Homer

Es diu que no va existir; no les obres sinó aquest nom y fins i tot, la persona anomenada
com escriptor d’aquestes. Les boques parlen de la desmesurada originalitat i imaginació
per a un sol cap. Podria ser una recopilació d’historietes transmeses de boca en boca?
O un grup de persones signades per un únic nom? Pot ser una època trobadoresca dins
del segle VIII a.C?

L’Odissea
Cant XXIII, v. 209-284

Penélope demana una proba de veracitat en les paraules del seu suposat marit. Doncs,
com es normal, ella sospita d’aquell foraster qui assegura ser Ulisses; des de aleshores,
presoner vint anys dels déus.

Preguntes
1. Qui és Atenea, Posidó, Helena i Tirèsies?

Atenea és la filla de Zeus, nascuda del cap d’aquest com un simple dolor. És
principalment la deessa de la saviesa, de les arts i l’artesania, sent representada amb la
llança, el casc i la ègida* pel seu caràcter guerrer.

El paper en aquest fragment del cant és d’amulet i guardaespatlles d’Ulisses. Entre altres
coses, ajudant-lo en la seva tornada a Ítaca. Sent el desencadenant de l’alliberació
d’Ulisses en l’illa de Calipso, paraules que es diuen al fragment de mans de l’heroi.

Posidó és el fill de Crono i Rea, a més; déu del mar i les tempestes. Representat sempre
amb el trident, símbol d’arma de pesca.

En aquest fragment del cant de l’Odissea, Posidó actua com focus de l’historia, sent el
protagonista del problema de la tornada d’Ulisses a la seva terra natal. És a dir, Posidó
exerceix com enemic d’aquest guerrer, l’home amb més seny; Ulisses. Utilitzant el mar
per provocar el naufragi d’aquest.

*Una mena de cuirassa de pell de cabra.

Ulisses, el protegit i l’enemic d’Atenea i Posidó respectivament. Com a

l’obra, a la mitologia, aquests dos déus també es van disputar entre ells
la superioritat, símbol que sembla estar present a l’Odissea i al fragment
llegit.

1
Helena va ser el motiu de l’esclat de l’inici de la guerra de Troia. Condemnada pel seu
amor amb Paris, príncep de Troia, i ella, suposada enemiga dels Troians. Ja que la seva
sang era grega, almenys per part del seu marit fins aleshores.

Al fragment del penúltim cant de l’epopeia llegida, Helena només es anomenada per
Ulisses com motiu de la seva anada a la guerra de Troia, i amb això, la causa dels vint
anys de trigada a Ítaca.

Tirèsies com diu aquest fragment, és un vident que va visitar Ulisses per voluntat d’Hades.
Aquest va fer saber a l’heroi la situació actual de la seva vida a causa dels anys de
naufragi i, amb això, el retorn a la seva terra, assegurant quin era el camí enginyós per
aconseguir-ho.

2. Qui són els argius? I els d’Acaia?

Els grecs, ells mateixos no es distingien amb aquesta denominació, sinó per hel·lens.
Argius és un gentilici grec de la regió d’Argòlida. Tant com els d’Acaia, nomenats amb
el gentilici d’aqueus. Totes dues regions estaven situades al nord de la península del
Peloponès.

3. Quin sentit pot tenir el manament que encara ha de complir Ulisses, el d’anar
amb un rem a l’espatlla fins que trobi algú que confongui el rem amb una
ventadora?

El sentit del rem és el descans, més bé la seva resposta. Ja que Ulisses ha passat gairebé
la meitat de la seva vida a la mar, i si aquest fenomen ha estat la seva vida, el seu
descans l’ha de trobar a terra. Això, és el simbolisme del rem.

Per trobar aquesta pau ha de posar-se un rem a l’espatlla i caminar, preguntant a cada
mortal el que té a les seves mans. Fins que algú confongui aquest rem amb una pala de
forn, amb algú que veritablement no sàpiga res referit amb el mar. Només allà, en aquell
lloc, Ulisses pot trobar el seu descans; tocant veritablement terra i allunyant-se del que
ha estat la seva vida a la mar.

