40 | Cultura
Sábado, 5 II 2022
JOAN FRANCESC VERDU
Els contes fets “arts”
Els contes de Hoffmann, de
Offenbach. Intèrprets:John Os-
born, Pretty Yende, alex Es-
posito, Paula Murrihy,Marcel
Beekman, Moisés Marín. Orquestra de la Comunitat
Valenciana. Cor de la Generalitat Valenciana. Director
Musical: Marc Minkowski. Director d’escena: Johan-
nes Erath. Palau de les Arts, València,
28-01-2022.
No cal anar a Londres, Nova York,
Madrid... per veure bona òpera. Els
amants d’aquest gènere musical estem
d’enhorabona, el Palau de les Arts amb
aquesta representació ha estat, i ja
van unes quantes, a l’altura dels grans
teatres d’òpera del món.
Per primera vegada es representava
en les “Arts” la gran òpera d’Offenbach,
Els contes de Hoffmann, que es van
representar, és una versió completís-
sima de l’obra que el director, Marc
Minkowski, va donar a conèixer en
2012 amb la seua orquestra “Les
Musiciens du Louvre”, que va fundar
en 1982 a París, l'activitat del qual
es dirigeix principalment a la inter-
pretació, amb instruments originals,
del repertori barroc i clàssic. Aquest
experimentat director es va trobar
amb un extraordinari conjunt -un dels
triomfadors de la nit-. L’orquestra va
mantenir la tensió dramàtica, malgrat
que en alguns passatges la nova edició
es feia més declamatòria que teatral,
com si el mestre Minkowski volguera
ser més didàctic, meticulós i expressiu,
llevant-li teatralitat a l’obra. De totes formes, la gran
coordinació del conjunt orquestral i coral present al
llarg de tota l’òpera, va omplir de delicadesa, color
i intensitat, a més de control del volum perquè tots
els cantants pogueren brillar, fent en cada moment
poesia musical. El Cor va estar, també, a l’altura de la
representació, primer cantant dins del fossat orquestral
en el Pròleg i després, saltant, literalment, i salvant
els obstacles de la partitura i de l’escenografia; van
saber reagrupar-se i anar entrant en la trama de la
història, perquè al principi pareixien aliens a l’obra.
La producció de Johannes Erath, que es va es-
trenat a la Semperoper de Dresde en 2017, combina
elements moderns, moviments escènics, il·luminació
i projeccions. Tot en conjunt va funcionar perfecte,
perquè va saber transmetre el simbolisme singular i
enigmàtic-fantàstic de l’obra. Però el vestuari de Ge-
sine Volim, de vegades no facilitava seguir la trama;
doncs, per moments, molts personatges anaven vestits
iguals. Tanmateix, apuntarem que la il·luminació que
dins de l’escenari ressaltava els moments gramàtics
admirablement, els cubs metàl·lics que projectaven
el resplendor cap al pati de butaques, deixaven
enlluernats al públic que, per uns instants, perdia el
món de vista. Tot i això, els espectadors acabaren
amb grans ovacions i en peu, per la magnífica òpera
representada a València.
I que dir de la part vocal! Que l’obra ofereix
magnífics papers als seus protagonistes, queda palesa
des del principi i per això voldria començar amb la
soprano sud-africana Pretty Yende que va tenir la
gran responsabilitat de defendre, amb excel·lència,
els quatre rols principals de soprano. Arribats aquest
punt voldria explicar la gran dificultat que comporta
aquest fet. Els personatges interpretats són: Olympia
(nina mecànica) soprano lleugera, Antonia (jove
malaltissa) soprano lírica, Giulietta (cortesana vene-
ciana) soprano dramàtica, quasi una mezzosoprano
i Stella (cantant d'òpera) soprano lírica. Com es pot
llegir, els quatre papers són diferents i requeririen, si
més no, de tres sopranos; doncs bé, Pretty Yende amb
un potent instrument i facilitat de col·locació sonora
defén la seua representació admirablement. Poques
sopranos s’atrevixen a dur a terme aquesta gesta.
Se li pot matisar que els sobreaguts de la coloratura
de la “nineta” mecànica es quedaren “calantes” i el
paper d’Antonia li faltava profunditat dramàtica,
potser per la seua joventut, bé! Però en conjunt, la
seua interpretació és èpica, malgrat la seua joventut.
Segur que en el futur abordarà més papers operístics
dels que ara posa en marxa.
Hoffamann és un dels rols per a tenor més extens
de tota la literatura operística, precisant un intèrpret
molt complet, perquè compta amb pàgines de molt
diferent caire (lleugeres i líriques, amb moments
d'empenyiment i dramatisme), concretant-se en una
veu amb prou pes. El tenor John Osborn, amb una
veu neta, homogènia i amb gran seguretat, va deixar
clar que hui en dia és difícil encontrar un tenor més
adequat per aquest rol. No va perdre mai l’afinació ni
el timbre en tota la seua tessitura, només diríem que en
els aguts (un do agut), la veu clarejava un poc, sense
cos, però en conjunt, la seua intervenció és esplèndida,
amb molta disciplina, control i intel·ligència.
I arribem a l’esperit del mal que van ser cantants,
magistralment, pel baríton-baix italià, Alex Esposito,
ens va deixar bocabadats. La seua veu es va acoblar
perfectament als quatre papers malignes: Dapertutto
és un baríton de força, el Doctor Miracle un baix líric,
Lindorf un baix-baríton i Coppélius un baix de tipus
“buffo”, en fi, Alex Esposito posseeix un instrument
poderós, molt capaç, amb una excel·lent col·locació
“in maschera” que li dóna molta sonoritat i eficàcia en
la utilització dels ressonadors. Estem desitjant poder-
lo escoltar interpretant el paper de “Mefistófeles”,
espectacular!
