AIGES ENCANTADES

Propostes didctiques
Informacions i orientacions
per als professors
Informacions i orientacions per als professors


Sobre lautor:
http://www.tnc.es/ca/index.html
http://www.xtec.es/~jducros/Joan%20Puig%20i%20Ferreter.html#biografia
http://www.escriptors.com/autors/puigiferreterj/biografia.html

Sobre lobra:
http://www.tnc.es/ca/index.html
http://www.escriptors.com/autors/puigiferreterj/teatre2.html

Sobre el director, Ramon Sim:
http://www.tnc.es/ca/index.html
http://www.firatarrega.com/25a/fitxaperso.html?id=9

Sobre els actors:
http://www.tnc.es/ca/index.html

Sobre la proposta didctica:





Informacions i orientacions sobre la proposta didctica


El text teatral i la seva posada en escena permeten que els joves espectadors puguin presenciar de
quina manera uns personatges concrets viuen un conflicte en un context determinat. Els actors, amb
el seu capteniment, ajuden a percebre quines qestions sn importants en aquesta vida (lamistat,
lenveja, lamor,) al mateix temps que mostren possibles maneres dabordar-les.

Anar al teatre, viure el teatre i submergir-se en la proposta que representa cada espectacle ha de
ser una experincia gratificant, ldica, intelligent i sensible. s per aix que les propostes
didctiques tenen un carcter obert i aborden les obres des de perspectives diferents. Entenem que
aquestes propostes didctiques han densenyar a llegir teatre i han densenyar a mirar teatre, i incidir
daquesta manera en el que podem considerar el punt central de la formaci de lespectador.

Ensenyar a llegir teatre: Cal introduir el lector en les convencions que sostenen lestructura de lobra. Per aix sha de
distingir entre text principal o dileg i text secundari o anotacions, i sha dintroduir la terminologia que remet a
escenes o actes. Tot plegat sense oblidar que el lector ha de copsar els elements narratius que componen lobra: el
conflicte que es planteja, la seva progressi i la construcci dels personatges.

Ensenyar a mirar teatre: s necessari que el lector prengui conscincia de la transformaci del text en espectacle. Per
aquest motiu, ha daprendre a observar i analitzar els elements que conformen la posada en escena. En aquest apartat cal
prendre en consideraci des del mateix local i la distribuci del pblic, fins a la semitica dels diferents llenguatges teatrals
(illuminaci, msica, gest, decorats, etc.)

Tenint en compte aquestes consideracions, hem agrupat en quatre apartats les propostes didctiques:

- activitats relacionades amb el conflicte,
- activitats relacionades amb els personatges,
- activitats relacionades amb el context,
- activitats relacionades amb la posada en escena.

Activitats relacionades amb el conflicte


A totes les obres literries succeeix algun fet important a partir del qual tot pot canviar. Les activitats
que es plantegen en aquest apartat han dajudar, dentrada, a delimitar quin s aquest conflicte i
quina escletxa obre entre el mn conegut i all que pot succeir en un futur. Un cop centrat el
conflicte, caldr analitzar de quina manera evoluciona a travs de les diferents escenes o actes.

Cada escena o acte s com una pea dun complex trencaclosques que l'autor disposa amb una
lgica determinada, amb el propsit que els espectadors se sentin atrets pel que succeeix dalt de
lescenari i tinguin curiositat per saber de quina manera es resoldran els conflictes plantejats.

Fem notar que aquests conflictes no sn nous, ats que tracten des duna nova perspectiva el que
podem considerar com a problemes de sempre, problemes inherents a la mateixa condici
humana. Per aix, s important que els joves espectadors no noms entenguin i interpretin el tema i
largument de lobra, sin que puguin relacionar-lo amb altres relats que els sn propers i familiars.

No s'ha de perdre de vista que per als adolescents davui el teatre no s una forma natural despectacle. Molts dells
disposen dun mn de referncies que amb tota probabilitat ser una barreja daprenentatges fets en un context escolar i
daprenentatges adquirits i interioritzats fora daquests mbits (concerts, pellcules, programes de televisi, etc.). Aix ens fa
veure la necessitat de partir dels coneixements de qu disposen i fer-los entrar en dileg amb el mn que els presentem a
travs del teatre.


