Valencià IES Francesc Ribalta 1r Batxillerat

Com fer un comentari filològic

Sobres d’amor m’ha tret de llibertat, dant-

me senyor qui no s’ho té per dit,
car tot esforç en mi és disminuït per ferm
mostrar ma voluntat,
que en als no pens de dia ni de nit més que
sabés com só d’Amor tractat,
que aprés d’açò tot l’als no em serà greu:
mes, qui pot dir que mon voler no creu?
Sobres d’amor m’ha ja del tot sobrat,
pus tots sos mals jo prenc en gran delit
e mos desigs en un ha tots unit,
rompent en mi Natura calitat. Vers mi
mateix la llengua ha fallit,
e tots mos gests, com bé no han mostrat
los béns que sent per dona qui em
descreu:
mes, qui pot dir que mon voler no creu?

Sobres d’amor en açò m’ha portat, que tot

quant és mire com adormit;
car jo tostemps amb ulls de l’esperit veig ço
que pens, que és mon bé desitjat
e tots los fets que Amor mai he sentit en
creure mi cascun serà trobat;
mes jo faré que ells me creuran en breu:
mes, qui pot dir que mon voler no creu?

1. INTRODUCCIÓ
Cal començar presentant el text d’una manera cridanera i original, per tal d’aportar
dinamisme i fer veure que potser, fins i tot l’anàlisi del text serà tant o més interessant que el
text. A continuació destacarem els aspectes més rellevants: tipus de text, tema i finalitat, i
alguna figura retòrica important, si és poesia: rima, mètrica, i moment lingüístic o obra a què
pertany aproximadament a partir d’algun tret... Per últim, farem una mena d’índex del que
serà el desenvolupament del comentari.

“ Tots los fets que Amor mai he sentit / en creure mi cascun serà trobat; / mes jo faré
que ells me creuran en breu: / mes, qui pot dir que mon voler no creu?” Amb aquests
versos decasíl·labs plens de sentiments i de pinzellades d’amor, el jo poètic expressa
el seu enamorament en una composició poètica composta per 3 cobles de 8 bordons
cadascuna; un seguit de versos que han begut de la cançó trobadoresca i que
encaixen dins la poesia cortesana, mitjançant una llengua ja evolucionada. Al llarg
d’aquest comentari farem doncs, un estudi aprofundit del contingut d’aquest poema
tractant els aspectes relacionats amb l’adequació, la coherència i per últim la cohesió.
Per acabar, farem una mena de conclusió per destacar aquells aspectes més
rellevants del poema analitzat.

2. ADEQUACIÓ

Aquest text analitzat és, com ja hem esmentat abans, un poema i pertany doncs, al
gènere líric. En concret, és un poema d’Ausiàs March, poeta valencià que pertany al
segle XV. Per tant, els eu àmbit d’ús és literari.

Pertany al gènere de la cançó amorosa, ja que la seua temàtica ens transporta a

aquelles composicions trobadoresques en què l’estimat lloava i enyorava la seua
amada, ara però de manera diferent com més avant veurem de manera més detallada
en l’apartat de la coherència.

Com ja hem avançat, el poeta és ausiàs March, nascut a Gandia i personatge més
rellevant en la història de la nostra literatura pel que fa al conegut segle d’or de les
lletres catalanes; per aquest motiu hi ha lèxic que situen el text en la varietat
occidental. Pel que fa a la variació diacrònica, podem observa que és un text antic,
pertanyent al segle XV, com mostren els verbs en present que no tenen vocal (“pens”
(vers 5), o l’ús dels possessius àtons (“ma voluntat” (vs. 4) o “sos mals” (vs: 10)). Per
últim, i com ja hem dit que és un text poètic, el registre emprat és el literari, farcit de
figures retòriques i d’elements que ornamenten el text, aportant-li bellesa, com veurem
en els apartats següents.

