Judit Casanovas; 1r baxi A

COMENTARI DE TEXT

En aquest comentari de text parlaré de dos poemes. Un es titula "Petita Confessió" i està
escrit per Víctor Obiols. L'altre el va escriure Pepe Sales i es titula "Cristo de les
farmàcies". Els dos són dels anys vuitanta. Una relació entre Pepe Sales i Víctor Obiols és
que tocaven junts en un grup de música, anomenat "Bocanegra", això vol dir que els dos
a part d'escriptors també eren músics. També cal destacar que es tracten de dos
poemes que els uneix l'època on van ser escrits i el fet que els autors tinguessin algun
vincle d’amistat entre ells.

En el cas de "Petita confessió(a tres veus)" el tema és el desamor entre un home i una
dona, on es podria interpretar una notable diferència d'edat, on la noia seria més jove i
ella és qui es cansa de la relació. La poesia està expressada a partir de la veu masculina.
A més si ens fixem amb l'evolució del poema el podem dividir en tres veus, que es poden
percibir com tres persones o més concretament com tres veus interiors de l'home. En la
primera expressa tota la ràbia cap al fi de la relació, que serien les dues primeres
estrofes. La segona veu va de la tercera a la sisena estrofa, i és el moment on ell es
lamenta perquè s'hagi acabat l'amor. Finalment, en la tercera part, que comença a la
setena estrofa fins al final, apareix una veu. Aquesta veu parla directament el noi,
dient-li que es deixi de lamentacions i que és hora de ser més espavilat. En la part de la
mètrica del poema podem veure, que es tracten d'estrofes amb quatre versos
alexandrins i rima consonant. També és destacable la musicalitat. Víctor Obiols, l'autor,
va començar a escriure amb catorze anys, i avui dia pensa que el més important és
trobar una veu pròpia. Ell es defineix com un poeta hermètic i críptic, com es pot
observar en aquest cas. A part per ell és important trobar la manera de donar-los forma
als sentiments, perquè tinguin un valor.

"Cristo de les farmàcies" tracta d'un addicte a l'heroïna, el qual està vivint un moment de
molt dolor i necessita un medicament. El poema ens presenta la farmàcia, més
concretament el farmacèutic, simbolitzen a la figura de déu, i en totes les estrofes es
dirigeix a ell com a senyor. Així és com l’adicta durant tota la poesia prega a la figura de
déu que l'ajudi. Per aquest motiu al final fa referència a la creu de la farmàcia com la
creu cristiana. Donant a entendre que si no li vol lliurar la medicació, està deixant que
un home ho passi malament, i ell es converteix en un mal home i mal cristià. L'autor
Pepe Sales, va tenir una vida molt difícil. Ell era un home homosexual, i per desgràcia va
viure les conseqüències de la seva època. També va ser addicte a l'heroïna, per això va
escriure aquest poema, i pot saber en primera persona quina és la sensació. Finalment,
va morir de sida als anys noranta.

En darrer lloc, i per relacionar més temàticament les odes, les dues tracten temes on
una persona és infeliç i adicte a una sensació. Per això, en el fons l'objectiu és sortir
d'aquell sentiment i situació, per poder progressar en la vida i aconseguir ser més feliç.