visual Audiovisual Auditiu

➔ El teatre dins les manifestacions espectaculars:

➔ Els diferents tipus de teatre:

◆ Diferents criteris per delimitar tipus de teatre.

1.2. El procés de creació/producció i exhibició teatrals.

2. Teatre romà: El teatre romà constarà dels mateixos espais que el

b) Temps de la representació (temporalitat concreta de l’espectacle) i temps

1.2.2. L’equip artístic/tècnic i els materials escènics.

Ajudant de direcció: és la persona que assisteix el director en el seu treball i l’ajuda en el

Element/material Equip artístic Equip tècnic/de sala

Espai escènic Escenògraf Maquinista/tramoista

Il·luminació Dissenyador/il·luminador/a Tècnic de llums

Música Compositor/a Tècnic de so

So Dissenyador/a de so Tècnic de so/gravació

Projeccions audiovisuals Creador/a audiovisual Tècnic d’audiovisuals

Text/paraula Autor/a, versionador, Apuntador/a

Veu Actor/director Assessor vocal

Cos Actor/director Maquillador/perruquer

Moviment Actor/director, coreògraf* Coreògraf, regidor

Vestuari Dissenyador Sastre

Maquillatge Maquillador/dissenyador Maquillador

Utillatge Escenògraf Utiller

Màscara Dissenyador/a Realitzador de màscara

1.2.3. Relació entre literatura dramàtica i espectacle teatral.

Processos de creació: estrena d’un text nou.

Creació a partir d'un text ja escrit.

parodiar, denunciar… sobre el discurs del text original; transformar o subvertir el

1.2.4. Fases del procés de creació i exhibició.

Tema 2: Elements específics del text

2.1. Elements del text dramàtic (o teatral).

Anàlisi dels diàlegs.

2.2. Elements de la posada en escena.

➔ Escenografies successives: en cada moment només hi ha un espai construït

3.1. Conceptes bàsics per a l’anàlisi.

3.2. La ficció: la construcció d’un món ficcional i d’una història.

b) Època (o any/anys en què se situa el món), que també pot no aparéixer.

3.2.2. La història (o faula).

b) Punt de vista (còmic, dramàtic o tràgic…).

3.3. Els límits del teatre com a ficció i com a relat.

Obres amb nivells narratius:

Obres de teatre sense relat mostratiu.

4.1. Anàlisi de la construcció.

4.1.1. Objecte d’anàlisi: la construcció escènica i la construcció literària (o textual).

4.2.1. Tipus de discurs: la descripció i el comentari.

4.1.3. Citació de les obres objecte d’anàlisi.

4.1.4. De l’anàlisi teatral a les aplicacions a l’ensenyament secundari (vegeu dossier).

4.2. Anàlisi de l’acció.

4.2.3. Els fils d’acció (presents i latents).

4.2.4. El temps del discurs.

4.2.5. El ritme de l’acció.

4.2.6 El subministrament de la informació.

4.2.7 Els motors de l’acció.

4.2.8 La clausura (o final textual).