- Activitats: 1.1 1.2 1.3 1.4 1.5 1.6 1.7



Activitats relacionades amb els personatges

Cada un t una presncia concreta, perqu vesteix, es mou, parla, gesticula... duna manera
singular, encara que en ocasions nhi ha que per la manera de fer o de ser remeten a arquetips ben
coneguts (lavar, larlequ, etc.).

A ms, cada personatge se situa de manera diferent pel que fa al conflicte que es planteja. Alguns el
provoquen, daltres senzillament responen a la iniciativa dels primers, i encara nhi ha alguns que
tenen papers quasi irrellevants. Ara b, all que justifica la presncia dun personatge a lescenari s
el conjunt de lacci que es desenvolupa. Amb ms o menys intensitat i voluntat, tots els
personatges contribueixen a crear un clima determinat.

Tal com succeeix a la vida real, els personatges no sn esttics. Podrem afirmar que lescenari els
ofereix una oportunitat de conduir la seva manera de fer i de ser i, aix mateix, els dna loportunitat
de reconduir-la. De vegades aquesta evoluci es produeix davant dels ulls de lespectador, per no
sempre s aix, ja que hi ha ocasions en qu un salt de temps entre dos actes fa aparixer un
personatge transformat a nivell fsic i amb un carcter i una manera de fer diferents.

Cada personatge davant dunes circumstncies concretes pren unes decisions determinades. Ho fa sense receptes, movent-se
sempre en lambigitat que caracteritza la naturalesa humana. Els joves han de situar-se al cor daquesta oscillaci que
sempre hi ha entre les mltiples possibilitats, han de copsar el valor de cada decisi, els avantatges i els inconvenients que
comporta. Per aix, s important entrar en dileg amb cada personatge i aprendre a valorar amb mesura i consideraci les
seves accions i les seves reaccions.

Per entendre a fons el rol que juga cada protagonista de lobra s necessari analitzar qu diu i com ho diu. El qu remet al
contingut del seu discurs, en canvi, el com es relaciona amb els elements prosdics (entonaci...) paralingstics (qualitat de la
veu, ritme...), sorolls (esbufecs...) i extralingstics (gestos...).

- Activitats: 2.1. - 2.2. - 2.3. - 2.4- 2.5. - 2.6. - 2.7. - 2.8- 2.9. - 2.10


Activitats relacionades amb el context

Tota obra sinscriu en unes coordenades espacio-temporals i les paraules que expressen els que la
protagonitzen shan de saber escoltar tamb des daquestes coordenades. I encara que lautor del
text hagi fet una opci concreta, la persona que dirigeix la nova posada en escena s ben lliure de
prendre les seves opcions. Aix, podrem arribar a distingir entre:

- El moment en qu sescriu lobra.
- El moment en qu lautor situa lobra.
- El moment en qu el director situa lobra.
- El moment en qu lespectador assisteix a la representaci.

Les opcions que es prenen a cada moment responen a lintent darribar a un pblic que, al seu torn,
tamb interpretar all que succeeix dalt de lescenari a partir dels prejudicis duna poca
determinada. Per aprofundir avui en la comprensi duna obra escrita en qualsevol context
espaciotemporal s necessari tenir en compte la capacitat receptiva dels espectadors, s a dir, els
coneixements que tenen del moment histric, de la geografia en qu es mouen el protagonistes, de
la dimensi que en un temps i en un espai concret pot adquirir un conflicte determinat.

Per tot plegat, la reflexi sobre lespai i el temps s ineludible quan es vol analitzar qualsevol obra. Els joves espectadors
podran copsar molt millor les intencions de lautor i del director si tenen loportunitat de sortir de lobra i buscar informaci
relacionada amb el moment i el lloc on sha de situar el conflicte.




- Activitats: 3.1 3.2 3.3 3.4.