2
Safo de Lesbos
No es sap gaire d’ella, però si que era dona, i a més poetessa.

L’interès per les seves poesies s’ha anat perdent de mica en mica, ja que el seu dialecte
utilitzat ja resultava estrany fins a l’època de Sòcrates.

Al 1973 es va publicar una traducció dels poemes d’aquesta grega.

Cant a Afrodita
La mateixa poetessa; Safo, demana a Afrodita, deessa de l’amor, que l’ajudi en un
romanç que no es fa realitat, per sorpresa aquesta persona estimada, és també una
dona. La poesia, continua amb una dita d’una ocasió anterior en la que la deessa va
ajudar a Safo. Segueix amb Afrodita prometent-la un amor correspost amb la seva
estimada i Safo, acaba dient en uns versos que l’amor es una batalla.

Preguntes
1. Per què es deu adreçar a la deessa com a trenadora de fraus, d’enganys, si vol
aconseguir-ne un do?

Safo li esta demanant que l’ajudi en un amor no correspost. Afrodita si acompleix el que
mana Safo, aquesta d’alguna manera força a la dona estimada a enamorar-se de la
poetessa, de manera artificial, en no mans de la naturalesa. Per part de la dona
estimada, és un engany a la seva persona i als seus sentiments reals.

2. A què es refereix <l’auri casal del pare>?

Es refereix en el moment en que Afrodita apareix sobre un carro d’or deixant al seu pare
Zeus per anar a socórrer a Safo en el seu mal d’amors.

3. No sembla una gosadia remarcable que la poetessa faci parlar la divina

Afrodita? I, encara més, que la faci parlar com si fos una ben terrenal alcavota?

Per aquella època potser que una deessa representada amb paraules fossi estrictament
prohibida sense necessitat d’utilitzar un acord oral; tot per la importància dels déus en
l’antiga Grècia. Ja que un déu equival a un ésser diferent, superior. I si a sobre de fer-la
dialogar, afegeixes que parli col·loquialment com si fos una persona qualsevol,
comporta a ser una situació mal vista per el poc respecte que es representa a algú
superior a tots els humans.

4. Reprodueix aquest ritme sàfic la versió catalana de l’himne a Afrodita?

Sí, ja que el seu ritme és molt marcat.

3
Horaci
Horaci és el poeta líric de la literatura llatina de tots els temps. La seva producció literària
ha estat molt complexa a més d’alternativa. Formava part d’ell l’art sofisticat sobre
l’escriptura, sent impossible de continuar aquest estil després de la seva mort. Fins a dia
d’avui, ningú ha pogut traduir a prosa els seus versos, la qual cosa es anomenada un
secret d’antiguitat grega.

Paraules d’Alfi
Aquest fragment no representa més que el famós tòpic literari: Beatus ille. On en mans
d’Alfi, un usurer, s’explica de forma detallada el que és l’estil de vida de camp; el que
és una vida de camperol, aïllat del bullici de la ciutat, on el so de la natura, és el teu
millor aliat.

Preguntes
1. Creieu que això vol dir que Horaci mateix no ho pensava? O pot ser més aviat
una pudorosa manera de velar el seu entusiasme per una vida retirada dels
tràfecs civils de l’agitada Roma del seu temps?

Sembla que les paraules i pensaments de l’Alfi no són altres que els d’Horaci. Aquest
pseudònim pot ser una tapadora sobre el que realment desitja l’autor; una vida a la
perifèria de la ciutat romana on el camp és el model de vida i on ser un camperol, es
trobar la tranquil·litat junt amb la llibertat.

Bernart de Ventadorn
Les seves poesies van estar condicionades pel seu amor impossible a la seva senyora.
Expulsat de la seva terra per aquests sentiments, on es va tornar a enamorar, i les seves
cançons no van deixar un forat, sinó que van seguir tenint el seu lloc a la literatura
posterior, als nostres dies.

