NÀPOLS.

DE LA COMMEDJIA PE’ MUSECA ALS INTERMEZZI

Formes d’expressió totalment diferents de la resta d’Itàlia, on la improvisació té igual
importància que el parlar, trets de la comèdia per música i del teatre que caracteritzava
Nàpols.

Nàpols era una de les ciutats més riques d’Europa, i això feia que hi haguessin els millors
centres de formació musical i, com a conseqüència, que allí estiguessin els millors músics.
Moltíssima producció artística.

Els teatres estaven vinculats a institucions benèfiques.

Els orfes anaven al Conservatorio, on els conservaven i els educaven amb música.

Nicola Popora, un dels primers que escriu òperes sèries.

Castrati: un nen que tenia bona veu entrava a una capella de música i guanyava molts diners, a
part de la manutenció i la formació que se’ls proporcionava, quan feien el canvi de veu els
feien fora. Per seguir guanyant diners els castraven, i els castrati es convertien en estrelles que
triomfaven, uns divos, i guanyaven molts diners.

Tipologies d’àries segons les expressions, dificultat i accions.

+ ària di baule, sorbetto, a quattro, canzonetta i simile.

En els palaus de la noblesa privats es conrea les òperes i els intermezzi. Els teatres i les
representacions teatrals i líriques estaven molt regulats, ja que estaven sota la corona de
Castella i seguia un model fiscal depredatiu/abstractiu que busca treure el màxim impost,
essent l’òpera l’espectacle més car però que aporta més beneficis -> regulació estricta establin
que podien representar i que no, intentant que els napolitans no evadissin diners. Aquesta
regulació implica la prohibició de gèneres, però els napolitans van buscar la manera d’esquivar
les normes restrictives i se’n van aprofitar, ja que la presència de tropes castellanes era molt
gran i es representava molt teatre castellà, que seguia els principis de Lope de Vega i son
imitats pels llibretistes de Nàpols.

INCURSIÓ VENECIANA

- El llibretista Pariati
- El baix napolità GB Cavana, organitza la seva companyia i viatja per europa
- Les scene buffe napolitanes
- Els intermezzi prohibits per Carles III

Pergolese també treballa per Nàpols -> intermezzi (peces breus que s’interpreten entre actes
d’una tragèdia o d’una òpera seria) serveix per introduir costums napolitans i còmics, la Serva
Padrona. Vincles molt propers amb la comèdia per música.

DRAMATURGIA DE L’INTERMEZZO i a voltes les comèdies per música:

- Poquíssims personatges, a vegades 2

- Iniciat en una situació de conflicte, com començar una novel·la per la meitat
- Interrelació entre dos personatges
- S’arriba a una reconciliació
- Comporta avantatge social per a un dels protagonistes, un ascens social que també pot
comportar un guany econòmic
- Mecanismes argumentals esbojarrats i inversemblants
LA COMEDIA PE’MUSECA

- Precedents a Patro Calienno 1709

- Reacció contra el domini dels Habsburg
- Teatre napolità: improvisació, la intriga, les associacions de personatges
- Oposició a les formes tancades i definides del teatre castellà de Lope de Vega -> arte
de hacer comédias
- Reacció antibarroca: veracitat narrativa, claredat, realisme, vivacitat i espontaneïtat
- Barreja d’estils
- Carles III Borbó no permets els intermezzi al nou teatre del San Carlo, substituïts per
les danses -> neix l’escola coreogràfica italiana, de les més importants del segle XVIII

Trets dels llibrets, que determinen la posterior òpera còmica:

- Onomatopeies
- Utilitza el napolità
- Sil·labisme ràpid, frenètic
- Exageració del patetisme
- Exageració del belcantisme -> ridiculitzant l’òpera seria