Activitats relacionades amb la posada en escena

Cada obra de teatre transmet moltes informacions simultnies a travs dels diferents llenguatges
teatrals. Algunes daquestes informacions acostumen a ser ms o menys fixes (p.ex.: els decorats,
el vestuari), mentre que daltres varien de manera constant (p.ex.: els gestos, la paraula). Cada un
dels llenguatges teatrals segueix el seu propi codi; aix, una msica suau pot transmetre sensaci
dintimitat; el gest rpid i brusc acostuma a acompanyar moments de tensi... Ara b, tots aquests
codis han de confluir en un mateixa intenci.

La persona que dirigeix una obra sempre treballa amb un equip, que acostuma a estar format per
persones que sencarreguen de:

- Lescenografia.
- La illuminaci.
- La msica.
- El vestuari.

El director fa una determinada lectura de lobra i, conjuntament amb el seu equip, pren unes opcions esttiques. s per aix
que davant de cada posada en escena, cal observar i seguir amb atenci de quina manera sexpressen els diferents
llenguatges teatrals: els decorats i latrezzo quina poca o univers pictric evoquen? el vestuari s fidel a lpoca o hi ha un
trencament? , i ens podem formular preguntes del mateix estil a partir de la illuminaci, la msica, etc.

Cal valorar aquests elements i comprendre que sn esttics i ideolgics: la tria de la msica, duna forma i dun color per al
vestuari, dun decorat o duna disposici de lescenari sn opcions que el director pren per tal de persuadir lespectador que faci
una lectura o una altra de la representaci.


- Activitats: 4.1 4.2 4.3 4.4

1. Activitats relacionades amb el conflicte


1.1. Discutiu el significat del ttol de lobra, Aiges encantades. Observeu que alguns dels
personatges afirmen que les aiges curen els malalts i les qualifiquen de mortes.
Compareu aquesta visi amb la del Foraster, i tamb amb la de Vergs, quan diu:

VERGS: Me quedo entre les aiges encantades, s cert per vost sen va cap a
unes aiges sorolloses i trboles i tan estrils com les nostres! (Acte Tercer)


1.2. Actualment els termes dictadura i fanatisme sutilitzen sovint associats, i oposats, a
altres dos conceptes, valors democrtics i educaci. Aquesta doble dualitat constitueix
un dels eixos principals dAiges encantades. Al llarg de lobra hi ha referncies constants a
leducaci. Quan es va escriure, els moviments anarquistes i republicans consideraven
lensenyament la base del canvi de la societat i del progrs. Quin concepte tenen de
l'educaci:

a) La Ceclia.
b) En Vergs.
c) Els pares de la Ceclia.
d) Altres personatges.


1.3. Amb quins arguments rebatria l'alcalde la segent reflexi de Mossn Gregori: No hi ha res ms horrible que el dubte!
Amb el cor net de dubtes se pot viure ditxs enmig de la ms gran pobresa! (Acte Tercer).


1.4. El Foraster que arriba i trasbalsa lactivitat quotidiana duna comunitat s un tema recurrent a la Histria del Cinema. Un
exemple podria ser Solo ante el peligro (Dir. Fred Zinnemann, 1952, amb Gary Cooper i Grace Kelly). Feu una comparaci

entre la figura de Will Kane, interpretada per Gary Copper, i el Foraster dAiges encantades. Hi pot haver coincidncia
cronolgica en les poques en qu totes dues se situen? Hi ha algun parallelisme entre els dos llocs? Per qu els rebutgen?
Com aconsegueixen lun i laltre el suport del poble? Quin paper hi juga lamor? Com acaben totes dues? Recordeu altres
pellcules que tractin aquest tema?


1.5. Busqueu similituds i diferncies entre la figura del foraster a tres de les obres que aquesta
temporada s'han programat al TNC: Aiges encantades, Les aventures extraordinries d'en
Massagran i Panorama des del Pont.


