Maria Mercè Marçal, «T’estimo perquè sí.

Perquè el cos m’ho demana»

1) Biografia de l’autor
Maria Mercè Marçal va ser una poeta, narradora, escriptora, traductora catalana i activista
política. Va néixer l’any 1952 al poble Pla d’Urgell i va morir amb 45 anys a Barcelona . Va
estudiar filologia clàssica a la universitat de Barcelona i durant la seva carrera va començar
a entrar en l’àmbit polític i a donar classes de català a la resistència antifranquista.

Al 1976 es comença a implicar més en iniciatives feministes i dona veu a aquest moviment
a partir del seu poema “Bruixa de dol”.
Finalment, al 1980 va tenir la seva filla Heura on va decidir criar-la ella sola.

2) Context històric

Maria Mercè Marçal va viure entre els anys 1952 fins al 1998, és a dir durant el
període de la dictadura franquista.

El franquisme va ser una llarga dictadura governada per Franco el qual va acaparar
tots els poders i va eliminar totes les llibertats individuals i socials. Aquest període es
va caracteritzar per la por, repressió política i social i el control ideològic i moral de la
població.

Com més li va afectar aquesta situació a Maria com poeta va ser alhora d’escriure
lliurement els seus poemes i expressar els seus sentiments sense ser jutjada ja que
es sentia reprimida a causa de que aquella època és veien tabús i prohibits parlar-hi
com per exemple temes com la maternitat i la sexualitat. Temes que podem trobar
en la gran majoria dels seus poemes.

3) Corrent literari i/o influències rellevants

Aquest poema es troba dins del corrent literari de la postmodernitat.

Sobre les influències rellevants que utilitza, un dels temes que més feia servir alhora d’escriure
era la figura de la dona i per això acostumava a utilitzar figures mitològiques com;
- El mite grec del naixement d’Atena (analitza la relació que les dones mantenen amb la
literatura)
- Figura de la Medusa: dona salvatge i perillosa, la feminitat més indomable
Les utilitzava ja que deia que li servien per indagar en les diferents escriptores femenines que
existien.

Als seus poemes també es podien trobar representades simbologies i imatges com per exemple
la de la lluna i la bruixa que fa referència a elements negatius associats a la dona però que ella li
dóna un nou significat.
També utilitzava com a referències el mar i la sal, que els hem pogut observar en aquest poema.
 4) Anàlisi del poema escollit

a) Tema i contingut del poema (resum, extens amb exemples del text)

El tema principal del poema és l’amor passional i l’amor prohibit.

Durant tot el poema ens parla d’un amor no romàntic sinó més passional. Ho fa fent
referència al mar ja que té un sentiment de tranquil.litat i pau però alhora d’ofeg.

A la primera estrofa introdueix a una persona a la qual explica que estima lliurement, com es
pot veure referenciat a la frase “sense panys ni bernats” o al títol “t’estimo perquè sí,
perquè el cos m’ho demana”

A la segona, continua parlant d’aquest amor dient que el seu sentiment és molt fort fent
referència a un escorpí i a la intensitat de les onades quan s’alcen, es pot veure explicat
quan diu “el bleix de l'escorpí, que provoca el salobre i encrespa la badia”

A la tercera estrofa diu que opta per el camí de sentir-se lliure i no jutjada per qui estima, és
a dir, no vol que ningú li assigni a qui a d’estimar com ho diu a la frase “sóc massa forta
perquè em blegui un destí que han signat, sense mi”

A l'última estrofa finalitza dient que aquest amor que sent no l’ha deixat descansar, fent una
metàfora amb l’aigua fonda dient que “no vol ni pau ni treva” ja que en aquella época
estimar a una persona del mateix sexe s’havia d’amagar ja que no estava ben acceptat a la
societat.

En definitiva, va dedicat a ella de com es sent alliberada i abrumada alhora per no poder
controlar el que sent.

b) Elements formals destacables:

Costa d’un poema amb 4 estrofes, format cadascú per 4 versos menys a l'última que en te 2
versos. Té una rima consonant i la seva mètrica es - ABAB CDDC EFEF GG
podria tractar-se d’un sonet però no ho es ja que no compleix totes les característiques .
Figures retòriques: Anàfores “Perquè” es repeteix al començament de cada frase i
Personificacions: “L’aigua més fonda no vol ni pau ni treva”. A més al principi del poema fa
una citació a un altre autor, Foix al qual també el feia servir d’influència.

c) Lèxic destacable
Boscatge: Lloc ombrat d’arbres i arbustos
Desvari: Dit o fet absurd, sense sentit comú
Bleix: Sensació de sentiment intens
Reblat: Clavat
Salobre: Capa de sal que queda a la superfície després d’evaporar-se l’aigua salada
Estrall:Gran destrucció
Escorpit: Referència a la diosa Ishtar