En l'ampli repartiment vocal sobreïxen, també,
altres personatges com Niklausse, mezzo-soprano
lírica, el paper de la qual s'ha disparat en amplitud
en les edicions modernes, com aquesta. Va estar
interpretat per la mezzo Paula Murrihy, amb una
veu brillant, dolça i timbre expressiu, però li falta
dramatisme, potser la concepció del director d’escena
la va deixar com un personatge aliè a la trama, en
qualsevol cas el cant va ser exquisit.
La resta de l’elenc vocal completa una obra que
no s’ha de deixar de veure. Tots demostraren una gran
professionalitat, qualitat vocal, expressivitat escènica
i veus brillants. Destacarem al tenor còmic Marcel
Beekman que va defensar tots els papers interpretats
magistralment, se li nota la molta experiència que té.
Eva Kroon va ser la Voix, paper molt limitat però
bonic. Moisés Marín va ser un Spalanzani eficaç. To-
mislav Lavoie, interpretà amb molta professionalitat
el doble paper de Crespel i Luther. Isaac Galán va
ser Schelémil, molt correcte. Roger Padullés va ser
Nathanael i Tomeu Bibiloni va interpretar diferents
papers, tots cantats correctament. Dir que els cantants
que interpreten diversos personatges, de vegades no
aconsegueixen mostrar els perfils de tots. S'haurà
de cuidar aquesta faceta en les òperes. En aquesta
representació en concret, com ja hem dit abans, el
vestuari no ajudava en aquesta tasca.
En fi, que podem dir que ens trobem davant d’una
de les obres mestres més completes del repertori
francés. La seua delicadesa i finor exquisides, es com-
binen en les dosis adequades de serietat, humorisme,
fantasia i maldat per a configurar una joia singular del
repertori. Va ser un gran triomf de públic i de música
que va tornar el Palau de les Arts al seu lloc dins de
l’escena operística mundial. Gràcies!
FOTO: SANTIAGO APODACA.
· ·
FRANCISCO CEJUDO
Anotaciones aforísticas
22.-Antes, tanto me asaltaban ilusionadas
como engañosas llegaban las horas. Ahora
y cada vez más, solo desertan. ¿Hasta dónde
su tiranía?
23.-Pregunta para cualquier Pessoa: ¿Ca-
lumniar a alguien sería en cierta medida crearle un heterónimo?
24.-Hubo un momento en el pecado de la gula que solo pendía
de las manos de Dios. Luego, los demonios la extendieron por
todas las mesas del primer mundo.
25.-Dichosa virtud la del arrepentimiento; limpiar el plato para
seguir comiendo.
26.-Hay perros que dan compañía al hombre. Hay otros que,
sustituyéndolo, se la dan solos.
27.-Para fijar conceptos: Cuando “progresamos” atropellando la
madre Naturaleza ¿sería progreso?
28.-La inteligencia parece ser un aparente estado de luz. La ne-
cedad anda siempre jugando con sus interruptores.
COLEGIO HERMANOS MARISTAS
La Semana de la Paz
Los colegios acabamos cada mes de enero con la celebra-
ción del Día de la Paz. No tenemos que convencer a nadie a
estas alturas de que hay que acabar con la violencia; y creo
que todos estaremos de acuerdo en que la educación es una
buena manera de dotar a los niños de herramientas para hacer
frente a ella.
La resolución de conflictos forma parte de nuestro día a
día porque está integrada en las programaciones colegiales. En
nuestro centro, además, como en muchos otros, contamos con
la figura del mediador, que enseña a los chavales a afrontar
las disputas desde el diálogo y la empatía.
Visibilizamos las actividades que hemos realizado para
hacer reflexionar al alumnado sobre este asunto; y al mismo
tiempo trasladarlas a las familias y a los lectores en general.
Recordemos que el bienestar social depende de la gestión de
los problemas y de la necesidad de que nos sintamos ciuda-
danos pacíficos y tolerantes.
Después de trabajar en cada clase una tutoría relacionada,
todo el colegio unido hemos celebrado el Día de la Paz. Al-
gunos alumnos han leído un manifiesto, otros han preparado
una canción y otros han enviado al cielo grandes globos
blancos para recordar nuestras intenciones a toda la población
dianense.
Por otro lado, durante esta semana también hemos traba-
jado un gran mural por ciclos, que incluimos en el Portfolio
Europeu de les Llengües (PEL). Ha consistido en utilizar la
metáfora de la vida como un camino cuyo destino final es
conseguir la Paz. El alumnado ha escrito frases en su lengua
materna con las que poder acercarse a un mundo sin violen-
cia y otras cuya intención nos aleja del objetivo. En nuestro
centro tenemos la suerte de contar con alumnos de Ucrania,
China, Francia, Gran Bretaña, Países Bajos, Alemania, Rusia,
Portugal, Marruecos, Islandia, Italia, etc. En fin, de múltiples
nacionalidades que nos ayudan a trabajar con éxito este tipo
de actividades.
Con todas ellas hemos construido un mural gigante que
quedará expuesto en los pasillos del colegio para dar a conocer
la riqueza de las diferencias lingüísticas.
Y nos gusta acabar con una frase de la madre Teresa de
Calcuta: “La Paz comienza con una sonrisa”, que nos invita
a sonreír más para conseguir un mundo mejor.