Taula de pronoms febles

reflexiu 1a pers. 2a pers. 3a pers. adverbials

se me, ens te, us Complements
CI: CD Circumstancials
li, els Indet: EN
en, hi
det: el, la, els, les,
atribut: ho

El subjecte es substitueix pel pronom feble EN

EXERCICIS

1. Identifica els complements verbals subratllats i substitueix-los pels pronoms febles

adients.
1 ) Compra peres a Maria. (Present d'indicatiu)v 2) Compra peres a Maria (Present d'imperatiu) 3) Manel regalava les llepolies 4)
Llegia el llibre a la cambra. 5) Venia de València i anava a Alacant. 6) Estimava l'escola. 7) És feliç.
8) Compra les peres a mi. 9) L'ordinador sembla nou. 10) Vol aprovar l'examen sense estudiar. 11) Camina ràpidament.
12) Nomenaren funcionaris de carrera. 13) Tingueren molta sort. 14) Regalà llapis blaus i rojos .

Substitució complement predicatiu: Es substitueix per hi excepte quan el verb és 'fer-se', 'dir-se', 'elegir' i 'nomenar' llavors es
substituirà per 'EN'.
2 . Emplena aquest poema, la ressenya posterior, amb els pronoms febles que hi falten. Digues
a quin element substitueixen.
El (1) ho (x4) em (1) m'(1)
Molt he estimat i molt estimo encara.
.... dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot .... clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que ....escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
.... dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ....
sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que .... fa de tornaveu o de resposta
quan el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des de l'escuma d'un sol bes,
proclamo el meu amor, .... legitimo.

Martí i Pol, Miquel

Obra poètica, volum II 1970-1980. Edicions 62

Ho (1) la (1) es (1) l' (1) hi (1)

La plaça del Diamant.
Barcelona: Club Editor, 1962.
S'.... narra la història d'un procès de pèrdua i de recuperació d'identitat. La història es desenvolupa durant el període de
temps comprès entre la Segona República i la immediata postguerra. Natàlia, òrfena de mare, treballa de dependenta en
una pastisseria. En un ball de la Festa Major de Gràcia coneix en Quimet, ....sap tothom, ....casen al cap d'un any. Aquesta
relació capgira radicalment la vida de la Natàlia, .... maltractada, que progressivament entra en un procés de submissió, el
primer esglaó del qual és la pèrdua d'identitat: ja des del primer capítol no serà Natàlia sinò, la Colometa.

La novel·la està escrita en primera persona. El llenguatge utilitzat, malgrat el to col·loquial, manté sempre un accentuat
topoètic.

L'obra ha estat considerada una de les novel·les més representatives de la postguerra i ha tingut una gran popularitat:
....han estat fetes nombroses edicions i ha estat traduïda a més de vint idiomes. També.... han portada al cinema per F.
Betriu, el 1981.

Qui fou Marti i Pol?

 1. Identifica els complements verbals subratllats i substitueix-los pels pronoms febles
adients.

1 ) Compra peres a Maria. EN compra (CD indeterminat) (Present d'indicatiu) 2) Compra peres a Maria Compra'N (CD indeterminat.
Quan es tracta d'imperatiu el pronom va enrera del verb. 'N (EN) perquè el pronom entra en contacte amb la vocal del verb. (Present
d'imperatiu) 3) Manel regalava les llepolies Manel LES regalava (CD determinat, femení plural)
4) Llegia el llibre a la cambra. Hi el llegia (S.prep intruduït per a) 5) Venia de València EN venia ( S. Prep. Introduït per de) i anava
a Alacant. I HI anava ( S.prep introduït per a) 6) Estimava l'escola. en contacte amb la
vocal del verb) És feliç. HO és. (Atribut neutre)
8) Compra les peres a mi EM compra peres (CI, a mi). 9) L'ordinador sembla nou. HO sembla (Atribut neutre) 10) Vol aprovar
l'examen sense estudiar HO vol (CD neutre).
12) Nomenaren funcionaris de carrera. EN nomenaren (CD indeterminat) 13) Tingueren molta sort. EN tingueren molta (CD
indeterminat) 14) Regalà llapis blaus i rojos . EN regala blaus i rojos. ( CD indeterminat)

Substitució complement predicatiu: Es substitueix per hi excepte quan el verb és 'fer-se', 'dir-se', 'elegir' i 'nomenar' llavors es
substituirà per 'EN'. Sols es substitueix el nucli del sintagma.

2. Emplena aquest poema, la ressenya posterior, amb els pronoms febles que hi falten. Digues
a quin element substitueixen. Digues si són díctics o anafòrics.
El (1) ho (x4) em (1) m'(1)
Molt he estimat i molt estimo encara
. Ho dic content i fins un poc
sorprès de tant d'amor que tot ho
clarifica. Molt he estimat i estimaré
molt més sense cap llei de mirament
ni traves
que m'(a mi) escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho (que he estimat )dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho (que he estimat)
sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos que em
(a mi) fa de tornaveu o de resposta quan
el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des de l'escuma d'un sol bes, proclamo el
meu amor, el (el meu amor) legitimo.

Martí i Pol, Miquel Obra poètica, volum II 1970-1980. Edicions 62

Ho (1) la (1) es (1) l' (1) hi (1)
La plaça del Diamant.
Barcelona: Club Editor, 1962.
S'hi ( a la novel·la) narra la història d'un procès de pèrdua i de recuperació d'identitat. La història es desenvolupa durant
el període de temps comprès entre la Segona República i la immediata postguerra. Natàlia, òrfena de mare, treballa de
dependenta en una pastisseria. En un ball de la Festa Major de Gràcia coneix en Quimet, ho ( que es conegueren a un
ball) sap tothom, es (ells, reflexiu)casen al cap d'un any. Aquesta relació capgira radicalment la vida de la Natàlia, la
(Natàlia, Quimet a Natàlia) maltractava tant, que progressivament entra en un procés de submissió, el primer esglaó del
qual és la pèrdua d'identitat: ja des del primer capítol no serà Natàlia sinò, la Colometa.

La novel·la està escrita en primera persona. El llenguatge utilitzat, malgrat el to col·loquial, manté sempre un accentuat
to poètic.

L'obra ha estat considerada una de les novel·les més representatives de la postguerra i ha tingut una gran popularitat:
han estat fetes nombroses edicions i ha estat traduïda a més de vint idiomes. També l' (la novel·la, CD determinat
femení singular) han portada al cinema, F. Betriu, el 1981.