Gèneres literaris antics

Odi et Amo

Quare id faciam

Odi et amo. Quare id faciam, fortasse requiris.

Nescio, sed fieri sentio et excrucior.

Catulo, Carmen 85

● Descripció del tòpic

Odi et amo, és un tòpic literari que va ser creat pel poeta llatí Catul, nascut a Verona entre els
anys 87-84 aC, el qual va incloure entre una de les seves obres en escriure el Carmen 85.
Catul va formar part del cercle literari dels neotèrics o poetae noui, en llatí, amants de la
poesia grega més sofisticada. L’autor dedica els seus poemes d’amor a la seva amant, Lesbia.

El tòpic odi et amo es centra en exaltar les diverses emocions que provenen de l’amor i tot el
que l’envolta, ja que és un tema que al llarg dels segles ha estat reconegut en la literatura i ha
esdevingut el centre d’atenció pels erudits literaris. A l’antiguitat l’amor ha estat definit de
diverses maneres, però en la majoria de casos els autors clàssics coincideixen a l’hora de
trobar sentiments que el defineixin clarament, Anacreont ho defineix com un procés
embogiment, Safo com una sensació agredolça, Catul mateix pateix un doble sentiment per
amor, perquè pateix però a la vegada ho gaudeix i això li dificulta el fet de comprendre’s a si
mateix.

Odi et amo és la clara definició de la contraposició d’emocions dins la ment d’una persona, la
qual evidencia que sent una força externa que controla la seva manera d’actuar, sentint així,
emocions positives davant l’amor, però per altre banda, també de negatives. Odiar i estimar a
la vegada és definiria com un dilema clàssic dels humans.
 ● Text original

Odi et amo. Quare id faciam, fortasse requiris.

Nescio, sed fieri sentio et excrucior.

Catulo, Carmen 85

● Traducció al castellà

Odio y amo. Por qué hago esto, quizá preguntas.

No lo sé, pero siento que es así y me torturo.

Catulo, Carmen 85

● Context

Cayo Valerio Catulo va ser un reconegut poeta romà, nascut a la ciutat de Verona a Itàlia,
l’any 87 aC i mort el 54 aC. Va viure de la decadència de la república, en la qual va haver-hi
moltes crisis a nivell polític, militar i civil. Provenia de família benestant, el seu pare tenia
amistat amb Juli Cèsar, és a dir que estaven ben assegurats. Amb vint anys va anar a viure a
Roma i allà va conèixer a personatges coneguts dins el món literari. Va passar a formar part
del grup de poetae noui, un grup de persones que pretenien innovar l’escriptura del moment.
Catul va centrar-se en la lírica i en escriure temes d’amor i emociones passionals. Tots els
seus poemes van dirigits a Lesbia, amb el nom real de Clodia, una dona casada amb el
governador de la Galia. Va ser l’escriptor que va composar els poemes més profunds de la
literatura romana. A part va escriure epigrames satírics, plens de foscor i crítiques cap als
enemics. També va composar elegies, que mostren tragèdia per la pèrdua d’algú proper.
 ● Anàlisis i valoració

Si ens posem a analitzar el fragment, podem observar que aquest formaria part del grup de
poemes clàssics de l’antiguitat que segueix una forma mètrica marcada i freqüent. Aquest
poema està escrit en dístics elegíacs, hexàmetres i pentàmetres, fet que prové dels epigrames
grecs i romans. El pentàmetre mostra doble dàctil ens amb dos hemistiquis i això
s’anomenaria holodactilia. El text no presenta conceptes que ens dificultin la interpretació
poètica o retòrica, més bé és directe i plasma tot el que vol transmetre, sense cap mena de
parafernalia. Està escrit en singular de present. Es comença a veure la forma del quiasme, per
donar més força a la temàtica del poema, odiar i estimar. Hi ha conceptes oposats que
defineixen encara millor la caòtica lluita interna del autor davant el tema que ens planteja, el
qual desconeix per complet la causa de la seva “enfermetat”. Cada verb representa una fase i
part del procés, amb el verb sentio, defineix el seu problema, amb excrucior mostra la tortura
per la qual està passant, després faciam és el que representa la convicció que el seu problema
té una causa i raó, finalment requiris és el dubte que té.

El tòpic clarament es veu que apareix a l’inici del passatge i aquest és la introducció del
poema que reflexiona sobre les accions que duu a terme l’autor, sense saber el perquè i sense
tenir el control davant l’amor, com si hi hagués una força externa que el controla i el fa actuar
d’una manera o una altre, nutrint el seus instints més profunds. A més a més, apart de
qüestionar-se les seves accions, mostra una actitud d’empenediment, ja que ell és conscient
de que actua segons el que sent i que no té el control sobre això, però com és així, es tortura
psicològicament, tot i seguir fent-ho.
Catul viu desesperat per entendre per què odia però a la vegada estima, i això el porta a
reflexionar sobre l’estat en el qual es trobava en aquell moment, la relació amorosa que
mantenia amb la seva amant Lesbia. Odiar i estimar són elements totalments oposats que no
poden unir-se de cap de les maneres.
El tema del poema es queda sense resposta ni conclusió, atormentant així a Catul i a molts
més autors posteriors que seguiran escrivint sobre l’amor i l’odi, ja que mai s’ha trobar la
resposta a aquest dilema clàssic.
Bibliografia

CATULO (1994) Cayo Valerio. Poesías. Traducción Antonio Ramírez de Verger. Alianza.
Madrid. Pg. 35.

CAYO VALERIO CATULO (2001) su vida y sus obras.

CATULO (2006) Vida y Obra. Cargo. Cristian Durán.

CATULO (1861) Los poemas de Catulo. Poesía. Bilingual Edition.

CATULO (2013) I hate and I love. Poesía.