1.6. Les metfores sn recursos que els autors utilitzen sovint per emfasitzar les qualitats dels
personatges o aspectes concrets de lobra. Al comenament dAiges encantades en Vergs
defineix la Ceclia, la protagonista femenina, com una liga tancada al galliner (Acte Primer).
Posteriorment, en Vergs intenta convncer la Ceclia que es quedi al poble; ho fa amb aquestes
paraules: Ceclia, sigui com locell que ha traspassat el mar duna volada i ve a fer el niu del seu
amor al campanar assolellat. (Acte Primer)

La mateixa Ceclia recorre a la metfora de locell i el vol abans de marxar definitivament del
poble: Lliga abandonar el galliner (Acte Tercer).

a) Observeu si lautor utilitza altres metfores per illustrar la situaci i la personalitat de la Ceclia.

b) Quines metfores es podrien utilitzar per descriure les maneres de fer dels altres protagonistes de lobra: Vergs, Amat,
Juliana, El Foraster i Mossn Gregori.


1.7. Els personatges daquesta obra es poden agrupar de diferents maneres si atenem als vincles que els uneixen; aix, Amat,
Juliana i Ceclia es poden unir pel fet de formar part de la mateixa famlia. Per s evident que, des del punt de vista de la
ideologia, Amat hauria d'agrupar-se amb algun altre personatge. Relacioneu els personatges en grups de 2, 3 o 4, tenint en
compte els criteris segents:

- Els qui comparteixen una ideologia conservadora
- Els qui comparteixen una ideologia progressista
- Els que estan units per vincles amorosos
- Els que dubten o sn escptics

- Els que defensen amb fermesa llurs conviccions, siguin de la
ideologia que sigui
- Els ms religiosos
- Els que se senten oprimits
- Els personatges ms burlescos


2. Activitats relacionades amb els personatges

2.1. Amb aquesta imatge comea lobra: la Ceclia sola, asseguda i llegint. La protagonista de l'obra
estudia magisteri a la ciutat, per l'obra ens la situa a casa dels seus pares, al poble. Tot i que lautor
de lobra no indica en el text original qu llegueix, a la representaci del TNC podem escoltar com la
Ceclia recita el poema d'en Joan Maragall, Exclsior.

Per aprofundir en el personatge de la Ceclia ens podem preguntar:

- Quina relaci hi ha entre el poema que llegeix a linici de lobra i la seva
trajectria personal?
- Es tracta duna figura desesperadament antiptica, com afirmaven alguns
crtics de lpoca, o duna herona?
- Est enamorada del Foraster o senzillament ladmira perqu s un home fort?
- T ra el mossn quan defensa que si els pares haguessin actuat de manera
diferent ella ara tindria una altra concepci del mn?
- Qu hauria de passar per tal que es queds a fer de mestra al poble?



2.2. Situeu-vos ms enll del temps de lobra i feu suposicions sobre qu ha fet la Ceclia: on viu?, amb qui?, de qu treballa?,
quina relaci mant amb la seva famlia?... Escriviu una carta de la Ceclia adreada al mestre on faci una reflexi sobre la
seva vida.









2.3. La mare de la Ceclia, el pare i el mossn coincideixen a lhora de sancionar la Ceclia, per no coincideixen ni en les
raons que donen per explicar lactitud de la noia ni en el que suggereixen que cal fer per aconseguir que canvi.

Ompliu el quadre segent.

La Ceclia actua aix perqu El que caldria fer s
Juliana
Pere Amat
Mossn


2.4. Inventeu un monleg de cada un daquests tres personatges al voltant del problema que els planteja la manera d'actuar de
la Ceclia i representeu-lo davant dels companys.


2.5. Al MNAC es troba loli de Santiago Rusiol (1861-1931) titular Novella romntica,
que mostra el retrat duna dona jove amb un llibre a la m, a la vora duna llar de foc.
Rusiol va pintar aquest retrat el 1894, noms dotze anys abans de lestrena dAiges
encantades. Diferents pintors de totes les poques han representat les dones llegint, per
exemple Francesc Gimeno (1858-1927), Claude Monet (1840-1904), Auguste Renoir
(1841-1919), Mary Cassatt (1844-1926) o Carl Holsoe (1863-1935).