No és meravella si el meu cant

Cançó trobadoresca popularitzada a la seva època, on amb un inici de fatxenderia,
acaba alliberant-se uns sentiments melòdics per una dama.

4
Preguntes
1. Creieu que és una fórmula fàcil de mantenir?

Com en totes les traduccions, les rimes són una part difícil de conservar, ja que ha més
de fer rimar els versos, tenen que tenir sentit amb el significat de la poesia original. El que
significa, un repte d’aconseguir en un diferent idioma al escrit inicialment una poesia
que transmeti el mateix, pràcticament en comptes d’un repte, es pot anomenar, un
obstacle d’idiomes.

2. Per què es deu servir del masculí?

Perquè no es refereix a l’amada, sinó a l’amor per aquesta. La paraula amor és

masculina i al poema l’ha substituït altra del seu mateix gènere, Cortès.

3. Trobeu que hi ha una contradicció, en això? O contribueix més aviat a accentuar

la veritat de la seva afirmació?

No crec que hagi cap contradicció, ja que com amb els sentiments brollen emocions
que no es poden controlar, amb la poesia aquestes emocions agafen forma de
paraula, fent sense ser prioritat, una obra d’art, sent el apassionat sentiment, la
vertadera font de riquesa de la poesia.

4. Creieu que és aquest el to de la poesia?

Als dos primers versos es troba un lleu to de superioritat, no corresponent amb l’idea que
tenim sobre una poesia, ja que en comptes de començar a fer sortir els sentiments, n’hi
ha com una barrera que bloqueja aquest fet propi de la poesia. Als versos següents, es
dona la volta al sentit de la poesia on els pensaments amorosos terminen envaint la
situació juntament amb les emocions.

5. Es pot dir que la cançó sigui una declaració de submissió a la dama? En aquests
cas, seria una simple aplicació de les convencions de l’amor cortès, basat en el
vassallatge feudal? Xocaria això amb la vinculació del sentiment expressada pel
poeta?

Es podria dir que és una submissió a la dama, ja que per ella seria el seu servidor,
acceptant ordres i deixant en mans de la seva estimada la llibertat, pràcticament, la
seva vida. El vassallatge feudal tindria com a recompensa l’amor de la seva estimada,
és un amor aplicat com un estil de vida, en el que el poeta està dispost a qualsevol cosa,
inclòs a la pèrdua d’una vida pròpia, tant així ho explica com a desig escrit en aquests
versos.

5
Dante Alighieri
És reconegut com un dels millors poetes italians i de la literatura europea.

La seva inventiva verbal semblava no tenir límits, però a l’hora, Dante demostrava ser
realment savi; cosa que en la època viscuda, no es va apreciar. Amb el pas dels segles,
el seu nom s’ha valorat encara més junt amb l’originalitat. Era comunament dit, un geni
de la poesia.

Preguntes
1. De que deu plorar?

Pel turment de la insaciable passió que senten encara morts. És l’amor un pecat? Si Déu
representa amor, perquè està en contra dels amants? Aquí és on es troba la
contradicció, Déu és amor, no adulteri; encara que per sobre de tot, l’amor formés part
d’aquesta aventura. I es aquí quan Paolo sent l’inevitablement amor per Francesca,
però al seu cap, desvetlla que en la passió, també n’hi ha una traïció; aquesta per la
que està a l’infern, plorant pel seu amor impossible de parar.

Francesco Petrarca
S’ha definit com el primer intel·lectual modern, on la influença de les seves obres segueix
perdurant avui dia.

Es divideix com una ànima entre la passió amorosa, l’ambició de glòria literària i l’anhel
cristià de perfecció moral; valors destacats en la seva obra.

Cançoner
Es divideix en dos blocs: In vita de Laura i In morte de Laura.