3. COHERÈNCIA
3.1. Tipologia
3.2. Tema
3.3. Resum
3.4. Parts bàsiques
3.5. a) Si és poema: rima, mètrica i figures literàries;
b) Si és prosa: veus discursives i recursos;
c) Si és teatre: personatges, acotacions i recursos.
Pel que fa al contingut del poema, cal destacar eixa temàtica amorosa, un amor
que li ha llevat la llibertat al jo poètic, qui ha perdut tot tipus d’esforç perquè no
hi pensa en res més i sent que l’Amor no l’ha tractat bé, per la qual cosa, no
pot haver-hi res pitjor ni més greu; els mals de l’estimada, de l’Amor i els seus
delits, ara són tot un i tot ell defalleix, tot ho veu borrós... per això pensa que
amb l’Amor tot recobraria sentit. Per tant, podríem establir com a tema
principal el defalliment per amor del jo poètic per l’absència d’aquest.

El poema té una estructura externa de 3 cobles, que bé podrien ser les tres
parts de l’estructura interna:
1a: l’amor li ha llevat la llibertat i res serà pitjor que el que li està
passant;
2a: el jo poètic pren els mals d’amor i s’unifiquen als seus desitjos;
3a: no veu res clar: si no hi ha amor, res no té sentit.
Així, i pel que fa al contingut, podem observar clarament com aquesta
composició és de temàtica amorosa i va un poc més enllà de les típiques
cançons trobadoresques, a qui el jo poètic s’adreça a la dama per pregar-li el
seu amor; ara s’adreça directament a l’Amor personificat. Estem al davant
doncs, d’un poema que podem encabir per tant, dintre de la poesia cortesana,
pròpia del segle XV i que tindrà la seua màxima esplendor amb els versos
d’Ausiàs March.
Pel que fa als aspectes de la rima, mètrica i figures retòriques, cal remarcar
que aquests bordons (o versos) decasíl·labs amb cesura a la 4a síl·laba, i per
tant d’art major, són masculins, ja que tots acaben en mot agut; la rima és
consonant i l’esquema de la rima en cada cobla segueix el mateix patró: els
quatre primers bordons tenen rima creuada, mentre que els dos darrers són
apariats. Així trobem el següent esquema: ABBABACC.
De figures retòriques en trobem diverses: d’una banda cal remarcar el
paral·lelisme del primer bordó de cada cobla: “sobres d’amor m’ha tret / sobres
d’amor m’ha ja / sobres d’amor en açò”; així hi trobem també l’anàfora o
repetició exacta del darrer bordó de cada cobla: “mes, qui pot dir que mon voler
no creu?” que alhora és una interrogació retòrica.
D’altra banda, i com ja hem esmentat en l’apartat de la coherència, cal
destacar eixa personificació d’Amor (b. 6 i 21), així com la de Natura (12).
Trobem també un hipèrbaton al bordó 4t “per ferm mostrar ma bona voluntat”; i
entre els bordons 21 i 23, hi trobem metàfora, metonímia i hipèrbole per eixos
sentiments expressats per un jo poètic que es troba sense sentit i que no es
trobarà si no arriba Amor.

4. COHESIÓ

5. CONCLUSIÓ
Cal acabar el comentari amb alguna reflexió sobre el tipus de text i la finalitat,
així com remarcant algun aspecte social relacionat amb el tema/contingut del
text, per tal que el final siga arrodonit i alhora reflexiu.
A tall de conclusió, sols em queda destacar eixa semblança que aquests
versos tenen amb les composicions amoroses d’Ausiàs March pel que fa al
contingut i a l’esquema de la rima i la mètrica: uns decasíl·labs clàssics
catalans, propis de la poesia del segle XV i d’un jo poètic enamora, perdut i buit
per amor, un amor que “m’ha tret de llibertat”, un amor que “vers mi mateix la
llengua ha fallit”, perquè... “qui pot dir que mon voler no creu”.