Busqueu retrats de dones llegint a tractats dHistria de lart i a pgines web com
http://www.letturaweb.net/jsp/raccolte/gcl/immagine.jsp?id_immagine=297,
http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/cassatt/ o
Carl Holsoe Prints and Posters at Art.com.

a) Compareu els resultats de la vostra recerca; podeu considerar aspectes com:

Es representa ms vegades a les dones a lexterior o a linterior?
On estan situades?
Estan assegudes? Com seuen?
Llegeixen un llibre, un diari, una carta, una nota, una partitura de msica?
Quina expressi tenen? Es mostren serioses, alegres, absortes, somniadores,
tenses, relaxades?
Quins altres objectes es representen als diferents quadres?
Quina s latmosfera del quadre?

b) Decidiu amb quin dels quadres que heu comentat illustrareu un article sobre el personatge de la Ceclia.




Carl Holsoe
Woman reading in an interior
2.6. Desprs de veure lobra, podem valorar de maneres diferents quin s el paper del mestre.
Fixeu-vos en aquests comentaris i indiqueu en quins estareu ms dacord i en quins estareu
en desacord:

- El mestre s un personatge tou, sense gaire personalitat, que no
t la fora suficient per seguir les passes de la Ceclia i del
Foraster.
- El mestre viu capficat perqu est enamorat de la Ceclia; tota la
seva actuaci es justifica per aquest enamorament.
- El mestre s lnic personatge de lobra que mostra ser
intelligent, perqu se nadona dels problemes, per sap que s
intil actuar com ho fan la Ceclia i el Foraster.
- El mestre s intelligent, per li falta empenta per fer all que creu
que ha de fer.
- Lnic personatge que pot aconseguir canvis reals a la situaci s
el mestre, perqu en darrera instncia s ell qui es queda al
poble amb la intenci deducar les noves generacions.


2.7. La Ceclia i en Vergs tenen diferents maneres dentendre la mentalitat que predomina al poble. En un moment de l'obra,
la Ceclia critica lendarreriment i el fanatisme; en canvi, en Vergs t una idea ben diferent:

VERGS: No em negar que aquests pobles ignorants, amb les seves llegendes i tradicions, tenen una poesia, trista,
fonda. (Acte Primer)

Defenseu amb arguments lopini den Vergs. Poseu exemples de tradicions dels pobles que coneixeu, perqu la vostra
famlia ns originria, o perqu hi heu viatjat.


2.8. Del Foraster en sabem ben poc. s un conegut de la Ceclia, del qual no coneixem ni el
nom, ni la histria passada. Tan sols en sabem algunes dades que ens donen en Vergs o
ell mateix:

VERGS: Veieu aquest desconegut que us ve a parlar? s un inginyer, que al seu saber,
hi ajunta la seva experincia pel seus viatges per Frana, Alemanya, el Nord dEuropa.
(Acte Segon)

FORASTER: Els meus pares eren uns rics propietaris de mines i jo vaig passar moltes
hores de la meva infantesa en les entranyes de la terra. (...) De jovenet, al mateix temps
que em dedicava a lestudi i al treball de la intelligncia, el meu pare em va ensenyar a
descobrir els secrets de la naturalesa. (Acte segon)

Imagineu la histria del Foraster:

a) Don era la seva famlia?
b) Com havia viscut fins arribar al poble?
c) A quins moviments poltics devia pertnyer?
d) Com es devien conixer amb la Ceclia?
e) Quin futur espera a la parella?
f) Quin nom li escauria?
g) Creieu que va mantenir els mateixos convenciments
durant molts anys?
h) Com es va guanyar la vida?


2.9. Lalcalde, en Joan Gatell, evoluciona des duna postura de rebuig al Foraster fins a una
d'acceptaci, que el porta, al final de lobra, a un cert enfrontament amb el Mossn i amb el
pare de la Ceclia. En Manso i la mare de la Ceclia tamb experimenten una modificaci de
conducta. Quins sn el canvis daquests dos personatges? Compareu-los amb els den Joan
Gatell.