Poemes dedicats a la seva estimada encara ella morta. On Petrarca obre els seu cor
per exposar els seus sentiments, ja que aquest amor perdura fins al final dels seus dies.

Preguntes
1. Què deu voler dir que el poeta demani pietat, tant com disculpa, pel seu juvenil
error?

Petrarca s’avergonyeix pel sentiment creat cap a Laura, un amor platònic considerat un
error. Doncs, de jove els sentiments es troben més a flor de pèl i el cap juga un segon
plànol envers amb el cor.

6
Madurar forma part de la vida, però ser jove, innocent i deixar-se portar per l’emoció,
forma part d’una mateixa persona, encara que el temps hagi passat i el teu pensament
hagi canviat.

2. A qui es refereix el “vosaltres” del vers 9? Per què, al vers següent, els diu “vostre
he estat”?

Es refereix a Laura, la seva amada ja es morta. En aquesta paraula, Petrarca li dedica la

seva vida en prosa a Laura, dient que tota ella va ser i serà part d’ell.

Al vers següent apareix “vostre he estat” referint-se a la mort de Laura, ja que des del
primer sentiment envers ella, Petrarca la va senyalar com símbol de la seva vida i senyora
d’aquesta.

3. Què pot voler dir que l’ànima de Laura arribés al món massa tard? Massa tard,
potser, perquè un món digne de tal nom la reconegués com es mereixia?

Podria voler dir; massa tard per demostrar al món la vertadera cara de la perfecció, de
la dolçor i les conseqüències del amor profund. Que com ell, havia viscut en les seves
pròpies carns, el sentiment creat per un amor inaccessible però igual de sentit que un
de realitzat. On el món s’adonés, que la felicitat pot estar conduïda per una persona.

4. Que pot voler dir “M’emplenàreu d’anhel i d’esperança en jo partir del summe
plaer viu”?

Amb la cruel partida de Laura, l’autor, només sent esperança, enyorança i desig
d’aquest amor, doncs, la seva persona estava viva en el record d’aquest poeta
enamorat.

5. Quines paraules es devia emportar el vent?

Les paraules que deriven del profund sentiment de qui Petrarca és presoner. El t’estimo
sense decoració, mai plasmat a les poesies.

Ausiàs March
És el poeta més important de la seva generació. La seva obra, acaba amb una tradició
trobadoresca, abandonant el convencionalisme de l’amor i fent un estil propi; explicant
de manera obsessionada els temes que el turmenten i/o preocupen amb un llenguatge
deslligat del provençal.

Veles i vents bé m’hauran d’obeir

Poesia on amb l’àmbit de la mar, el poeta es refereix a l’amor de manera naufragada.

7
Preguntes
1. Quin hi faltaria per completar-la?

El vent Llebeig, famós per portar sempre a sobre pluja.

Conclusió
Al llarg dels segles s’ha pogut observar amb deteniment que la poesia diu molt més que
les seves paraules, que aquestes, paraules es queden. Però, el que realment fa una
poesia admirable, és el sentiment plasmat per l’autor, la tendresa i la sinceritat amb que
explica i exposa els seus sentiments, una part de si mateix, plasmat en vers, on passin els
anys que passin, aquest sentiment provocat al lector mai desapareixerà.

És clar que m’ha costat les meves mil vegades a llegir el mateix vers, ja que la meva
comprensió poètica no és exactament elevada. Però, amb cada llegida, podries veure
que a mida que l’entenies millor, et semblava un vers ple d’emocions.

No puc deixar de costat l’internet, perquè vulguis o no, aquesta eina sempre està
present, proporcionant enteniment a un nus de cap del que no pots sortir encara que
ho intentis. N’és l’exemple; amb les poesies en català feudal.

M’he adonat que l’historia del rem al fragment de l’Odissea, autors posteriors, van
reflectir aquesta qüestió. Va ser el cas amb el Quixot; on el rem passava a ser una
“bacia” o un “yelmo”, segons la persona enquestada.