2.10. El principi del segle XX s un moment decisiu per al naixement de les primeres
organitzacions sindicals i cooperatives. En la lluita de la ra i el progrs contra la tradici i
el fanatisme que planteja Aiges encantades presenciem la derrota de les idees
innovadores. A lassemblea popular, el missatge clar del Foraster oh poble!, abandona la
llegenda i entra en la realitat es contraposa a la pregunta retrica de Mossn Gregori
Quina necessitat t dels homes el poble que est sota la protecci divina? (Acte Segon)

A continuaci trobareu un llistat dexpressions utilitzades per diferents personatges al llarg
de lobra que remeten de manera global al poble.

Agrupeu-les tenint en compte la dualitat ra-progrs // tradici-fanatisme.
Seleccioneu les que simbolitzen millor la derrota de les idees progressistes.
Quan aneu a veure lobra intenteu, observar com es plasma a lescenari la
situaci dels vilatans.

No tenen fe en ells mateixos. (Acte Primer)
El poble viu inconscientment i poc sinteressa en el que es fa
per ell. (Acte Primer)
Salvatges. (Acte Primer)
Veig un poble extenuat, que no gosa alar les espatlles contra
la desgrcia. Sajup sota el seu Du i noms sap plorar i
pregar. (Acte Primer)
En aquest poble no es diu mai res ning pensa, ni parla, ni
fa res. (Acte Segon)
El poble, creieu-me, no es podr contenir. (Acte Segon)
Sentiu el brogit? Tot el poble ve. (Acte Segon)
Veu que s herms? Tot el poble s aqu. (Acte Segon)
El meu intent era parlar a tot el poble i no a dos o tres senyors
amb les seves mires particulars. (Acte Segon)
s brutal i estpid, el poble! (Acte Segon)
Senyor Mestre, si alg li ha trencat el respecte, perdonil, no
sap lo que fa. (Acte Segon)
Proveu que no sou pas salvatges! (Acte Segon)
I per qu el voleu, el nostre b? Qu espereu de nosaltres?
(Acte Segon)
Estem acostumats a pagar tan car el b que sens fa! (Acte
Segon)
Tots els bons, tots el fidels, de genolls davant del miracle!
(Acte Segon)
Poble fantic! Ramat desclaus! (Acte Segon)
El poble se li ha girat en contra. Creguim. s impossible lluitar!
No sn els homes, els enemics, no sn ells, els forts sin
la llegenda. (Acte Tercer)


3. Activitats relacionades amb el context

3.1 El conflicte dAiges encantades rau en la creaci dunes anttesis extremades: religi-ra,
reaccionarisme-progressisme, dona-home, tradici-educaci, entre altres. Puig i Ferreter
escriu una obra que emmiralla molts moviments poltics i ideolgics de la Catalunya de finals
del segle XIX i comenaments del XX. Les grans diferncies socials, la situaci d'inferioritat de
les dones i l'analfabetisme, entre altres aspectes, demanaven canvis socials. Parallelament,
es consolidaven ideals poltics com el socialisme o lanarquisme i es creaven moviments
cvics i intellectuals. Tot plegat oferia un escenari duna gran complexitat.

Al segon acte de lobra veiem lenfrontament entre els progressistes i els reaccionaris. Per
prviament assistim a la presentaci dels personatges, els quals es defineixen polticament:

ROMANILL: Bah! Que em poden fer a mi? Sc independent! Per creu-me, Bartomeu, en aquest mn la qesti no s tenir amo,
sin tenir diners. (Acte Segon)

BERTOMEU: En aquest poble no es diu mai res...ning pensa, ni parla, ni fa res...si no pots veure als capellans, fes-te republic,
com jo i el Romanill. (Acte Segon)

MANSO: Home, sc carl!... segons com sentn aix. Partidari de Don Carles, s que ho sc...de frares i capellans, no...A cal
Manso sempre sha sigut carl! El meu pare va fer les dues guerres...jo sc carl, el meu fill ho ser... (Acte Segon)

VICEN: Jo he estat amb els Cantonals, a Cartagena...Ton pare ha fet les dues campanyes amb els facciosos. (Acte Segon)

a. On situareu aquestes declaracions des del punt de vista ideolgic, tenint en compte els moviments de lpoca?
b. Expliqueu el significat de les paraules marcades en negreta.
c. Situeu cronolgicament els fets citats (dues guerres, Cantonals, a Cartagena).
d. Qui est ms a prop del pensament de la Ceclia i del Foraster?
e. Qui s el ms coherent al llarg de lobra?





3.2. Al comenament de lobra, lautor ens diu que lacci transcorre en un poble de la
provncia de Tarragona. Observeu com descriuen les rodalies, el camp, la proximitat
dels gorgs. On situareu geogrficament aquest poble?


3.3. A l'poca en qu transcorre lobra, les ciutats i els pobles representaven dues
maneres ben diferents de viure i, fins i tot, dentendre la vida. Si traslladssim lacci a
avui, quina seria la font dingressos daquest poble? Quina seria la seva relaci amb la
ciutat? Demaneu als vostres pares i avis quines diferncies hi havia entre poble i ciutat
quan ells eren petits i quines diferncies hi troben ara.




















3.4. s difcil imaginar qu pot sentir una persona no familiaritzada amb el cristianisme la
primera vegada que visita un museu occidental i veu, per exemple, el retrat dun home jove i
atractiu, mig nu, lligat a un arbre, i amb el tors travessat per moltes fletxes. En canvi, les
persones que hagin tingut una mnima introducci a la cultura cristiana saben que parlem de
Sant Sebasti. De la mateixa manera, aquestes persones entenen qu vol dir la Juliana, a
l'acte primer, quan expressa: Tenim aquesta creu, portem-la amb pacincia, referint-se a la
seva filla. A la societat que retrata Joan Puig i Ferreter a Aiges encantades les referncies a la
tradici cristiana sn constants. Llegiu la llista amb les expressions extretes de lobra que
trobareu a continuaci i marqueu-ne les que utilitzeu o heu sentit utilitzar en la vida quotidiana.
Expliqueu en primer lloc el significat que tenen per a vosaltres, posteriorment analitzeu-ne
lorigen. Per a aquelles que no conegueu podeu consultar pgines web com la de
lEnciclopdia Catlica: http://www.enciclopediacatolica.com/. o el llibre de Salvador Cards
Hem perdut l'Oremus, publicat per Edicions La Campana. Discutiu el significat que tenen en el
context de lobra aquestes expressions.

Desprs de veure lobra afegiu a la llista altres expressions relacionades amb la tradici
cristiana que us criden latenci.

Calvari (Acte Primer)
La Patrona del poble (Acte Primer)
Mantellina (Acte Primer)
Rosari (Acte Primer)
Serm (Acte Primer)
Ja ha encs la ira de Du amb el foc de la seva paraula (Acte Primer)
creuada (Acte Primer)
Aquests homes sn com les males herbes dels vostres camps (Acte
Primer)
Un camp de bon blat (Acte Primer)
Les dones! sn les columnes del temple del Senyor! (Acte Primer)

Renegat (Acte Segon)
Al diable (Acte Segon)
Miracle (Acte Segon)
Te Deum (Acte Segon)
Tres tocs [per anar a lesglsia] (Acte Tercer)
A lhora suprema que la justcia de Du se decideixi per tota leternitat,
quan el mn tremolar en els seus fonaments i els ulls dels pecadors
ploraran fel i sang. (Acte Primer)
Perdonar els enemics (Acte Tercer)
Ditxs que ala els ulls al cel per oblidar les misries de la terra!
(Acte Tercer)

4. Activitats relacionades amb la posada en escena

4.1. Una de les primeres decisions que ha de prendre el director duna obra est
relacionada amb la plasmaci a lescenari de les caracterstiques fsiques i
psicolgiques dels diferents personatges. A vegades, els autors donen indicacions
molt explcites; en altres casos la responsabilitat recau en gran mesura sobre el
director. Un equip de dissenyadors de roba, maquilladors, perruquers, etc.
collaboren amb el director per completar la imatge que projecten els personatges.

Analitzeu les descripcions dalguns dels protagonistes dAiges encantades que va
escriure en Joan Puig i Ferreter i que trobareu a continuaci. Posteriorment
discutiu com us imagineu els personatges a partir daquestes descripcions.
Intenteu donar tants detalls com us sigui possible (per exemple, com sn de llargs
els vestits de les dones, si les protagonistes femenines porten el cabell recollit i
com, si els homes porten o no bast, etc.). Si feu una proposta d'acord amb lpoca en qu va ser escrita lobra, us pot ajudar
mirar fotografies de principis del segle XX, com que les que podeu veure a l'exposici sobre Puig i Ferreter que hi ha al vestbul
del TNC.
CECLIA: Vesteix i va pentinada amb molta negligncia i originalitat. (Acte Primer)
VERGS: s un jove molt corrent, res del seu fsic el distingeix dun qualsevol. No t descripci. (Acte Primer)
JULIANA: Tota vestida de negre, amb mantellina i uns rosaris a la m. s una dona de mitja edat, sos cabells blanquegen. (Acte
Primer)
AMAT: Amb luna m aguanta el sssec, a laltra hi porta la cucurulla. s un home alt, roig, de pl ros, sanguini i violent. (Acte
Primer)
JOAN GATELL: Va amb roba bona de pags. s home seris. (Acte Primer)
FORASTER: s un home alt i gallard. Barba i cabells rossos. Ulls blaus i dolos. Vesteix americana i pantalons blancs. Barret de
feltre clar. (Acte Segon)
ROMANILL: s un home alt i ben fet porta una brusa curta i va tot afaitat. (Acte Segon)
BARTOMEU: Un home de mitja edat, ni pags ni menestral. Porta una gran barba i riu sempre francament. Cala espardenyes. T el
cabell llarg i rutllat que li surt pels voltants de la gorra. (Acte Segon)

Quan aneu a veure l'obra observeu com ha interpretat el director, Ramon Sim, aquestes indicacions.

4.2. Lacte segon gira bsicament al voltant de lassemblea popular liderada pel
Foraster. Desprs de veure lobra, comenteu:

quines indicacions ha donat el director sobre com shan
de distribuir els diferents actors i les diferents actrius a
lescenari per a aquesta reuni,
quants han de seure i quants han destar a peu dret,
quines postures adopten quan escolten,
com es mouen quan prenen la paraula,
etc.


4.3. Lobra comena a casa de lAmat, el segon acte t lloc en un espai obert, al costat de la casa dun pastor, i el tercer acte
torna a transcrrer a casa de lAmat. Imagineu una manera gil de suggerir el canvi despais, de manera que no calgui fer
gaires modificacions a lescenari entre les diferents escenes.

Observeu la proposta de la producci del TNC. Llisteu-ne els avantatges principals.


4.4. Com ja hem comentat, la primera imatge que tenim de lobra s la de la Ceclia llegint un llibre. Imagineu que voleu canviar
aquesta primera imatge de la Ceclia. Discutiu per parelles de quina altra manera es podria establir el primer contacte entre la
Ceclia i el pblic. Heu dexplicar per qu heu triat aquesta nova opci.

Treball de recerca. Una proposta


Quan Joan Puig i Ferreter va estrenar Aiges Encantades la crtica que va aparixer a la
revista La Escena Catalana ja va destacar la relaci entre aquesta obra i Un enemic del poble,
de lescriptor noruec Henrik Ibsen.

Us proposem que feu un treball de recerca a partir de lestudi i lanlisi de les relacions que es
poden establir entre els dos autors i les dues obres citades. Per dur a terme aquest treball, i en
concret pel que fa a la relaci entre Aiges encantades i Un enemic del poble, heu de fixar-vos
en:

- El problema que es planteja.
- L'escena del mting a cada una de obres.
- La relaci que es pot establir entre els personatges: Dr. Stockmann i Kitty, i
Ceclia i el Foraster; Horster i Romanill
- Lindividualisme que caracteritza els personatges que volen canviar la societat.
- El tema de fons de les dues obres.





Isabel Civera
Ana Daz-Plaja
Juli Palou
Departament de Didctica de la llengua i la literatura.Universitat de Barcelona